NOSAL3 en som + de tres

   Hui estem amb ganes i volem llevar-nos del damunt coses acumulades. Ara dos articles acumulats del Gran Wyoming a Público, a la columna asuntos&cuestiones, que nosal3 hem traduït assumptes&qüestions.
    El primer “Contra la manipulació” tracta de la hipocresia que sovint envolta els actes benèfics, la idea sembla haver-la presa d’una tira còmica del Mauro Entrialgo, uns dies abans i que anava en el mateix sentit (l’afegim com a il·lustració del text, el que no sabem és si eixirà o què).
    El segon, “L’obssesió pel sexe” aporta noves percepcions de la personalitat d’aquells que, en nom de la família i de la església, anatematitzen els nous drets i lleis individuals assolits per a tots nosal3.

Assumptes&qüestions

Gran Wyoming

PÚBLICO.- 24
de maig de 2009.

Contra
la manipulació

         Vaig col·laborar en l’organització d’un
concert benèfic i els únics que no cobraren, com en tots els que hi he
participat, foren els artistes, que mira per on, eren socis de l’SGAE. La publicitat
en els mitjans de comunicació es menjà la major part  dels guanys, concretament vint-i-set mil
tres-cents vuitanta euros (vint mil quatre-cents cinquanta-tres entre La Ser i El País que, a més, es van
haver de pagar a bestreta. El qui cotitzà va haver de manllevar els diners). Per
això em sorprèn que eixos mateixos mitjans s’escandalitzen afirmant que és
vergonyós treure “tallada” d’un acte benèfic i carreguin contra els únics que
no demanaren res. Agraeixo el descompte que ens feren, però en un acte de
coherència haurien de  tornar-nos els
diners. A més, els artistes cediren el que els corresponia de drets d’autor,
tema que no s’ha resolt (si un canta una cançó del Lennon, per exemple, ja està
muntat l’embolic).

         També guanyen diners els grans
magatzems que venen entrades, cobren comissió. Cobren tots els qui treballen en
la infraestructura, els que lloguen el local, les tanques, les cadires, els serveis
del bar, els proveïdors de begudes, seguretat, etc…, tots, menys els
artistes. Són els únics que donen el seu treball totalment debades i són ells,
precisament, els que s’enduen l’hòstia en portada. És molt injust i així cal
contar-ho, encara que m’incloguin en la seua campanya de desprestigi intentant
restar-me credibilitat amb adjectius que no venen al cas, per fer ús de la
llibertat d’expressió, una llibertat que haurien de ser els primers a defensar,
al mateix temps que el seu negoci, que no és el nostre.  

+Assumptes&qüestions

Gran Wyoming

PÚBLICO.- 7
de juny de 2009.

L’obssesió
pel sexe.

         Els senyors del “Foro de la Familia”
deuen dedicar molt poc temps a les seues, ja que desenvolupen una activitat
trepidant. Pot ser aquesta carència la que els ha conduït a un estat de
permanent inseguretat, a viure al caire de l’abisme patològic. Així, davant
qualsevol temptació, creuen que els seus fillols es lliuraran sense pudicícia a
la promiscuïtat, el divorci, l’homosexualitat, la interrupció de l’embaràs, el
canvi de sexe, l’ús indiscriminat de la píndola del dia després, amb el consegüent
daltabaix hormonal, paral·lel a una disgregació total de la personalitat.

         Aquests senyors no deuen estar molt
segurs de la solidesa de l’educació que donen als seus fills si, davant la
promulgació d’una llei que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe,
entenen que tothom va a fer-se homosexual. Per això parlen “d’atacs a la
família”. Per a ells l’única raó per la que algú triaria casar-se amb una altra
persona de l’altre sexe és que no li quedés més remei.

         Aquest esquema de pensament sembla
comportar una homosexualitat latent, ja que converteix la possibilitat d’elecció
en negació de la seua situació actual. Quan algú entén que si no es reprimeix l’homosexualitat
es converteix en una plaga generalitzada, el seu inconscient està delatant què
és allò que ell prefereix. Haurien de definir la seua sexualitat en compte d’intentar
generar una alarma social paranoide. Tal vegada no és massa tard per a
trobar-se a sí mateixos i eixir d’aquest gegantesc armari de sagristia on
cohabiten amb fantasmes sodomites, traumes i arnes. Seria un gran triomf de l’amor.