NOSAL3 en som + de tres

         Divendres passat, a més d’assistir de matí a la III Jornada de Psicologia i Llengua que ja us hem detallat, teníem moltes saons per atendre. A les 20 hores teníem dues dues inauguracions d’exposicions on acudir, i vam triar la de l’amic Adrià Pina a la Casa de la Cultura de Carlet.

 

         Sota el títol “marilyn 000” Pina revisita una de les icones més reproduïdes del segle XX amb el seu toc particular, que encara que estiguem saturats de veure-la, ens la presenta com una imatge nova, fresca, ens nous contextos, situacions i per suposat, un enfocament pop que, tot i recordar-nos en algunes teles a Warhol, al nostre modest entendre, el supera amb escreix. Copiem un extracte del tríptic:

         “Marilyn 000 està concebuda com una succesió seqüencial d’experiments formals i tècnics que tornen a posar sobre el terreny de la creció l’ampli ventall de recursos iconogràfics que Adrià Pina analitza, esmicola i deconstrueix sense abandonar el personal estil que ha configurat el seu segell com a artista plàstic.”

         L’exposició es pot veure des del 5 de març fins al 9 d’abril a la Casa de la Cultura de Carlet i des del 15 d’abrilfins el 16 de maig a la Casa de la Cultura d’Alzira. Aquesta exposició està patrocinada per la Fundació Caixa Carlet.

         Més tard, cap a les 21:30 hores, ens encaminàrem cap al casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia per assistir alsopar-xerrada que sota el títol “El paper de les comarques en la cultura valenciana”, havien de fer Manuel Sanchis-Guarner Cabanilles i Emili Casanova Herrero. I diem havien, perquè en arribar ens comunicaren que Manuel Sanchis-Guarner havia telefonat feia un mes dient que li anava a resultar impossible acudir a la cita, i Emili Casanova va telefonar pel matí dient que tenia problemes gàstrics i que si no millorava no vindria. Ens havíem aplegat una bona colla, i com que ja estàvem allà, vam sopar i xerrar entre nosal3. Cap a les 22:30,recordant que eixe dia el nostre amic Òscar Briz presentava un nou disc del projecte amb Cristina Blasco, anomenat “Hotel Paraiso” i del qual ja us vam parlar el setembre del 2008 (aleshores estava encara en preparació i es deia “Dos gardenias“), decidírem acabar la vetlada gaudint de l’actuació. Us copiem (traduint-la, sí, aquesta vegada el disc està cantat en castellà) la contraportada per a que us feu una idea:

 

         “Cristina Blasco és Victòria en l’Hotel Paraiso. Les cançons d’una història femenina.Victòria és una dona que ronda el quaranta anys i viu a la ciutat. Cantant de professió i separada, treballa a l’Hotel Paraiso, una espècie de club nocturn on a més de música i copes, també es practica encobertament la prostitució. En la seua vida abunden les confessions de taulell de bar amb perdedors de tot tipus, gent per la qual ella sent una especial tendresa, que conten històries de cors trencats i relacions que acabaren malament. Del seu passat li queda el solatge amarg de qui sap que s’ho jugà tot a una carta i ho va perdre. Sempre hagué homes en la seua vida disposats a abusar de la seua condició. El present és un continu obstacle de dificultats econòmiques, un exercici quotidià de supervivència en la jungla de l’asfalt. Per això ella s’aferra als seus somnis que encara que mai es van acomplir, encara li serveixen com a vàlvula d’escapamenti finestra a l’esperança. Uns somnis que li permeten mantindre la dignitat.  

         I ahir, divendres també (a veure si ens posem al dia, que açò no pot ser), vam assistir a l’Assemblea anual de Xúquer Viu a la Casa de la Cultura de Sueca, on repassàrem que férem l’any passat i què queda encara per fer, que no és poc. En acabar sopàrem a “El niu” i allà continuarem xerrant i gaudint de bona companyia fins les dotze.