NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

Darreres lectures. Melville, Víctor Mora, S. Rushdie.

Bartleby de Herman Melville. Traducció del castellà de la contraportada:
“Bartleby, l’escribent” és una de les narracions més originals i
commovedores de la història de la literatura. Melville va escriure aquest relat
a mitjans del segle XIX, però el temps sembla que no ha passat per ell. Ens
conta la història d’un peculiar copista que treballa en una oficina de Wall
Street. Un dia, de sobte, deixa d’escriure emparant-se en la seua famosa fórmula:
”Preferiria no fer-ho”.

   Ningú no sap d’on ve aquest
escrivent,
 prefereix no
dir-ho, i el seu futur és incert doncs prefereix
no fer res que altere la seua situació. L’advocat, que és el narrador, no sap
com actuar davant d’aquesta rebel
·lia, però al mateix temps se sent
atret per eixa misteriosa actitud. La seua compasió envers l’escrivent, un
empleat que no compleix ninguna de les seues ordres, fa d’aquest personatge un
ésser tan estrany com el mateix Bartleby.

 

 

         El nom de Bartleby
ja ens havia enviat molts senyals des de diversos autors, una edició il
·lustrada
per Javier Zabala i en castellà, …ai!..

            De
El mundo de hoy de Rysard
Kapuscinski, ja teniu referències.

“Els plàtans de Barcelona”. Víctor Mora, de moment,
uns fragments:

            “Excel·lents funcionaris, bons sacerdots, armats d’estissores i llapis
vermell, posaven cada dia llurs ànimes en perill veient, abans que ningú, totes
les pel·lícules, totes les il·lustracions; llegint tots els textos, per
estalviar als seus conciutadans ocasions de pecar a causa d’imatges o lectures
massa suggestives. Aquesta immensa tasca cívica no sempre era, però,
merescudament apreciada. Hi havia gent amargada, corrompuda per l’antic règim,
que la discutia i en malparlava amb tossuderia recalcitrant.”
 

            “De
fet, en Lluís se sent cada vegada més aficionat a la lectura d’obres on es
pinten ambients, situacions i personages semblants als que coneix per
experiència… Comença a considerar que aquestes descripcions reflecteixen
veritablement la realitat. I que aquests llibres, per tant, diuen més la
veritat que altres. En ell es produeix, així, insensiblement, una preferència
per llibres que descriuen la vida d’aquells que es troben a baix de l’escala
social, i les ferotges injustícies de què són constantment objecte… i que es
va impregnant de les idees que aquests llibres contenen”.

        L’encantadora de
Florència
de Salman Rushdie. Contraportada.-Un viatger alt i ros que es fa
dir Mogor dell’Amore travessa el món amb l’objectiu de revelar un poderós
secret sobre el qual pesa una maledicció: només hi ha un home que el pot
escoltar i continuar viu, i aquest no és altre que el Gran Mogol, l’emperador
Akbar. La bruixeria li servirà per a introduir-se a la cort i explicar al
governant més gran de la terra la història de la princesa Qara Köz, Ulls
Negres, una dona tan bella que desterrava el que els homes fins aleshores
havien considerat bell a les files de la vulgaritat més mediocre. Una dona,
també, capaç d’hipnotitzar l’esplendorosa ciutat de Florència i d’enamorar
l’emperador a través del temps i de l’espai.

         Amb el descobriment del secret, el lector quedarà seduït per
la història d’amor i ambició d’una dona que vol controlar el seu destí en un
món d’homes. Una narració increïble que posarà en contacte dos mons tan distants
com l’esplendorosa capital mogol i la sensual Florència dels Mèdici, que
resulten estranyament semblants.

 

 

         Potser, més endavant, parlem una altra vegada d’aquesta novel·la.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.