Us agrada el Gran Wyoming, eh? (ho diem perquè l’apunt amb
dos articles seus de fa pocs dies és el més visitat d’aquest mes, de moment). A
NOSAL3 també, i hem traduït dos nous lliuraments, que primerament llegírem en
paper, i després, gràcies a valldalbaidi, que ens els ha posat en dos enllaços
en un dels seus molts llocs virtuals, els hem descarregat, i ara mateix us els
acabem de traduir. Ho fem, de primer perquè gaudim molt fent-ho, i segon perquè
pensem (els nombres no enganyen) que vosal3 també els gaudiu després,
llegint-los en la nostra llengua comuna.

         Pensem que no cal puntualitzar cap de les afirmacions o
preguntes que es/ens fa el nostre col·laborador (sense saber que ho és,
esperem que no ens demani drets d’autor per anar traduint-lo tan sovint, de
tota manera no cobrem per fer-ho, així que no ens pot dir res… o sí? Si algú
sap alguna cosa d’açò que ens ho digui, per favor) Wyoming i les subscrivim
totalment.

         Bona vesprada i a dintre ho teniu:

Assumptes & qüestions

Comentaris d’un ésser humà amb memòria

El triomf dels valors I

13 juny 2009

         Rajoy parlà
alt i clar des del balcó de Gènova: “Ha estat el triomf dels Valors”. Oblidà un
petit matís: substituir l’article determinat per un possessiu, perquè eixa nit
triomfaren els seus Valors. I els seus Valors no són altres que el xec
en blanc que li estenen els seus votants per a que arribi a la Moncloa com siga
i amb qui siga. ¿Quina estupidesa és eixa del respecte a la decisió del votant?
A mi no em mereix cap consideració el que dóna suport a un lladregot sabent-ho,  en això em distingeixo del votant de dretes:
“En els meus Valors no caben els delinqüents impunes que s’amparen en una
justícia afí”. És una vergonya que el vicepresident del Consell del Poder
Judicial, Fernando de Rosa, es reuneixi amb Camps en assabentar-se que pot ser
imputat per trincar, menteixi negant la reunió, i a continuació acusi de
prevaricador al jutge instructor.

         També parlà
el senyor Fabra: “La gent és molt llesta i no li importa si Camps o jo som
culpables”. En el cas de Chaves sí els importa. Eixos són els seus valors i, per
això, com a membre del club que paga la boda d’Estat de la filla d’aquell
president, les comunions i els jaguars d’algunes dirigents del partit que van donant
classes d’ètica per la ràdio, els vestits i altres regals del president
valencià, que acaba “volent un ou” al benefactor, els capritxos del tresorer
del partit i els sous dels jutges, que s’ho prenen amb massa calma, m’indigno i
reivindico el meu dret al més absolut menyspreu pels que els ponen a les llistes,
els que els encobreixen, els manifesten el seu suport en places de bous i urnes,
i pel responsable de tot això que presumeix d’eixos Valors sense enrojolament.
¡Justícia!

El
triomf dels valors II

14 juny 2009

         Els
valors de la dreta són molt elàstics. Inclouen el patriotisme, l’honor, i la
defensa de la família. També són els valors fonamentals del senyor Berlusconi,
i dels que el voten. ¡Olè!
         Jo sempre havia pensat que la meua
família no encaixava bé en l’esquema tradicional, però veient com es comporten els
que es diuen defensors i garants d’eixa sacrosanta institució, em quedo bastant
tranquil.
         No m’imagino a Zapatero usant
avions oficiales per a celebrar festes amb noietes aspirants a hostesses de televisió,
banyant-se nues amb el més granat de la classe empresarial i política, sense
que un tsunami l’escombrés a ell i
als seus pels segles dels segles. ¿Què diria la Iglesia? ¿Què, els sensibles
diputats de la dreta espanyola que es llancen al carrer per a protestar per la
llei de l’avortament i l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania, tan zelosos
de la despesa pública? Habiten en la mentida i la hipocresia.
En una recepció que va fer recentment Il
Cavalieri, el 80 per cent dels invitats
es presentà amb la seua filla adolescent en lloc de amb la seua muller. A aquests
honrats pares de família, pròcers de la pàtria i defensors de l’ordre i la
religió, els sembla estupend que la seua filla faci uns amples de piscina bussejant
per tal de guanyar els favors del seu líder. Aznar, que presumia de la seua
amistat quan fou l’invitat estrella en la boda de la seua filla, també calla.
Són coses de la vida privada.
         Els parlarà Papi Berlusconi a aquestes
xiques del nocius que són el preservatiu i la pastilla del dia després? ¿Serà
partidari de l’avortament, o més bé de que sembli un accident?