NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

Article de Ferran Suay al Levante. 11-maig-2009: Autoinculpació

   El nostre amic Òscar ens va remetre fa uns dies el present article de Ferran Suay al diari Levante, on arremet contra l’innombrable Alcalde de Xàtiva i President de la Diputació de València. El subscrivim completament (i aquesta vegada no ha calgut traduir-lo!!!):

LEVANTE
11 de maig

 “Autoinculpació”

 FERRAN SUAY

      Gràcies
a internet he tingut ocasió de sentir un discurs del senyor Alfonso Rus,
pronunciat davant d´una parròquia ben complaent.

    Fonèticament,
el valencià del senyor Rus és una delícia. Té el parlar ric
i assaonat propi de la seua comarca, la Costera, ple d´inflexions i harmonies
vocàliques que fan goig de sentir-les. El seu nivell lèxic isintàctic,
tanmateix, són prou deficients. És normal. Durant segles, les autoritats
militars i civils que ens han governat han menystingut la nostra
llengua, i han procurat marginar-la i condemnar-la a un paper residual,
reduït, a tot estirar, als usos familiars i a un nivell col·loquial.
Sovint, han treballat obertament en contra del valencià, amb
mètodes tan expeditius que comptarien, sens dubte, amb el beneplàcit entusiasta
del senyor Rus. Mentre han pogut fer-ho, han eliminat el valencià de
l´ensenyament, de la cultura oficial i de la presència pública. I quan no han
tingut més remei que reconèixer-li una certa presència, ho han fet de mala
gana, amb poca espenta i menys vergonya.

            És per això que el senyor Rus, com
tantes altres persones, que tampoc no en tenen cap culpa, és analfabet en
valencià. I és probablement per això, pel seu analfabetisme, que no sap què vol
dir «aleshores». Ell no en té la culpa. Per edat, no va poder accedir a una
educació en valencià, i es veu que després, no ha trobat el temps, l´ocasió o l´interés
necessaris per a alfabetitzar-se en la seua llengua materna. Li ha passat a
molta gent, i no és la meua intenció de fer-lo responsable
de les seues mancances de formació. No és tan comprensible, en canvi, que
considere que cal eliminar els qui no són tan analfabets com ell mateix. I no
ho és que tinga la barra de manifestar que a eixos que diuen aleshores «anem a
rematar-los».

             Jo sóc un d´eixos que el senyor Rus
vol rematar. Sóc professor d´universitat,
i quan vull utilitzar un adverbi temporal, dic aleshores, o
dic llavors. Un excel·lent i conegut remei contra la ignorància, el diccionari,
diu: «Aleshores: En aquell moment, en aquell temps». De fet, no
sóc l´únic que utilitza eixa paraula. Ho han fet també clàssics valencians
com Onofre Pou (segle XVI) o Marc Antoni Ortí (segle XVII). Potser
el senyor Rus voldrà també rematar-los. No ha de patir per això: ja
són morts, i no cal que ni ell ni cap altre botxí vocacional els remate.
Probablement no caldria dir-ho, però ateses les enormes limitacions
de la cultura valenciana del senyor Rus, he preferit especificar-ho.

             He de confessar que estic atemorit.
Ho estic perquè el senyor Rus no és qualsevol. En contra del que cabria
esperar, atenent al contingut de les esmentades declaracions, el senyor Rus no és un no-ningú. No és, com podria semblar, un perdonavides de tercera divisió,
amb el cervell profundament perjudicat pel consum de drogues adulterades, i la llengua
afluixada pels efectes d´algun licor de garrafa. No. El senyor Rus és alcalde
de Xàtiva i president de la Diputació de València. És una  persona amb molt de poder. I el poder inspira
respecte en mans de persones respectables, i por quan l´exerceixen fanàtics
violents, assassins potencials que somien matances i s´omplen la boca
d´amenaces fàcils. El poder provoca pànic quan està en mans de persones capaces
d´usar el verb rematar per a referir-se a uns altres éssers humans que, com és
ara el cas, cometen l´imperdonable delicte de no ser tan profundament, tan
rematadament analfabets com ells, en la llengua del seu poble. En un Estat
democràtic, aquesta classe de fanàtics de la violència haurien de ser
perseguits, d´ofici, per un poder judicial independent.  En un Estat democràtic, això sí.

Professor
de psicobiologia. Universitat de València. Membre de la Mesa
per l´Ensenyament en Valencià.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.