NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

On és la societat civil? d’Albert Ferrer Orts. Levante-EMV 21 d’octubre 2009

Com l’amic brisco va proposar l’altre dia a l’apunt dels 300 apunts que havíem de participar tothom, predica amb l’exemple i ens envia el present article que ens ha de fer pensar:

On és la societat civil?

Albert Ferrer Orts

 

 

            Fa
unes setmanes Toni Mollà presentava en La Casa del Llibre la seua darrera
contribució escrita al coneixement dels trets que caracteritzen l’actual
televisió. L’obra en qüestió és una part de la seua tesi doctoral en què es
pregunta si és possible un model públic d’aquesta. Els parents, amics, companys
i col·legues que acompanyàrem l’autor en l’esdeveniment quedàrem una mica
intrigats (per a ser més exactes, desconcertats) quan, a mesura que anaven
dissertant els ponents que l’envoltaven, quedava sense resposta la pregunta que
recurrentment formulaven: quin és el paper de la societat civil a l’hora
d’exigir una televisió pública? Eixa i no altra era la qüestió en un tema tan
delicat. Però, filant més prim, eixa és una de les moltes assignatures pendents
que, associadament o de forma individualitzada, encara no hem resolt els
valencians des de fa massa temps.

            Crec
que som uns quants els que apel·lem amb freqüència a la mobilització del
conjunt de ciutadans amb què compartim moltes penes i poques alegries. La
lleugeresa, arbitrarietat o manipulació constant a què estem sotmesos en tots
els àmbits que conformen el viarany que ens ha pertocat recórrer són tan
escandalosos que hauríem de sentir vergonya pròpia i aliena. No val allò de què
abans es vivia pitjor o que ja ho resoldran els que vinguen després. Tampoc
aplicar la tàctica de l’estruç i creure’s protegits mentre que altres (els de
tota la vida, per cert) fan i desfan al seu parer i antull.
Estem en un punt on no s’hi val amagar-nos darrere d’una pàtina d’intel·lectualitat
i progressia que ja fa pudor per ser mesquina i, sobretot, minimalista. En una
societat com la d’ara, en què és rar que en qualsevol família no hi haja un o
més individus amb titulació universitària, sembla mentida que allò de pensar siga
un exercici extraordinari que finalitzà –si és que hi hagué eixa inquietud
alguna vegada- el dia que rebérem el diploma. Què ha creat la universitat des
de la instauració de la democràcia? Això de ser abanderat de la consciència
social, qui ho representa? Vist el que veiem, poca cosa o gairebé ningú, segons
el cas. M’equivoque, la resposta a ambdues preguntes la tenen els que, sovint
emparant-se en estudis superiors, han fet servir els seus coneixements per a
benefici propi sense importar-los maniobrar a costa de la resta. Mentrestant,
el conjunt de la població traga amb el que siga mentre no li falte
l’estabilitat (cadascú que pense el que vullga segons les seues necessitats) a
què aspira. Total, cada quatre anys votem, no? Doncs ho arreglarem dipositant,
o no, la papereta en l’urna i prou.

            Ahí
acaba el nostre deure com a ciutadans lliures? Menuda democràcia la nostra si
tot es resumeix d’aquesta manera.
            Al País Valencià la societat
civil no exerceix; és més, no vol exercir. Uns per altres estem acomodats en
les suposades bondats del taral·larejat Estat de dret que els polítics
prediquen com apòstols llépols i ja està tot resolt. Al capdavall, diguen o no
la veritat, ens interessa poc o gens ni miqueta. Porca miseria!
Les malifetes realitzades durant la dictadura gràcies a les corrupteles
consentides a què donava lloc han continuat fent-se, potser a major escala
(òbviament, en són més els estómacs que satisfer), ara recolzades en els
sufragis que estableix i garanteix la Constitució. On hi són els grans principis
que encapçalen aquesta? Són, malauradament, lletra morta… però per inanició.
Paraules escrites en lletres d’or com una mena de cenotafi oblidat.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.