NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

“Mal d’escola” de Daniel Pennac.

“Mal d’escola”

de Danniel
Pennac

Biblioteca
Universal Empúries 222

Barcelona
setembre 2008.

 

         Aquest llibre ens el compràrem a
Tarragona, mentre exercíem la tasca docent, al desembre, i fins el 15 del
passat mes no ens decidírem a llegir-lo. Les experiències a l’àmbit docent no
van ser tan agradables com havíem suposat. I per això li teníem una mica de
por… però una vegada començat, vam tornar a sentir la (les) veu (veus) de
Daniel Pennac, de qui hem llegit tot el que s’ha publicat per ací, sortosament
en català. Farem primer abans de res una enumeració dels títols perquè són molt
recomanables: “Com una novel·la”, “La fada carrabina”, “El Senyor Malaussene”,
“Fruits de la passió”, “La petita venedora de prosa”, “El dictador i l’hamaca”
i “Senyors nens”.

 

         Per parlar de “Mal d’escola” haurem de
decidir si la considerem una novel·la, un assaig, unes memòries a potser siga
millor dir que tots tres gèneres hi estan “contaminats”. Les reflexions que fa
l’autor i la revisió d’experiències en primera persona per donar-li uns valors
a l’educació, ens indica que té molt d’assaig. Els recursos literaris emprats
ens fa pensar més en unes memòries o una novel·la.

 

         El text ja comença trencant amb tot
tipus de regles establertes, i ho fa començant per on altres acaben: per
l’epíleg. En ell, mirem a sa mare com mira al televisor, el vídeo documental
que parla de l’autor, el seu fill, on “veiem”, en un ràpid “zàpping”, imatges
del seu treball pel món. Així i tot, en acabar el documental, la mare encara
pregunta al germà: “vols dir que se’n sortirà?”.

         Abans, però, al títol d’aquesta primera
part, “L’abocador de Djabuti” ens deixa una frase al més pur estil d’Edgar
Morin: “Estadísticament tot s’explica,
personalment tot es complica”.

         Comença aleshores l’autor a fer un
recorregut per la seua infantesa, de la seua nul·la capacitat (segons els pares
i la majoria de mestres) per a aprendre res… i de com, amb bons orientadors
(mestres) tothom pot desenvolupar aquestes capacitats.

         Altres títols de capítols són:

         II.- Arribar a ser.

         “Tinc
dotze anys i mig i no he fet res.”

         III.- Hi o el present d’encarnació.

         “No hi arribaré mai.”

         IV.- Ho fas expressament.

         “No
ho he fet expressament.”

         V.- Maximilien o el culpable ideal.

         “Els
profes se’m mengen la bola, sap?.”

         VI.- El significat d’estimar.

         “En
aquest món cal ser una mica bo per ser-ne prou”
Marivaux “El joc de l’amor
i de l’atzar”.

 

         Amb aquests títols, ens va passejant
per la seua vida i per com hem d’entendre l’educació futura. Intenta
explicar/esbrinar què porta els joves a rebel·lar-se contra el sistema caient
dintre d’ell. De com el mercat ho a envaït tot i com educa els seus futurs
clients, sense que aquests s’adonen que els estan enganyant. 

 

         Hi podem trobar perles tan esplèndides
i esgarrifoses com aquesta (Apartat 9 del Capítol VI El significat d’estimar):

 

         “Al
nostre món, avui, hi ha cinc menes de nens: el nen client a casa nostra, el nen
productor a sota d’altres cels, així mateix el nen soldat, el nen prostituït, i
als plafons corbats del metro, el nen moribund la imatge del qual,
periòdicament, projecta damunt la nostra lassitud la mirada de la fam i de
l’abandó.

         Són nens, tots cinc.

         Instrumentalitzats, tots cinc”.

 

         Si amb açò no us hem convençut per a
que li feu una ullada, ací teniu una altra referència: Àngel Canet.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.