Cucarella

A l’últim ple de
l’ajuntament de Xàtiva, l’alcalde Alfonso Rus ha tornat a negar-se a commemorar
el bombardeig de la ciutat, a un any vista de complir-se setanta anys d’aquella
tragèdia. Va ser el 19 de febrer de 1939. Hi van haver més de 100 morts i centenars de
ferits. L’any 2007, tot i l’oposició de l’alcalde i els regidors del PP, es va
posar un monument recordatori a la replaça de l’estació de trens, l’Aixopluc,
obra de l’artista Miquel Mollà.

Moltes ciutats
amb ajuntaments democràtics que patiren la tragèdia dels bombardeigs, no han
volgut deixar passar l’ocasió per recordar l’horror d’aquella guerra, de totes
les guerres. La memòria com a profilaxi democràtica.

Però aquest just
recordatori no serà possible a Xàtiva. Almenys comptant-hi amb el suport i la
participació institucional. Tampoc no hi cal. Qui no està, no s’encontra.

Des d’una
perspectiva democràtica, tothom està a d’acord a considerar aquells bombardeigs
com a actes criminals. Què hem de pensar, doncs, dels qui es neguen no solament
a fer-ne recordatori, més i tot a condemnar aquelles injustificables accions
terroristes contra la població civil.

Si seguim la
doctrina política imposada pel PP (i recolzada pel PSOE, val a dir-ho), qui no
condemna qualsevol acció terrorista d’ETA és considerat, ipso facto,
filoterrorista i còmplice dels terroristes. Fins i tot pot perdre els seus
drets democràtics més elementals, com el d’associació, de reunió, d’expressió…
Més i tot, pot acabar a la presó. No s’hi valen explicacions ni matisos: amb mi
o en contra meua. Aquesta és la doctrina política del PP: qui no condemna, n’es
còmplice.

Molt bé, doncs,
apliquem al nostre cas la doctrina imperant. A la guerra com en la guerra o donde fueres haz lo que vieres. Si, com
he dit, des d’una posició democràtica, els bombardeigs franquistes són considerats,
sense cap mena de pal·liatius, actes criminals, terroristes, els qui es neguen
a comdemnar-los, com ara el PP de Xàtiva i amb l’alcalde al capdavant, caldrà
considerar-los, en justa lògica –la seua pròpia lògica política– com a
còmplices dels criminals, com a còmplices d’aquell terrorisme, com a còmplices
d’aquelles morts, més d’un centenar, d’aquells ferits i mutilats, i de la por
que, durant dècades, ha governat el cos i l’ànima dels xativins que no han
pogut oblidat l’horror aquella tragèdia.

En la defensa
dels valors democràtics, qui no està, no s’encontra. Que ningú no hi busque el
PP, doncs. Ells s’han posat del costat del criminals.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!