NOSAL3 en som + de tres

“El cervell eròtic.

Rutes neurals d’amor
i sexe”

d’Adolf Tobeña

l’Esfera dels llibres

Barcelona 2006.

         “La cartografia cerebral dels neguits
sexuals i dels sentiments amorosos era una temptativa ara fa deu anys (1996),
quan aparegué la primera versió d’aquest llibre. Aquells indicis han esdevingut
ara un esbós ferm que permet endinsar-nos en les rutes neurals i els
engranatges hormonals que modulen les subtileses dels atractius, els delers i
els desficis de les interaccions eròtiques.

         El coneixement d’aquests ressorts ajuda
a explicar la potència, el goig i els maldecaps que generen les urgències de l’entrecuix
i les dependències sentimentals.

         En una incursió festiva i rigorosa
alhora, Adolf Tobeña arrodoneix un itinerari gormand per la neurobiologia del
sexe i els amors. Els enamoraments, la seducció, la gelosia, les fractures
sentimentals, els desamors, la farmacologia dels sentiments, els usos sexuals i
les fórmules amoroses en les societats obertes i multicablejades, tot això té
cabuda en una mirada empírica al sexe i a les necessitats d’afiliació com
assemblatges crucials de les societats humanes.” (tret de la contracoberta).

         Adolf Tobeña. (Graus, Osca, 1950) és
catedràtic de Psicologia Mèdica i Psiquiatria a la Universitat Autònoma de
Barcelona, on dirigeix el Departament de Psiquiatria i Medicina Legal. És autor
de més de cent cinquanta treballs de recerca en neurociència i psiquiatria i ha
estat professor visitant a les universitats de Londres, Venècia, Groningen i
Tel Aviv.

         Ha dirigit programes de debat científic
a Catalunya Ràdio i Ona Catalana a part d’haver col·laborat assíduament en
premsa. Premi Europa d’assaig científic 2004 (Universitat de València); Premi
Ciutat de Barcelona de Ciència 1992; Premi Avui de Periodisme 1991.

         Darrerament ha publicat els llibres “Sintonies neurals” (2000), “Anatomia de l’agressivitat”
(2001), “Sorbets de ciència” (2003) i Màrtirs mortífers: biologia de l’altruisme
letal” (2004).

         Estructura
de l’obra (Índex):

         Preàmbul: La química de l’amor.

         1.- Biologia de les passions amoroses:
el cervell eròtic.

         2.- Hormones passionals.

         3.- Amors escanejats.

         4.- Cors trencats.

         5.- Del desig i l’atractiu.

         6.- Consum eròtic, infidelitats i
gelosia.

         7.- Neurosociologia amorosa.

         8.- El futur de l’amor.

         Referències bibliogràfiques.

         Vocabulari funcional.

         D’aquesta darrera part afegim alguna
entrada per a que veieu el to de l’obra:

         Coit:
Inserció del penis dins la vagina, en la versió més sol·licitada i practicada.
Normalment va seguida d’uns moviments més o menys acoblats dels protagonistes
que culminen en uns espasmes que faciliten l’intercanvi de líquids (ejaculació
seminal masculina i descàrregues glandulars femenines). És la interacció sexual
més fructífera en termes de rendiment biològic (probabilitat fecundatòria). I
també la més transcendent pel que fa a l’estructuració de les relacions
familiars i socials. Malgrat algunes campanyes del feminisme desorientador, que
pretenien desacreditar-lo com a font de gratificació, continua essent el joc
amorós predilecte dels homes i de la immensa majoria de les dones. La major
part de la incidència de malalties de transmissió sexual gravita sobre aquesta
predilecció.

         Erecció:
La del penis és la més vistosa. Però n’hi ha també dels mugrons, del clítoris i
fins i tot de la cabellera en circumstàncies extremes (no amoroses, en aquest
darrer cas). Els apèndixs sexuals es tiben per l’acoblament de canvis
circulatoris (arribada de sang impetuosa als vasos dilatats) i musculars que
sempre havien tingut una aura misteriosa. Ara ja s’han desvetlat alguns dels
enigmes essencials de l’assumpte amb gran alleujament dels que pateixen
flaqueses transitòries o cròniques dels dispositius insufladors. L’èxit de la
Viagra i epígons (Cialis, Levitra) ha estat apoteòsic encara que els
psicoterapeutes i els sexòlegs també tinguin tendència a menystenir-los
(novament, per gelosia professional).

         Fonicar:
Practicar el coit. Té multitud de sinònims verbals i gestuals en totes les
llengües. “Fer l’amor” és la fórmula preferida per la psicopedagogia cursi de
la nostra època i pels devots dels productes ligth (aproximadament el mateix tipus de personal). Copular, la reservada per als animals
subhumans.

         Heterosexualitat:
Atracció i conducta sexual dirigida vers individus de sexe diferent al
propi. És la forma més comuna de viure el sexe encara que no ho sembli, de
vegades, amb la preeminència gai/lésbica en molts aparadors de lluïment.

         Orientació
sexual: Direccionalitat de l’atracció, els sentiments i el comportament
eròtic. Vers el mateix sexe (homosexualitat), vers el contrari
(heterosexualitat) o vers qualsevol diana apetitosa (bisexualitat,
trisexualitat o en alguns omnívors eròtics, tot allò que es posi a tret.

         Penis:
Prolongació externa de tub urinari dels mascles. Molt més apreciat per la seva
versatilitat i contundència en el rendiment sexual que per la vivacitat magueril que confereix a un afer tan
imprescindible com la micció. Els sexòlegs s’han passat dècades predicant que la grandària peniana no compta: un
altre exemple de la psicopedagogia floralesca de la nostra època.

         Vagina:
L’orifici tradicionalment més apreciat de les dones. Els historiadors, que són
gent educada, havien volgut situar al nas l’origen de la influència femenina en
episodis polítics de la més alta transcendència. Tothom entén, però, que es
tracta d’un eufemisme cursi perquè, sense menystenir la importància de la
protuberància nasal en els desficis amorosos, una bona part de les conteses
majors entre mascles acostumen a congriar-se per qüestions d’apetència vaginal.
Tan alt és el valor de la vagina que la pròpia naturalesa s’ha encarregat de
proveir-li una tanca de seguretat (l’himen), que cal esberlar durant l’estrena.
Hi ha una abundosa nòmina d’usos culturals i especulacions pseudocientífiques
al voltant dels enigmes d’aquest esplèndid túnel femení. No és gens estrany que
sigui així: tingueu present que la tecnologia mecànica, farmacològica i
informàtica dedicada a controlar allò que hi succeeix continua tenint un
impacte econòmic formidable. Cal dir, no obstant, que la introducció de sondes
ecogràfiques capaces de filmar les seves reaccions més íntimes en circumstàncies
poc decoroses li han llevat molt de misteri.

         Com veieu, a més de ser un investigador
com seriós, ens explica les coses, no en termes massa científics i feixucs,
sinó més aviat en un llenguatge proper i simpàtic que desperta la nostra
curiositat, si el tema en sí no ens l’ha despertat de bones a primeres. Us el
recomanem per a reconèixer que l’amor i les seues reaccions i estats, sí que es
poden mesurar.