NOSAL3 en som + de tres

Helena Malonda, una vegada més i des del Voling, ens envia el següent correu.

Afegim a les 23:26 els participants en la mesa de debat:

El valencià a la Facultat de Ciències Socials: del gueto a l’extinció?
Amb la participació de :
Rafael Castelló Cogollos (Vice-degà d’Estudis de la Facultat de CC. Socials)
Josep Vicent Boira Maiques (President del Servei de Política Lingüística)
Albert Moncusí Ferré (President de la Comissió de Política Lingüística)
Elisabet Zacarés Chilet (Estudiant de Relacions Laborals)

   
Benvolguts/des estudiants,

 

La Comissió de Política Lingüística de la Facultat de
Ciències Socials ha fet un estudi sobre els usos del valencià al centre per
conèixer-ne la situació i veure’n possibles millores. Em plau informar-vos
que el trobareu a http://centros.uv.es/web/centros/sociales/data/informacion/E69/PDF0.pdf

 

Les conclusions de l’estudi i altres aspectes
relacionats amb el valencià a la Facultat es debatran el proper 7 de maig, a
les 12h al Saló d’Actes de Socials, en una taula rodona que portarà per títol
“El valencià a la Facultat de Ciències Socials: del gueto a
l’extinció?” i a la que sou convidats.

 Ben cordialment,

 Albert Moncusí

President de la Comissió de Política Lingüística de la
Facultat de Ciències Socials.

   Doncs, pel dia i l’hora, i per suposat, pel tema, tal vegada ens puguem passar per allà per escoltar què es pot fer. Ens veiem!.

 

   Afegim dintre, el resum d’allò que hem pogut apuntar mentre es desenvolupava el debat de la Taula.

Sala d’Actes de la
Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València.

7 de maig de 2009 a
les 12 hores.

                Aquesta
taula rodona la va proposar el C.P.L.- Comissió de Política Lingüística-, arran de l’estudi que hi teniu enllaçat
a l’entradeta d’aquest apunt, i on es van recollir dades per establir si la
nostra llengua estava ben present a les nos3 aules, o pel contrari està en
recessió. Es va fer per escoltar idees, posar en marxa actuacions per a
refermar la nostra llengua a la Universitat. Albert Moncusí, president del C.P.L. i que actuava com a
ponent i moderador, ha començat amb aquestes paraules i seguidament ens ha
presentat als altres ponents: Josep Vicent Boira, director de l’S.P.L., Rafael
Castelló vicedegà d’estudis de la Universitat i Elisabet Zacarés, estudiant i
representant dels seus companys, amb els quals ha enllestit una lluita per fer que
siga real la presència de la nostra llengua a les aules, i no només es quede en
el paper escrit.

                J.V.
Boira, a qui ja coneixem, i a qui hem saludat, vosal3 també l’heu conegut en
aquest bloc, ja que hi ha transcrita una intervenció seua als sopar-xerrades
del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, titulada “El mal negoci de l’anticatalanisme”, http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/127018
, ha començat repartint-nos un fullet de l’S.P.L. on es detallen xifres de
participació en els diferents serveis, cursos, etc., del darrer curs.

                Ens ha
explicat que l’S.P.L. està canviant els seus objectius per fer-se més modern,
més d’acord amb els temps que corren. Les funcions de l’S.P.L. les podem trobar
a la xarxa.  http://www.uv.es/spl/       Dintre d’aquests canvis, ens ha informat
que els C.A.L. -Centre d’Autoaprenentatge de la Llengua- han de canviar els
seus continguts. S’han d’obrir a altres idiomes, com l’anglès, primerament, i
després anirà eixamplant-se. Passaran a ser un Centre d’Autoaprenentatge de Llengües.
Tot açò per que no es convertisquen en un guetho. Al C.A.L. de Burjassot ja s’ha
començat i el proper any està pensat que s’estengui a Blasco Ibáñez i
Tarongers. Després, en el torn de paraula per als assistents, algú li ha
preguntat perquè no incloïen les altres llengües de l’Estat espanyol, com el
galleg o l’èuscar, J.V. Boira ha contestat altres preguntes, però aquesta no. I
nosal3 pensem que és molt bona idea, anglès, sí, però també aquestes llengües
més properes. També ens ha informat que des de l’S.P.L. s’està fent un
Reglament d’usos. Per acabar la seua intervenció ha dit que no creu que la nostra
llengua estiga en un guetho ni que vaja a desaparéixer.

                Rafael
Castelló, ha començat dient que el títol de la Taula li va semblar de primeres
una mica provocatiu. Ha donat l’exemple de Hannah Arendt, qui, exiliada als
E.U.A., va seguir conreant l’alemany, amb obstinació, mai va renunciar a ell,
encara que allà parlés amb quasi tothom en anglès. La identitat va fortament
lligada a la llengua.

                A
continuat dient que la societat valenciana ha millorat molt, es fan cursos,
proves, molta gent ja, a més d’entendre el valencià i parlar-lo, ara també sap
llegir-lo i escriure’l. No passa igual amb els usos que se’n fan de la llengua:
social, familiar i públic. A algunes zones està reculant. I açò és una
contradicció flagrant: s’estudia més i s’usa menys. Es fa una economia, una
política i una cultura especulativa amb la llengua, per aconseguir més punts en
unes oposicions, per passar unes proves, però l’ús està ressentint-se. Açò ens
ha dit que es pot superar anant a l’ús real, així com l’economia ha hagut de
recórrer a l’economia real per a poder plantejar sortides a la crisi.

                Els
usos orals a la Universitat estan per davall del usos més privats. Les
diferents O.C.A. -Oferta de Curs Acadèmic-, que depenen de les C.A.T. -Comissió
Acadèmica de Títol-  han possibilitat
que, havent més d’un grup per a la mateixa assignatura, com a mínim un d’aquests
grups s’ha de donar en valencià. Els P.D.I. -Professional Docent Interí- són la
clau per a que açò es porte endavant, amb més voluntarisme que altra cosa.

                Ha
acabat la seua intervenció dient que no sap si podem parlar de guetho o de si
anem cap a l’extinció, no li agradaria, no és gaire optimista però sí
pragmàtic. Hem de fer un esforç amb més àmbits a cobrir. El progrés/avanç de la
llengua depèn de la política língüística, però no només d’ella, no està
deslligat de les estructures socials de la Universitat.

                Elisabet
Zacarés representa els seus companys que es matricularen per rebre l’educació
en valencià, per rebre materials, classes, examens, etc. en la nostra llengua. Es
considera una marginada lingüística i ens ha explicat el perquè. El conflicte
comença quan a la seua classe hi ha un 50% de castelanoparlants, alguns perquè
no quedaven altres grups lluïres, d’altres perquè el grup era més reduït. El
material didàctic se’ls donava en castellà. Ens hem assabentat que les mestres
tenen l’última paraula, ja que pertanyen a un cos que és estatal, i molts d’ells,
com els alumnes, han “triat” aquests grups perquè no els quedaven altres per
triar. Els primers exàmens, tot i que l’assignatura se’ls donava en valencià i
se’ls havia promès que seria en aquesta llengua, els els presentaren en
castellà, i protestaren. La seua reclamació es va perdre dues vegades, i fins i
tot van recórrer al Síndic de Greuges de la Generalitat. Els altres exàmens del
primer quatrimestre van anar bé, en valencià, però en arribar el segon
quatrimestre, el 40% dels exàmens tornaven a estar redactats en castellà, fins
el punt que un dels companys, un dels més ben preparats, se’n va eixir de l’examen
com a protesta.

                Després,
Albert Monsonís, ens ha explicat les dades de l’estudi, que teniu enllaçat, com
ja us hem dit, a l’entradeta.

                En
acabar el torn dels ponents, els assistents han pogut fer les seues aportacions
i preguntes, que han estat contestades en la seua majoria pels ponents. I cap a
les tres de la vesprada hem donat per acabada aquesta trobada, que creiem s’hauria
de repetir més sovint, per, entre tots i totes, anar treballant per la plena
normalització de la nostra llengua a la Universitat de València.