NOSAL3 en som + de tres

Vist que us ha agradat la traducció d’un article d’un diari, anem a encetar una nova categoria: Traduccions d’articles de premsa, on classificarem les notícies que ens interessen i que traduïrem dels diaris, i sempre que no puguen estar incloses en altres categories (per exemple, lectures, com l’anterior).

   I comencem en un article aparegut el 29 de març a la secció de “Naturaleza” del diari Levante-EMV, on es dóna notícia del descobriment, per part del nostre amic Vicent Boix, de l’orquídia donada per desapareguda a la Ribera Alta el 1996: Serapis lingua.

   La foto que il·lustra l’apunt és també del Vicent Boix. Afegim, en adjunts, una pintura de la flor de la Serapis lingua, feta per Mila, cònjuge del Vicent.

LEVANTE-EMV Diumenge 29 de març.  Secció: NATURALESA.

Una orquídia extingida
el 1996 floreix de nou a la Ribera.

Un forestal troba en un espai natural
de la comarca dues poblacions que sumen gairebé un centenar d’exemplars
d’aquesta flor salvatge.

Teresa-Juan Mompó – Alzira.

            L’orquídia Serapis lingua creix de nou a la Ribera Alta. El guarda forestal de
l’Alcúdia, Vicent F. Boix, ha descobert dues poblacions d’aquesta espècie
d’orquídia, que es va donar per extingida en el País Valencià el 1996, en un
espai de la Ribera Alta. Quasi un centenar de plantes componen aquest dos
grups. L’any passat, a finals de maig, durant un passeig per una zona de
muntanya, Boix va descobrir aquestes orquídies les quals estaven al final de la
seua floració. La seua tija mesurava prop de 35 centímetres, cada peu comptava
amb un parell de flors i es trobaven agrupades en dos grups de quaranta plantes
un, i prop de mig centenar l’altre.

            Dintre de poques setmanes, Boix té
previst tornar al lloc on detectà la presència d’aquestes poblacions d’orquídia
Serapis lingua per comprovar el seu
estat. Segons ha comentat a Levante-EMV, l’augment del nombre de porcs
senglars, especialment durant els dos darrers anys, representa un gran risc per
a les poblacions d’orquídies -àmpliament esteses per la comarca- doncs als
porcs els agraden molt les cebes subterrànies de les quals germinen aquestes
plantes. Els porcs senglars, juntament amb l’acció de l’home (l’avanç de les
urbanitzacions, l’entrada devastadora en zones de muntanya…), són els
principals enemics de les orquídies valencianes, que es caracteritzen per la
seua reduïda grandària, així com per les seues flors vistoses i, en ocasions
realment espectaculars.

            L’orquídia Serapis lingua està bastant estesa per tota la península ibèrica.
En al País Valencià se la va donar per desapareguda el 1996. La planta es
caracteritza per la seua tija erecta, de color verdós i amb ratlles rogenques
en la part inferior i l’altura de la qual oscil·la entre els 8 i el 55
centímetres. Solen comptar amb entre 4 i 7 fulles, que són alternes, verdes i
sense taques i estan disposades de forma helicoïdal. Una espiga $que té  entre 2 i 6 flors, de pètals i bràctees
punxeguts i de color púrpura i violaci, corona la planta. Floreix d’abril a
juny. A l’igual que la resta d’orquídies salvatges valencianes, l’orquídia Serapis lingua està protegida i la seua
recol·lecció dels espais on es reprodueix està, per tant, prohibida.

Afegim més dades,
servides per Vicent Boix:

Etimologia: de serapis
(déu egipci de la fertilitat); nom que fou emprat pels grecs per a designar una
orquídia considerada afrodisíaca. El nom de lingua
prové del llati lingua (llengua), per
la gran semblança del label amb una llengua.

Distribuïda per tota la regió mediterrània. En el territori
valencià fou detectada una població, en el litoral, que fou greument agredida
por l’urbanisme, fins el punt de declarar-la provisionalment com extinta.