NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

Resum xerrada amb Alfons Esteve: “Els drets lingüístics dels valencians”

El passat dia 20 de febrer, a la seu del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, tinguèrem l’oportunitat de poder sopar i parlar després amb Alfons Esteve dels drets lingüístics que tenim i que sovint no reclamem.

     Aquesta xerrada està basada en la Guia que us posàrem com a il·lustració en l’apunt del 18 de febrer, on us convocàvem a la xerrada. En aquesta guia hi ha un recull de sol·licituds-tipus per a demanar qualsevol acció de les que us proposem. També dir que fa dos anys vam fer el curset de drets lingüístics, proposat pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València per al Voluntariat Lingüístic, impartit també per Alfons Esteve, només que aquell estava especialment referit als drets lingüístics dels universitaris a la Universitat de València.

    Finalment, us adjuntem un enllaç al web de la Plataforma de la Llengua que ens remet al llibret titulat “Què faig si…?” on ens dóna bons consells davant de situacions que se’ns podem presentar, com per exemple, “Sóc professor i un alumne del programa Erasmus em demana que faça les classes en castellà?”.

 

     Alfons Esteve va començar dient que solem queixar-nos que tenim pocs drets lingüístics, i que a més, no ens esforcem per fer-los valdre. Aquesta situació cal capgirar-la i per a això cal ser conscients que tenim un règim lingüístic discriminatori, i que tenim més drets dels que ens pensem.

     El principi fonamental és aquell que diu que tenim tot el dret a viure sempre en la nostra llengua al nostre país. Si coneguem els nos3 drets podem exercir-los amb coherència i naturalitat. Cal entendre que per exercir els nos3 drets hem de conéixer els tràmits per sentir-nos més protegits.

     Passà a fer una enumeració dels drets lingüístics bàsics que són:

     1.- Llengua oficial: plena validesa de les comunicacions de les administracions, de les institucions. El valencià ha de ser un vehicle normal de comunicació entre els ciutadans i l’administració i entre l’administració i els ciutadans. Podem usar-la en qualsevol situació, davant qualsevol persona.

     2.- Llengua pròpia dels valencians. El castellà és la llengua de l’Estat Espanyol. El valencià ha de ser la llengua d’ús normal de les administracions, del sistema educatiu i dels mitjans de comunicació públics.

     3.- L’administració té el deure d’atendre’ns en català, no és deure del funcionari que ens atén, però si de l’administració. Si la persona que ens atén diu que no ens entén, podem (i devem) demanar-li que ens atenga algú en valencià, estem en el nostre dret.

     4.- No se’ns pot demanar traducció dels nos3 actes, escrits o declaracions en la nostra llengua, i tindran efectes jurídics plens. 

    
     5.- No hi ha cap deure constitucional d’usar el castellà. La Constitució obliga a conéixer-lo, no a usar-lo.

     6.- L’oficialitat implica totes les administracions públiques al País Valencià i als territoris on el català és oficial: Ajuntaments, Diputacions Provincials, Generalitat, Hospitals, Escoles, Instituts, Estat Central, Administració de Justícia…

     7.- Les comunicacions han de ser íntegrament en català. Si ens arriba una multa o sanció en castellà podem (i devem) refusar-la.

     8.- Valencià i català, dues denominacions equivalents i plenament legals. Entre el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de València hi ha 21 (sí, sí… 21!) sentències que així ho confirmen.

     9.- El nom del país: País Valencià. Allò de “Comunitat” és un terme purament administratiu i no històric, molt recent i creat artificialment pels polítics per salvar les discrepàncies entre altres noms. Per donar un exemple, al nostre passaport hi diu “Reino de España” i ningú s’arrenca els cabells per dir-li “España” sense més. El nom País Valencià apareix en el nom d’una gran quantitat de partits, associacions, i sindicats, que representen una part importantíssima de la societat valenciana.

     Actuacions que podem escometre:

     1.- Petició de relació en català amb les administracions. – Les adiministracions haurien de ser les primeres valedores del respecte dels drets lingüístics, però com que l’experiència ens demostra que no sempre és així, podem exigir a les diferents administracions que ens atenguen a català, i que quan es relacionen amb nosal3 ho faça també en la mateixa llengua. A quines administracions podem adreçar les nos3 instàncies? (a totes seria de bojos, així que farem una llista de les que normalment tenen més relació amb nosal3):

     a) A l’Administració de l’Estat: a la Delegació del Govern espanyol al País Valencià.

     b) Administració Autonòmica: a la Presidència de la Generalitat Valenciana.

     c) Administració Local: a l’Ajuntament on estem empadronats, o amb els quals tinguem relació (propietats…).

     d) L’Administració de Justícia: Jutjats i Tribunals.

     e) Altres tipus d’Administracions: Universitats, Mancomunitats, Ministeri d’Afers Socials i de Treball, Institut Nacional de la Seguretat Social…

     f) Un cas especial és el de les administracions internacionals, especialment a la Unió Europea. Tot i no estar reconeguda la llengua catalana, sí que ens podem adreçar a determinats òrgans de l’administració europea en català (al síndic de greuges-defensor del ciutadà; a l’oficina de Marques, amb seu a Alacant…).

     Una vegada feta la petició, podem refusar tots aquells documents que se’ns remetin que no estiguen en la nostra llengua (multes i sancions també). També podem posar-hi objeccions als rebuts, impostos o taxes, serveis com el fem, l’aigua, l’electricitat…

     2.- Nom, cognoms i documents identificadors.- Podem posar-nos el nom en català, a nosal3 o als nos3 fills en català a qualsevol part del territori de l’Estat Espanyol. Ens podem adaptar el nostre nom al català. Podem també canviar-nos el nom, si no ens agrada per qualsevol altre de diferent. Tenim la possibilitat de normalitzar cognoms deformats (Chornet, Chiner…), inserir la “i” copulativa entre els cognoms, adaptar i traduir al català de cognoms no catalans (Herrero…), canviar l’ordre dels cognoms. I cal tenir present que cap d’aquests canvis no causen problemes legals d’identitat.
     Els documents a què es refereix aquest apartat són: Document d’identitat, permís de conduir, llibre de família, passaport.

      3.- Documents públics en català.- Podem fer els documents en què farem constar un acte, o un negoci jurídic, testament, etc en català. No ens poden imposar un notari, podem triar qui ens farà aquests documents.

     4.- El català en els registres públics.- Els assentaments en els registres públics, les còpies, certificacions les podem demanar en català. Així els registres on podem exigir-ho són: el Registre Civil, el Mercantil, el de la Propietat… i ens basem en allò dictaminat per la L.U.E.V. i el Tribunal Constitucional.

    Com ja us hem dit, açò és un resum de la “Guia pràctica de drets lingüístics al País Valencià” publicat per Acció Cultutral del País Valencià i escrit per Alfons Esteve i Francesc Esteve. I seguidament, l’enllaç al document “Què faig si…?” que en mostrar-li-lo a Alfons Esteve a la xerrada ens va dir que també era una bona ferramenta per fer-los valer (els nos3 drets lingüístics):
 

     http://www.plataforma-llengua.cat/doc/guia_quefaigsi_pv.pdf

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.