Arxiu mensual: setembre de 2019

CORRELLENGUA 2019 – XXIV PREMIS JAUME I DE L’ALCÚDIA.

Com cada any, el primer divendres del mes d’octubre, que enguany porta el número 4, programem dos actes d’especial rellevància per als socis i sòcies del Bloc Jaume I de l’Alcúdia per celebrar el 9 d’octubre:

EL CORRELLENGUA

La Flama de la Llengua eixirà, portada per maria Tolosa a les 20:15 hores des del Parc de la Sénia, serà conduïda fins l’Ajuntament, on serà rebuda per l’alcalde i les regidores i regidors. Seguidament hi anirem pel recorregut habitual fins la plaça Tirant Lo Blanc. Ens acompanyaran La Colla la Rosca de Tabal i Dolçaina, El Grup de Dansa de l’Alcúdia, El Bolero, Els Cabuts, Els Negrets, Els Tornejants i Els Dimonis Enroscats.

Convidem a tot aquell que estime la nostra llengua i cultura a que se sume a aquesta manifestació perquè encara queda molt per fer.

XXIV PREMIS JAUME I de L’ALCÚDIA

El Bloc Jaume I de l’Alcúdia va crear els Premis Jaume I per homenatjar persones, entitats, grups i empreses del nostre País, que es distingeixen per la reivindicació activa de l’ús social del valencià com a llengua del nostre poble. Els XXIV Premis Jaume I es lliuraran als Salons Segle XXI de l’Alcúdia, en un sopar reivindicatiu i d’homenatge als premiats. L’acte de lliurament serà presentat per Rosanna Pasqual i Paulí Alapont. Podeu trobar els tiquets per assistir al sopar i a la gal·la de lliurament dels premis en L’Esplai Llibres de l’Alcúdia o demanant-los a qualsevol membre de la Junta.

Enguany, els premiats són:

PREMI JOAN FUSTER

Francesc-Andreu Martínez i Gallego (L’Alcúdia 1963). Doctor en Història i professor universitari, és catedràtic de Periodisme de la Universitat de València, on imparteix classes des de 2003. Abans va treballar com a docent en la Universitat CH-CEU, des de 1991, i com a tutor en la UNED-València. Ha estat professor en diversos màsters a la UJI de Castelló i en l’actualitat dirigeix el màster oficial Nous Periodismes, Comunicació Política i Societat del Coneixement de la Universitat de València. Ha fet estades o impartit classes, cursos i conferències a Tunis, Torí, París, Gernika, Oaxaca, Granollers, Leipzig, Barcelona, Oviedo, Madrid, etc. Va ser vicedegà de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València durant dotze anys. En l’actualitat representa a la seua facultat, en qualitat de vocal, en l’Associació de Titulacions en Informació i Comunicació (ATIC). Va presidir l’Associació d’Historiadors de la Comunicació entre 2004 i 2007. Ha organitzat diversos congressos nacionals i internacionals.

Historiador social i cultural, la seua docència i les seues línies de investigació se centren en la història de la comunicació, i ha treballat sobre la història dels mitjans, la història del humor i la sàtira, la història del sensacionalisme, els vincles entre mitjans i corrupció política. Mai, però, ha deixat de banda la història política, territori en el qual es va iniciar en el “taller d’historiador” a través d’una tesi sobre el País Valencià en temps de la Unió Liberal, ni la història local, tot i dedicant-li a l’Alcúdia diverses monografies. A hores d’ara, dirigeix un Grup d’Investigació sobre Història i Cultura Mediàtiques a la Universitat de València. Ha estat investigador principal en diversos projectes d’investigació finançats pels Ministeris d’Economia o d’Educació i Ciència, liderant equips d’Europa i Iberoamèrica. Ha comissariat diverses exposicions a la Universitat de València, a les Corts Valencianes i al Museu de la Pau de Gernika. Ha intentat acostar la història del País Valencià a la ciutadania a través de La Gran Historia de la Comunidad Valenciana, iniciativa de Levante-EMV i de Premsa Ibèrica, que va dirigir. En eixa tasca de divulgació, és guionista de diversos audiovisuals, entre els quals destaca la sèrie Docufòrum, de la Universitat de València.

Ha publicat una vintena de llibres en solitari i altres tants en col·laboració, així com més d’un centenar de capítols de llibres i articles en revistes científiques. Entre els títols més destacats, cal citar: Prensa y partido en el progresismo valenciano: José Peris y Valero, 1821-1876; Historia social de la comunicación: voces, registros y conciencias; Historia de Levante El Mercantil Valenciano,1834-1992; Josep Bernat i Baldoví: política, cultura y sátira en la España isabelina; València, 1900: movimientos sociales y conflictos políticos durante la guerra de Marruecos,1906-1914; Conservar progresando: la Unión Liberal, 1856-1868; Desarrollo y crecimiento: la industrialización valenciana, 1834-1914; Diccionario biográfico de políticos valencianos, 1810-2003; Leopoldo O’Donnell; La Traca: la transgressió com a norma; El humor frente al poder. Prensa humorística, cultura, política y poderes fácticos en España (1927-1934); La risa periodística: teoria, metodologia e investigación en comunicación satírica; Esperit d’associació; Cooperativisme i mutualisme laics al País Valencià, 1834-1936;. La investigació històrica sobre l’Alcúdia, el seu poble, ha donat com a fruit : Construint la ciutadania: una història contemporània de l’Alcúdia (1801-2002); 25 anys de l’Alcúdia democràtica; Samuel Ros Pardo (1904-1945), la vida truncada d’un escriptor blau; El socialismo de los tres nacimientos: en los orígenes de las agrupaciones socialistas de l’Alcúdia; Agricultores solidarios: el cooperativismo en l’Alcúdia, 1908-1999; Articotif;  La Confraria del Sant Sepulcre: festes i devocions populars en la Setmana Santa de l’Alcúdia; La música de l’experiència: la Banda de Música de Veterans de la Ribera; La Confraria de la Santíssima Verge de la Soledat de l’Alcúdia: passat i present;  Joan Baptista Osca (1792-1854).

A l’Alcúdia, ha estat regidor del seu Ajuntament durant dotze anys, membre del comitè organitzador del Congrés d’Educació Josep Lluis Bausset des del seu inici i ha comissariat diverses exposicions a la seua Casa de la Cultura.

PREMI TIO CANYA

Josep M. Bausset i Verdú (L’Alcúdia 1955). Llicenciat en CC. Biològiques, monjo de Montserrat (Barcelona) des de 1984, ordenat diaca en 2006 i prevere l’any 2011. Fill del nostre insigne i benvolgut Josep Lluís Bausset i Ciscar, desenvolupà des de ben prompte una vocació de lluita i entrega als altres i sobre tot als més desvalguts. Home bo, senzill, culte i estudiós, compromès amb els ideals de l’evangeli, de la llibertat i la democràcia, ha estat sempre una constant de la seua vida la defensa de la identitat nacional del nostre país. Així ho feia palès des de ben jove, participant en la vida sociocultural del poble i col·laborant en l’edició de la revista local, L’Andana  i també en el món de la política de la mà d’insignes polítics nacionalistes valencians com Francesc de Paula Burguera (PNPV).

La seua paraula és una paraula viva, profètica que clama contra la injustícia dels poderosos i proclama una defensa encoratjada de les persones i col·lectius més desfavorits econòmica, social o políticament. Si hi ha alguna persona que encarne els valors del “Tio Canya”, és sens dubte el nostre estimat Pepe Bausset, que amb la força de la pregària, del seu discurs profètic i el seu compromís per les causes justes, compagina la manera de fer present les benaurances en el món i la ferma defensa dels valors culturals i identitaris del nostre País Valencià. Sensibilitzat per la inculturació de la fe, lluita incansablement per fer que la jerarquia valenciana respecte els signes d’identitat del país i estime la seua llengua pròpia, emprant-la en les celebracions litúrgiques amb total normalitat.

Gran documentalista, escriu amb regularitat nombrosos articles tant en premsa escrita com en mitjans digitals com la Veu del País Valencià, Diari Levante, Diari Información, Catalunya Religió, Religión Digital, Catelló Notícies, revista Saó, Vilaweb… Ha participat en publicacions audiovisuals, ha impartit conferències, oferint-nos tot un ventall de semblances d’il·lustres personatges que han desenvolupat un paper important i transcendent dins l’església com el Cardenal Tarancón, Sant Òscar Romero, Hèlder Cámara, Jaume Gapp i tants altres que no en cabrien dins aquest opuscle.

Tot amb un gran esperit crític i una gran dosi d’humilitat i amor a Déu per tal de donar una resposta d’esperança a tots els qui viuen oprimits per les injustícies i la corrupció política. Aquests valors i aquest model d’església és el que ens transmet Bausset. Un home del nostre temps que no para de donar-nos lliçons de tolerància, honradesa, bondat, denuncia de la injustícia i lluita per un món més humanitzat, més just i respectuós amb els drets i llibertats dels pobles.

PREMI OVIDI MONTLLOR

Empar Canet i Doménech, natural de l’Alcúdia, actriu de cine i teatre, amb més de trenta anys de carrera professional en el món de la interpretació. La seua trajectòria ha estat marcada per la seua vocació: el teatre i l’audiovisual en valencià.

Formada en l’Escola Teatre a Banda i en l’Escola Philippe Gaulier de Londres, comença la seua trajectòria amb Moma Teatre amb Basted (1988), La cantant calba (1991), Borja-Borgia (1995) o Nascuts culpables (2000).

Participa en nombrosos projectes de companyies com Teatre Micalet: Ballant Ballant (1996), La ruleta russa (1998), La ronda (2002), Un Deu salvatge (2013), Ser o no res (2015) i també en La Pavana amb Naturalesa i propòsit de l’univers (1999) o Teràpies (2004). Ha intervingut també en produccions del Centre Dramàtic Nacional i Teatres de la Generalitat Valenciana: L’amor del rossinyol (2006). Alguns dels seus últims treballs han sigut: Cinc actrius lligen Rodoreda (2015), Vània (2016), Els quatre genets (2017), Els Nostres (2018), Faust (2018) i Rashid i Gabriel (2019).

Posseeix una llarga experiència en audiovisual i l’hem pogut veure a la televisió en sèries com: La Vall, Parany, Senyor Retor, L’Alqueria Blanca, Cuéntame, Hospital Central o Flor de Mayo; i en telefilms com Tocant el mar, El cruce i Sprint final.

Al cinema, ha participat en pel•lícules com Bala Perdida, Intrusos en Manases, Lagartijas. En l’actualitat, compagina el seu treball d’actriu amb el d’ajudant de direcció i amb la docència, essent professora del Taller de Teatre de l’Alcúdia.

Ha rebut premis com el de la Crítica de València i el de l’AAPV a la millor interpretació femenina d’audiovisuals. Des del sindicat d’actors valencians, del qual va ser presidenta, ha lluitat sempre perquè hi haguera al nostre País, un sector de les arts escèniques i de l’audiovisual que fora un espill de la nostra identitat.

PREMI CARLES SALVADOR

L’Escola Infantil Municipal de l’Alcúdia fou inaugurada el 15 de maig de 2010, essent alcalde de l’Alcúdia, Robert Martínez Correcher i la Regidora d’Educació, Inmaculada Fenollar Marín.

Construïda com a centre de primer cicle d’Infantil per atendre alumnes de 0 a 3 anys, amb ensenyament en valencià, compta amb menjador i 7 aules amb il•luminació natural i eixida directa al pati enjardinat i té una capacitat de 109 alumnes.

La seua construcció ha estat finançada al 50% entre l’Ajuntament de l’Alcúdia i el Ministeri d’Educació i Ciència. Rep subvenció de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana dins del Pla Bo Infantil i està adscrita al Chèque Déjeuner i Accor Services (EDENRED).

Des de la seua creació es porta a terme una metodologia activa, participativa i motivadora, tot pensant en els xiquets i xiquetes de manera individualitzada. Per la qual cosa, s’ajuda a créixer al xiquet/a de forma global, tenint en compte els factors de creixement: cognitius, afectius i motors,  propiciant un ambient de confiança, que motive l’alumnat a desenvolupar les habilitats a través d’experiències i activitats globalitzades de forma lúdica. Es fomenta tant la curiositat com l’exploració de l’entorn i es promou el control i domini corporal perquè els xiquets i xiquetes  adquirisquen autonomia. A més a més, l’acció educativa compta amb un excel·lent recolzament per part de les famílies.

Disposa de les tecnologies més modernes com parets magnètiques, televisors LCD, vídeo, càmera fotogràfica, bany visible i adaptat a l’edat i el seu equipament inclou mecanismes anti-legionel·la i calefacció solar.

A dia de hui, per la gran demanda de places, es va a ampliar l’aula de 0-1 anys i el menjador.

PREMI VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

La Pastisseria de l’Alcúdia és un forn artesanal que regenta Jesús Hernandis Vallés i que abans, durant molts anys, van portar els seus pares, Pepe Hernandis i Filo Vallès, dues persones estimades i molt conegudes a l’Alcúdia. El forn de Jesús Hernandis, al carrer Major núm 11, va ser comprat al forner Emilio Boix, el 1936, per Joaquín Alapont i Alfonsa Hernandis, oncles de l’actual propietari, Jesús Hernandis. Aquest forn i pastisseria és un dels més tradicionals i més valorats de l’Alcúdia, i no només pel pa roscà de tota la vida, sinó també per les coques cristines i les merengues, els pastissets de moniato, les mones, les coquetes de cacau…

El 29 d’octubre de 2018 un dels pans artesanals més preuats a l’Alcúdia, el pa roscà, va rebre una de les 80 estreles atorgades per un certamen nacional, que promociona els forns artesanals. D’aquesta manera el pa roscà ha entrat, ben merescudament, a la ruta espanyola del pa bo, organitzada pel Pa de Qualitat i Panàtics. Es tracta d’un pa artesanal, elaborat a mà amb una fermentació molt llarga, que fa possible un pa alveolat, amb un sabor, aroma i fragància característics i molt digestiu, i a més a més, té una conservació molt bona, com el pa tradicional d’abans.

Ens fem, per tant, ressò d’aquest premi i reconeixem els mèrits de la Pastisseria de l’Alcúdia per ser un exemple de dinamització de l’economia i per la seua aposta per la conservació de la tradició en l’elaboració dels nostres productes valencians.

PREMI DE LES ARTS PLÀSTIQUES M. BOIX

Vicent Madramany i Vallés (L’Alcúdia,1946-Perpinyà 2018), alcudienc universal i tot un referent en la internacionalització del món cooperatiu. Fou primerament gerent de la Cooperativa Agrícola de l’Alcúdia (CANSO) i, posteriorment, va ser destinat per ANECOOP a Perpinyà per obrir el mercat europeu dels nostres conreus agrícoles. Va ser soci del Bloc Jaume I des de la seua constitució fins que ens va deixar el 2018..

Vicent Madramany no va ser només comercial, fou un lluitador des dels anys de la dictadura per fer un país cult, modern, tolerant i orgullós de la seua valencianitat i també un verdader apassionat de l’art, tant és així que en 2004 va veure el seu somni fet realitat, inaugurant a Perpinyà (FRANÇA) un  important museu d’art contemporani, “À Cent Metres Du Centre Du Monde”(rep aqueix nom perquè està ubicat a cent metres de l’estació de Perpinyà, «el centre del món», segons S. Dalí). Per aquí han passat importants figures internacionals com Tony Beuan, Valerio Adami, Ben Vautier, Claude Viallat o Jean Le Gac, entre altres, i també, obres de Manuel Boix, Artur Heras, Rafa Armengol, Adrià Pina… les quals hi han format part de la seua col•lecció permanent. El museu és un antic magatzem d’exportació de taronges de mil quatre-cents metres quadrats a la vora del riu Tet i el seu fons pictòric compta amb més de quatre-centes obres procedents de la seua col•lecció particular i d’altres.

Vicent Madramany ha estat un autèntic mecenes al servei de l’art i de la seua difusió. El seu mèrit ha estat conjugar el plaer que permet donar testimoni de l’obra ben feta amb la justa proporció de rendibilitat derivada del seu valor creatiu. El seu espai d’art proporciona un homenatge als artistes per a que la seua obra perdure en el temps.

Vicent Madramany fou nomenat fill predilecte de l’Alcúdia a títol pòstum en l’acte de 23 de març de 2019, celebrat a la Casa de la Cultura de l’Alcúdia amb la presència de familiars, autoritats autonòmiques i locals, representants del cooperativisme, la cultura i el poble de l’Alcúdia.

Vicent ha fet palès el nom de l’Alcúdia no solament amb els productes agrícoles de la nostra Cooperativa Agrícola sinó també amb l’art valencià de les darreries del segle XX.