NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

Programació del Bloc Jaume I de l’Alcúdia per al mes de març.

 MARÇ

 

Divendres
5,
a les 21.30 h. Sopar i xarrada amb Manuel Sanchis-Guarner i Emili Casanova,
que parlaran sobre “El paper de les comarques en la
cultura valenciana”.

 

Dijous 11, a les 21.00 h. Sopar  i a les 21.30 h cinema. Es projectarà ‘Madrid 11’
 

Dissabte
13,
a les 8.00 h. anirem d’excursió a la ‘Macollà de
l’Aigualeig’
(Olocau). Cal apuntar-se i pagar ja que dinarem no arròs al
forn que és el que estava anunciat sinó olla de col.

 

18-19-20
i 21
, a les 7.00 h, des del Mercat Municipal, eixirà el bus que ens portarà a
l’excursió de la Vall del Jerte, monestir de Yuste,
Plasència, Càceres i Trujillo.

 

Dissabte
27,
a les 8.00 h. des de la Casa de la Cultura eixirem per pujar al Cim de la Serra d’Aitana.

 

No falleu als sopar-xarrada, el convidat us ho agrairà, i
els organitzadors també. Si aneu o no a la muntanya o a visitar una ciutat o un
país dóna el mateix  que siguem 5 que 10,
ara en un sopar i xarrada hem d’omplir el Casal, i això ho aconseguim a partir
de 20 assistents; sigues tu un d’eixos.

 

Salutacions

 

5 de març: III JORNADA SOBRE PSICOLOGIA I LLENGUA – Facultat de Psicologia – U.V.

III JORNADA SOBRE PSICOLOGIA I
LLENGUA

DIVENDRES 5 DE MARÇ

SALA D´ACTES DE LA FACULTAT DE PSICOLOGIA

ORGANITZA:
SOCIETAT VALENCIANA DE PSICOLOGIA

 

Col.laboren:

– Facultat de Psicologia de la Universitat de València

– Acadèmia Valenciana de la Llengüa

 PROGRAMA:

10 h. Paraules
d´Inici
 10,15 h.- conferència
debat: EL VALOR DEL VALENCIÀ.

Ponent: RAFAEL CASTELLÓ

(Doctor en Sociologia i Vicedegà de la Fac. de Ciències Socials)

11,30-12 Pausa Café

12 h-13,30 h. Taula
rodona: ACTITUDS RESPECTE A LA LLENGUA

Partipen:

– FERRAN SUAY (Doctor en Psicologia
i President de Tallers per la LIengua)
 
– JOSEP-LLUÍS DOMÉNECH (Doctor en Psicologia
i Membre de l´Acadèmia Valenciana de la LIengua)

– ISMAEL DIEZ (Doctor en Psicologia
– Serveis Psicopedagògics Escolars)

Modera: OTO LUQUE (Doctor en Psicologia i President
de
 la Societat Valenciana de Psicologia)

Quina setmaneta ens espera!

   Hui, a les 8 de la vesprada tenim reunió de la Junta del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, després, a les 10 de la nit, al Teatre la Clau, Batà ens cantaran “Cançons de butxaca”, us recordem que l’entrada es debades i us convidem a vindre. (C/ Sant Pere, 14, l’Alcúdia – Ribera Alta de Xúquer)

   Demà, dijous 25, ja ho deveu saber, però per si de cas us ho recorde, tenim la reunió del grup de lectura amb Toni Cucarella al casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, c/ Sant Jaume (antic Santiago Apóstol), núm. 31,  a les 10 de la nit.

   Divendres 26 actua a València a l’octubre CCC El petit de cal Eril, a les 8 de la vesprada i fins les 11 de la nit (diu que).

   Dissabte 27, a les 12 del matí, al mateix octubre CCC, homenatge a en Josep Lluís Bausset, ja us ho vam dir i us ho repetim ara i ací. Per la nit, a les 10, al Teatre el Micalet, homenatge a Salvador Espriu “Assentiré de grat” de qui teniu també el cartell en apunts anteriors.

   No ens direu que no hi ha oferta, nosal3 pensem acudir a tot, i si ho fem, ja us ho reportarem.

   Bon dia!

 

 

TRADUCCIÓ: Conferència de Noam Chomsky en Mèxic el 21 de setembre de 2009: Guerra, drogues i política, elements del món unipolar.



“Tot
Estat poderós descansa en especialistes en apologètica, anomenats intel·lectuals”

            La Humanitat ha progressat
molt tecnològicament, científicament, industrialment, però aquesta evolució
material sorprenent difereix molt de l’altra evolució, aquella que alimenta l’ideal
de l’esperit humà: pau, justícia, benestar… Hui més que mai vivim en un món
darwinià, on impera la llei del més fort, una jungla, on els interessos d’uns
pocs poderosos passa primer que el bé i salut comuna de tothom, açò sense parlar
de voler salvar el planeta i el seu desafiament ecològic.

            Quines lliçons ens han deixat
dues dècades d’una realitat mundial unipolar?

 

 

            Noam Chomsky dissertà el passat dilluns
llargament sobre aquesta pregunta i deixà en les oïdes de l’auditori idees
sorprenents, en una conferència magistral en la Sala Nezahualcóyotl, transmesa
en viu per TV Unam
i 12 televisions públiques i universitàries que s’enllaçaren
per a enviar el senyal a Aguascalientes, Hidalgo, Michoacán, Morelos, Puebla,
Quintana Roo, San Luis Potosí, Tlaxcala, Yucatán, Durango i Nuevo León, a més
de per La Jornada on line.

            Idees sorprenents com la de
Barack Obama, president d’Estats Units, descrit com una mercaderia amb una
mercadotècnia tan exitosa, que l’any passat va merèixer el primer lloc en campanyes
promocionals per part de la indústria de la publicitat. Més famós que les
computadores Apple. Tan vendible com un dentifrici o un fàrmac. O la idea de
que la invasió estadounidenca a Panamà, el 1989, hui tan sols una nota a peu de
pàgina per a molts, fou en realitat el senyal de que Washington iniciava, a
través de la ficció de la guerra contra les drogues, una nova etapa de
dominació, quan només havien passat algunes setmanes de la caiguda del Mur de
Berlín. O bé, una dada puntual, sorprenent: la preocupació manifestada el 1990,
en un taller de desenvolupament d’estratègies per a Amèrica Llatina en el Pentàgon,
que una eventual obertura democràtica en Mèxic gosés desafiar a Estats Units.
La solució proposada fou imposar al nostre país un tractat que el lligués de
mans amb les reformes neoliberals. La proposta es materialitzà en el Tractat de
Lliure Comerç (TLC), que entrà en vigor el 1994.

 

 

            Així, la ressenya de Chomsky de les
dues últimes dues dècades arribà al moment actual, al procés de remilitarització
d’Amèrica Llatina amb set noves bases en Colòmbia i la reactivació de la Quarta
Flota de la seua armada.

            Tot, per a aterrar en la visió
d’un continent, el nostre, que malgrat  tot comença a lliurar-se per ell mateix d’aquest
jou, amb governs que desafien les directrius de Washington, però sobretot amb
moviments populars de masses de gran significació.

 

 

            Congruent
amb aquesta importància que Chomsky dona als processos socials i a la seua
constant crida a visibilitzar als seus protagonistes, en concloure la seua
conferència magistral i una entrevista amb TV Unam, l’acadèmic encara tingué forces
per a trobar-se breuement amb Trinidad Ramírez, dirigent del Frente de Pueblos en Defensa
de la Tierra, de San
Salvador Atenco, esposa del pres polític Ignacio del Valle, la qual agraí al
conferenciant que fora signant de la segona campanya per la llibertat d’11
presos, li regalà el seu paliacate roig
i, per suposat, també el seu matxet.

Blanche Petrich.

 

 

 

Teníem aquest document per l’escriptori ja fa un munt de temps, i finalment hem traduït la introducció-resum que en fa Blanche Petrich. Hi teniu l’enllaç al vídeo de la TV Unam (les Universitats tenen televisió per retransmetre!) 

TRADUCCIÓ: “Les raons de l’èxit” de José Ramón Giner. El País 15 febrer 2010


Les raons de l’èxit

JOSÉ RAMÓN
GINER
 15/02/2010

 

 

 

 

            Dins
de la línea de baixa intensitat que caracteritza l’actual moment de la política
valenciana, es produeix, de tant en tant, algun fet rellevant que convé
destacar. Un d’aquests fet és, al meu entendre, la publicació del llibre De
l’èxit a la crisi,
 que ha escrit el professor Manuel Alcaraz. De
l’èxit a la crisi. Pamflet sobre política valenciana,
com el titula el seu
autor, és un llibre oportú, molt meditat, d’un caràcter –fins a cert punt- pràctic.
Dic pràctic perquè està escrit amb innegable voluntat d’incidir sobre la realitat
per a transformar-la. Malgrat haver abandonat fa temps la política parlamentària,
Alcaraz no ha renunciat mai a intervenir en la vida pública ja que pensa que,
com a ciutadà, és eixa la seua obligació.

La notícia en altres
webs

·        
webs en espanyol

·        
en altres idiomes

            De
l’èxit a la crisi
 pretén
explicar les causes que han portat a la dreta a governar la Comunitat
Valenciana (que diuen ells) durant els
últims quinze anys. ¿Per què una societat tradicionalment considerada progressista
passa a conservadora en un període breu? Les causes d’un fenomen d’aquesta mena
sempre són complexes i no és fàcil distingir-les a primera vista. Per a fer-ho,
cal observar la realitat amb detall i extraure les conseqüències corresponents,
una activitat sempre subjectiva, malgrat el que diguen els científics socials.
Front a les solucions simples que solem utilitzar a l’hora de respondre a la
pregunta: què està passant ací?, Alcaraz fracciona el fenomen i busca la
relació entre les parts per a extraure una visió global. Al seu judici,
“el fet de no establir línees que permeten comprendre la totalitat del comportament
del PP és una de les raons que impedeix que la esquerra estiga a l’altura de les
circumstàncies”.

            A grans trets, la tesi central del llibre
és que, davant el fenomen de la globalització, la dreta ha trobat les respostes
adequades per a satisfer a la societat valenciana. L’esquerra -afirma Alcaraz-
no se n’ha adonat del que succeïa i, per això, ha estat incapaç d’oferir cap
alternativa. La tesi pot resultar un poc forta per a les delicades oïdes dels
partits d’esquerra però, a la vista de succeït, sembla plausible. Si s’accepta,
ofereix un excel·lent punt de partida per al debat i la reflexió. Una altra
cosa és que els qui viuen immersos en la política es resistisquen a acceptar uns
arguments que no convenen a les seues posicions.

            Alcaraz creu que el triomf del Partit
Popular es deu a la seua capacitat per a desenvolupar un model econòmic recognoscible
pels ciutadans. Aquest model -construcció, turisme i grans actes públics- ha estat
el dominant durant els anys passats. Ara bé, l’economia per si mateixa no haguera
donat al Partit Popular la formidable base social que hui té de no haver-la
acompanyat amb un important imaginari simbòlic. El gran mèrit del PP és haver aconseguit
que arrele en la societat valenciana la idea de que la Comunitat Valenciana (torna-li) és una regió (sic) moderna, pròspera, i envejada,
gràcies a la seua política. No importa que alguns considerem eixa política
elemental i falsa; el que importa és el seu èxit. I aquest és indiscutible.

            A
l’hora de valorar la incidència De l’èxit a la crisi, caldria
afegir dos detalls per completar el mapa: que el llibre haja estat publicat per
una editorial universitària, i que es presente escrit en llengua valenciana. No
són qüestions menors si el que pretenem és entendre la nostra societat.

Salvador Espriu. 25.

Les paraules.

Hi ha tristesa darrera

les paraules, lents carros

en corrua que porten

runa de tu, molt tedi

de tarda de diumenge,

temor de dany. Se’t tanquen 

llibres i amics, els llavis

de les coses. Malèvols

aprenents d’homes grisos

t’encalcen per difícils

retorns a Déu. Intentes

amagar-te ben dintre

del teu hivern, on puguis

amb tants records encendre

l’últim foc. Després mires
amb ulls ja buits i penses

a dormir. Però encara,

a les palpentes, vénen

ferida procellana,

nocturna seda, i trenques,

des d’un aigua profunda, 

veus d’oblidats, intacte

vidre vell de paraules.
 

Properes activitats Xúquer Viu.


Amics i amigues de Xúquer Viu, us comuniquem un parell d’activitats a les que esperem li doneu difussió:
 
1- Xerrada de presentació del documental “Aguas, Ríos y pueblos” organitzada per CERAI i col·laboració de Xúquer Viu. En la xerrada participa, entre altres, Pedro Arrojo, premio Goldman de Medio Ambiente 2003.
Tindrà lloc el dilluns 22 de febrer a les 19:00 en l’aula 2.2 CeiMigra en la Gran Via Fernando el Católico, 78 de València. 

 

2- Jornades “Els rius, molt més que aigua” que tindran lloc els dies 4, 11, 23 i 30 de març.
Tindran lloc al Centre Octubre de València, C/Sant Ferran, 12 de Valencia organitzades per Xúquer Viu i col·laboració de l’Insitut del Territori. 
 
 

Jornades ´Els rius, molt més que aigua´

 

4, 11, 23 i 30 de març

Centre de Cultura Contemporània OCTUBRE

C/Sant Ferran, 12  (46003) València

 

 

DIJOUS, 4 DE MARÇ:

19.00 hs. Inauguració de l’exposició del II Concurs de Fotografia de Xúquer Viu: “Paisatges d’aigua al riu, cara i creu”

19.30 hs. Conferència inaugural: “La Directiva Marc de l’Aigua: principis per a la gestió sostenible dels nostres rius i aqüífers a càrrec de Abel La Calle (professor de Dret Internacional de la Universitat d’Almeria i vicepresident de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua)

Presenta: Francesc La Roca, professor d’Economia Aplicada de la Universitat de València i soci fundador de la FNCA

Lloc: Sala d’Actes

 

DIJOUS, 11 DE MARÇ:

19.00 hs. Taula redona: “El nou Pla de Conca del Xúquer i la Directiva Marc de l’Aigua” amb la participació de Juan José Moragues, president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, José Pascual Fortea, president de la Comunitat de Regants de Sueca, Paco Sanz, portaveu de Xúquer Viu.

Presenta i modera: Naxto Serra, WWF/Adena (Valencia)

Lloc: Aula 1

 

DIMARTS, 23 DE MARÇ:

19.00 hs. Taula redona: “El Xúquer: el nostre futur en joc” amb la participació de Gregorio López Sanz (professor de la Universitat de Castella la Manxa), Joan Baldoví (alcalde de Sueca) y Graciela Ferrer, secretària de Xúquer Viu.

Presenta y modera: Carmela Cerdá, Ecologistes en Acció del País Valencià

Lloc: Pavelló Àtic
 

DIMARTS, 30 DE MARÇ:

19.00 hs Taula redona: “Els paisatges d’aigua, espais de ciutadania amb la participació de Francesc Tortosa (geògraf) y un representant a confirmar de l’Agència Catalana de l’Aigua

Presenta i modera: Eliseu Climent, Institut del Territori

21.00 hs. Cloenda de l’exposició del II Concurs de fotografia de Xúquer Viu“Paisatges d’aigua al Xúquer, cara i creu”

Lloc: Aula 1

 

Organitza: XÚQUER VIU

Col·laboren: Institut del Territori i Centre de Cultura Contemporània OCTUBRE

 

També pots consultar el nostre bloc http://xuquerviu.blogspot.com/

i la nostra plana web www.xuquerviu.org

Pots posar-te en contacte amb nosaltres en xuquerviu@hotmail.com

Fes-te amic de Xúquer Viu en Facebook


 

25 i 27 de febrer. Toni Cucarella, Josep LLuís Bausset i Salvador Espriu.

El proper dijous 25 de febrer ens tornarem a reunir amb el Grup de Lectura, aquesta vegada amb Toni Cucarella per a parlar de la seua novel·la “Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts” a les 22 hores al Casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia.

  El dissabte 27 de febrer està ple d’activitats, d’entre els quals destaquem l’homenatge que se li farà a Josep Lluís Bausset a l’octubre CCC a les 12 del migdia. Entre els assistents, hi haurà Jordi Pujol i l’abat de Montserrat, i per suposat nosal3.

I també: Homenatge a Salvador Espriu


El proper 27 de febrer la Societat Coral El Micalet homenatjarà Salvador  Espriu amb motiu del 25é aniversari de la seua mort. Aquest acte comptarà amb parlaments de diversos poetes i prosistes sobre la poesia i la vigència cívica del poeta, i l’actuació d’Òscar Briz,Inòpia i l’històric Jordi Batiste. L’acte el clourà la Coral Giner, de la Societat Coral El Micalet.

res

L’acte compta amb el suport de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la col•laboració de laUniversitat de València, així com d’Acció Cultural del País Valencià i altres entitats. Les entrades es venen en la Llibreria 3i4 i en la Societat Coral El Micalet.

Divendres 12 de febrer: Sopar-xerrada amb Encarna Sant-Celoni i macroconcert per Haití.

          Divendres passat vam haver de compaginar
dues activitats ací al poble i ens va eixir bastant bé, tot i la coincidència
d’horari. De primer vam acudir al macroconcert per
 Haití a l’Àgora jove, on, des de les 8 fins les
9:30 vam poder gaudir de l’actuació de Dani Miquel
 i Toni de l’Hostal, a mitjan actuació del qual
haguérem d’eixir fugint, sense poder veure a l’amic
 Òscar, per acudir al
sopar-xerrada amb Encarna Sant-Celoni que comentarem més endavant. En acabar la
xerrada ens en tornàrem cap al macroconcert i allà vam poder conéixer a
 Belen i saludar,entre d’altres a Tonet, a Raimon, a Bryan, a Carlos, i a més no perquè no pugueren vindre…
L’assistència va ser nombrosa i suposem que s’hauran arreplegat bastants diners
per fer-los arribar a aquell país tan necessitat.

        El sopar va acabar i Encarna Sant-Celoni
va començar la seua intervenció dient-nos que anava a fer una breu relació de
qui és i a què es dedica… Va nàixer a Tavernes de la Valldigna l’any 1959 i
actualment viu a Alboraia. Filla de llauradors humils, va créixer en un ambient
religiós, estudiant a les monges. Els seus pares, tot i ser tan humils, sabien
llegir per uns pocs llibres, que mai van saber dir-li d’on havien eixit i que
guardaven a l’andana de casa. El 1976 se’n va a estudiar a Valpencia i la vida
li canvià. El 1979 a Granada va descobrir el feminisme activista i es dedicà a
estudiar arqueologia prehistòrica. El 1981 es llicència, però com passa sovint,
viu de fer classes particulars a casa i treballant esporàdicament de cangur.
Decideix matricular-se en valencià i aprendre la pròpia llengua, entrant a
formar part d’un centre d’ensenyament per a adults, on comença a revelar-se-li
la seua passió per la llengua, la qual la portà a presentar-se a unes
oposicions a la Generalitat com a dinamitzadora lingüística, lloc on encara
desenvolupa el seu treball.

        Començà a escriure als setantes, primer
poesia i prosa poètica, amb temàtica adolescent: amor, mort… Va parlar d’una
cantautora, Big Mama, que recentment ha musicat i editat un dels seus poemes,
Gèminis, en un disc. El 1982 escriu el seu primer
conte “Falaga de mar” al qual seguirien altres. De
 Al
cor, la quimereta, 
va dir que té molt d’autobiografia i és un sentit homenatge a sa mare, com
molt bé diu a la dedicatòria: “
A ma mare; a qui, si
no?” 
 I
al Preàmbul hi diu: “
És dur escriure sobre algú que ha mort, és
clar que sí. És molt més que dur, és tot un acte de purificació –una catarsi-,
una mena d’expiació i un repte; sobretot, si la persona en qüestió era algú que
t’estimaves, com més t’hi vas internant, més t’hi vas involucrant.”

        Finalment, ens va explicar quins són els
seus motius per escriure: gràcies a la literatura viatja i fa viatjar, per fora
o per dins, als lectors i a ella mateixa com a lectora també…

        En preguntar-li si Al
cor, la quimereta
 
era autobiogràfica, va dir que, tot i que és l’obra que no diu res d’ella,
per això mateix diu més d’ella que qualsevol altra obra seua. Queden moltes
coses més que es van dir i parlar, però això ho deixem perquè a tot no arribem
i per motivar-vos a vindre als sopars-xerrades i poder gaudir de converses tan
enriquidores com la que ens va oferir Encarna, a qui li donem les gràcies per
compartir el seu temps amb nosal3.

   

 

Si hi ha alguna dada errònia (que tot pot ser) agraïríem que ens ho comunicàreu… i la foto és bastant roïna… en demanarem una altra més bona i la canviarem…

La Lluna en un Cove número 14 febrer 2010

I també:
Gerolamo Segato, el petrificador
Emili Gil, dins de la secció “L’altra cara de la lluna”
Fora de cartellera:
Ballant en la foscor
A. M. Villalonga
La terra que el temps oblidà, cap. 5
E. R. Burrouhs
Batecs
Tomàs Bosch
Em dic Josep Torné
Elies Villalonga
I més relats…
Il.lustracions: Daniel S. Limon

La Lluna en un Cove 14
Rústega amb solapes
Tapes plastificades a tot color
Il.lustracions interiors
110 pàgines
Diversos autors
PVP: 8 euros

Accedir a la web

El nou número:

La Lluna en un Cove 14

Una nova selecció de magnífics relats de ficció en català. La narrativa més actual: un magazín fet a partir de les aportacions literàries de noves promeses; diversos autors, diversos estils, diverses maneres d’entendre el fet literari… Però tots amb un únic objectiu: oferir les millors narracions en la nostra llengua. T’ho perdràs?

Contingut:

La reina dels gossos
Sergi Jover
L’última cançó
Aida Xercavins
Ulls de mentida
Xavier Serra Guasch
Depil-tot
Carme Julià
Instint de supervivència
J. Pellicer Moscardó
Nit de renúncia
Ivan A. Bunin
Captiu de la llibertat
Jaume Miravitlles
En un marc de formes arrodonides
Teresa Farrés

* La Lluna en un Cove, relats de ficció.
* Una publicació mensual en paper de relats de ficció en català.
* Un magazín literari amb una miscel·lània d’històries sorprenents.
* Originals, de temàtica i gèneres diversos.
* Fantasia, ciència-ficció, misteri, aventures, viatges, humor…
* Un projecte literari obert a la participació de tothom.

Sopar-xerrada amb David Hammerstein Mintz:

Sopar-xerrada amb David Hammerstein Mintz: “Experiències i anècdotes d’un ecologista al Parlament Europeu”al Bloc Jaume I de l’Alcúdia el divendres 29 de gener de 2010.

 

        David Hammerstein arribà a la València dels anys setanta en plena mobilització ciutadana, i aviat passà a militar i ho continua fent en moltes associacions de barri, veïnals, socials. És sociòleg, i diu quel’ecologisme no és de dretes ni d’esquerres, és d’endavant: el futur s’ha detenir sempre en compte. A la darrera legislatura del Parlament Europeu ell va ser l’únic que ha anat a totes les reunions. Ja no és parlamentari, però segueix treballant a Brussel·les per a col·lectius socials treballadors.

         Ens va obsequiar a cadascun dels assistents amb un llibre: Europa verde de la A a la Z. Apuntes de un ecologista en el parlamento europeo escrit per ell i il·lustrat amb fotos de grafitti del Carme. Començà la xerrada amb records dels primers temps, a finals del setanta, on en dies de revolta, feren una barricada al Carme, el declararen “Califat Independent” i arribaren a cobrar peatge. Pensa que el barri s’ha recuperat seguint l’exemple d’Europa però Europa tampoc no és la panacea, se suposa que és una societat democràtica,oberta, amb  drets per als seus ciutadans i que defensa el medi ambient, En arribar al Parlament es pensava que tot això aniria guanyant pes en la política que es feia des d’Europa, però aviat va veure que no era així.

         La primera reunió, el primer punt: transvassament Xúquer-Vinalopó i la LRAU… , el tema va provocar un gran debat, hi havia víctimes de la corrupció urbanística. Va ser dels primers a trencar amb el tabú: mai no votes contra el teu país, en contra d’arreplegar diners per construir infraestructures nefastes, ell ho va fer en alguns casos flagrants. El model de la rajola no és bo; les economies que han apostat per tecnologies han resistit la crisi, el món del totxo no. Un del PP, que passava per allà li va dir que si seguia així anaven a treure-li els ulls, d’altres que mirés davall del seu cotxe….

         Al Parlament Europeu, sovint els parlamentaris li donaven suport (Sta Cruz de Tenerife) però votaven a favor de la cúpula europea… li deien “tu fas d’escut humà, si han de matar algú que siga a tu…” arran d’uns diners per a pal·liar la pobresa construint Hotels de luxe a Gran Canària.

         Ha treballat també en qüestions de maltractament animal en la Comissió de Defensa del Benestar Animal, on van incloure les corregudes de bous, entre d’altres.

         Ens contà també com va arribar des de El Caire fins a Gaza en taxi, mentre queien les bombes, els carrers deserts…a l’edifici de l’ONU on hi havia milers de xiquets, que després de 3 mesos debombardejos ja no feien cas de les bombes. Una experiència molt dura. El van entrevistar per la ràdio i era l’únic jueu que advocava per la pau, dient que l’enfrontament només provoca odi. Els xiquets palestins, des del patí de l’escola, tiren pedres als soldats israelians, fins que tot s’acaba amb pots de fum lacrimogen.Orient Pròxim, Xipre, hi ha molts conflictes, Bulgària, Romania, va allà on grups socials el conviden per anar a donar-los suport.

         Quina feina fa un eurodiputat?Treballen molt i fan moltes hores, tenen moltes reunions. També hi ha lobbies i quan es reuneix, per exemple la Comissió d’Industria on es discuteixen els màxims de consum dels cotxes, 180 dels representants eren fabricants de cotxes, petroleres, editors dels diaris on s’han d’anunciar els cotxes… el lobbies omplen Brussel·les donant pel sac. El de les químiques és qui realment escriu les lleis…

         Ja acabant recollirem aquesta frase: “Als ecologistes ens acusen de ser catastrofistes i amb els anys ens donen la raó”.

         A veure si ja han arribat les fotos, i si no ho pengem igual i ja les afegirem.

   Ha arribar una foto, no gaire bona, però què hi farem…! 

TRADUCCIÓ: “Milers de valencians clamen pel Cabanyal” Público

Milers de valencians

clamen pel Cabanyal

Tots els partits, excepte el PP,

participen en la marxa veïnal

 

TONI GARCÍA DE DIOS – VALENCIA – 01/02/2010 00:30

            Cirila té 76 anys, ha passat per huit operacions distintes i viu sola (i sense veïns) en una casa que l’Ajuntament de València vol enderrocar per a prolongar l’avinguda de Blasco Ibàñez fins el mar. Ahir eixí al carrer per unirse a les veus que clamaven contra la prolongació que es vol fer desaparèixer el lloc on resideix des de fa més de 40anys. Cirila, amb llàgrimes als ulls i una alegria manifesta a causa de l’èxitde la convocatòria, portava una pancarta juntament a altres veïns històrics del Cabanyal, en la manifestación contra l’enderrocament de llurs cases.

            Cirila fou una de les milers de persones (30.000 segons l’organització i 3.000 per a la Policia Local) que recorregueren els carrers de l’enclau marítim en la major mobilització que es recorda en aquest barri històric.

            La manifestació, lúdica i emotiva, començà amb la presència de molts veïns visiblement emocionats que agraïren el suport dels ciutadans que s’apropaven al seu pas, aplaudint des de les voreres. I és que, com afirmava Carme, veïna del barri des de fa anys,”açò ens fa sentir que no estem equivocats i que no estem sols”.

            A la capçalera de la manifestació, despuntaven els qui critiquen que l’alcaldessa els menysté.”Per a Rita no existim”, es definien amb ironia alguns membres de la plataforma Salvem el Cabanyal, veïns del barri i responsables de la marxa.

Suport institucional

            Darrere la riuada de veïns,seguien en la marxa milers de persones arribades de tot València i de pobles de l’àrea metropolitana, col·lectius socials i representants de tots els partits polítics excepte el PP.

            La portaveu de la plataforma Salvem el Cabanyal, Maribel Doménech, es mostrà “molt contenta per l’alta mobilització social” a la vegada que destacà “la necessitat de la unió de totes les foces polítiques i socials ja que aquesta és una lluita que continua, que està en un procés judicial i que deu finalitzar amb la rehabilitació del barri per al gaudi de tots els valencians i valencianes”.

Moments emotius

            La marxa, que transcorregué sense incidents, tingué diversos moments emotius. Al seu pas pel carrer de la Reina, una dona aplaudia els manifestants mentre era vitorejada per centenars de joves. Ella no podia baixar a la concentració, per la seua avançada edat, però des del seu balcó volia manifestar el seu suport incondicional al moviment de resistència a un pla que vol destruir 450 cases d’interés històric.

            En acabar la manifestació,els veïns celebraren l’èxit de la convocatòria en els bars del barri, on va correr el cava a l’espera d’una solució positiva per al Cabanyal. Almenys ahir,Cirila se sentí més acompanyada que mai i el barri trobà el suport en massa de la societat valenciana.

 

Les fotos si que són nos3… l’article… 
Una manifestació ben emotiva… i a veure si ja comença a servir per detindre l’afany devorador de l’Ajuntament de València.