Arxiu mensual: desembre de 2008

Josep Lozano a la Taula de les Lletres i els Menjars 2008

Us adjuntem la intervenció de Josep Lozano i Lerma a la Taula de les Lletres i els Menjars, taula que li pararem el Bloc Jaume I de l’Alcúdia dintre del Mes de les Lletres el passat 28 de novembre de 2008.

   Agraïm a Josep Lozano la seua amabilitat en confiar-nos l’escrit i ací us el copiem per a que, si no puguereu assisitr, el gaudiu com nosal3 el gaudirem.

Taula de les Lletres i dels Menjars 2008

          Bona nit a tots i a totes i moltes gràcies per haver vingut. Com també vull donar-les a l’Ajuntament de l’Alcúdia, a la Institució de les Lletres Catalanes per la seua col•laboració, als amics Josep Lluís Millo, Urbà Lozano i Jeremies Barberà per les amables paraules que m’han dedicat i, sobretot, al Bloc de Progrés Jaume I de l’Alcúdia, socis i responsables, que tant fan pel manteniment, dignitat i defensa de la nostra cultura i, per tant, pel nostre país, i que han tingut la deferència d’elegir-me enguany per a celebrar la Taula de les Lletres i dels Menjars.

          En primer lloc vull dir-vos que és per a mi una gran satisfacció compartir ara i ací, a l’Alcúdia, temps i taula amb tots vosaltres. Potser alguns penseu que les meues paraules venen un poc forçades o motivades per les circumstàncies, es a dir, pel fet de dedicar-me aquesta nit, i aquest acte, com a escriptor. Però us he de confessar que l’Alcúdia és un poble que m’estime, des de fa temps i per dues raons de pes.

          Per una banda estic vinculat a aquest poble per llaços de joventut, de festa, de memòria, de records de vida viscuda, alguns dels quals ja molt allunyats en el temps, i per altra per la meua trajectòria literària, que en certa manera, i pel que fa als primers textos publicats, s’inicia ací i gràcies a gent d’ací.

          Tractaré d’explicar-me millor. Pel que jo recorde, el meu primer contacte amb l’Alcúdia és deu al cine. Perquè a finals dels cinquanta, quan tindria un deu o dotze anys, estrenaren a la sala Rex d’aquest poble una llarga pel•lícula americana, rodada el 1956, amb molts mitjans tècnics i humans, i de temàtica bíblica: la coneguda història de la vida de Moisès, salvat per la filla o la dona del faraó de les aigües del Nil, on l’havien deixat només nàixer embarcat en una mena de cistella. I com també, anys després, s’erigirà en conduïdor del poble jueu, que eixirà d’Egipte, amb l’oposició del faraó, per arribar a la Terra Promesa. Em referesc a l’obra mestra de Cecil B. de Mille, titulada Los Diez Mandamientos, amb actors com Charlton Heston, que feia de Moisés i Yul Brynner que feia de Ramses II, a més d’altres famosos actors i actrius d’època, com Anne Baxter, Yvonne de Carlo i Edward G. Robinson. On hi havia una escena que meravellava els espectadors, la separació, mitjançant la intervenció divina, de les aigües del mar Roig, perquè poguera passar el poble elegit, el poble jueu, i fugira de l`exèrcit del faraó que el perseguia per a destruir-lo. Una famosa pel•lícula de la Història del Cine, que aleshores va despertar una gran expectació entre la gent dels pobles de la rodalia. Tant va ser així, que ma tia Tereseta i ma tia Isaura, germanes de mon pare, dones d’església i molt devotes, van creure que l’oportunitat valia la pena aprofitar-la i llogaren el taxi del tio Pepe Quiqueretes, una llarga i ostentonsa haiga americana dels anys 50, de segona o tercera mà, de la marca Chrysler, Ford o Dodge, no ho recorde massa bé, de color blau cel i grans alerons en la part darrera, amb què en dugueren com a uns senyors, al meu nebot Jacint, al meu germà Xavier, i a mi mateix, a veure la pel•lícula.
         
          L’estrena de la qual va fer que es considerarà l’Alcúdia, entre molta gent de la Ribera, com un poble capdavanter, amb la categoria i prestigi suficient per poder estrenar, quasi alhora que a les sales de cine València, aquella classe de superproduccions de la indústria nord-americana del cine, que tant entusiasmava el públic d’aleshores.

          Després, a Algemesí, on vaig fer el batxiller laboral elemental, o en el servei militar, també vaig fer conlloga o amistat amb gent d’ací. Com també de jove hi vaig vindre a les festes o a ballar els diumenges per a conéixer xiques o trobar novia. I la relació amb aquest poble, amb les seues intermitències, no s’ha trencat mai. Ja de més major, també he visitat l’Alcúdia sovint i he participat en alguna de les excursions que el Bloc de Progrés i, més recentment, en el viatge que es va fer a Egipte enguany, on hi vaig anar la meua família.

          Però com us deia adés, el vostre poble també ha comptat per a mi des d’una altra vessant, en la meua trajectòria literària. A les darreries dels seixanta del segle passat o a primeries dels setanta, a Alginet creàrem un societat anomenada La Unió, al cap de la qual estava el pintor Pepe Espert, per tal de dinamitzar la població amb actes culturals, de fet aquesta societat es deia la Unió Cultural. Una nit vingué a Alginet gent de l’Alcúdia a un dels actes que organitzàvem, i després vam estar raonant al café Musical, en el grup alcudià estava Manolo Boix, i potser Vicent Sanchis, Josep Lluís Millo i potser també Vicent Madramany. Amb el quals vaig connectar de seguida. Aleshores la dictadura de Franco ja estava en declivi, i la gent jove teníem ganes de viure una vida més lliure i més culta, alhora que més compromesa amb la nostra terra. Des d’aquell dia, la meua relació amb aquella gent alcudiana va anar augmentant i també duguérem a terme alguna discreta iniciativa cultural. Com ara Vencill, on vaig publicar els meus primers càndids i confiats versos. Vencill va ser una revista literària que va nàixer a l’Alcúdia, a casa de Josep Bausset, ell mateix ens va suggerir aquest nom, dient-nos que “vencill” és el nom de la lligassa amb què es fa una garba d’arròs, perquè volíem que el títol tinguera aqueixa connotació d’unió de gent dels pobles de la rodalia. De fet, i si mal no recorde, hi col•laboràvem gent de l’Alcúdia, d’Alginet, Benimodo, on el contacte era Rafa Armengol, i Alberic, on era Jesús Huguet, i de la qual només van eixir dos o tres números. També ací vaig guanyar el meu primer premi literari, amb un conjunt de poemes, i també ací, amb uns diners que em deixà Manolo Boix, i que procedien dels beneficis que s’havien tret d’un recital de Raimon, i per la impremta Gimeno, l’any 1971, vaig autopublicar-me el primer i únic llibre de versos que tinc, amb una portada de Manolo i titulat Poemes Home-Terra.

          A finals de l’any 1972 vaig casar-me, i me n’aní a París a treballar i a estudiar. Però els estius venia al poble i treballava en l’obrador de Boix: feia de tot un poc, de xofer, escrivia cartes o omplia en un quadre un espai amb ratlles, sota la seua direcció. Un estiu, potser fóra el de 1973, Manolo va comentar-me que estava llegint el llibre La ciutat de València, de don Manuel Sanchis Guarner, que s’havia editat l’any anterior. Concretament anava pel capítol de l’”Esplendor flamíger de la València Burgesa (1411-1521)”, on hi havia llegit la transcripció d’un fragment del dietari de Jeroni Sòria, que parlava sobre la fi de la revolta de les Germanies, i com un dels seus cabdills, Vicent Peris, assetjat pels seus enemics a la casa que tenia a València, al carrer Verge Maria de Gràcia, prop del que ara és l’avinguda de l’Oest, li havien encés una foguera a la porta, per a que s’hi entregàs als seus enemics. Finalment, i en veure’s perdut, aquest Vicent Peris, a qui l’acompanyaven en aquella dramàtica situació la muller i dos fills, de “uit o nou anys”, volgué parlar amb el Governador sobre les condicions de la seua rendició. Però com que no podia eixir per la porta, on encara hi havia foc, li posaren un escala per a que baixara. En paraules del dietarista diu el següent:

          «E lo governador dix-li que devallàs. E axí devallà per la finestra de la carrera ab un escala que li posaren e devallà ab una cuirassa de vellut verd.
»I en ésser devallat, en tant l’hagueren degollat; e li llevaren lo cap e despullaren-lo. E los xics lo rossegaren per València, e aprés lo portaren a la forca del Mercat e penjaren-lo cap avall, per no tenir cap.»

          I aquella imatge de Vicent Peris, abillat amb una cuirassa que duria davall la camisa de vellut. Com també el final tràgic del cabdill agermanat que lluitava, amb totes les precisions i objeccions que se li puguen fer, per un món més just i més democràtic, van colpir de tal manera Manolo Boix que va proposar-me escriure un text per a una futura exposició que ell faria sobre la revolta agermanada.

          Jo em vaig posar de seguida a treballar sobre el tema, però l’exposició es va ajornar; el que comportà que anara interessant-me, i a mesura que m’informava sobre aquella revolta, sorgiren per a mi noves possibles històries que van cristal•litzar, per dir-ho d’alguna manera, en el llibre Crim de Germania.

          Tot aqueix conjunt de fets i circumstàncies ha comportat que, a hores d’ara, tinga un bon nombre de relacions. I que puga afirmar, com deia l’escriptor Josep Pla, que a l’Alcúdia tinc amics, coneguts i saludats. A tots ells, des d’ací, la meua cordialitat, el meu agraïment i el meu afecte.

          Altrament, en tot homenatge a un escriptor o a una escriptora, una pauta indefugible és parlar sobre dos aspectes generalment indestriables: la trajectòria vital i l’obra literària.

          Sobre això i altres coses, com ara el retrobament amb l’idioma, la decisió i compromís personal d’expressar-me amb ell i dels anys d’aprenentatge, voldria contar-vos alguna cosa, encara que us promet no fer-ho llarg.

          Vaig nàixer nou anys després d’acabar-se la guerra Civil o Incivil, el 24 de desembre del 1948, és a dir, que ja he arribat a allò que defineixen els diccionaris com una edat provecta. I qui vulga fer el càlcul que el faça.

          Sobre l’ambient en què vaig viure immers en la meua infantesa i adolescència, he de dir que era un ambient amb una tradició cultural plena de les mancances de drets i llibertats de les dictadures, en aquests cas la llarga dictadura del general gallec, i entre elles la llibertat d’expressió. Però, a més a més, amb un penós i precari estat de la nostra llengua, que ja venia de segles, però agreujat per la dictadura franquista; on l’hibridisme que comporta tota situació lingüística diglòssica, on l’idioma minorat –que és una manera de dir eufemísticament sotmés– es marginat, relegat a un paper irrellevant, secundari, humiliat, insolvent, i, a vegades, fins i tot proscrit.

          En aquell temps, a Alginet, el ventall de possibilitats de veure el nostre idioma utilitzat amb alguna pretensió, diguem-ne artística o de lletra impresa, es reduïa als els llibrets i versets de les falles -si per sant Josep anava algun any a València a veure-les- o les peces en valencià, els sainets, que representava el grup de teatre del poble, on a vegades també participava la meua germana. De tant en tant, també hi havia alguna cançoneta o poemeta, que, miraculosament havia romàs en la tradició local o familiar, o algun poema, com ara El barranc dels Algadins o Arròs en fesols i naps, de don Teodor Llorente, per a esponjar el cor dels nostres parlants vernacles en ocasions puntuals i assenyalades, i no massa nombroses. La resta ja pertanyia al món popular, a l’oralitat, on, malgrat tot, pervivien els refranys, les locucions, les endevinalles.

          Tot plegat, un referent lingüístic ben precari, irrisori i, a vegades, fins i tot macarrònic. Potser va ser aleshores, quan tindria uns dotze anys, encara que no ho recorde amb precisió –ja ho he contat algunes vegades, però no m’importa repetir-ho de nou ací–, que va llegir el text d’un poema que tingué en mi un efecte encoratjador. Era un curt epitafi, escrit en la nostra llengua, que es trobava insòlitament en una de les làpides del cementeri d’Alginet, on, com d’habitud passa als cementeris de pobles valencianoparlants, el 99% de les inscripcions, o més, són escrites en castellà. Un poema gravat en la gran creu de pedra del panteó de la família Greus, un membre de la qual, Vicent Greus –destinatari del poema- havia exercit de magistrat a Barcelona a les darreries del segle XIX, el qual, amic de Llorente, i a qui Constantí Llompart li havia escrit un poema, també havia fet les seues provatures en el camp de la lírica. Aquestes vel•leïtats poètiques del jutge, acompanyades amb un lleu elan o vernís de renaixença i conseqüent estima per la cosa nostrada, li les havia encomanades a la seua neboda i hereva: Pepita Greus, poetessa d’alguns poemetes esparsos, que donà nom al famós pasdoble de Pérez Choví, i autora dels senzills versos de In Memoriam, gravats a la tomba, que jo vaig aprendre de cor:

Sentint-te morir manares

Alçant l’ànima i el cor a Déu,

Soterrar-te junt als ossos dels teus pares,

A la sombra d’una creu.

          Amb els quals vaig intuir un fet, una potencialitat, que a alguns pot semblar-los ara una banal o ximple, però que aleshores no era tan evident. És a dir, que amb el meu idioma, amb què jo m’expressava, també podria vehicular o aconseguir o tractar d’aconseguir un text amb una bona qualitat literària.

          Encara que havia de superar nombrosos entrebancs. Ja que això, segurament, va ocórrer a cavall de les dècades del 50 i 60, en plena època franquista, al meu poble, eminentment rural, on la llengua era encara bastant viva, malgrat que no contava, com he dit adés, amb una tradició cultural solvent, ni un ensenyament escolar que assegurara el seu coneixement, ni tampoc hi havia massa rigor o esforç en el desig de perpetuar-la amb una mínima dignitat. Crec que sols la mantenia la forta inèrcia dels seus parlants.

          Tanmateix, posteriorment, vaig reafirmar-me en aquella meua intuïció que havia albirat de xiquet, en constatar que amb el meu idioma es podien escriure obres dignes de figurar en manuals de literatura, com vaig veure en un llibre de COU, de finals dels seixanta, que utilitzàvem a l’Institut Laboral de Gandia, on jo vaig estudiar el laboral superior, l’autor del qual era Lázaro Carreter.

          Aquest hi havia dedicat dues planes a la literatura escrita en català i gallec. I en l’escassa part referida al conreu literari de la nostra llengua es trobava un poema impressionant, de Joan Maragall, titulat La vaca cega, escrit l’any 1893, que a mi em va posar la carn en borró només llegir-lo, amb la traducció al castellà feta per Miguel de Unamuno. I que potser alguns de vosaltres ja sabeu i que comença així:

Topant de cap en una i altra soca,

Avançant d’esma pel camí de l’aigua,

Se’n ve la vaca tota sola. És cega.

D’un cop de roc llançat amb massa traça
… etc.

          Poema que em va corprendre i que va ser per a mi tota una revelació. Poc més tard, o paral•lelament, descobriria el nivell intel•lectual i la claredat expositiva del Joan Fuster de Nosaltres els valencians, el gust de la paraula popular en la poesia de Vicent Andrés Estellés en La clau que obri tots els panys o el sentit del compromís identitari de les cançons de Raimon, referents que ens van commoure i van ser grans estímuls per a la gent que començàvem a escriure. Referents que van despertar en mi la convicció que aqueix era el camí –un camí de treball, resistència i supervivència–, i van encoratjar-me en el repte personal de voler ser escriptor en la nostra llengua, compromès amb la meua terra i la meua cultura, i de donar amb els meus textos, als lectors i les lectores que em llegiren, allò millor de mi que els poguera aportar.

          Tot això pensant en escriure obres dignes, homologables en una cultura normal i no amenaçada, amb un ús habitual i culte i amb textos suggeridors, precisos, flexibles, capaços de narrar històries o de fer sentir o de despertar les mes belles emocions i que, alhora, que aquest nostre idioma esdevingués un element d’identitat, de cohesió cultural i humana.

          Un programa ambiciós i de bons propòsits que he tractat de dur endavant proposant-me un sèrie d’objectius, com ara:

          –crear mites, mitificar personatges, llocs i fets, per tal d’afermar i vertebrar la nostra cultura, perquè els mites cohesionen la memòria col•lectiva;

          –fer, en les meues novel•les històriques, una reflexió del present a partir d’uns fets del passat; creant una via d’apropament històric, que alhora que ficcional fóra també una via de coneixement que no caiguera en la parcialitat, que defugira d’una visió maniquea de la vida on solament hi ha bons i dolents;
       
          –recuperar i dignificar l’idioma, a partir de registres d’autors clàssics i populars;

          –presentar un àmbit de ficció polifacètic, coral, que actuara com un refugi, com un recurs d’autoajuda per al lector o la lectora. En el sentit que expressa Vargas Llosa, quan defineix la novel•la com: «…una organització arbitrària de la realitat humana que defensa els homes contra l’angoixa que els produeix intuir el món, la vida, com un bast desordre.»

          –demostrar la impossibilitat de copsar la realitat des d’una sola perspectiva, perquè la vida és canviant, complexa i diversa.

          –escriure amb els desideràtums de fluïdesa, versemblança, bellesa, amenitat i enginy.

          –intentar crear un referent de l’imaginari col•lectiu, un narrativa ambiciosa;

          –Com també amb la voluntat i el desig d’escriure una ficció vàlida, positiva, per a que qualsevol ésser humà puga, amb el plaer de la lectura, retrobar-se, descobrir les múltiples facetes de la vida humana o un nou espai de llibertat. I en això estem i en això continuem. Moltes gràcies.

Josep Lozano.
Taula de les Lletres i els Menjar, l’Alcúdia, 28/XI/08.

Esborrany de la campanya 2009 del Bloc Jaume I.

Us adjuntem el programa per l’any 2009 del Bloc Jaume I de l’Alcúdia. Algunes activitats ja estan tancades, d’altres encara estan a mig aparaular. De tota manera ja us anirem informant puntualment de cada activitat a mesura que es vagen apropant.

   Al sopar presentació va cantar el cantautor Josep Didac (on era fins ara?, doncs a Suïssa, ho diem perquè és molt bo i ens estranyava no haver-lo vist en un lloc o altre) que d’ara endavant esperem veure’l més sovint. Al teatre La Clau tenim pensat que vinga.

   Encara seguim (fins demà, no us penseu) al Baix Camp. Després passarem les vacances sense treballar ( o siga, sense cobrar) i després d’elles ja veurem on anem a parar/treballar.

   Dintre teniu l’esborrany. Fins aviat.

 

ACTIVITATS
DEL BLOC DURANT L?ANY 2009

 

 

GENER

                        17                    XIII
Pujada al Matamon (Ribera Alta)

                        24                    Cova
Don Juan (Canal de Navarrés)

                        30                    Sopar
i Xarrada amb Empar Salvador

                       

FEBRER

                        6            Assemblea
socis

                  14         Barranc
i castell de Borró (Safor)

                      20            Sopar
i xarrada amb Alfons Esteve

                 26 Grup
de lectura: ?El tango de l?anarquista? d?Albert Hernàndez

                     28             Barranc
dels Tarongers (d?Ontinyent a Bocairent)

MARÇ

                 6            Sopar
i xarrada amb Josep Vicent Boira

                    14               Barranc
de l?Infern (Vall de Laguar)

            19-20-21-22    Conca i voltants

                   28                Senda
de l?Avenc (Vall d?Albaida)

ABRIL

                3             Sopar
i xarrada amb Isabel Morant

                   25                Passejant
per l?Alt Vinalopó

MAIG

            1-2-3           Penyagolosa (Maestrat)

                   9                 Manifestació
a València            

             15             Sopar
i xarrada amb Carme Agulló

                23
               Visita
a Manises                                  

            28             Grup
de lectura: ?Plagis? d?Urbà Lozano

               30                Penyes
de Pedralbilla i mines de galena (Camp de Túria)

JUNY

              5            Sopar,
taula redona i recital de poesia

                13               Visita
a València (Museu de Ceràmica)

            20            Illa
de Tabarca

SETEMBRE

                19               Dia
de la Muntanya Neta

             24           Grup
de lectura: ?Cubaneta meua? de Manel Joan Arinyó

                26               Visita
a Ibi i Castalla

OCTUBRE

              1            Concert
a la Casa de la Música

                  2               Correllengua
i XIV Premis Jaume I

            17            Visita
a la ciutat d?Alcora

               24               VI
Caminada per la Senda dels Barrancs (Ribera Alta)

            31           XV
Marxa a Millars (Canal de Navarrés)

NOVEMBRE

                             XI Mes
de les Lletres

            7              A
la cerca de l?esclata-sang

              26               Grup
de lectura: ?Em dic vermell? d?Orhan Pamuk

           27           Taula
de les Lletres i dels Menjars

DESEMBRE

             11               Sopar
i presentació de les activitats del 2010

Participa en contra del tancament de repetidors de TV3 al País Valencià

Passeu i participeu enviant una carta a les institucions europees sobre el tancament de repetidors del senyal de televisió de TV3 a les comarques de La Ribera i de La Costera.

   El missatge ens l’ha enviat el company Simó Colomer (a veure si algun dia ens coneixem, que creiem que no).

   Passeu i envieu la carta de protesta, nosal3 ja ho hem fet.

L’ACCIÓ DE LA QUINZENA
 

 

La recepció Tv3 ha estat prohibida al País Valencià!!

Per la llibertat d?expressió, NO al tancament!

Equip Criteri
 

Fes-ne difusió. Reenvia’l

5é ANIVERSARI DE XÚQUER VIU. VINE A CELEBRAR-LO!

Us rebotem el correu de Xúquer Viu ens ha fet arribar per celebrar Assemblea i Dinar Commemoratiu del cinquè aniversari d’aquesta Plataforma Reivindicativa. Dintre teniu l’ordre del dia i més…




ASSEMBLEA DE XÚQUER VIU I DINAR COMMEMORATIU
13 DE DESEMBRE DE 2008
CASA DEL LLAURADOR DE L’ALCÚDIA (Plaça del País Valencià)

Amics i amigues de Xúquer Viu:

Des de Xúquer Viu us convoquem a l’Assemblea Ordinària que tindrà lloc el proper
dissabte 13 de desembre, a les 10:30 en primera convocatòria i a les 11:00 en
segona, a la Casa del Llaurador de l’Alcúdia en la Plaça del País Valencià. Us
adjuntem la convocatòria.


Com que per aquestes dates es compleix el 5é aniversari de Xúquer Viu en acabar
l’Assemblea celebrarem un dinar commemoratiu al que esteu tots i totes convidats
(preu del dinar 20 €). Per tal d’assistir podeu fer-lo d’aquestes 3 maneres:
- Cridar per telèfon al 650864981 (Quico) fins el dijous 11 de desembre.
- Comunicar-ho al correu xuquerviu@hotmail.com fins el dijous 11 de desembre
- Ingressar 20 € fins el 10 de desembre en el compte de l’Associació Xúquer Viu
3096 0001 92 2009174224

L’ordre del dia de l’Assemblea serà el següent:

- Informe de gestió
- Anàlisi de la situació actual
- Objectius de Xúquer Viu i Pla de Treball per al 2009
- Informe econòmic – financer i quota per a 2009
- Renovació Coordinadora de Xúquer Viu
- Precs i suggeriments


RENOVACIÓ DE LA COORDINADORA
Per tal de renovar la Coordinadora animem als membres de Xúquer Viu que participeu a
sovint en les nostres activitats què us incorporeu a la mateixa.
Si encara no eres soci pots formalitzar la teua inscripció en la mateixa assemblea.
La quota és de 15 € anuals.

OBJECTIU: 500 SOCIS. Actualment Xúquer Viu compta amb uns 250 socis. Si volem que
Xúquer Viu tinga influència i recursos per organitzar múltiples activitats i
treballar de valent per la plena recuperació del nostre riu n’hem de ser molts més.
Per això us adjuntem un Butlletí d’Inscripció junt aquesta carta. Intenta fer soci a
un dels teus amics o amigues. Per tan sols 15,00 € a l’any pots fer-se’n.


Diversos: “Dos Gardenias”, Campanya 2009 del Bloc Jaume I, BiciXúquer.

Uns quans dies de descans blocaire i ací estem de nou, amb novetats i balanços, de coses a venir i coses passades.

   La primera novetat és informar-vos que el nou projecte d’Òscar Briz i Cristina Blasco, “Dos Gardenias” ja s’ha estrenat, concertament el passat diumenge al Black Note de València. No anem a explicar-vos de què va la cosa, us convoquem a que a aneu al Teatre La Clau, C/ Sant Pere, 14 de l’Alcúdia el proper dimecres 10 a les 22 hores,  ho vegeu en directe i ja en parlem. Per cert, el primer, i esperem que no siga l’últim espectacle que munten, s’anomena “Palos y sueños desde el Hotel Paraiso”.

   L’altra notícia us la rebotem des del correu que ens ha enviat el Bloc Jaume I de l’Alcúdia, on ens informen que el divendres 12 hi haurà sopar i presentació de la campanya 2009, que per si no ho sabeu inclou: Amics i Amigues de la Muntanya; Sopars-Xerrades; Conèixer ciutats, conèixer el País; Correllengua, Sopar-Lliurament dels Premis Jaume I, Mes de les Lletres i Taula de les Lletres i els Menjars (ens sembla que ens deixem alguna cosa… però ja la anirem apuntant).

  La mirada al passat i el balanç de la campanya de passejades pel Xúquer ens l’envia, com no, Xúquer Viu.

CORREU DEL BLOC:

L’Alcúdia,
4 de desembre del 2008

Benvolguts
socis /benvolgudes sòcies:

   El
pròxim dia 12 de desembre, divendres, a les 21.30 hores, ens veurem al Casal
del Bloc, com fem tots els anys, per sopar i després  presentar les activitats que realitzarem
durant el 2009. Parlarem de la campanya d’excursions d’Amics i Amigues de la
Muntanya, dels qui vindran al Sopars i xarrades, de les excursions a ciutats,
de les lectures recomanades pel grup de lectura, del viatge curt que toca
enguany a Conca, de l’estada de tres dies a una casa rural a les faldes del
Penyagolosa, etc. Com altres vegades, cada responsable informarà de l’excursió
que ha proposat. Però sobretot, tot allò que suposa fer reserves convé que eixe
dia comenceu a apuntar-se.

Queda
molt poca loteria de Nadal. Si voleu alguna papereta eixe dia és l’última
oportunitat de tindre’n. El número d’enguany és el 29817. Com sabeu una font d’ingressos de les associacions és la
loteria. I algú ha dit que enguany ens toca perquè ha somiat amb el número.

   El
soci Joan Martínez ha preparat un audiovisual de quasi totes les excursions que
hem fet durant el 2008. La projecció es farà immediatament després de sopar. A
continuació pegarem un repàs a tot el que hem programat per a l’any 2009. I per
acabar, el cantautor de Gavarda, Josep Didac, acompanyat de la seua guitarra
farà un recital.

   Cal
que porteu solament l’entrepà. L’associació com té costum pararà taula i vos
convidarà com altres vegades hem fet. Podeu portar a amics i amigues
simpatitzants de l’associació que tenen pensat formar part del Bloc. Ara ja som
120 socis i amb la vostra ajuda aplegarem a 150 en no res.  

   Salutacions
i vos esperem el dia 12, a les 21.30 hores. No ens falleu!

 

 CORREU DE XÚQUER VIU:

 

250 PERSONES PARTICIPEN EN LES TRES RUTES DE “PEL
XÚQUER EN BICI”

 

La ruta suspesa amb eixida de Gavarda es realitzarà al
mes de març

 

   Unes 250 persones han participat en les 3 rutes que
baix el nom de “Pel Xúquer en bici” han organitzat conjuntament “Xúquer
Viu” i “La Ribera en bici” al llarg del passat mes de novembre.

 

   Aquesta activitat ha tingut com objectiu reivindicar
un cabal ecològic i una plena recuperació per al Xúquer, així com la potenciació de
la bicicleta i la creació d’una xarxa de carrils bici per tota la comarca.

 

   Les etapes han transcorregut pels paisatges del Xúquer
travessant diversos pobles de la comarca amb eixida de Castelló de la Ribera,
Polinyà del Xúquer i Sueca els passats dis 8, 22 i 29 de novembre.

 

   Aquesta marxa reivindicativa ha comptat amb el suport
de les mancomunitats de la Ribera Baixa i Alta i els ajuntaments de Gavarda,
Castelló de la Ribera, Polinyà del Xúquer i Sueca.

 

ADJUNTEM FOTOS DE LA QUARTA RUTA AMB
EIXIDA DES DE SUECA I QUE VA TRAVESSAR FORTALENY, RIOLA, CULLERA I SUECA

 































NOUS TANCAMENTS DE REPETIDORS DE TV3. ÉS CERT!!!!

El dia 28 de novembre, i d’acord amb una sentència d’un Tribunal (?), es van tancar els repetidors de La Ribera i de la Costera (Alginet i Llosa de Ranes respectivament). En llegir la notícia als diaris, encara que ja sabíem de l’existència de la sentència i ens pensàvem que no hi aniria avant, ens vam sentir inidgnats. En anar a casa engegarem la televisió i… tot seguia igual… nosal3 vèiem totes quatre cadenes catalanes perfectament.

   L’endemà reberem el correu del company Toni Teruel que us repetim al text interior, i després de diversos correus entre Ricard Avellan (que des del correu del Bloc Jaume I ens el va rebotar), en els quals li comentàvem: “vols dir?, a casa ho rebem encara bé!”, ens va comunicar que deu ser perquè nosal3 rebem el senyal des del Montdúver… Així que hem de donar cobertura a la informació perquè sí que hi haurà gent que no podrà veure les emissions de la TV3.

   Passeu i llegiu més detalladament què ens conta Toni Teruel… i si voleu saber més, al final afegeix un enllaç al seu bloc.





CANAL 9 SÍ, TV3 NO

PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT CLAUSURA SORPRESIVAMENT ELS REPETIDORS DE
LLOSA DE RANES I ALGINET


LA RIBERA I LA COSTERA JA NO VEUEN TV3


AVIAT ES COMPLIRÀ UN ANY DE L'APAGADA DEL REPETIDOR DE CARRASQUETA
(Comarques del Sud)
Les converses polítiques que havien de resoldre la situació de TV3 al País
Valencià així com garantir la reciprocitat de les emissions dels territoris
que comparteixen llengua i cultura, han dut Canal 9 al Principat de
Catalunya, però el resultat al País Valencià ha estat el contrari: en compte
de normalitzar les emissions de TV3, els ciutadans veiem com van mica en
mica desapareixent. Fa un any les comarques del Sud, ara, les comarques
centrals del País.
Aquest matí, sense preavís i després d'haver ajornat més de cinc mesos el
tancament dels repetidors d'Alginet i Llosa de Ranes, autoritzat
judicialment com a mesura provisional des de juny de 2008, els tècnics al
servei de la Generalitat valenciana han procedit a la seua clausura. S'ha
posat fi així a les emissions de TV3 a les comarques de la Ribera i la
Costera.
En efecte, a les 10 i 12 hores respectivament, els ciutadans valencians
d'aquestes comarques han perdut, de forma instantània i indefinida, el
senyal que des d'Alginet i Llosa de Ranes emetia la programació completa, en
TDT, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: TV3, C33, 300 i
3/24.
L'autorització d'entrada de la mesura provisional estava concedida pel
Jutjat del Contenciós Administratiu número 9 de València, però es troba en
fase d'apel·lació davant el TSJ per haver interposat un recurs l'entitat
sancionada, la Fundació Ramon Muntaner. Aquest recurs encara no està resolt.
L'expedient del que deriva aquesta ordre provisional va concloure el passat
2 de setembre, data en què es va notificar a la Fundació Ramon Muntaner una
multa de 100.000 euros i l'ordre definitiva de tancament dels repetidors.
Aquesta sanció, contra la que es va interposar recurs d'alçada, pendent a
hores d'ara, serà també recorreguda davant el Tribunal Superior de Justícia.
A hores d'ara, a gairebé dos anys de l'inici de les actuacions contra la TV3
al País Valencià dutes a terme per la Generalitat, no hi ha encara sentència
de fons sobre aquest afer, pendent al Tribunal Superior de Justícia
Valencià.
Tampoc el Tribunal Constitucional s'ha pronunciat sobre la Llei Valenciana
del Sector Audiovisual, utilitzada per la Generalitat per a avalar la seua
actuació i impugnada des de 2007 pel Govern de Madrid per usurpar
competències estatals.
D'altra part, el proper 9 de desembre farà un any del tancament del
repetidor que donava senyal a la ciutat d'Alacant i comarques del Sud, el de
Carrasqueta, ubicat a la localitat de Xixona.

La Fundació Ramon Muntaner i Acció Cultural del País Valencià, encoratgen
tots els seus socis i simpatitzants a fer pública la protesta contra aquest
nou tancament i retallada de drets cívics i manifesten que sostindran totes
les accions judicials i extrajudicials necessàries per defensar l'emissió de
TV3 a terres valencianes.


Si tens dificultats en la recepció de Televisió de Catalunya (TV3, Canal 33,
Canal 3-24) o de Catalunya Ràdio, per alguna mesura coercitiva de
l'Administració o de la legalitat anomenada democràtica, pots accedir-hi
fàcilment a través d'Internet des del meu bloc, destacat a sota.

*https://toniteruel.blogspot.com* <https://toniteruel.blogspot.com/>

Cal clicar sobre l'adreça i, una vegada obert, a la part dreta a continuació
de la meua foto i l'àudio de la Muixeranga.


Salut,

TONI TERUEL

Aquest darrer cap de setmana ha estat mogudet.

Després d’acabar la substitució al Baix Camp, ens en tornarem cap a casa el divendres. Eixe mateix dia teníem el sopar de “La Taula de les Lletres i els Menjars” que aquest any li pararem a Josep Lozano Lerma. Estem esperant el seu discurs per publicar-lo, i també la intervenció d’Urbà Lozano…

   I què dir-vos de la Manifestació a València del dissabte? Si hi assistireu no caldrà que us explique res, però si no… passeu, passeu…

   1 de desembre de 2008

   Els quatre dies d'”estrena” en la professió docent han estat molt profitosos. El primer dia, degut a la inexperiència ens va resultar una mica complicat, però després tot va anar una mica millor. Llàstima que siguen tants pocs dies… Hui estem esperant a que publiquen el nou llistat de convocats per a nomenaments de substitucions… ja us contarem per on parem.

   Quant a la manifestació del dissabte, i malgrat el vent gelat que bufava, va congregar una multitud que no s’havia vist des del “No a la guerra”. Les nostres estimacions es movien entre els 50.000 i els 60.000, i l’endemà, en llegir la premsa i les dades que hi aportaven les diferents parts (80.000 els organitzadors, 40.000 la policia i 15.000 des del Consell) vèiem que no anàvem desencaminats.

   De primeres en col·locarem davant l’estació de tren per veure com arrencava la manifestació i estiguèrem veient totes les pancartes, cartells, eslògans… portats pels alumnes, mestres, mares i pares i molta altra gent que no viu ni treballa a l’educació però que sap de la insostenible situació de les nos3 escoles i instituts i que pensa que “ja n’hi ha prou” de grans events. El govern valencià ha de garantir una educació de qualitat i en condicions a tota la població i no primar l’ensenyament privat en detriment del públic.

   Estiguèrem fins a una hora i mitja veient passar una gentada amb la il·lusió pintada a la cara, per veure que no estem sols, que junts podem fer que la cosa canvie, i finalment ens afegirem perquè pensàrem que si ens quedàvem fins al final no arribaríem a hora d’escoltar els parlaments de la plaça de la Mare de Déu. De fet, quan la capçalera de la manifestació va arribar a aquesta plaça, la cua encara no hi havia eixit de la plaça de Sant Agustí.

   De fotos no en fèrem, però els blocs en van plens d’elles, i ens alegrem. Tot siga que a les properes eleccions també es note el malestar de la població i fem fora als impresentables que ens governen.Tant de bo tota aquesta mobilització es note després a l’hora de les
eleccions! Com podem consentir un govern com el que tenim? Ens el
mereixem? Nosal3 creiem que no, i així ho puguerem comprovar el
dissabte.

   2 de desembre de 2008.

   Ens telefonaren ahir a migdia des de Tarragona preguntant-nos on estàvem, que a la mestra que substituïem li havien prorrogat la baixa quinze dies, a la qual cosa haguèrem de contestar que oficialment ningú ens havia dit res. Agafàrem els bàrtuls i cap a Tarragona falta gent. Hui estem ja a l’escola escrivint açò.

  Aquesta vesprada afegirem la foto del sopar de la Taula de les Lletres i els menjars amb Josep Lozano, o tal vegada esperem a que ens envie la seua intervenció i aleshores la publicarem. També hem aconseguit fotos del Correllengua 2008 i que ara mateix tampoc les tenim a mà, però aquesta vesprada ho arreglarem.

   Afegit a les 19:13.- La foto no la podem retallar més, i l’hem hagut de posar a adjunts, què hi farem!

   Bo.