Arxiu mensual: juny de 2008

Òscar Briz a ca Bassot. El brindis de Bernat l’Aiguader. Fem un mes.

   Demanem perdó per faltar a les promeses, ací va el brindis promés. I…

   Doncs sí, sembla que va ser ahir quan començarem i ja fa un mes… qui ho anava a dir! No feu comentaris, i no ens importa, ja que veient que sí que hi entreu, almenys alguna parrafada llegireu.

Bona vesprada des de la biblioteca de l’Alcúdia. Un dia més repassarem què hem fet i vist i escoltat i…

 

            El dissabte anàrem a Burjassot a Ca BASSOT, mític local de l’Associació del mateix nom que aviat canviarà d’adreça. Anàrem a veure i escoltar a Òscar Briz, qui actua acompanyat, com altres vegades, per Abraham als teclats i els vents. Llevat que el so era bastant deficient, l’ambient era de bon rotllo, l’espai i les persones que constitueixen aquest col·lectiu són l’hòstia. Qui no els conega que faça per coneixe’ls, paga la pena.

 

            Si algú segueix mínimament açò, cosa que dubte, però tant se’ns en dóna, s’haurà adonat que vam prometre que publicaríem el brindis del nostre besavi Bernat “l’Aiguader” i no ho fèrem. Resolts a esmenar l’incompliment, hui l’escrivim per escampar-lo pel món. Recorda una mica els cants del monjos goliards (els que inspiraren Carmina Burana a Carl Orff), ja veureu. L’hem escrit tal i com ens l’ha contat el nostre pare, i diu així:

 

            “És la sang de Jesucrist,

            que per tots s’ha derramat,

            tot cristià que no beu vi,

            a tot està condemnat,

            no tindrà un puesto en el cel,

            ni serà digne de perdó,

            si cada quart de rellotge

            de vi no se beu un porró.”

 

            Bó, eh? Conteu-lo a qualsevol sopar i veureu com triomfeu!. No sabem si seria invenció d’ell o rodava per ahí. Un altre posarem al dia les històries que ens ha contat el nostre pare i li’n traurem d’altres i intentarem fer-ne una biografia d’un home tan polifacètic. Ho prometem (ja sabeu que tard o d’hora les complim).

 

            Per cert, hui fa el blog un mes, i a hores d’ahir portàvem unes 525 visites… més de les que ens pensàvem que aconseguiríem! Ens felicitem i continuarem. Portem un total de 16 posts? Estem escrivint-ho al word, ja que moltes vegades se’ns ha esborrat i fa molta ràbia tornar a començar, per això no podem saber-ho encara, després ho comprovem…. a rellegir-nos. (per “a reveure’ns”).

 

Darreres lectures.

Frédérick Beigbeder: “Auxili perdó” 
Edgar Morin: “Cultura i barbàrie d’Europa”.
Començat: Pep Coll. “Les senyoretes de Lourdes”

El trenet de la línia 1 dels F.G.V. és el nostre lloc de lectura preferit, i no som els únics, molta gent, sobretot dones, passen L’HORA que triga en arribar el trenet a Blavència llegint i així no es té la sensació d’estar perdent el temps. Moltes de les meues lectures les hem fet allà. Ara, com anem cada dia a treballar a Blavència, doncs tenim dues hores (anar i vindre) per omplir-les amb lectures que ens cauen a les ans o que anem selecionant.   

   Anem a informar-vos de les darreres lectures, ja que sinó se’ns aniran oblidant. Després de “Los detectives salvajes” de Bolaño, ens vam llegir d’Edgar Morin “Cultura i barbàrie d’Europa”, un assaig en la línia de Morin on analitza totes les barrabassades que s’han fet en nom de la cultura.

   Després ens vam llegir la novel·la “Auxili perdó” de Fredéreick Beigbeder, del qual ja havíem llegit “13’99 euros“, on arremet contra les agències de publicitat, cosa que va fer que despedirem del seu treball a una d’elles. Aquesta va sobre descobridors de talens (nosal3 diríem “assalta cunes” com diria Ferran Torrent) a la Rússia de Putin. No té desperdici, i el final arriba a sorprendre’ns de veritat.

   Hui em començat amb la novel·la de Pep Coll “Les senyoretes de Lourdes”. D’aquest home ens havíem llegit “L’abominable crim de l’Alsina Graells” i “El salvatge dels Pirineus”, tots dos molt divertits. Aquest d’ara no ho sembla tant.

   Més endavant tornarem a parlar, au!

Algunes referències de Bernat “l’Aiguader”.

De primeres anunciar-vos el festival d’ací al costat. Després una primera aproximació a la figura del nostre besavi Bernat “l’Aiguader”.

Adjuntem el
cartell del 3er Mésquerock per al proper dia 1 d’agost, encara que, vist el
cartell, no creiem que ens trobeu per allà, però ens ho han enviat per a que li
donem difussió, i així ho fem. Tenen página web: mesquerock.com per a més
informació.

Hui som a la
biblioteca de l’Alcúdia, què hi farem!. El darrer post el volíem posar des
d’ací, però quan ja el teníem redactat, es tallava, i a la segona vegada
desistirem. És per això que hui l’escrivim primer al Word i després el copiarem
al bloc.

El diumenge, anant
cap a Blavència a veure les exposicions, escoltàvem l’emissora “Ràdio 2
Clásica”, no sabem quin programa era (de nou a deu del diumenge matí), però es
van fer de recitar “coplas de cordel” que donava gust. Fins que vam escoltar
una que ens sonava d’haver-nos-la contat el nostre pare, que al seu torn
l’havia escoltat del seu avi i besavi nostre, Bernat “l’Aiguader”. Deia alguna
cosa així com “…de la disputa que tenían el 4 y el 3, para ver quien mejor
número hacia. Cuatro son los evangelios, cuatro las partes del mes,… el número
tres lo componen la Santísima Trinidad, treinta i tres años tenía Jesús al
morir en la cruz…”, no sé, coses així. En arribar a casa li ho vam comentar al
nostre pare i ens ho va confirmar fil per randa. Per Internet cercarem amb el
“Google” “Coplas de cordel” i ens va eixir a la primera un llibre de “Coplas de
ciego”, i l’encomanarem. Com que s’havia de lliurar de matí i treballem,
posàrem l’adreça de cals pares, i hui ha arribat. No està la disputa del quatre
i el tres, però el nostre pare en fer-li una ullada, s’ha emocionat, ja que són
molt semblants als verses i romanços que recitava el seu avi. Per cert, sí que
hi ha un brindis que feia el besavi i que els nostre pare encara se’l sap, el
proper post l’hi posarem, ho prometem!.

Estem venint
tots els dies a veure si ens posen les notes i podem tancar títol (així es diu
de demanar el paper que justifica que hem fet la carrera de mestre), i mentre
no ho fem no podem apuntar-nos a la borsa de treball de Mestres per a Catalunya.
Estem nerviosos i no sabem si aguantarem els nervis… Ho deixem escrit ací per
a qui no ho sàpiga i vulga apuntar-s’hi, no som cobejosos, compartim
l’informació, encara que quan més gent s’hi apunte menys possibilitats tindrem
d’obtenir una substitució, però… som solidaris. (També, la poca gent que hi veu
açò… d’ací uns dies farem un mes a l’espai virtual i esperem arribar a les mil
1.000 visites, ara per ara no arribem a cinc-centes, ja veurem!).

Ah!, se’ns oblidava, els proper dia 3 de juliol anem a veure l’incombustible (és un dir) Willie DeVille i la Mink DeVille Band al Greenspace, ja us ho comentarem.

Fins a la
propera!

Des de l’escola de Magisteri. Exposicions d’A. Pina i de F. Botero. “Los detectives salvajes”

Doncs sí, continuem sense connexió estable a Internet i hui ens adrecem a vosaltres des de l’escola de Magisteri. Us volem comentar dues exposicions que veièrem el diumenge i fer una breu ressenya de la novel·la de Roberto Bolaño “Los detectives salvajes”. Allà va…. (hui, 25 de juny hem afegit la foto de Pina, ho sentim, l’hem hagut de retallar per a que ens l’acceptara).

            El passat diumenge anàrem a visitar dues exposicions a València:  a les Drassanes del Port, on exposava l’artista alcudienc (ens agrada més aquest toponímic que l’altre, què hi farem!) Adrià Pina, i a l’I.V.A.M., on exposava F. Botero.

 

            A primera hora ens presentàrem a les Drassanes i en entrar ens quedàrem bocabadats contemplant el conjunt de l’obra d’Adrià Pina. Ja havíem vist la major part de les obres exposades en una o altra exposició, però veure-les així com un tot, realment va ser impressionant. La veiérem a l’inrevés, des de les obres més recents, i així, començàrem per les mans tacades de pintura, passarem per les capses, amb la seua fina ironia i l’humor desenfadat del pop art, les altres capses de ferramentes (què són sinó els llapis, gomes, pinzells i pintures), les ciutats europees, i anàrem retrocedint fins a les primeres mans, tan detallistes, càlides de vegades i d’altres amb un toc que fa venir esgarrifances (els claus que les travessen), arribant als reclams i a les seues primeres gran obres, fosques i tètriques, com el període del qual eixíem (el tardofranquisme) i la contaminació que ara ja preocupa a tothom, però que aleshores només uns pocs ens fèiem ressò de les greus proporcions que anava adquirint. Si encara no l’heu vista, esteu a temps fins el proper dia 30 de juny.

 

   De l’exposició de l’I.V.A.M. dir que Botero no ens sembla bo per penjar-lo a les parets. L’havíem vist en reproduccions i ens agradava, però vist a la paret i en gran, ens sembla que queda millor com a il·lustracions. Les exposicions (en tenia dues) duien els noms de “El circo” i “Abu Grahib”. La primera és entranyable, la segona no ens va agradar gens. No és un tema per a tractar-lo amb les seues formes i colors. Del circ ens van agradar bastant els dibuixos a llapis i aquarel·la.

 

            Ahir dilluns ens vam acabar de llegir “Los detectives salvajes” de l’escriptor xilè Roberto Bolaño, i a la qual ja havíem fet alguna referència. La novel·la es divideix en tres parts: la primera i la tercera tenen la forma d’un diari i són més curtes que la segona, que adquireix la forma d’entrevistes amb molts personatges que van aportant peces per construir el trencaclosques de la història. Una mica com “Citizen Kane”. Segons llegirem en un article sobre Georges Perec, Roberto Bolaño va recollir el guant de la feina feta per aquest amb la seua novel·la “La vida, manual d’ús” i va escriure aquesta novel·la . Feia temps que no llegíem en el castellà de Sud-amèrica i ens ha agradat molt els girs i modismes que fan servir en aquella part del món. La història comença en el DF, que és com els protagonistes li diuen a la capital México, i després l’acció es trasllada al llarg d’Europa (París, Catalunya), Israel, Àfrica, construint un gran fresc on queden reflectides les passions i els desenganys humans. Creiem que anem a llegir més coses d’aquest autor (la darrera novel·la que va escriure, sí, va morir als 50 anys el 2005, és “2666”) i d’algun altre com Augusto Monteroso o Carlos Fuentes.

 

            Estem treballant a València, ja ho hem dit, i encara no tenim connexió a Internet pròpia. Hui us escriguem des de l’escola de Magisteri (treballem ací al darrere). Per això no hi ha una seguida de publicar tots els dies. No pensem pagar un duro per la connexió a Internet!!!! Ja veurem si podem aconseguir-ho. Fins aviat!

Vesprada de dissabte. Compartint.

Uff! Des del dimarts que no havia pogut entrar a fer-vos els comentaris de com va tot. Començarem des d’ara mateix fins el dimarts.
La connexió de hui la fem des de ca Xuli, a qui agraïm la deferència. Ell també hi participa en el nou projecte que trobareu a “https://www.lacoctelera.com/salvemelmagre”, blog al que us adrecem per tal de que participeu activament en la recuperació del nostre riu Magre.

Aquest matí (com ja us havíem informat) hem anat al Jardí
Botànic de València (adjuntarem fotos quan ens les envien) i hem aprés
moltes coses de les plantes, gràcies a la guia, de nom Maria. (perdó pel redolí).

Ahir férem l’examen de Superior de la Universitat (res a veure amb el de la Junta) i pensem que ho hem fet molt bé, així que a esperar els resultats.

Despús-ahir férem l’examen de Narrativa Catalana del segle XX, i pensem que vam aconseguir fer del comentari del conte, “L’objecte màgic” de Josep carner una acurada interpretació

El dimarts, vam fer l’examen de Llengua i Literatura Catalana i la seua Didàctica a Magisteri, d’aquest no us en vam dir res perquè ja la teníem aprovada, però a darrera hora ens van entrar ganes d’intentar fer un bon paper, i comprovar si hem aprés el que tant pacientment ens ha explicat Pilar Garcia.

Del programa de 30 minuts a TV3 sobre el hip hop (es titolava “Estrelles de l’extraradi”) podeu veure una publicitat al següent enllaç.
https://www.tv3.cat/videos/469989

Ara us posem un enllaç amb un vídeo de Xuli que està molt divertit, vejau-lo fins el final, on hi ha el millor:
https://es.youtube.com/watch?v=G8ooZU5LnvU&eurl=https://www.lacoctelera.com/elultimomonoyo

Treball, examens, propera excursió, més Shemekia Copeland.

El dilluns començàrem a treballar a València repartint correu a “Correos”, FINS AL 31 D’OCTUBRE!!!!!! A més, ara a les 15’30 tinc un examen. Tot això no impedeix que encara puga deixar-vos alguna coseta per anar fent boca: el vídeo de Shemekia Copeland del passat 28 de maig o….
el correu electrònic del Bloc Jaume I als socis informant-nos de la propera excursió al Jardí Botànic:

*VALÈNCIA. JARDÍ BOTÀNIC*
Dissabte, 21 de juny
Eixida, des de la Casa de la Cultura, a les 9 del matí
La visita és guiada, i la duració són dues hores, incloent el taller
didàctic.
El preu són 4 € els socis i 5 € els no socis

El Jardí Botànic de la Universitat de València es va fundar l’any 1567 per a
l’estudi de les plantes medicinals. Després d’ocupar diferents espais de la
ciutat, l’any 1802 es va instal·lar a l’Hort de Tramoieres, la seua ubicació
actual. Passà per una restauració entre 1987 i 2000, en què s’inaugurà
l’edifici d’investigació. La docència, la investigació i la divulgació són
les seues activitats principals i la seua raó de ser. Primavera, estiu,
tardor i hivern, cada estació presenta un paisatge diferent. Les orquídies,
els cactus, l’horta, els grans arbres, les flors, les llavors, els colors,
les olors, la tranquil·litat, el silenci, la relaxació, ombra i aire fresc,
és l’oferta del museu al visitant. El jardí Botànic alberga una de les
col·leccions més importants d’arbres i palmeres adults d’Europa. Hi ha
col·leccions monogràfiques, diversos hivernacles, zones de plantes dels
deserts càlids d’Amèrica i d’Àfrica i la zona d’ecosistemes comuns al
territori valencià (alta muntanya, litorals i zones tèrmiques de matolls)
Destaca per la diversitat de les espècies que s’hi cultiven i per la
qualitat dels exemplars. Després de la visita guiada anirem al taller
didàctic per elaborar una crema a base d’àloe amb components naturals.

Per acabar, l’enllaç del vídeo de Shemekia Copeland:

https://www.youtube.com/watch?v=746UIwq8zeU

 

L’excursió de demà queda anul·lada! Hi ha una altra el 21.

Doncs sí, tenia raó el rosca amb all, ja han anat tres vegades i es coneix que ja ningú té ganes d’anar. Ens ha telefonat Ricard aquest matí per dir-nos que erem els únics apuntats, i que per un de sol no anaven a fer l’excursi$ó.
En fi, què li anem a fer.!!!

El proper dissabte 21 hi ha una altra excursió (aquesta no és de muntanya) al jardí Botànic, amb visita guiada. Dinarem a casa.

Ho deixem ja que ens ha agafat un grip o semblant que ens fa mal tot el cos. Anem a gitar-nos i demà més…

Nova excursió del Bloc Jaume I de l’Alcúdia.

Aquesta vegada a la Cova Tallada, nosal3 encara no
l’hem feta, però els Amics i Amigues de la Muntanya
creiem que és la segona vegada que hi van.
Segurament hi anirem.

Com que estem gossos (perrea!, perrea!) 
Copiem i enganxem el missatge del
Bloc Jaume I.
Si voleu venir, esteu convidats


*COVA TALLADA *

*Data* : 14 de juny
*Eixida* : 8.00 hores, des de la Casa de la Cultura
*Comarca* : Marina Alta
*Temps* : Mitja hora llarga
*Dificultat* : Mitjana
*Com aplegar* : Cal anar a Dénia, al final de Les Rotes

*Descripció* : La cova es troba entre Dénia i el Cap de Sant Antoni. I es
pot accedir a ella per terra o per mar. Nosaltres ho farem per terra,
caminant vora mar. Es baixa molt a prop de la torre vigia del Cerro. El camí
no és massa complicat, no cal anar amb botes de muntanya, és suficient
calçar unes esportives. Podem entrar a la cova per dos llocs, a triar,
baixant amb una poca dificultat o banyant-se fins al turmell, en aquest cas
caldrà canviar-se el calcer per sandàlies de plàstic o cosa pareguda. Cal
tenir en compte que sempre xafarem pedra. La cova està declarada reserva
natural, és una antiga cantera de pedra tosca, material que durant molts
anys va servir per construir. És un lloc ideal per escabuçar-se. No
s'oblideu del banyador, de la crema solar ni de la tovallola que ens servira
per estendre-la a terra i estar més còmodes ja que no hi ha arena, tot es
pedra. Porteu aigua, esmorzar i el dinar. Nosaltres vam estar l'any 2005 i
férem fotos <https://www.blocjaume.com/covatallada/covatallada.htm>. La cova
com veureu és impressionant.

Sopar xerrada d’Ana Aguado i Higon.

Ahir divendres vam sopar i xerrar al local del Bloc Jaume I amb Ana Aguado sobre “Ciutadania i feminisme al segle XXI”

Sopàrem
amb Ana Aguado i el títol de la xerrada era: “Ciutadania i feminisme al segle XXI”.

Ana Aguado va fer una introducció per a
situar-nos, explicant com les relacions de gènere, en allò públic, en allò
privat, al treball, etc. es van construïnt en la societat a partir de models
teòrics de la classe hegemònica, la burgesia, que aboga per una femenitat
domèstica, al marge d’allò públic o polític. I açò és així fins al punt que la
relació de dominació dels homes vers les dones es veu com una cosa “natural”,
la qual cosa és mentida. Totes les relacions que es donen dintre de la societat
són sempre culturals, mai naturals.

A partir d’ací ens va fer un petit
recorregut històric del moviment feminista. A partir de la revolució francesa,
final de l’Acient Regim, el patriarcat començà a canviar i el feminisme
(en aquella època encara no es deia així, però) va anar vinculat-se amb la
lluita de classes. En nom de la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat, les
dones començaren a reivindicar els drets que com a qualsevol humà tenen.
Aquestes tres paraules, només teòricament estan
plenament implantades a la societat en la qual vivim, i si parlem d’altres
cultures no occidentals, encara menys. La igualtat no és un punt de partida, és
un punt d’arribada. El moviment liberal no reconeixia la ciutadania a les
dones, les eleccions eren censatàries i les dones no podien votar i molt menys
accedir als llocs de poder. Així van nàixer les relacions asimètriques de
poder, que van obrir la caixa de Pandora: les dones reclamaven els seus drets,
sobretot el dret a votar (sufragistes). A partir d’ací es contrueixen les
alternatives que hui anomenem feministes o feminisme. Part del moviment obrer
interpretà aquest moviment d’emancipació com una construcción burgesa
assimilant així, sense saber-ho la seua ideologia en allò referit a la dona.
Sortosament, els més assenyats feren reflexionar els que havien caigut en el
parany i a poc a poc, les dones anaren aconseguint els seus objectius
emancipadors.

El feminisme parteix del presupòsit de
que tothom tenim els mateixos drets i els mateixos deures.

Passant a l’actualitat, ens va referir
que els codis civils, fins fa poc, encara es regien pel codi napoleònic, on la
dona no hi tenia cap dret. En l’actualitat, primeries dels segle XXI, la
igualtat d’oportunitats encara no existeix. S’ha arribat a dir actualmente, per
legitimar les desigualtats, que aquestes són una cosa natural, ja hi havíem fet
refèrencia al principi.

Ha fet falta gairebé un segle per poder
arribar a allò que s’ha aconseguit quant a la igualtat de les dones i els
homes. Què volen les feministes al segle XXI?: Aconseguir la igualtat política,
legal. Hui es promouen polítiques per a poblacions minoritàries com els
immigrants, les diferents ètnies i … per a les dones. Ana va dir que les dones
no són una minoría, a la qual cosa li vam replicar que tal vegada no era eixe
el terme per a designar-les, sinó que més aviat hauríem de parlar de poblacions
minoritzades, cosa amb la qual va estar d’acord.

Com pot existir, o podem parlar de
democracia quan les practiques, les actituds, les formes de vida suposadament
“naturals” les entrebanquen? Els conservadors diuen que la desigualtat és una
cosa natural, els progressistes que a les dones els falta formació, i no saben
que hui dia, les dones tenen la suficient formació, però els falta el perfil
per accedir als llocs de poder. No hi ha oposicions per a savi, per a
intel·lectual, per als alts càrrecs i aquests no són per a les dones: d’açò
se’n diu cooptació. L’igualitarisme fals fa perdurar les desigualtats.

Em de caminar cap a una democracia
paritària, amb un total respecte pels drets humans i individuals. S’ha
d’aplicar la transversalitat en les polítiques engedades de discriminació
positiva. La major participación de la dona de hui és un punt de partida, però
no vol dir que siga suficient.

I açò, més o menys, podría ser un resum
d’allò que ens va explicar ahir divendres Ana Aguado el local del Bloc Jaume I
de l’Alcúdia, situat al carrer Convent, número 13 de l’Alcúdia. Per ara s’han
acabat els sopars-xerrades, així que fins l’any que ve ja no hi haurà més.
Esteu atents (des d’ací us continuarem informant de les activitats que anem
fent, ja que a la página web que us recomanàvem, algún graciós pirata informàtic
no para de fer la mà, parlant en plata).

Algú ens ha comentat de paraula (ja ho podia haver fet als comentaris!!!) que si no posem cura en la maquetació, que si va tot el text seguit, que si… però què voleu? Acabem de començar i hi ha dies que hem d’escriure dues i fins a tres vegades els textos perquè se’ns esborren. Paciència i a poc a poc anirem perfilant-ho. El que heu de fer és deixar els comentaris. Gràcies per aguantar-nos dia a dia!