Arxiu de la categoria: Lectures.

GRUP DE LECTURA: ‘La mirada de vidre’ amb Anna Moner.

Tercera reunió de la XIII Temporada del Grup de Lectura del Bloc Jaume I de l’Alcúdia.

Dijous 26 de setembre, tindrem el plaer de conversar, per tercera vegada, amb Anna Moner i comentar la seua novel·la, guanyadora del Premi Novel·la d’Alzira 2018 ‘La mirada de vidre‘. Serà a la seu del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, C/ Sant Jaume, núm. 31 a les 20:30 hores. Després, els qui vulguem, podrem continuar la xerrada sopant amb l’autora. Recordem que les sòcies i socis tenen un descompte especial en comprar el llibre a l’Esplai Libres, Avgda. Antoni Almela, 42.

LA MIRADA DE VIDRE

Tardor del 1904. La manca de diners per poder costejar-se l’addicció a la morfina obliga el fotògraf Roger Queralt a acceptar la peculiar oferta de Madame Babinski, una popular mèdium que pretén ampliar el negoci amb la realització de fotografies d’esperits al seu gabinet de la plaça del Campanar, al barri de Gràcia de Barcelona.

Tanmateix, ni la ingesta contínua de morfina i altres estupefaents, ni aquesta ocupació insòlita, aconseguiran esborrar de la ment de Queralt les experiències viscudes a l’estudi fotogràfic del sanatori de Sant Gervasi. Allà va treballar l’any 1898 a les ordres del doctor Robert Isaac, un prestigiós especialista en malalties del sistema nerviós posseïdor, a més, d’una singular ambició artística. Tampoc no pot oblidar la Valquíria, una jove interna del centre convertida en la joguina predilecta del metge.

En aquesta obra, guardonada amb el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, Anna Moner aborda la part més fosca de la naturalesa humana.

Anna Moner, escriptora

Ha publicat els relats La Venus i el lliri i Les finestres de l’ànima (tots dos Premi de Relats de Dones, Ajuntament de Castelló de la Plana, 2006 i 2010), L’obsessió de Balthazar Hurley (Fundació Bromera, 2014), La Casa del Rellotge (Fundació Bromera, 2016) i El diari de Briseida (Fundació Bromera, 2018). Altres han estat inclosos a Escriure el país (Universitat d’Alacant i El País, 2012 / Onada, 2015), Sexduïts (Bromera, 2014), Noves dames del crim (Llibres del Delicte, 2015), 2 de 10  (Escola Valenciana, 2015), Entre dones (Balandra, 2016), Mètode, Escriptors cienciaferits (Universitat de València, 2016), L’inèdit (Paper de vidre, 2016) i Lletracremats ( (El Temps, 2017). Així mateix, ha participat a 10 al vostre gust (Fotoespai Gandia, 2016), Nosaltres, els fusterians (Perifèric, 2017), Nosaltres, les fusterianes (3i4, 2017), Angoixa (CEIC Alfons el Vell, 2018) i Assassins valencians (Llibres del Delicte, 2019).

També ha publicat les novel·les Les mans de la deixebla (Bromera, 2011), Premi Enric Valor de la Diputació d’Alacant, i El retorn de l’Hongarès (Bromera, 2015), Premi Alfons el Magnànim de la Diputació de València i Premi Túria a la millor contribució literària. A més, amb aquesta última obra fou seleccionada per formar part dels Dracs de Sant Jordi 2015 de Catalunya Ràdio i el diari cultural Núvol. D’altra banda, Gabinet de curiositats (Pruna Llibres, 2015) ha rebut el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians al millor assaig (AELC, 2016). Amb La mirada de vidre, ha guanyat el premi de novel·la dels XXX Premis Literaris Ciutat d’Alzira 2018.

 

 

GRUP DE LECTURA: “Narcís o l’onanisme” amb Carles Fenollosa

El proper dijous 30 de maig a les 20:30 h tindrà lloc la segona reunió de la XIII Temporada del Grup de Lectura del Bloc. Aquesta vegada ens visitarà Carles Fenollosa per parlar-nos de la seua novel·la “Narís o l’onanisme’, Premi Lletraferit de novel·la 2018 i serà al Casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, C/ Sant Jaume, 31. Després de la reunió soparem amb l’autor i podrem seguir a tertúlia. Recordem que a les sòcies i socis del Bloc Jaume I els faran un descompte a la compra del llibre a l’Espali Llibres, Avgda. Antoni Almela 42.


NARCÍS O L’ONANISME

En l’escenari d’una ciutat de València que abandona l’hivern per a donar pas a la primavera, la vida del jove Narcís Almudéver està feta de l’ombra subtil però poderosa d’una tragèdia personal, de treballs precaris, de desenganys i d’indignació. També d’una fascinació obsessiva per la lletra impresa, la literatura i els volums perduts que, com una sort de redempció, han de salvar-ho tot: la ciutat, el país i la fidelitat a una llengua i una cultura que malviuen entre la indiferència dels seus conciutadans. Amb passejades lúcides per una València omnipresent a la busca del llibre definitiu, jugant sempre entre els límits incerts de la genialitat i la bogeria, i amb la ciutat en Falles, el jove Narcís desgrana dins dels seus torrencials pensaments els anhels i les frustracions, els records amuntonats i dispersos d’una existència encara breu, el cant perdut d’un valencianisme orfe de complicitats. L’humor elegant i la crítica àcida d’unes estructures culturals autocomplaents i sordes al seu entorn formen part també d’esta primera i trencadora novel·la de Carles Fenollosa, un revulsiu necessari en el panorama literari valencià, tot un crit de joventut construït entre la frustració i l’esperança.

CARLES FENOLLOSA

(València, 1989) és llicenciat en Filologia per la Universitat de València i professor de llengua i literatura. Actualment col·labora en diversos mitjans de cultura i crítica literària, com Saó, Caràcters, Lletraferit o Revista de Filologia Valenciana. És coautor del llibre Créixer sense Maradona (Drassana, 2015). Narcís o l’onanisme és la seua primera novel·la, guanyadora del Premi Lletraferit 2018.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

GRUP DE LECTURA: ‘L’assassí que estimava els llibres’ amb Martí Domínguez.

L’assassí que estimava els llibres

Guillem Gual, un crític literari inflexible que s’ha guanyat fama i enemics a parts iguals, apareix assassinat. Al costat del cadàver, s’hi troba un petit llibre: L’assassinat com una de les belles arts, de Thomas de Quincey. Una coincidència o una pista que cal seguir? Quan apareix mort el filòsof J.F. Escrivà amb un llibre de Jean-Paul Sartre al costat, el desconcert dels inspectors valencians Tena i Espinosa no fa sinó augmentar. Arriba un reforç policial de Madrid, l’inspector Alcácer, es van fent entrevistes amb gent diversa del món literari i cultural i, en paral·lel, la novel·la va desplegant un retrat vivíssim i mordaç de sectors diversos de la ciutat de València, sobretot de l’àmbit benestant i amb pretensions de notorietat.

  • Martí Domínguez (Madrid, 1966), biòleg, escriptor i periodista. Doctor en Biologia i professor de Periodisme de la Universitat de València, ha alternat la recerca i la docència amb el periodisme i la literatura.
    Col·labora setmanalment a la revista El Temps amb articles sobre ciència i literatura, i als diaris El País i La Vanguardia. Part dels seus articles han estat aplegats en els reculls Peiximinuti (1993) i Bestiari (2000). Com a novel·lista escriu una trilogia sobre la il·lustració francesa, amb els títols Les confidències del Comte de Buffon (1997), guardonada amb els premis Crexells, Andròmina i Crítica de la Universitat de València; El secret de Goethe (1999), premi Prudenci Bertrana i Crítica de la Universitat de València; i El retorn de Voltaire (2007), premi Josep Pla. El 2007 rep el Premi Nacional de Cultura de Periodisme de la Generalitat de Catalunya per a la seva labor com a director de la revista de divulgació científica Mètode. El 2013 és guardonat amb el Carles Rahola d’assaig amb El somni de LucreciLa sega (2015), novel·la amb què guanya els premis de la Crítica Catalana, de la Crítica Serra d’Or, de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Joaquim Amat-Piniella. El setembre de 2017 publica L’assassí que estimava els llibres, i l’1 de novembre de 2018 Històries Naturals.
    És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

GRUP DE LECTURA – “Les ratlles de la vida” amb Raquel Ricart

Dijous, 29 de novembre ens tornem a reunir al Casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia (C/ Sant Jaume, 31) a les 20:30 hores amb Raquel Ricart per parlar de la seua novel·la “Les ratlles de la vida.

 

Raquel Ricart i Leal (Bétera, 1962) Literàriament es donà a conèixer en guanyar un accèssit dels premis Malva-rosa (1980) amb la narració I entre tant de núvol, ni un glopet de flor. A la dècada dels 80 va publicar narracions en les revistes literàries Celobert i Lletres de canvi. Va escriure el text dramàtic Ferrabràs (1990), que va ser posat en escena per Bambalina Titelles. Té diversos llibres publicats: la novel·la negra Un mort al sindicat (Tàndem, 1999), les novel·les juvenils Van ploure estrelles (Tàndem, 2001), que ja porta diverses edicions, El quadern d’Àngela (Tàndem, 2010), guanyadora del V Premi Vila de Paterna, Premi Samaruc 2010, i En les mars perdudes (Bromera, 2012), premi Bancaixa de Narrativa Juvenil. El 2010 guanyà el prestigiós Premi Andròmina de narrativa amb la novel·la Les ratlles de la vida (3i4, 2010), que posteriorment obtingué el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians el 2011, i el Premi de creació literària de l’Institut Interuniversitari de Filologia de la Universitat de València.

Raquel Ricart també ha participat dins dels projectes editorials de la Fundació Bromera Llegir en valencià amb els títols Costums i tradicionsBlai, un cor de rodamón, Les dones sàvies del nord, i La nit de les pastràssimes, Revolta en l’horta.

L’any 2015 amb El ciutadà perfecte (Andana), guanyà el premi de la crítica de literatura juvenil que atorga l’IIFV (Institut Interuniversitari de Filologia), i també amb la novel·la El temps de cada cosa va guanyar el premi El lector de l’Odissea , dins la col·lecció Les ales esteses, de l’editorial RBA-La Magrana.

En el 2016 coordina i participa en el llibre de relats col·lectiu Entre dones (Ed. Balandra).

En el 2017 coordina i participa en un nou llibre col·lectiu La improbable vida de Joan Fuster (Ed. 3i4)

També en el 2017 participa amb relats en els llibres: Nosaltres, els fusterians (Ed. Perifèric) i Nosaltres les fusterianes (Ed. 3i4)

Col·labora quinzenalment amb columnes d’opinió al diari Diari La Veu
Les ratlles de la vida són aquelles marques que el degoteig del temps va dibuixant en l’existència de cada persona i que la fan única i diferent. En aquesta novel·la assistim, com a testimonis privilegiats, a l’esdevenir d’un poble a través d’una família. Les dones com a fil conductor, com a filadores del teixit vital. Amb Vicenta, Ermerinda, Bàrbara, Rosa, Regina, però també amb Ximo, amb Francesc, amb Gerard, amb Elies, amb Lluís i amb Vidal, contemplarem moments vitals de quatre generacions diferents. Personatges als quals la vida ha anat omplint de ratlles d’alegria, de tristesa, d’amor, de mort, d’amistats, de secrets. Amb Les ratlles de la vida, l’autora ha volgut, primer de tot, contar-nos històries, i amb les històries, elevar a la categoria de protagonistes persones senzilles que, amb la seu a existència, van teixint el tapís de la pròpia vida i el tapís de la història.

 

 

Grup de Lectura. ‘Vindrà la mort i tindrà els teus ulls’ amb Urbà Lozano.

Segona lectura de la XII Temporada del Grup de Lectura del Bloc Jaume I de l’Alcúdia. Dijous 24 de maig a la Biblioteca Pública Municipal a les 20:30 hores. En acabar qui vulga es pot quedar a sopar i continuar la conversa.

Després de passar mitja vida a Sicília, és el moment de tornar al poble.  El protagonista hi arriba acompanyat de Fiorella, una traductora italiana amb la qual conviu des de fa temps. Home eixut, de caràcter difícil, se sent tan estrany ací com abans s’havia sentit a Itàlia, i es replanteja moltes de les coses que ha fet al llarg dels anys. Els sentiments i els records li brollen, cada vegada més descontrolats, i decideix posar-los per escrit. En les seues anotacions no falten fets sorprenents que sempre ha ocultat i que ara, gràcies a la intimitat que li proporciona el dietari, s’atreveix a revelar. El relat no deixarà a ningú indiferent. Amb una novel·la de prosa concisa i un estil sorprenent, de capítols curts i colpidors, Urbà Lozano ha aconseguit el Premi Enric Valor de Novel·la. Vindrà la mort i tindrà els teus ulls és una poderosa reflexió literària sobre la vida, l’amor i els secrets inconfessables.

Urbà Lozano (Alginet, 1967) és llicenciat en Filologia Catalana per la U. V.  i actualment treballa com a professor  de Secundària. Ha obtingut prestigiosos reconeixements com ara el Premi Ciutat de València per Plagis, el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb La trampa del desig, el Premi Teulada per Femení singular, i el Premi Vila de Puçol amb La màquina ronca. Com a membre del col·lectiu Unai Siset, ha participat en Subsól. També ha fet una incursió en el gènere teatral amb l’obra Urgències vitals. Amb Vindrà la mort i tindrà els teus ulls ha resultat guardonat amb el Premi Enric Valor de Novel·la .

 

Grup de Lectura. Patria de F. Aramburu.

 

Us recordem que el proper dijous 1 de març comença la XII Temporada del Grup de Lectura, i ho fem amb ‘Pàtria’ de F. Aramburu. No, ell no vindrà… aprofitarem per aprofundir en la vigència del Grup i aportar noves activitats que fomenten la lectura.

El dia en què ETA anuncia l’abandonament de les armes, Bittori s’adreça al cementeri per contar-li a la tomba del seu marit el Txato, assassinat pels terroristes, que ha decidit tornar a la casa on viviren. Podrà conviure amb els qui l’acosaren abans i després de l’atemptat que trastocà la seua vida i la de la seua família? Podrà saber qui fou l’encaputxat que un dia plujós matà al seu home, quan tornava de la seua empresa de transports? Tot i que arriba mig amagada, la presència de Bittori alterarà la falsa tranquil·litat del poble, sobretot de la seua veïna Miren, amiga íntima en altres temps, i mare de Joxe Mari, un terrorista encarcerat i sospitós dels pitjors temors de Bittori. Què passà entre aquestes dues dones? Què ha enverinat la vida dels seus fills i dels seus homes tan units en el passat? Amb les seues esquinçades disimulades i les seues conviccions inquebrantables, amb les seues ferides la seua valentia, la història incandescent de llurs vides abans i després del cràter que fou la mort del Txato, ens parla de la impossibilitat d’oblidar i de la necessitat de perdó en una comunitat trencada pel fanatisme polític.

Fernando Aramburu

Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa (1982). Participà en Donostia, la seua ciutat natal, en la fundació del ‘Grupo CLOC de Arte y Desarte’, que entre 1978 i 1981 edità una revista i intervingué en la vida cultural del País Vasco, Navarra i Madrid amb propostes de caire surrealista i accions de tot tipus caracteritzades per una mescla particular de poesia, contracultura i sentit de l’humor. 

Des de 1985 resideix a Alemania, on ha impartit classes de llengua espanyola a descendents d’emigrants. En 2009 abandonà la docència per a dedicar-se exclussivamente a la creació literària.

En 1996 publicà ‘Fuegos con limón’, novel·la basada en les seus experiències juvenils amb el ‘Grupo CLOC’.

Guanyà el Premi Tusquets de Novel·la en 2011 per ‘Años lentos’. Els seus llibres han sigut traduïts a diversos idiomas. Col·labora freqüentement amb la premsa espanyola. En 2016, publicà la novel·la Patria, que suposà un èxit de crítica i públic i pel que obtingué en 2017, el ‘Premio de la Crítica’, el ‘Premio Nacional de Literatura’, i el ‘Premio Francisco Umbral al Llibre de l’Any.

També ha conreat el gènere de l’aforisme, especialment en les pàgines del diari ‘El País’.

‘Les cendres del cavaller’ de Silvestre Vilaplana. Grup de Lectura del Bloc Jaume I de l’Alcúdia.

Tercera Reunió de la XI Temporada del Grup de Lectura del Bloc Jaume I de l’Alcúdia.

Dijous 28 de setembre a la Biblioteca Pública Municipal de l’Alcúdia a les 20:30 hores, ens acompanyarà l’autor, amb qui podrem parlar durant la reunió i després, sopant…

Les cendres del cavaller” Silvestre Vilaplana

PREMI DE NOVEL·LA CIUTAT D’ALZIRA

Joanot Martorell és vell i sap que la mort l’assetja. Ho ha perdut tot: diners, amics, prestigi… La seua situació miserable l’obliga a empenyorar el Tirant lo Blanc i a escriure una llarga carta a Martí Joan de Galba, en la qual li prega que preserve la seua joia més valuosa, conscient que el món dels cavallers està condemnat a la desaparició.

Les cendres del cavaller, XV Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, narra en primera persona la vida, tan intensa i apassionant com dissortada, de Joanot Martorell: la lluita per conquerir Nàpols al costat d’Alfons el Magnànim, les intrigues viscudes com a conseller del príncep de Viana o les relacions amb el seu cunyat, Ausiàs March. La primera biografia novel·lada de Joanot Martorell descobreix al gran públic l’autor fonamental del segle d’or de la nostra literatura.

Silvestre Vilaplana i Barnés (Alcoi, 28 de juliol de 1969) és un escriptor valencià que ha conreat els gèneres de la poesia, la novel·la i la narrativa, en català del País Valencià. Les seues obres han estat distingides amb diversos premis i reconeixements com el de Crítica Serra d’Or, el Ciutat d’Alzira o el Miquel Martí i Pol de poesia.

Vilaplana es va llicenciar en filologia catalana a la Universitat d’Alacant i actualment és professor de secundària a l’institut La Foia d’Ibi (l’Alcoià).

Dues lectures de Lluís-Anton Baulenas: ‘La vostra Anita’ i ‘Quan arribi el pirata i se m’emporti’

Després de llegir i riure molt per tercera vegada (aquesta en català) ‘Una confabulació d’imbècils’ de John K. Toole per a la propera reunió del grup de lectura, he agafat un pack que m’ha vingut així del munt de llibres pendents de llegir, aquest torn de Lluís-Anton Baulenas, autor del qual podem dir que mai ens ha decebut. Les dues lectures seguides han sigut ‘La vostra Anita’ (recordeu ‘Anita no perd el tren‘ -pel·lícula de Ventura Pons?), que ha dut el viatge invers al ‘normal’, primer va ser una pel·lícula (amb guió de Lluís-Anton baulenas), i vist l’èxit, l’autor va decidir escriure la novel·la i la segona, ‘Quan arribi el pirata i se m’emporti’.

La primera és una novel·la inspiradora sobre les segones oportunitats

Anita veu com les més de tres dècades que ha estat fent de taquillera en un cinema de barri s’enfonsen literalment: el local va a terra per donar pas a una multisala i ella és prejubilada perquè no lliga amb la nova imatge de l’empresa. Incapaç de remuntar el xoc, per inèrcia, continua anant cada dia al descampat on hi havia abans el cinema i on ara una constructora està aixecant les noves sales.  

Precisament en aquest escenari, l’amor la sorprèn i, per una jugada de l’atzar, inicia una relació amb l’home que porta l’excavadora de l’obra. Tot i que és conscient que és un home casat i que es tracta d’una relació agredolça i sense gaires perspectives, pot ser la injecció d’il·lusió que necessita per sobreviure.  

La vostra Anita parla sobre la fugacitat de la vida, sobre l’amor i, especialment, sobre les segones oportunitats. Després de l’adaptació cinematogràfica de Ventura Pons, Lluís-Anton Baulenas ens sorprèn amb aquesta història –inèdita fins 2015– plena de tendresa, ironia i esperança.

Quan a la segona, ‘Quan arribi el pirata i se m’emporti, Baulenas fa un exercici impressionant de composició, en tres parts i un Epìleg on s’entrellaçen dues històries (una amb narrador en tercera persona, que va desenvolupant-se al llarg de tota una vida i que va confluint amb la segona història – segona veu, en primera persona i que va relatant en temps actual-real) creant una història viva de les virtuts i misèries del segle XX, amb un ritme implacable i sostingut, on posa en primer pla el sentit de culpa i les pors més profundes, el gust pel poder i la fràgil frontera entre resistir a l’aventura o lliurar-se sense reserves.

Recomanables totes dues.

Reunió del Grup de Lectura: John K. Toole i ‘Una confabulació d’imbècils’

Dijous 25 de maig, a les 20:30 en la Biblioteca Pública Municipal de l’Alcúdia, el Grup de Lectura del Bloc Jaume I de l’Alcúdia ens tornem a reunir per segona vegada en aquesta XI Temporada per parlar d’“Una confabulació d’imbècils” de John Kennedy Toole; serà per tant, la reunió en la qual no comptarem amb la presència de l’autor.

Actualment, només es pot aconseguir l’edició en català d’Anagrama, traduïda per Xavier Pàmies “Una consfabulació d’imbècils”, i que es podeu adquirir a Esplai Llibres, amb un important descompte per a les sòcies i socis del Bloc.

John Kennedy Toole (Nova Orleans,Luisiana,17 de desembre de 1937-Biloxi, Mississipí, 26 de març de 1969) fou un novel·lista estatunidenc nascut a Nova Orleans, Louisiana, conegut sobretot per la seva novel·la “A confederacy of dunces”, de la qual anem a parlar en la reunió.

Les novel·les de Toole no es van publicar en vida de l’autor. Alguns anys després de la seva mort, la seva mare Thelma Toole va presentar el manuscrit i va aconseguir que es publiqués. L’any 1981 Toole va guanyar el Premi Pulitzer postumament.

La novel·la El protagonista d’aquesta novel·la és un dels personatges més memorables de la literatura nord-americana: l’Ignatius J. Reilly –un còctel d’Oliver Hardy delirant, Quixot adipós i Tomàs d’Aquino pervers–, que amb trenta anys encara viu amb la seva estrafolària mare mentre escriu una denúncia demolidora contra el segle XX, tan mancat de «teologia i geometria» com de «gust i decència»; un al·legat trastornat contra una societat trastornada. A causa d’una inesperada necessitat de diners, es veu catapultat «al mig del desori de l’existència contemporània» i embarcat en feines d’allò més absurdes. Els personatges secundaris són tan exòtics (i neuròtics) com els d’una pel·lícula dels germans Marx: la Darlene, la ballarina d’estriptis que prepara un número amb una cacatúa; en Jones, el primmirat porter negre del Night of Joy, regentat per la rapaç Lana Lee, que complementa els seus ingressos com a model de fotos porno; l’agent Mancuso, el policia més incompetent de Nova Orleans; la Myrna Minkoff, la catastròfica estudiant contestatària; la senyoreta Trixie, l’octogenària enfurida perquè no la jubilen…

Una confabulació d’imbècils, que presentem traduïda de nou al català per Xavier Pàmies, és l’obra mestra pòstuma de John Kennedy Toole, reconegut unànimement com un autor imprescindible en la tradició de Cervantes, Fielding, Swift, Rabelais i Dickens.

«Aquest llibre ha estat ressenyat a tot arreu, i ha entusiasmat tots els crítics. Per un cop, tots tenien raó» (Greil Marcus, Rolling Stone);

«Si el preu d’un llibre es mesurés per les rialles que provoca, aquest seria la ganga de l’any» (Paul Gray, Time);

«Una novel·la d’una comicitat aclaparadora… una catedral de la farsa» (Jordi Costa, El País).

Lucrècia Borja, filla del Papa. Grup de Lectura

Reunió del Grup de Lectura del Bloc Jaume I de l’Alcúdia amb Enric Salom, traductor de l’obra de Dario Fo “Lucrècia Borja. La filla del Papa” al Casal de Bloc Jaume I, C/ Sant Jaume, 31 el dijous 17 de setembre a les 22 hores.
dariofo
Filla d’un papa, tres cops casada, un marit assassinat, un fill il·legítim… Tot, només en trenta-nou anys, en ple Renaixement. Sens dubte, va tenir una vida increïble, digna de ser contada. Així ho han provat a fer escriptors, filòsofs, historiadors… Ara, el premi Nobel Dario Fo –apartant-se de reconstruccions escandaloses o purament historicistes– ens revela en aquesta obra tota la humanitat de Lucrècia Borja alliberant-la del clixé de dona dissoluta i incestuosa i situant-la en la vida quotidiana d’una època fascinadora.
Aquesta novel·la ens endinsa en l’encant de la cort renaixentista amb Alexandre VI, pontífex que arrossega una llegenda negra; Cèsar, el controvertit germà de Lucrècia, així com els seus marits –perseguits i humiliats– i els seus amants. En definitiva, amb totes les peces del joc del poder, el més despietat de tots.

Dario Fo (Leggiuno, Itàlia 1926) és un dramaturg, director teatral i actor italià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1997 perquè seguint la tradició dels bufons medievals manté la dignitat dels oprimits.