Mostra totes les entrades de anmonbar

Quant a anmonbar

Des del 10 de gener del 1963 fins hui hem fet el que hem pogut per viure. més bé o menys, per sort, mai hem hagut de fer res per sobreviure.

CORRELLENGUA 2017 i XXII Premis Jaume I de l’Alcúdia

 

DIVENDRES 6 D’OCTUBRE DE 2017

20:30 h. CORRELLENGUA

Com tots els anys la Flama de la Llengua eixirà a les 20:30 hores des del Parc de la Sénia, que serà portada fins l’Ajuntament, on serà rebuda per l’alcalde i les regidores i regidors. Seguidament hi anirem pel recorregut habitual fins la plaça Tirant Lo Blanc. Ens acompanyaran La Colla la Rosca de Tabal i Dolçaina, El Grup de Dansa de l’Alcúdia, El Bolero, Els Cabuts, Els Negrets, Els Tornejants i Els Dimonis Enroscats.

Convidem a tot aquell que estime els nostres valors i la nostra llengua a que se sume a aquesta manifestació pel seu reconeixement.

21:15 h. XXII PREMIS JAUME I

El Bloc Jaume I de l’Alcúdia va crear els Premis Jaume I per homenatjar persones, entitats, grups i empreses del nostre País, que es distingeixen per la reivindicació activa de l’ús social del valencià com a llengua del nostre poble. Els XXII Premis Jaume I es lliuraran als Salons Segle XXI de l’Alcúdia, en un sopar reivindicatiu i d’homenatge als premiats. L’acte de lliurament serà presentat per Gemma Serra Rivas, que ha estat reconeguda com a dona emprenedora per l’Ajuntament de l’Alcúdia. Podeu trobar els tiquets per assistir al sopar i a la gal·la de lliurament dels premis en L’Esplai Llibres de l’Alcúdia.

ELS PREMIS

Premi JOAN FUSTER: Edicions La Veu del País Valencià

El grup Edicions La Veu del País Valencià i concretament el seu diari digital La Veu del País Valencià isqué a la llum l’1 de gener de 2013, i des d’ençà és un exemple de periodisme en valencià i de participació ciutadana, un espai comú perquè qualsevol ciutadà que s’identifique amb el seu projecte, puga participar des de la nostra identitat valenciana en la vertebració del nostre País.

El seu editorial es basa en la defensa i exigència de valors essencials: els drets humans, la pau i la no-violència; el respecte a la natura i el medi ambient i la cultura, llengua, patrimoni i història del País Valencià.

Quatre anys després de la seua naixença, el digital s’ha renovat profundament per iniciar una nova etapa amb voluntat expansiva. D’entrada, el mitjà s’ha rebatejat com Diari La Veu, membre de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) i amb el consegüent canvi d’imatge i logotip, creant un nou portal Terraveu, un espai participatiu digital del País Valencià, punt de trobada d’informació, opinió i participació d’arreu del nostre territori.

Un any després que Diari La Veu començara a publicar-se, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana va reconèixer la tasca d’aquest mitjà audiovisual de comunicació públic en valencià, atorgant-li el Premi de Comunicació i Difusió Cultural.

Aquest any 2017, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana al País Valencià ha decidit atrogar el Premi de Difusió al digital Diari La Veu per la seua tasca en la difusió i promoció de la literatura catalana i la cultura valenciana arreu del país.

Premi TIO CANYA: Juli Esteve i Carbonell.

InfoTV és la marca comercial d’InfoValència Televisió, S.A., una empresa creada el 2004 i que tenia com a objectiu principal posar en marxa un canal de televisió independent, professional i en valencià com a alternativa a un insuficient mapa de comunicació audiovisual al País Valencià.

El seu promotor, Juli Esteve i Carbonell (Puçol, 1959) és un periodista que abans havia exercit com a subdirector del diari Avui de Barcelona (1987,1989). Fou coordinador d’Informatius a Canal 9 (1989-1995) i delegat de TV3 a València (1995-2004). Com a director d’InfoTV, fou el conseller delegat, responsable d’aquesta empresa, que amb una clara i marcada vocació de servei públic des de la inicitiva privada, practicà una pluralitat exquisida en els seus noticiaris i debats, donant veu a persones, col·lectius, entitats i partits habitualment silenciats, així com a grups i cantants en valencià.

InfoTV participà en els concursos convocats per la Generalitat Valenciana per a l’adjudicació de diversos canals de TDT autonòmica i local, però malauradament, la Generalitat del PP no va concedir cap de les llicències sol·licitades i, després d’un litigi judicial perdut, InfoTV cancel·là les emissions analògiques i es trasllaà a Internet el juliol de 2008.

Des d’aleshores l’empresa s’ha reconvertit en una productora audivisual al servei dels seus clients, per als qui executa tota classe de treballs audiovisuals en valencià, mantenint una producció pròpia centrada en el gènere documental.

Premi OVIDI MONTLLOR: Associació Escola de Música de l’Alcúdia.

L’Alcúdia pot presumir de ser un poble que històricament s’ha dedicat a l’estudi de la música i perquè alguns dels seus músics treballen hui en dia en un diverses bandes, orquestres, conservatoris, Escoles o IES. El Centre Professional Autoritzat de Música de l’Alcúdia, ubicat a la Casa de la Música des del 1991, és un referent professional de gran vàlua que presta un servei a tota la demanda d’un sector jove de la població, molt motivat que sent vertadera devoció, autoestima i ganes d’aprendre música tant des del punt de vista cultural i educatiu com professional.

El 1998, amb l’ajuda de l’Ajuntament de l’Alcúdia, aconseguí l’autorització de la Conselleria per crear un Centre Professional Autoritzat de Música per tal de poder impartir ensenyaments elementals i professionals de música. L’entitat titular, l’Associació Escola de Música fou creada el 1995 per a gestionar el Centre i poder impartir ensenyaments elementals reglats.

Luís Ros Estarlich, Josep Cebrià Marqués, Roberto Ferrando Boix, Juan Martínez Bou han sigut els presidents de l’Associació, sent Imma Sanchis Galdon la seua presidenta actual.

El seu equip directiu està format per Elena Pina Roig, Secretària, Toni Molina Martínez, Cap d’Estudis i Rafael Domènech Vives, Director i el claustre està format per 23 professors contractats.

Les especialitats instrumentals oferides són: flauta, oboè, saxòfon, clarinet, fagot, trompeta, trompa, trombó, tuba-bombardí, violí, viola, viloncel, contrabaix, piano, guitarra i dolçaina. A més el Centre ofereix ensenyaments no oficials com els grups d’Iniciació Musical per a 4-5 anys, Preparatori Musical (6-7 anys) i els grups d’adults.

L’alumnat, que des dels 4 als 18 anys, realitza estudis tant en ensenyances no oficials, com reglades de caràcter elemental i professional, prové majoritàriament de l’Alcúdia, però també d’altres poblacions de la comarca.

Premi CARLES SALVADOR: C.A.P.P.E.P.V.

La Coordinadora d’Alumnes, Pares i Professors per l’Ensenyament Públic en Valencià és una de les associacions que pertany a Escola Valenciana -Federació d’Associacions per la Llengua- que defensa des de fa més de 22 anys la normalització de la nostra llengua, no sols a les escoles i centres educatius, sinó en tota la societat valenciana. En aquest moment formen part d’aquesta associació més de 60 centres de la ciutat de València que tenen com a llengua vehicular el valencià i que s’agrupen per a realitzar les diverses activitats.

Les activitats que la CAPPEPV porta a terme són nombroses, de les quals destaquem les Trobades d’Escoles en Valencià, el projecte amb més ressó de l’entitat. També col·labora en tots aquells projectes que Escola Valenciana posa en marxa any rere any: Els Premis Sambori, el Voluntariat pel Valencià, campanyes de matriculació, la Gira (Festival Intinerant de Música en Valencià), la creació del Premi de Narrativa en Valencià a la ciutat de València o el Premi CAPPEPV de Periodisme dirigit als professionals del periodisme: premsa, ràdio o TV, amb la finalitat d’impulsar treballs que acomsplisquen els tres objectius bàsics de l’associació: ensenyar en valencià, la renovació pedagògica i la qualitat d’ensenyament, entesos com a factor de canvi social i cultural.

La CAPPEPV promou també la creació d’una Llei d’Igualdat Lingüística, que siga capaç de completar la LUEV i que evita la vulneració dels nostres drets lingüístics a més lluita per l’exigència i aplicació del requisit lingüístic a tota la funció pública com succeeix en altres territoris de l’Estat que gaudeixen de la cooficialitat de dues llengües.

Premi VICENT ANDRÉS ESTELLÉS: Farmàcia BAUSSET.

La Farmàcia Bausset de l’Alcúdia és un establiment de tots conegut que ha estat i és un referent en la lluita pel redreçament cultural del nostre poble.

El seu promotor, el llicenciat Josep Lluís Bausset (D.E.P.) ha sigut un intel·lectual compromés que ha reivindicat des de sempre les autèntiques arrels històriques del poble valencià i els seus signes d’identitat; la seua llengua i cultura, per la qual cosa ha esdevingut un dels grans homenots que s’han destacat pel seu civisme, per l’estima al nostre país, per la seua defensa des del compromís intel·lectual i polític, sempre fidel als postulats del seu coetani i bon amic Joan Fuster.

La Farmàcia Bausset de l’Alcúdia té el seu oprigen més remot i la seua tradició d’apotecaris, primer pel iaio Carles Bausset, practicant titular de medecina que va treballar a l’única farmàcia del poble, propietat de l’apotecari Genaro Contel López, i sobretot en Josep Lluís Bausset, el fill de Carles Bausset, apotecari per la Universitat de Madrid i químic per la de València, aleshores regent de la farmàcia de l’Alcúdia on treballava per a son pare Carles.

Va ser Josep Lluís Bausset, com a farmacèutic, qui elaborà en el laboratori Biòrgeno uns principis actius per tractar algunes malalties i posà les bases de l’actual farmàcia, oberta al carrer Germanies des de 1997.

L’última baula d’aquesta cadena és Teresa Bausset, apotecària per la Universitat de Granada qui regenta a hores d’ara la titularitat de la farmàcia.

Premi de les Arts Plàstiques MANUEL BOIX: Adrià PINA.

Enguany inaugurem dins la XXII edició dels Premis Jaume I el Premi a les Arts Plàstiques Manuel Boix, oncedint-lo per primera vegada al nostre afamat artista Adrià Pina per ser un dels grans exponents de l’art pictòric en les últimes dècades.

Adrià Pina va nàixer a l’Alcúdia el 1959 i des de la seua infantesa mostrà inquietud pel món de l’art i fins i tot abans d’arribar a l’edat adulta ja realitzava exposicions. Els inicis que posteriorment desembocarien en el seu característic estil resideixen en el taller de l’artista Manuel Boix, d’on va beure dels corrents realistes i neoclàssics.

El 1979 va començar a València la carrera de Belles Arts en Sant Carles. A mitjan dels anys setanta la seua obra es desenvolupà pròxima al realisme crític i amb tints marcadament ecologistes de forta reivindicació socio-política.

En els 80, va emprendre el projecte de les sèries, compostes per un conjunt de peces de la mateixa temàtica en cadascuna d’elles, convertint-se en la part més prolífica de la seua obra. Així mateix, es va veure influït per viatges realitzats a diferents ciutats d’Europa. Des dels seus inicis Adrià s’ha mostrat crític i reivindicatiu amb el contexte que travessava i la seua obra ha estat en permanent evolució, tot i que es mantenen sempre les seues constants: l’excel·lència en el dibuix, el color, la composició, la textura i l’originalitat.

Als anys noranta el seu missatge anà adquirint un matís més experimental, realitzant incursions dins de l’art pop i el surrealisme dalinià i incorporant objectes dotats de tridimensionalitat, intentant així aconseguir una ruptura amb la rigidesa formal de l’art, a la vegada que mostrava els seu desig de sorprendre mitjançant la provocació a l’espectador. En conjunt, un art alegre, realista, que busca plasmar una realitat diferent, geomètricament molt definida amb un estil propi que conjuga el realisme i una marcada estètica pop.

Adrià Pina ha exportat el seu art per tot arreu del món: Nova York, Chicago, Londres, Colònia, París, Brusel·les, Seül, Madrid o Barcelona entre d’altres, tant en exposicions individuals com col·lectives, acoseguint més de 50 premis i reconeixements.

‘Les cendres del cavaller’ de Silvestre Vilaplana. Grup de Lectura del Bloc Jaume I de l’Alcúdia.

Tercera Reunió de la XI Temporada del Grup de Lectura del Bloc Jaume I de l’Alcúdia.

Dijous 28 de setembre a la Biblioteca Pública Municipal de l’Alcúdia a les 20:30 hores, ens acompanyarà l’autor, amb qui podrem parlar durant la reunió i després, sopant…

Les cendres del cavaller” Silvestre Vilaplana

PREMI DE NOVEL·LA CIUTAT D’ALZIRA

Joanot Martorell és vell i sap que la mort l’assetja. Ho ha perdut tot: diners, amics, prestigi… La seua situació miserable l’obliga a empenyorar el Tirant lo Blanc i a escriure una llarga carta a Martí Joan de Galba, en la qual li prega que preserve la seua joia més valuosa, conscient que el món dels cavallers està condemnat a la desaparició.

Les cendres del cavaller, XV Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, narra en primera persona la vida, tan intensa i apassionant com dissortada, de Joanot Martorell: la lluita per conquerir Nàpols al costat d’Alfons el Magnànim, les intrigues viscudes com a conseller del príncep de Viana o les relacions amb el seu cunyat, Ausiàs March. La primera biografia novel·lada de Joanot Martorell descobreix al gran públic l’autor fonamental del segle d’or de la nostra literatura.

Silvestre Vilaplana i Barnés (Alcoi, 28 de juliol de 1969) és un escriptor valencià que ha conreat els gèneres de la poesia, la novel·la i la narrativa, en català del País Valencià. Les seues obres han estat distingides amb diversos premis i reconeixements com el de Crítica Serra d’Or, el Ciutat d’Alzira o el Miquel Martí i Pol de poesia.

Vilaplana es va llicenciar en filologia catalana a la Universitat d’Alacant i actualment és professor de secundària a l’institut La Foia d’Ibi (l’Alcoià).

FESTA ESTELLÉS 2017 – L’ALCÚDIA –


El divendres 15 de setembre a les 21:30, ens reunirem a la Plaça Tirant Lo Blanc per celebrar, un any més, la Festa Estellés. Enguany tindrem, a més dels recitadors (per cert, si voleu participar, només heu de contactar amb el correu: blocjaume@gmail.com i deixar les vostres dades i la poesia que voleu llegir -sí, enguany només una-), a La Colla de Tabal i Dolçaina la Rosca, a Jonatan Penalba, jove promesa del cant d’estil alcudià, i al Bolero Grup de Danses per amenitzar-nos la vetlada en acabar de sopar.

Els tiquets es posaran a la venda a l’Esplai llibres, Avinguda Antoni Almela, 42 des del dissabte 1 de setembre fins el divendres 14 del mateix mes.

A continuació vos deixem part de la carta que remet cada any Josep Lozano per tal de convocar a tots els pobles a celebrar l’homenatge al nostre poeta més il·lustre:

“Una vegada més us animem a organitzar i celebrar enguany la Festa Estellés, dedicada al nostre gran poeta, i que sol tindre lloc a partir del 4 de setembre, data de la naixença d’aquell home de Burjassot que feia magnífics versos.

La celebració, amb l’esforç de tots els qui hi participen, va consolidant-se i prenent el caràcter que desitjàvem des del seu inici: convertir-la en una tradició cultural i festiva, com també en un referent de tot l’àmbit de la nostra llengua: el País Valencià, Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent i l’Alguer.”

Dir-vos que si voleu vindre, no ho deixeu per al final i que aneu reservant-vos per a una nit més que màgica.

Vos esperem!

Sopar-xerrada al Casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia amb Josep Vicent Bataller Ferrando

La comunicació emocional com a clau de l’èxit personal i professional.

Divendres 2 de juny a les 21:30 hores al Casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia tindrem a Josep Vicent Bataller Ferrando de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, i del CODERI (Col·lectiu d’Ensenyants de la Ribera) que a més d’acompanyar-nos al sopar, ens parlarà de La comunicació emocional com a clau de l’èxit personal i professional. Serà el cinquè i penúltim sopar-xerrada de la XX Temporada i el recomanem especialment per a mestres i professors.

Els Moviments de Renovació Pedagògica apareixen als anys 70 com a resposta a un model d’escola franquista ja obsolet, ineficient i amb un plantejament pedagògic que es pot resumir en la famosa frase de “la letra con sangre entra”.

Inicialment els MRP representen a nombrosos col·lectius de mestres i profes que no es resignen a l’obediència i al continuisme del model pedagògic franquista i es plantegen renovar i canviar la praxis educativa a l’aula, enllaçant amb els nous plantejaments pedagògics que representaven corrents tan significatives com l’Escola Moderna (Ferrer i Guàrdia), Escola Nova (Dewey, Decroly, Freinet, Montessori…), Escola Barbiana, Paulo Freire o els mestres de la República. Però prompte se n’adonen de què la problemàtica de l’aula només pot superar-se amb polítiques d’equitat i redistributives que ajuden a superar les desigualtats amb què l’alumnat arriba a l’escola, la qual cosa provocarà que els MRP comencen a participar activament per a canviar les polítiques educatives i convertir l’escola pública en un referent d’equitat i de lluita per a construir un món més just, més humà i més solidari. Amb el tema de la comunicació emocional, desplegarem una xerrada-taller on tractarem d’aproximar-nos a les claus per aconseguir una comunicació més eficaç, més que eficient, on el component emocional, les activitats empàtiques i la comunicació assertiva juguen un paper fonamental a l’hora d’aconseguir una bona capacitat comunicativa. Entenem que disposar d’eines i d’estratègies que ens ajuden a millorar les nostres habilitats socials i capacitats comunicatives és un element clau per a garantir el nostre èxit com a persones, com a éssers socials i com a professors.

Josep Vicent Bataller Ferrando és Mestre i Llicenciat en Geografia i Història Contemporània. Autor de diferents publicacions i articles sobre educació, així com de diferents projectes d’innovació educativa i de renovació pedagògica que li han atorgat diferents premis.

És autor de diferents materials curriculars de C.C. Socials i ha desenvolupat un gran nombre d’accions formatives com a formador de formadors.

Ha estat membre del CONSELL ESCOLAR VALENCIÀ. En l’actualitat és membre i ponent al Foro Mundial d‘Educació de Porto Alegre en qualitat de representant dels MRP de l’Estat espanyol, i és president de la FEDERACIÓ DE MOVIMENTS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DEL PAÍS VALENCIÀ.

Dues lectures de Lluís-Anton Baulenas: ‘La vostra Anita’ i ‘Quan arribi el pirata i se m’emporti’

Després de llegir i riure molt per tercera vegada (aquesta en català) ‘Una confabulació d’imbècils’ de John K. Toole per a la propera reunió del grup de lectura, he agafat un pack que m’ha vingut així del munt de llibres pendents de llegir, aquest torn de Lluís-Anton Baulenas, autor del qual podem dir que mai ens ha decebut. Les dues lectures seguides han sigut ‘La vostra Anita’ (recordeu ‘Anita no perd el tren‘ -pel·lícula de Ventura Pons?), que ha dut el viatge invers al ‘normal’, primer va ser una pel·lícula (amb guió de Lluís-Anton baulenas), i vist l’èxit, l’autor va decidir escriure la novel·la i la segona, ‘Quan arribi el pirata i se m’emporti’.

La primera és una novel·la inspiradora sobre les segones oportunitats

Anita veu com les més de tres dècades que ha estat fent de taquillera en un cinema de barri s’enfonsen literalment: el local va a terra per donar pas a una multisala i ella és prejubilada perquè no lliga amb la nova imatge de l’empresa. Incapaç de remuntar el xoc, per inèrcia, continua anant cada dia al descampat on hi havia abans el cinema i on ara una constructora està aixecant les noves sales.  

Precisament en aquest escenari, l’amor la sorprèn i, per una jugada de l’atzar, inicia una relació amb l’home que porta l’excavadora de l’obra. Tot i que és conscient que és un home casat i que es tracta d’una relació agredolça i sense gaires perspectives, pot ser la injecció d’il·lusió que necessita per sobreviure.  

La vostra Anita parla sobre la fugacitat de la vida, sobre l’amor i, especialment, sobre les segones oportunitats. Després de l’adaptació cinematogràfica de Ventura Pons, Lluís-Anton Baulenas ens sorprèn amb aquesta història –inèdita fins 2015– plena de tendresa, ironia i esperança.

Quan a la segona, ‘Quan arribi el pirata i se m’emporti, Baulenas fa un exercici impressionant de composició, en tres parts i un Epìleg on s’entrellaçen dues històries (una amb narrador en tercera persona, que va desenvolupant-se al llarg de tota una vida i que va confluint amb la segona història – segona veu, en primera persona i que va relatant en temps actual-real) creant una història viva de les virtuts i misèries del segle XX, amb un ritme implacable i sostingut, on posa en primer pla el sentit de culpa i les pors més profundes, el gust pel poder i la fràgil frontera entre resistir a l’aventura o lliurar-se sense reserves.

Recomanables totes dues.

Reunió del Grup de Lectura: John K. Toole i ‘Una confabulació d’imbècils’

Dijous 25 de maig, a les 20:30 en la Biblioteca Pública Municipal de l’Alcúdia, el Grup de Lectura del Bloc Jaume I de l’Alcúdia ens tornem a reunir per segona vegada en aquesta XI Temporada per parlar d’“Una confabulació d’imbècils” de John Kennedy Toole; serà per tant, la reunió en la qual no comptarem amb la presència de l’autor.

Actualment, només es pot aconseguir l’edició en català d’Anagrama, traduïda per Xavier Pàmies “Una consfabulació d’imbècils”, i que es podeu adquirir a Esplai Llibres, amb un important descompte per a les sòcies i socis del Bloc.

John Kennedy Toole (Nova Orleans,Luisiana,17 de desembre de 1937-Biloxi, Mississipí, 26 de març de 1969) fou un novel·lista estatunidenc nascut a Nova Orleans, Louisiana, conegut sobretot per la seva novel·la “A confederacy of dunces”, de la qual anem a parlar en la reunió.

Les novel·les de Toole no es van publicar en vida de l’autor. Alguns anys després de la seva mort, la seva mare Thelma Toole va presentar el manuscrit i va aconseguir que es publiqués. L’any 1981 Toole va guanyar el Premi Pulitzer postumament.

La novel·la El protagonista d’aquesta novel·la és un dels personatges més memorables de la literatura nord-americana: l’Ignatius J. Reilly –un còctel d’Oliver Hardy delirant, Quixot adipós i Tomàs d’Aquino pervers–, que amb trenta anys encara viu amb la seva estrafolària mare mentre escriu una denúncia demolidora contra el segle XX, tan mancat de «teologia i geometria» com de «gust i decència»; un al·legat trastornat contra una societat trastornada. A causa d’una inesperada necessitat de diners, es veu catapultat «al mig del desori de l’existència contemporània» i embarcat en feines d’allò més absurdes. Els personatges secundaris són tan exòtics (i neuròtics) com els d’una pel·lícula dels germans Marx: la Darlene, la ballarina d’estriptis que prepara un número amb una cacatúa; en Jones, el primmirat porter negre del Night of Joy, regentat per la rapaç Lana Lee, que complementa els seus ingressos com a model de fotos porno; l’agent Mancuso, el policia més incompetent de Nova Orleans; la Myrna Minkoff, la catastròfica estudiant contestatària; la senyoreta Trixie, l’octogenària enfurida perquè no la jubilen…

Una confabulació d’imbècils, que presentem traduïda de nou al català per Xavier Pàmies, és l’obra mestra pòstuma de John Kennedy Toole, reconegut unànimement com un autor imprescindible en la tradició de Cervantes, Fielding, Swift, Rabelais i Dickens.

«Aquest llibre ha estat ressenyat a tot arreu, i ha entusiasmat tots els crítics. Per un cop, tots tenien raó» (Greil Marcus, Rolling Stone);

«Si el preu d’un llibre es mesurés per les rialles que provoca, aquest seria la ganga de l’any» (Paul Gray, Time);

«Una novel·la d’una comicitat aclaparadora… una catedral de la farsa» (Jordi Costa, El País).

L’imaginari fantàstic dels valencians, amb Francesc Gisbert

Divendres 19 de maig, sopar-xerrada  amb Francesc Gisbert, que ens parlarà de l’imaginari fantàstic dels valencians. El farem, com sempre, al casal del Bloc Jaume I, C/ Sant Jaume, 31 de l’Alcúdia a partir de les 21:30 hores i us recordem que només heu de dur l’entrepà, de la resta ens encarreguem nosaltres. US ESPEREM!

Francesc Gisbert i Muñoz
COORDINADORA PEL VALENCIÀ DE L’ALCOIÀ I EL COMTATQuants de vosaltres coneixeu el Butoni, la Quarantamaula, les Miules, l’haqueta de foc, el saginer, el gegant Esclafamuntanyes, els gambosins, els nyítols o el Trib Reial? Sabeu qui és la Mare dels Vents o què s’hi amaga a la caixa de les Caterinetes? Per què celebrem Sant Joan o quin és l’origen de Tots Sants?

Els valencians posseïm una mitologia popular, de criatures fantàstiques, presents en llegendes i rondalles. Abans, el seu nom eriçava els cabells i provocava feredat, eren temuts pels infants i respectats pels grans, invocats per les mares i conjurats per les àvies: «Porta’t bé, o vindrà…», «No vages sol pel carrer a eixes hores, o t’eixirà…». Ara, dormen adormits en el túnel del temps. Però formen part de la nostra identitat, del bagatge cultural que ens identifica com a poble.Francesc Gisbert ha dedicat una part de la seua vida a conéixer-los i divulgar-los.

Francesc Gisbert Muñoz va nàixer a Alcoi, és professor de llengua i literatura i autor de vora quaranta llibres, pels quals ha rebut nombrosos premis literaris. És un activista cultural, President de la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i el Comtat, i col·labora habitualment en diversos mitjans de cumunicació. En l’àmbit de la literatura infantil i juvenil, ha estat ditingit amb premis com el Bancaixa, el Carmesina, el Laurèdia d’Andorra, el Barcanova, el Folch i Torres o el Ciutat d’Alzira, per llibres com Misteris S.L., El secret de l’alquimista o La Maria no té por. També ha escrit novel·la, Els lluitadors, sobre l’Alcoi industrial i revolucionari, o Un món de bojos, sobre la societat actual. És estudiós de la cultura popular, amb els llibres Màgia per a un poble. Guia de creences i creiatures màgiques populars (Bullent), A què juguem? Els nostres jocs i joguets populars i els contes il·lustrats sobre els personatges fantàstics del nostre imaginari, La Maria no té por. Llibre dels espantacriatures, escrit en col·laboració amb Dani Miquel, i la col·lecció “Els amics dels monstres”.

Sopar-xerrada: La desfeta del sistema financer valencià, amb Joan Ramon Sanchis Palacio.

Nova trobada dels sopar-xerrada en la seua XX Temporada. Vindrà Joan Ramon Sanchis Palacio per parlar-nos de ‘La desfeta del sistema financer valencià’. Divendres 5 de maig de 2017 a les 21:30 al Casal del Bloc jaume I de l’Alcúdia, C/ Sant Jaume -antic Santiago Apóstol-, número 31. Recordem que només heu de dur l’entrepà, de la resta ens encarreguem nosaltres. Us esperem!.

Joan Ramon Sanchis Palacio

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

La crisi financera iniciada l’estiu del 2007 ha provocat nombrosos canvis en l’estructura del sistema bancari europeu, condicionats sobretot per les mesures que des de les diferents institucions públiques s’han pres arran de la caiguda de nombroses entitats financeres.

Ha transcorregut ja quasi una dècada des que es va produir la caiguda de Lehman Brothers el setembre del 2008, per la qual cosa pot ser un bon moment per a fer balanç sobre el que s’ha fet i també sobre el que no s’ha fet.

Perquè i cóm han desaparegut quasi totes les caixes d’estalvis i una part important de les caixes rurals i cooperatives de crèdit valencianes?, Qui han segut els responsables d’aquesta desfeta?, Quina relació ha tingut la corrupció dels polítics del PP i de determinats empresaris de la construcció en la desaparició de Bancaja, la CAM i el Banc de València?, Seria possible recuperar part del que s’ha perdut?, Quines mesures caldria prendre per a mantenir la xarxa de bancs de proximitat valencians que encara tenim, especialment, Caixa Ontinyent, Caixa Popular i les caixes rurals i seccions de crèdit de les cooperatives agràries?.

En aquesta xerrada s’explica el full de ruta seguit per a desmantellar les entitats bancàries valencianes, beneficiant així als grans bancs privats. Per a recuperar l’economia valenciana i generar activitat econòmica i ocupació és necessari mantenir un sistema bancari valencià propi i arrelat al territori i no cal bancs de gran dimensió dedicats a la especulació.

Joan Ramon Sanchis Palacio, Catedràtic d’Economia de l’Empresa de la Universitat de València i Director de la Càtedra d’Economia del Bé Comú UVEG-Generalitat Valenciana. Ha sigut Director de l’Institut de Investigació en Economia Social, Cooperativisme i Emprenedoria IUDESCOOP i del Master Universitari en Economía Social de la Universitat de València entre 2010 i 2016. Premi extraordinari de Doctorat i especialista en banca cooperativa i banca ética.

CORRELLENGUA 2015 – XXé Lliurament dels Premis Jaume I de l’Alcúdia.

correllengua2015

Un any més, la Flama de la Llengua recorrerà els carrers del poble des del parc de la Nòria, amb la participació dels grups que hi teniu al cartell. En acabar, als salons Segle XXI, XXé Lliurament dels Premis Jaume I de l’Alcúdia, que enguany són per a:

PREMI JOAN FUSTER

EDITORIAL DENES
L’Editorial Denes va encetar l’activitat amb els diccionaris i les obres del lexicògraf Francesc Ferrer Pastor. Actualment continua ampliant el catàleg amb la incorporació de nous llibres encaminats a l’ensenyament del valencià. A partir d’aquesta iniciativa s’han consolidat diverses col·leccions literàries, entre les quals, està la «Francesc Ferrer Pastor» d’investigació; «Estudis», dedicada a treballs i investigacions sobre els trets culturals i científics valencians, i la «Bàsica», dedicada a l’assaig i la difusió de temes literaris i socioculturals. La poesia i el teatre també compten amb col·leccions com «Edicions de la Guerra», amb mig centenar d’autors de la poesia universal, i la col·lecció Teatre, respectivament. També hi compten amb col·leccions adreçades als lectors infantils i juvenils: «Contes de Tots», «Les Nostres Tradicions», «Contaralles de la Meua Terra», «Les aventures de l’eriçó Costumeta», «Poble a poble » i «Biografies», les quals formen un conjunt d’uns cinquanta títols.

PREMI TIO CANYA

RAMON TRULLENQUE
Ramon Trullenque Peris naix a Carlet el 1938, on cursa estudis de primària i de batxillerat. Acabada la carrera de Medicina a la Facultat de València el 1962, exerceix de metge resident cirurgià a la Residència General Sanjurjo. El 1966 obté per oposició la plaça de cirurgià de l’Hospital General, i el 1974 la de cirurgià cap d’equip de la Seguretat Social. El 1987 aconsegueix la plaça de professor titular de Cirurgia de la Universitat de València, i poc després la de cap del Servei de Cirurgia. De la seua trajectòria cal destacar els articles escrits en revistes especialitzades, les nombroses comunicacions en congressos nacionals i internacionals, l’organització de cursos, conferències i taules redones, així com la direcció d’unes 30 tesis doctorals. Ha publicat també diversos llibres, entre ells el primer Manual de cirurgia abdominal, escrit en valencià. Ha estat president de la Societat Valenciana de Cirurgia i vicepresident de la Societat Espanyola de Cirurgians, i pertany a les societats científiques espanyoles i internacionals més prestigioses del món de la cirurgia. El 2003 va ser distingit amb el nomenament de Senior Fellow de l’American College of Surgeons. La seua amistat amb personatges com Joan Fuster i Josep Lluís Bausset parla de la seua complicitat amb tot allò que significa la llengua i el País.

PREMI OVIDI MONTLLOR

PLUJA TEATRE
Pluja Teatre va començar les seues activitats l’any 1972. Ha posat en escena des de llavors, uns vint muntatges. En l’actualitat és una cooperativa de producció i exhibició teatral. El grup s’ha dedicat en els darrers anys gairebé exclusivament a la producció d’espectacles per a tots els públics, muntatges destinats a potenciar la relació dels espectadors més joves amb l’univers teatral. Entre els seus muntatges més coneguts es troben: “Espina, Sompo i el mag Tutti-Frutti”, “Momo”, i “Peter Pan”. Actualment porta en repertori: “El Sol Verd” i “Pedigrí”. Entre els premis i reconeixements rebuts, cal nomenar el premi Moreti als encontres TE VEO el 2012 a Valladolid; el de Mejor Iniciativa de Programas educativos y Artes escénicas para la Infancia y Juventut de 2012 a Castella-Lleó, o el Premi Feten de la Fira Europea de Teatre per a xiquets i xiquetes, a Gijón el 2008.

PREMI CARLES SALVADOR

IES REI EN JAUME, D’ALZIRA
L’IES Rei En Jaume d’Alzira és un dels instituts amb més història del nostre País i de la comarca de La Ribera. Per les seues aules han passat nombrosíssims estudiants que, amb el pas del temps, han esdevingut grans professionals en els camps més diversos de l’art, la cultura, la ciència, la tecnologia, etc. Des de fa temps, l’Institut Rei En Jaume, conscient del context i de la seua àrea d’influència, va començar l’ensenyament en valencià amb la posada en marxa de nombrosos projectes i activitats encaminats, sobretot, a afavorir els aprenentatges en la nostra llengua. El dinamisme de l’equip docent i especialment del departament de valencià del centre, plasmat en sessions d’animació lectora, concursos literaris i divulgació d’autors valencians, el fan mereixedor a aquest guardó.

PREMI VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

L’ALCÚDIA QUALITAT
L’Alcúdia Qualitat és una associació d’àmbit local constituïda l’any 1999, en la qual, estan representats la majoria de botiguers i comerciants locals. Es va constituir com a resposta a una necessitat: comptar amb un organisme que represente i defense els drets i interessos dels xicotets i mitjans comerciants de l’Alcúdia, així com impulsar el comerç local. Fidel al seu principi, L’AQ defensa i impulsa el comerç del poble i desenvolupa campanyes de promoció i animació comercial, sobretot, en èpoques ben assenyalades al calendari de celebracions nadalenques, festives, etc. D’aquesta manera, l’associació es fa present no solament entre els seus associats, sinó als diferents àmbits del nostre poble. Així mateix, cal posar de relleu que, des del moment de la seua creació, l’Alcúdia Qualitat ha emprat sempre el valencià com a llengua de comunicació en totes aquelles iniciatives, promocions i comunicacions que ha portat a cap.

LA PRESENTADORA
ORETO TRESCOLÍ BORDES
És llicenciada en Història de l’Art i professora de Geografia i Història. A més a més es dedica a la investigació, i com a historiadora, té nombroses publicacions: llibres, articles de revistes, col·laboracions en obres col·lectives sobre art, arquitectura, folklore, heràldica, etnologia valenciana, …
Ha estat becària d’investigació en el Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València i ha obtés el Diploma d’Estudis avançats o Suficiència investigadora (DEA).
Actualment és professora d’Educació Secundària i Regidora de Festes i Tradicions; Turisme i Gent Gran en l’Ajuntament de l’Alcúdia.

Lucrècia Borja, filla del Papa. Grup de Lectura

Reunió del Grup de Lectura del Bloc Jaume I de l’Alcúdia amb Enric Salom, traductor de l’obra de Dario Fo “Lucrècia Borja. La filla del Papa” al Casal de Bloc Jaume I, C/ Sant Jaume, 31 el dijous 17 de setembre a les 22 hores.
dariofo
Filla d’un papa, tres cops casada, un marit assassinat, un fill il·legítim… Tot, només en trenta-nou anys, en ple Renaixement. Sens dubte, va tenir una vida increïble, digna de ser contada. Així ho han provat a fer escriptors, filòsofs, historiadors… Ara, el premi Nobel Dario Fo –apartant-se de reconstruccions escandaloses o purament historicistes– ens revela en aquesta obra tota la humanitat de Lucrècia Borja alliberant-la del clixé de dona dissoluta i incestuosa i situant-la en la vida quotidiana d’una època fascinadora.
Aquesta novel·la ens endinsa en l’encant de la cort renaixentista amb Alexandre VI, pontífex que arrossega una llegenda negra; Cèsar, el controvertit germà de Lucrècia, així com els seus marits –perseguits i humiliats– i els seus amants. En definitiva, amb totes les peces del joc del poder, el més despietat de tots.

Dario Fo (Leggiuno, Itàlia 1926) és un dramaturg, director teatral i actor italià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1997 perquè seguint la tradició dels bufons medievals manté la dignitat dels oprimits.