NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

I JORNADES LGTBI+ A L’ALCÚDIA

Estimats amic/Estimada amiga,
Et convidem a assistir a les jornades LGTBI+ que tindran lloc el dijous 17 i el divendres 18 de la pròxima setmana. Unes jornades Informatives dirigides a tota classe de persones independentment de la seua orientació sexual. Igualment et demanem li dones difusió entre els teus amics i amigues.
Organitza Compromís per l’Alcúdia.
Col·labora Lambda (Col·lectiu LGTBI+ pels la diversitat sexual, de gènere i familiar).
JORNADES LGTBI+ A L’ALCÚDIA. 17 i 18 d’octubre a la Casa de la Cultura a les 17:30 h.Dijous 17 d’octubre.
– 17:30 Inauguració
– 17:45 Visualització del curt “Mother Knows Best”
– 18:00 Xerrada Diversitat LGTBI
– 18:30 Visualització del curt “Yo soy Álex”
– 18:45 Experiències Trans

Divendres 18 d’octubre
– 17:30 Jornades sobre LGTBIfòbia i serofòbia
– 18:15 Ponència del treball “Persecució de homosexuals al tercer Reich: silenci i record”
– 18:45 Debat sobre els estigmes d’ahir i avui. La situació actual dels drets LGTBI+
– 19:00 Cloenda

IV CONCURS DE DIBUIX ESCOLAR 9 D’OCTUBRE

Un any més, i ja en van 4, ens adrecem als col·legis de l’Alcúdia per proposar-los que el seu alumnat participe en el Concurs de Dibuix Escolar “9 d’octubre”.

Considerem important que els i les alumnes sàpiguen com va nàixer l’Antic Regne de València i totes les activitats culturals que, al voltant d’aquesta data del 9 d’octubre, vénen celebrant-se als nostres pobles.

És per això que convoquem els mestres a que ho expliquen a les seues aules perquè l’alumnat plasme què significa per a ell el 9 d’octubre. Recalquem que els dibuixos es facen a l’escola i sota la supervisió dels i de les docents per així poder valorar la seua destresa en el dibuix i la pintura, però també la imaginació i la inventiva dels treballs.

Cada docent farà una primera tria i seleccionarà 3 treballs de la seua aula que seran els que s’expossaran a la Casa de la Cultura, i passaran a la selecció final on podran aconseguir un dels tres premis per categoria que lliurem.

Us deixem seguidament les Bases del Concurs:

 BASES

* Participaran de forma voluntària totes les xiquetes i xiquets de Primària dels col·legis de l’Alcúdia.

* Hi haurà 6 Categories per cursos: 1r, 2n, 3r, 4t, 5é i 6é de Primària.

* Els dibuixos que resulten seleccionats seran exposats a la Casa de la Cultura des del dia 21 al 27 d’octubre.

* Data límit per lliurar els treballs:  dimecres dia 16 d’octubre. l’associació passarà per secretaria a arreplegar els treballs. Tots els treballs seran tornats al centre en acabar el concurs.

* La tècnica dels treballs serà lliure en format de cartolina A4. Darrere dels dibuixos figurarà el nom de l’autor o autora, nom del centre, nivell i aula.

* El lliurament dels Premis es farà el divendres 25 d’octubre a la casa de la Cultura de l’Alcúdia a les 18 hores.

PREMIS

* Diploma per a tots els participants seleccionats i Diploma d’Honor i Premis de 30€, 20€ i 15 € per a cada  categoria per als guanyadors. Els Premis es fraccionaran en xecs per bescanviar-los durant tot el curs escolar en les papereries i llibreries nostre del poble

 

CORRELLENGUA 2019 – XXIV PREMIS JAUME I DE L’ALCÚDIA.

Com cada any, el primer divendres del mes d’octubre, que enguany porta el número 4, programem dos actes d’especial rellevància per als socis i sòcies del Bloc Jaume I de l’Alcúdia per celebrar el 9 d’octubre:

EL CORRELLENGUA

La Flama de la Llengua eixirà, portada per maria Tolosa a les 20:15 hores des del Parc de la Sénia, serà conduïda fins l’Ajuntament, on serà rebuda per l’alcalde i les regidores i regidors. Seguidament hi anirem pel recorregut habitual fins la plaça Tirant Lo Blanc. Ens acompanyaran La Colla la Rosca de Tabal i Dolçaina, El Grup de Dansa de l’Alcúdia, El Bolero, Els Cabuts, Els Negrets, Els Tornejants i Els Dimonis Enroscats.

Convidem a tot aquell que estime la nostra llengua i cultura a que se sume a aquesta manifestació perquè encara queda molt per fer.

XXIV PREMIS JAUME I de L’ALCÚDIA

El Bloc Jaume I de l’Alcúdia va crear els Premis Jaume I per homenatjar persones, entitats, grups i empreses del nostre País, que es distingeixen per la reivindicació activa de l’ús social del valencià com a llengua del nostre poble. Els XXIV Premis Jaume I es lliuraran als Salons Segle XXI de l’Alcúdia, en un sopar reivindicatiu i d’homenatge als premiats. L’acte de lliurament serà presentat per Rosanna Pasqual i Paulí Alapont. Podeu trobar els tiquets per assistir al sopar i a la gal·la de lliurament dels premis en L’Esplai Llibres de l’Alcúdia o demanant-los a qualsevol membre de la Junta.

Enguany, els premiats són:

PREMI JOAN FUSTER

Francesc-Andreu Martínez i Gallego (L’Alcúdia 1963). Doctor en Història i professor universitari, és catedràtic de Periodisme de la Universitat de València, on imparteix classes des de 2003. Abans va treballar com a docent en la Universitat CH-CEU, des de 1991, i com a tutor en la UNED-València. Ha estat professor en diversos màsters a la UJI de Castelló i en l’actualitat dirigeix el màster oficial Nous Periodismes, Comunicació Política i Societat del Coneixement de la Universitat de València. Ha fet estades o impartit classes, cursos i conferències a Tunis, Torí, París, Gernika, Oaxaca, Granollers, Leipzig, Barcelona, Oviedo, Madrid, etc. Va ser vicedegà de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València durant dotze anys. En l’actualitat representa a la seua facultat, en qualitat de vocal, en l’Associació de Titulacions en Informació i Comunicació (ATIC). Va presidir l’Associació d’Historiadors de la Comunicació entre 2004 i 2007. Ha organitzat diversos congressos nacionals i internacionals.

Historiador social i cultural, la seua docència i les seues línies de investigació se centren en la història de la comunicació, i ha treballat sobre la història dels mitjans, la història del humor i la sàtira, la història del sensacionalisme, els vincles entre mitjans i corrupció política. Mai, però, ha deixat de banda la història política, territori en el qual es va iniciar en el “taller d’historiador” a través d’una tesi sobre el País Valencià en temps de la Unió Liberal, ni la història local, tot i dedicant-li a l’Alcúdia diverses monografies. A hores d’ara, dirigeix un Grup d’Investigació sobre Història i Cultura Mediàtiques a la Universitat de València. Ha estat investigador principal en diversos projectes d’investigació finançats pels Ministeris d’Economia o d’Educació i Ciència, liderant equips d’Europa i Iberoamèrica. Ha comissariat diverses exposicions a la Universitat de València, a les Corts Valencianes i al Museu de la Pau de Gernika. Ha intentat acostar la història del País Valencià a la ciutadania a través de La Gran Historia de la Comunidad Valenciana, iniciativa de Levante-EMV i de Premsa Ibèrica, que va dirigir. En eixa tasca de divulgació, és guionista de diversos audiovisuals, entre els quals destaca la sèrie Docufòrum, de la Universitat de València.

Ha publicat una vintena de llibres en solitari i altres tants en col·laboració, així com més d’un centenar de capítols de llibres i articles en revistes científiques. Entre els títols més destacats, cal citar: Prensa y partido en el progresismo valenciano: José Peris y Valero, 1821-1876; Historia social de la comunicación: voces, registros y conciencias; Historia de Levante El Mercantil Valenciano,1834-1992; Josep Bernat i Baldoví: política, cultura y sátira en la España isabelina; València, 1900: movimientos sociales y conflictos políticos durante la guerra de Marruecos,1906-1914; Conservar progresando: la Unión Liberal, 1856-1868; Desarrollo y crecimiento: la industrialización valenciana, 1834-1914; Diccionario biográfico de políticos valencianos, 1810-2003; Leopoldo O’Donnell; La Traca: la transgressió com a norma; El humor frente al poder. Prensa humorística, cultura, política y poderes fácticos en España (1927-1934); La risa periodística: teoria, metodologia e investigación en comunicación satírica; Esperit d’associació; Cooperativisme i mutualisme laics al País Valencià, 1834-1936;. La investigació històrica sobre l’Alcúdia, el seu poble, ha donat com a fruit : Construint la ciutadania: una història contemporània de l’Alcúdia (1801-2002); 25 anys de l’Alcúdia democràtica; Samuel Ros Pardo (1904-1945), la vida truncada d’un escriptor blau; El socialismo de los tres nacimientos: en los orígenes de las agrupaciones socialistas de l’Alcúdia; Agricultores solidarios: el cooperativismo en l’Alcúdia, 1908-1999; Articotif;  La Confraria del Sant Sepulcre: festes i devocions populars en la Setmana Santa de l’Alcúdia; La música de l’experiència: la Banda de Música de Veterans de la Ribera; La Confraria de la Santíssima Verge de la Soledat de l’Alcúdia: passat i present;  Joan Baptista Osca (1792-1854).

A l’Alcúdia, ha estat regidor del seu Ajuntament durant dotze anys, membre del comitè organitzador del Congrés d’Educació Josep Lluis Bausset des del seu inici i ha comissariat diverses exposicions a la seua Casa de la Cultura.

PREMI TIO CANYA

Josep M. Bausset i Verdú (L’Alcúdia 1955). Llicenciat en CC. Biològiques, monjo de Montserrat (Barcelona) des de 1984, ordenat diaca en 2006 i prevere l’any 2011. Fill del nostre insigne i benvolgut Josep Lluís Bausset i Ciscar, desenvolupà des de ben prompte una vocació de lluita i entrega als altres i sobre tot als més desvalguts. Home bo, senzill, culte i estudiós, compromès amb els ideals de l’evangeli, de la llibertat i la democràcia, ha estat sempre una constant de la seua vida la defensa de la identitat nacional del nostre país. Així ho feia palès des de ben jove, participant en la vida sociocultural del poble i col·laborant en l’edició de la revista local, L’Andana  i també en el món de la política de la mà d’insignes polítics nacionalistes valencians com Francesc de Paula Burguera (PNPV).

La seua paraula és una paraula viva, profètica que clama contra la injustícia dels poderosos i proclama una defensa encoratjada de les persones i col·lectius més desfavorits econòmica, social o políticament. Si hi ha alguna persona que encarne els valors del “Tio Canya”, és sens dubte el nostre estimat Pepe Bausset, que amb la força de la pregària, del seu discurs profètic i el seu compromís per les causes justes, compagina la manera de fer present les benaurances en el món i la ferma defensa dels valors culturals i identitaris del nostre País Valencià. Sensibilitzat per la inculturació de la fe, lluita incansablement per fer que la jerarquia valenciana respecte els signes d’identitat del país i estime la seua llengua pròpia, emprant-la en les celebracions litúrgiques amb total normalitat.

Gran documentalista, escriu amb regularitat nombrosos articles tant en premsa escrita com en mitjans digitals com la Veu del País Valencià, Diari Levante, Diari Información, Catalunya Religió, Religión Digital, Catelló Notícies, revista Saó, Vilaweb… Ha participat en publicacions audiovisuals, ha impartit conferències, oferint-nos tot un ventall de semblances d’il·lustres personatges que han desenvolupat un paper important i transcendent dins l’església com el Cardenal Tarancón, Sant Òscar Romero, Hèlder Cámara, Jaume Gapp i tants altres que no en cabrien dins aquest opuscle.

Tot amb un gran esperit crític i una gran dosi d’humilitat i amor a Déu per tal de donar una resposta d’esperança a tots els qui viuen oprimits per les injustícies i la corrupció política. Aquests valors i aquest model d’església és el que ens transmet Bausset. Un home del nostre temps que no para de donar-nos lliçons de tolerància, honradesa, bondat, denuncia de la injustícia i lluita per un món més humanitzat, més just i respectuós amb els drets i llibertats dels pobles.

PREMI OVIDI MONTLLOR

Empar Canet i Doménech, natural de l’Alcúdia, actriu de cine i teatre, amb més de trenta anys de carrera professional en el món de la interpretació. La seua trajectòria ha estat marcada per la seua vocació: el teatre i l’audiovisual en valencià.

Formada en l’Escola Teatre a Banda i en l’Escola Philippe Gaulier de Londres, comença la seua trajectòria amb Moma Teatre amb Basted (1988), La cantant calba (1991), Borja-Borgia (1995) o Nascuts culpables (2000).

Participa en nombrosos projectes de companyies com Teatre Micalet: Ballant Ballant (1996), La ruleta russa (1998), La ronda (2002), Un Deu salvatge (2013), Ser o no res (2015) i també en La Pavana amb Naturalesa i propòsit de l’univers (1999) o Teràpies (2004). Ha intervingut també en produccions del Centre Dramàtic Nacional i Teatres de la Generalitat Valenciana: L’amor del rossinyol (2006). Alguns dels seus últims treballs han sigut: Cinc actrius lligen Rodoreda (2015), Vània (2016), Els quatre genets (2017), Els Nostres (2018), Faust (2018) i Rashid i Gabriel (2019).

Posseeix una llarga experiència en audiovisual i l’hem pogut veure a la televisió en sèries com: La Vall, Parany, Senyor Retor, L’Alqueria Blanca, Cuéntame, Hospital Central o Flor de Mayo; i en telefilms com Tocant el mar, El cruce i Sprint final.

Al cinema, ha participat en pel•lícules com Bala Perdida, Intrusos en Manases, Lagartijas. En l’actualitat, compagina el seu treball d’actriu amb el d’ajudant de direcció i amb la docència, essent professora del Taller de Teatre de l’Alcúdia.

Ha rebut premis com el de la Crítica de València i el de l’AAPV a la millor interpretació femenina d’audiovisuals. Des del sindicat d’actors valencians, del qual va ser presidenta, ha lluitat sempre perquè hi haguera al nostre País, un sector de les arts escèniques i de l’audiovisual que fora un espill de la nostra identitat.

PREMI CARLES SALVADOR

L’Escola Infantil Municipal de l’Alcúdia fou inaugurada el 15 de maig de 2010, essent alcalde de l’Alcúdia, Robert Martínez Correcher i la Regidora d’Educació, Inmaculada Fenollar Marín.

Construïda com a centre de primer cicle d’Infantil per atendre alumnes de 0 a 3 anys, amb ensenyament en valencià, compta amb menjador i 7 aules amb il•luminació natural i eixida directa al pati enjardinat i té una capacitat de 109 alumnes.

La seua construcció ha estat finançada al 50% entre l’Ajuntament de l’Alcúdia i el Ministeri d’Educació i Ciència. Rep subvenció de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana dins del Pla Bo Infantil i està adscrita al Chèque Déjeuner i Accor Services (EDENRED).

Des de la seua creació es porta a terme una metodologia activa, participativa i motivadora, tot pensant en els xiquets i xiquetes de manera individualitzada. Per la qual cosa, s’ajuda a créixer al xiquet/a de forma global, tenint en compte els factors de creixement: cognitius, afectius i motors,  propiciant un ambient de confiança, que motive l’alumnat a desenvolupar les habilitats a través d’experiències i activitats globalitzades de forma lúdica. Es fomenta tant la curiositat com l’exploració de l’entorn i es promou el control i domini corporal perquè els xiquets i xiquetes  adquirisquen autonomia. A més a més, l’acció educativa compta amb un excel·lent recolzament per part de les famílies.

Disposa de les tecnologies més modernes com parets magnètiques, televisors LCD, vídeo, càmera fotogràfica, bany visible i adaptat a l’edat i el seu equipament inclou mecanismes anti-legionel·la i calefacció solar.

A dia de hui, per la gran demanda de places, es va a ampliar l’aula de 0-1 anys i el menjador.

PREMI VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

La Pastisseria de l’Alcúdia és un forn artesanal que regenta Jesús Hernandis Vallés i que abans, durant molts anys, van portar els seus pares, Pepe Hernandis i Filo Vallès, dues persones estimades i molt conegudes a l’Alcúdia. El forn de Jesús Hernandis, al carrer Major núm 11, va ser comprat al forner Emilio Boix, el 1936, per Joaquín Alapont i Alfonsa Hernandis, oncles de l’actual propietari, Jesús Hernandis. Aquest forn i pastisseria és un dels més tradicionals i més valorats de l’Alcúdia, i no només pel pa roscà de tota la vida, sinó també per les coques cristines i les merengues, els pastissets de moniato, les mones, les coquetes de cacau…

El 29 d’octubre de 2018 un dels pans artesanals més preuats a l’Alcúdia, el pa roscà, va rebre una de les 80 estreles atorgades per un certamen nacional, que promociona els forns artesanals. D’aquesta manera el pa roscà ha entrat, ben merescudament, a la ruta espanyola del pa bo, organitzada pel Pa de Qualitat i Panàtics. Es tracta d’un pa artesanal, elaborat a mà amb una fermentació molt llarga, que fa possible un pa alveolat, amb un sabor, aroma i fragància característics i molt digestiu, i a més a més, té una conservació molt bona, com el pa tradicional d’abans.

Ens fem, per tant, ressò d’aquest premi i reconeixem els mèrits de la Pastisseria de l’Alcúdia per ser un exemple de dinamització de l’economia i per la seua aposta per la conservació de la tradició en l’elaboració dels nostres productes valencians.

PREMI DE LES ARTS PLÀSTIQUES M. BOIX

Vicent Madramany i Vallés (L’Alcúdia,1946-Perpinyà 2018), alcudienc universal i tot un referent en la internacionalització del món cooperatiu. Fou primerament gerent de la Cooperativa Agrícola de l’Alcúdia (CANSO) i, posteriorment, va ser destinat per ANECOOP a Perpinyà per obrir el mercat europeu dels nostres conreus agrícoles. Va ser soci del Bloc Jaume I des de la seua constitució fins que ens va deixar el 2018..

Vicent Madramany no va ser només comercial, fou un lluitador des dels anys de la dictadura per fer un país cult, modern, tolerant i orgullós de la seua valencianitat i també un verdader apassionat de l’art, tant és així que en 2004 va veure el seu somni fet realitat, inaugurant a Perpinyà (FRANÇA) un  important museu d’art contemporani, “À Cent Metres Du Centre Du Monde”(rep aqueix nom perquè està ubicat a cent metres de l’estació de Perpinyà, «el centre del món», segons S. Dalí). Per aquí han passat importants figures internacionals com Tony Beuan, Valerio Adami, Ben Vautier, Claude Viallat o Jean Le Gac, entre altres, i també, obres de Manuel Boix, Artur Heras, Rafa Armengol, Adrià Pina… les quals hi han format part de la seua col•lecció permanent. El museu és un antic magatzem d’exportació de taronges de mil quatre-cents metres quadrats a la vora del riu Tet i el seu fons pictòric compta amb més de quatre-centes obres procedents de la seua col•lecció particular i d’altres.

Vicent Madramany ha estat un autèntic mecenes al servei de l’art i de la seua difusió. El seu mèrit ha estat conjugar el plaer que permet donar testimoni de l’obra ben feta amb la justa proporció de rendibilitat derivada del seu valor creatiu. El seu espai d’art proporciona un homenatge als artistes per a que la seua obra perdure en el temps.

Vicent Madramany fou nomenat fill predilecte de l’Alcúdia a títol pòstum en l’acte de 23 de març de 2019, celebrat a la Casa de la Cultura de l’Alcúdia amb la presència de familiars, autoritats autonòmiques i locals, representants del cooperativisme, la cultura i el poble de l’Alcúdia.

Vicent ha fet palès el nom de l’Alcúdia no solament amb els productes agrícoles de la nostra Cooperativa Agrícola sinó també amb l’art valencià de les darreries del segle XX.

FESTA ESTELLÉS 2019 – L’ALCÚDIA –

VAM HAVER DE SUSPENDRE LA FESTA ESTELLÉS PER ALERTA ROJA METEOROLÒGICA. L’AJORNEM AL MES DE LES LLETRES, NOVEMBRE, AL DIVENDRES 15, JA US INFORMAREM MÉS ENDAVANT.

Des del Bloc Jaume I de l’Alcúdia us volem informar que la novena edició de la Festa Estellés se celebrarà enguany el divendres 13 de setembre a l’hora habitual (les 21:30 h) i al lloc de sempre (sempre que el temps no ho impesdisca): la Plaça del Tirant lo Blanc de l’Alcúdia.

Enguany, després del sopar, al qual només heu de dur l’entrepà, participaran La Colla la Rosca de Tabal i Dolçaina, que ens oferirà unes peces musicals ben especials, El Bolero que ens ballarà i cantarà i com no, els recitadors que s’oferiran a donar-li veu al nostre poeta. Per poder participar, caldrà adreçar un correu a blocjaume@gmail.com indicant nom, forma de contacte i quines poesies aneu a llegir (màxim 2).

Els tiquets de col·laboració els podeu adquirir a l’Esplai Llibres, Avgda. Antoni Almela, 42 al preu de 5 €, o preguntant a algú de la Junta del Bloc Jaume I.

 

GRUP DE LECTURA: ‘La mirada de vidre’ amb Anna Moner.

Tercera reunió de la XIII Temporada del Grup de Lectura del Bloc Jaume I de l’Alcúdia.

Dijous 26 de setembre, tindrem el plaer de conversar, per tercera vegada, amb Anna Moner i comentar la seua novel·la, guanyadora del Premi Novel·la d’Alzira 2018 ‘La mirada de vidre‘. Serà a la seu del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, C/ Sant Jaume, núm. 31 a les 20:30 hores. Després, els qui vulguem, podrem continuar la xerrada sopant amb l’autora. Recordem que les sòcies i socis tenen un descompte especial en comprar el llibre a l’Esplai Libres, Avgda. Antoni Almela, 42.

LA MIRADA DE VIDRE

Tardor del 1904. La manca de diners per poder costejar-se l’addicció a la morfina obliga el fotògraf Roger Queralt a acceptar la peculiar oferta de Madame Babinski, una popular mèdium que pretén ampliar el negoci amb la realització de fotografies d’esperits al seu gabinet de la plaça del Campanar, al barri de Gràcia de Barcelona.

Tanmateix, ni la ingesta contínua de morfina i altres estupefaents, ni aquesta ocupació insòlita, aconseguiran esborrar de la ment de Queralt les experiències viscudes a l’estudi fotogràfic del sanatori de Sant Gervasi. Allà va treballar l’any 1898 a les ordres del doctor Robert Isaac, un prestigiós especialista en malalties del sistema nerviós posseïdor, a més, d’una singular ambició artística. Tampoc no pot oblidar la Valquíria, una jove interna del centre convertida en la joguina predilecta del metge.

En aquesta obra, guardonada amb el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, Anna Moner aborda la part més fosca de la naturalesa humana.

Anna Moner, escriptora

Ha publicat els relats La Venus i el lliri i Les finestres de l’ànima (tots dos Premi de Relats de Dones, Ajuntament de Castelló de la Plana, 2006 i 2010), L’obsessió de Balthazar Hurley (Fundació Bromera, 2014), La Casa del Rellotge (Fundació Bromera, 2016) i El diari de Briseida (Fundació Bromera, 2018). Altres han estat inclosos a Escriure el país (Universitat d’Alacant i El País, 2012 / Onada, 2015), Sexduïts (Bromera, 2014), Noves dames del crim (Llibres del Delicte, 2015), 2 de 10  (Escola Valenciana, 2015), Entre dones (Balandra, 2016), Mètode, Escriptors cienciaferits (Universitat de València, 2016), L’inèdit (Paper de vidre, 2016) i Lletracremats ( (El Temps, 2017). Així mateix, ha participat a 10 al vostre gust (Fotoespai Gandia, 2016), Nosaltres, els fusterians (Perifèric, 2017), Nosaltres, les fusterianes (3i4, 2017), Angoixa (CEIC Alfons el Vell, 2018) i Assassins valencians (Llibres del Delicte, 2019).

També ha publicat les novel·les Les mans de la deixebla (Bromera, 2011), Premi Enric Valor de la Diputació d’Alacant, i El retorn de l’Hongarès (Bromera, 2015), Premi Alfons el Magnànim de la Diputació de València i Premi Túria a la millor contribució literària. A més, amb aquesta última obra fou seleccionada per formar part dels Dracs de Sant Jordi 2015 de Catalunya Ràdio i el diari cultural Núvol. D’altra banda, Gabinet de curiositats (Pruna Llibres, 2015) ha rebut el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians al millor assaig (AELC, 2016). Amb La mirada de vidre, ha guanyat el premi de novel·la dels XXX Premis Literaris Ciutat d’Alzira 2018.

 

 

GRUP DE LECTURA: “Narcís o l’onanisme” amb Carles Fenollosa

El proper dijous 30 de maig a les 20:30 h tindrà lloc la segona reunió de la XIII Temporada del Grup de Lectura del Bloc. Aquesta vegada ens visitarà Carles Fenollosa per parlar-nos de la seua novel·la “Narís o l’onanisme’, Premi Lletraferit de novel·la 2018 i serà al Casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, C/ Sant Jaume, 31. Després de la reunió soparem amb l’autor i podrem seguir a tertúlia. Recordem que a les sòcies i socis del Bloc Jaume I els faran un descompte a la compra del llibre a l’Espali Llibres, Avgda. Antoni Almela 42.


NARCÍS O L’ONANISME

En l’escenari d’una ciutat de València que abandona l’hivern per a donar pas a la primavera, la vida del jove Narcís Almudéver està feta de l’ombra subtil però poderosa d’una tragèdia personal, de treballs precaris, de desenganys i d’indignació. També d’una fascinació obsessiva per la lletra impresa, la literatura i els volums perduts que, com una sort de redempció, han de salvar-ho tot: la ciutat, el país i la fidelitat a una llengua i una cultura que malviuen entre la indiferència dels seus conciutadans. Amb passejades lúcides per una València omnipresent a la busca del llibre definitiu, jugant sempre entre els límits incerts de la genialitat i la bogeria, i amb la ciutat en Falles, el jove Narcís desgrana dins dels seus torrencials pensaments els anhels i les frustracions, els records amuntonats i dispersos d’una existència encara breu, el cant perdut d’un valencianisme orfe de complicitats. L’humor elegant i la crítica àcida d’unes estructures culturals autocomplaents i sordes al seu entorn formen part també d’esta primera i trencadora novel·la de Carles Fenollosa, un revulsiu necessari en el panorama literari valencià, tot un crit de joventut construït entre la frustració i l’esperança.

CARLES FENOLLOSA

(València, 1989) és llicenciat en Filologia per la Universitat de València i professor de llengua i literatura. Actualment col·labora en diversos mitjans de cultura i crítica literària, com Saó, Caràcters, Lletraferit o Revista de Filologia Valenciana. És coautor del llibre Créixer sense Maradona (Drassana, 2015). Narcís o l’onanisme és la seua primera novel·la, guanyadora del Premi Lletraferit 2018.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

GRUP DE LECTURA: ‘L’assassí que estimava els llibres’ amb Martí Domínguez.

L’assassí que estimava els llibres

Guillem Gual, un crític literari inflexible que s’ha guanyat fama i enemics a parts iguals, apareix assassinat. Al costat del cadàver, s’hi troba un petit llibre: L’assassinat com una de les belles arts, de Thomas de Quincey. Una coincidència o una pista que cal seguir? Quan apareix mort el filòsof J.F. Escrivà amb un llibre de Jean-Paul Sartre al costat, el desconcert dels inspectors valencians Tena i Espinosa no fa sinó augmentar. Arriba un reforç policial de Madrid, l’inspector Alcácer, es van fent entrevistes amb gent diversa del món literari i cultural i, en paral·lel, la novel·la va desplegant un retrat vivíssim i mordaç de sectors diversos de la ciutat de València, sobretot de l’àmbit benestant i amb pretensions de notorietat.

  • Martí Domínguez (Madrid, 1966), biòleg, escriptor i periodista. Doctor en Biologia i professor de Periodisme de la Universitat de València, ha alternat la recerca i la docència amb el periodisme i la literatura.
    Col·labora setmanalment a la revista El Temps amb articles sobre ciència i literatura, i als diaris El País i La Vanguardia. Part dels seus articles han estat aplegats en els reculls Peiximinuti (1993) i Bestiari (2000). Com a novel·lista escriu una trilogia sobre la il·lustració francesa, amb els títols Les confidències del Comte de Buffon (1997), guardonada amb els premis Crexells, Andròmina i Crítica de la Universitat de València; El secret de Goethe (1999), premi Prudenci Bertrana i Crítica de la Universitat de València; i El retorn de Voltaire (2007), premi Josep Pla. El 2007 rep el Premi Nacional de Cultura de Periodisme de la Generalitat de Catalunya per a la seva labor com a director de la revista de divulgació científica Mètode. El 2013 és guardonat amb el Carles Rahola d’assaig amb El somni de LucreciLa sega (2015), novel·la amb què guanya els premis de la Crítica Catalana, de la Crítica Serra d’Or, de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Joaquim Amat-Piniella. El setembre de 2017 publica L’assassí que estimava els llibres, i l’1 de novembre de 2018 Històries Naturals.
    És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

GRUP DE LECTURA – “Les ratlles de la vida” amb Raquel Ricart

Dijous, 29 de novembre ens tornem a reunir al Casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia (C/ Sant Jaume, 31) a les 20:30 hores amb Raquel Ricart per parlar de la seua novel·la “Les ratlles de la vida.

 

Raquel Ricart i Leal (Bétera, 1962) Literàriament es donà a conèixer en guanyar un accèssit dels premis Malva-rosa (1980) amb la narració I entre tant de núvol, ni un glopet de flor. A la dècada dels 80 va publicar narracions en les revistes literàries Celobert i Lletres de canvi. Va escriure el text dramàtic Ferrabràs (1990), que va ser posat en escena per Bambalina Titelles. Té diversos llibres publicats: la novel·la negra Un mort al sindicat (Tàndem, 1999), les novel·les juvenils Van ploure estrelles (Tàndem, 2001), que ja porta diverses edicions, El quadern d’Àngela (Tàndem, 2010), guanyadora del V Premi Vila de Paterna, Premi Samaruc 2010, i En les mars perdudes (Bromera, 2012), premi Bancaixa de Narrativa Juvenil. El 2010 guanyà el prestigiós Premi Andròmina de narrativa amb la novel·la Les ratlles de la vida (3i4, 2010), que posteriorment obtingué el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians el 2011, i el Premi de creació literària de l’Institut Interuniversitari de Filologia de la Universitat de València.

Raquel Ricart també ha participat dins dels projectes editorials de la Fundació Bromera Llegir en valencià amb els títols Costums i tradicionsBlai, un cor de rodamón, Les dones sàvies del nord, i La nit de les pastràssimes, Revolta en l’horta.

L’any 2015 amb El ciutadà perfecte (Andana), guanyà el premi de la crítica de literatura juvenil que atorga l’IIFV (Institut Interuniversitari de Filologia), i també amb la novel·la El temps de cada cosa va guanyar el premi El lector de l’Odissea , dins la col·lecció Les ales esteses, de l’editorial RBA-La Magrana.

En el 2016 coordina i participa en el llibre de relats col·lectiu Entre dones (Ed. Balandra).

En el 2017 coordina i participa en un nou llibre col·lectiu La improbable vida de Joan Fuster (Ed. 3i4)

També en el 2017 participa amb relats en els llibres: Nosaltres, els fusterians (Ed. Perifèric) i Nosaltres les fusterianes (Ed. 3i4)

Col·labora quinzenalment amb columnes d’opinió al diari Diari La Veu
Les ratlles de la vida són aquelles marques que el degoteig del temps va dibuixant en l’existència de cada persona i que la fan única i diferent. En aquesta novel·la assistim, com a testimonis privilegiats, a l’esdevenir d’un poble a través d’una família. Les dones com a fil conductor, com a filadores del teixit vital. Amb Vicenta, Ermerinda, Bàrbara, Rosa, Regina, però també amb Ximo, amb Francesc, amb Gerard, amb Elies, amb Lluís i amb Vidal, contemplarem moments vitals de quatre generacions diferents. Personatges als quals la vida ha anat omplint de ratlles d’alegria, de tristesa, d’amor, de mort, d’amistats, de secrets. Amb Les ratlles de la vida, l’autora ha volgut, primer de tot, contar-nos històries, i amb les històries, elevar a la categoria de protagonistes persones senzilles que, amb la seu a existència, van teixint el tapís de la pròpia vida i el tapís de la història.

 

 

FESTA ESTELLÉS 2018 – L’ALCÚDIA –

Per huité any consecutiu, el proper divendres 14 de setembre El Bloc Jaume I de l’Alcúdia s’afegirà a la Festa Estellés, que ja s’ha convertit en un gran acte d’homenatge al nostre poeta de Burjassot i que s’estén per molt pobles i ciutats del domini lingüístic.

Ho farem, com sempre (bé, sempre no, que l’any passat a causa del mal oratge ens vam haver de traslladar a l’Àgora, cosa que tornarem a fer si torna a passar, esperem que no), a les 21:30 en la Plaça Tirant Lo Blanc on podrem gaudir, després de sopar a la fresca, de les actuacions de La Colla La Rosca, del nostre cantautor Òscar Briz, del Grup de Dansa de l’Alcúdia i escoltarem les poesies que llegiran els recitadors que ho sol·liciten amb anticipació. Si voleu participar llegint alguna poesia, heu d’enviar un correu a l’adreça: blocjaume@gmail.com amb les vostres dades de contacte i la poesia que voleu llegir.

Els tiquets de col·laboració perquè aquesta Festa es mantinga i que us permetran asseure i sopar (l’entrepà serà cosa vostra, nosaltres ens encarregarem de la resta), es posaran a la venda a l’Esplai llibres, Avinguda Antoni Almela, 42 des del dissabte 1 de setembre fins el dijous 13 del mateix mes.

A continuació vos deixem part de la carta que remet cada any Josep Lozano per tal de convocar a tots els pobles i ciutats a celebrar l’homenatge al nostre poeta més il·lustre:

Una vegada més us animem a organitzar i celebrar enguany la Festa Estellés, dedicada al nostre gran poeta, i que sol tindre lloc a partir del 4 de setembre, data de la naixença d’aquell home de Burjassot que feia magnífics versos.

La celebració, amb l’esforç de tots els qui hi participen, va consolidant-se i prenent el caràcter que desitjàvem des del seu inici: convertir-la en una tradició cultural i festiva, com també en un referent de tot l’àmbit de la nostra llengua: el País Valencià, Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent i l’Alguer.”

‘Societat Coral El Micalet, passat, present i reptes de futur’ Sopar-Xerrada amb Tonetxo Pardiñas

Segon Sopar-Xerrada de la XXI Temporada del Bloc Jaume I de l’Alcúdia. Divendres 25 de maig vos esperem a les 21:30′ hores per sopar y després escoltar a Tonetxo Pardiñas, que ens parlarà de ‘Societat Coral El Micalet, passat, preset i reptes de futur’,  de la qual és President.  Vos informem també que el Casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia estarà obert tots els dijous de 18 a 20 hores, tenim Internet i Wifi.

La Societat Coral El Micalet va nàixer en 1905 a partir de la antiga Societat Coral Orfeó Valencià El Micalet, fundada en 1893. És una de les institucions culturals més antigues de la ciutat de València i està reconeguda com a Entitat d’Utilitat Pública des de 1970, promovent i defensant la cultura i les tradicions valencianes.

Ensenyament musical oficial. L’Institut Musical Giner, fundat en 1898, imparteix deu anys d’estudis oficials de música que permeten obtenir els graus elementals i professionals de piano, guitarra, cant i diversos instruments de corda fregada, vent i percussió, com violí, viola, violoncel, contrabaix, flauta travessera, clarinet, saxofon, trompeta, oboè, fagot, trompa, arpa, trombó, i dolçaina.

Activitats culturals. El Micalet ofereix als seus socis i sòcies la participació en diverses activitats culturals com l’aula de teatre, la colla de dolçaina, les corals infantil, juvenil i d’adults, el grup de danses Alimara, la jove orquestra, l’escola de jazz i la rondalla. A més, disposa d’una biblioteca, una sala d’exposicions i del Teatre Micalet. També acollim presentacions i activitats d’altres entitats.

Tonetxo Pardiñas i Vidal,

Nascut el 2 de setembre de 1956 a Guitiriz (Lugo). Des del 1975 (9 de setembre) viu a València. Ha arrelat al País Valencià amb una esposa i dues filles nascudes ací, a Benigànim (la Vall d’Albaida) i València (l’Horta), respectivament. Va establir contacte amb la Societat Coral el Micalet quan les seues filles van començar a cantar a la Coraleta El Raconet, que és la secció infantil de les masses corals del Micalet. D’ençà d’aquell moment, es va anar intensificant la seua relació amb la Societat. Quan l’aleshores president, Frederic Jordan, li va encomanar la supervisió de les obres de reforma i nova construcció que es van fer als terrenys i locals de la Societat Coral el Micalet, es va encetar la seua relació amb la Junta Directiva; com a assessor del president. Quan va faltar Jordan la resta de membres de la Junta li va proposar que encapçalara la llista. En l’assemblea General del 2003 va ser elegit president de la Societat Coral el Micalet. Des del primer moment, han treballat per aconseguir tornar el Micalet a la primera plana de la ciutat de València i, per tant, del País Valencià. També van iniciar la recuperació de les relacions amb la resta dels territoris dels Països Catalans. D’aquesta manera, es van fer viatges i intercanvis amb Barcelona i altres ciutats del Principat, amb Perpinyà o Prada de Conflent, on van participar diversos anys a la Universitat Catalana d’Estiu, o a l’Alguer, on Rafael Caria va ser el nostre més estimat Ciceró. Aquest gallec de naixement i valencià de vivències, vol continuar treballant per aquesta terra, la seua llengua i la seua cultura. També, però, per la recuperació dels drets individuals i col·lectius -socials, polítics- què, després de més de tres-cents anys, Castella encara ens nega. En aquest camí de redreçament nacional, ens trobarem molts de nosaltres…

Grup de Lectura. ‘Vindrà la mort i tindrà els teus ulls’ amb Urbà Lozano.

Segona lectura de la XII Temporada del Grup de Lectura del Bloc Jaume I de l’Alcúdia. Dijous 24 de maig a la Biblioteca Pública Municipal a les 20:30 hores. En acabar qui vulga es pot quedar a sopar i continuar la conversa.

Després de passar mitja vida a Sicília, és el moment de tornar al poble.  El protagonista hi arriba acompanyat de Fiorella, una traductora italiana amb la qual conviu des de fa temps. Home eixut, de caràcter difícil, se sent tan estrany ací com abans s’havia sentit a Itàlia, i es replanteja moltes de les coses que ha fet al llarg dels anys. Els sentiments i els records li brollen, cada vegada més descontrolats, i decideix posar-los per escrit. En les seues anotacions no falten fets sorprenents que sempre ha ocultat i que ara, gràcies a la intimitat que li proporciona el dietari, s’atreveix a revelar. El relat no deixarà a ningú indiferent. Amb una novel·la de prosa concisa i un estil sorprenent, de capítols curts i colpidors, Urbà Lozano ha aconseguit el Premi Enric Valor de Novel·la. Vindrà la mort i tindrà els teus ulls és una poderosa reflexió literària sobre la vida, l’amor i els secrets inconfessables.

Urbà Lozano (Alginet, 1967) és llicenciat en Filologia Catalana per la U. V.  i actualment treballa com a professor  de Secundària. Ha obtingut prestigiosos reconeixements com ara el Premi Ciutat de València per Plagis, el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb La trampa del desig, el Premi Teulada per Femení singular, i el Premi Vila de Puçol amb La màquina ronca. Com a membre del col·lectiu Unai Siset, ha participat en Subsól. També ha fet una incursió en el gènere teatral amb l’obra Urgències vitals. Amb Vindrà la mort i tindrà els teus ulls ha resultat guardonat amb el Premi Enric Valor de Novel·la .

 

Grup de Lectura. Patria de F. Aramburu.

 

Us recordem que el proper dijous 1 de març comença la XII Temporada del Grup de Lectura, i ho fem amb ‘Pàtria’ de F. Aramburu. No, ell no vindrà… aprofitarem per aprofundir en la vigència del Grup i aportar noves activitats que fomenten la lectura.

El dia en què ETA anuncia l’abandonament de les armes, Bittori s’adreça al cementeri per contar-li a la tomba del seu marit el Txato, assassinat pels terroristes, que ha decidit tornar a la casa on viviren. Podrà conviure amb els qui l’acosaren abans i després de l’atemptat que trastocà la seua vida i la de la seua família? Podrà saber qui fou l’encaputxat que un dia plujós matà al seu home, quan tornava de la seua empresa de transports? Tot i que arriba mig amagada, la presència de Bittori alterarà la falsa tranquil·litat del poble, sobretot de la seua veïna Miren, amiga íntima en altres temps, i mare de Joxe Mari, un terrorista encarcerat i sospitós dels pitjors temors de Bittori. Què passà entre aquestes dues dones? Què ha enverinat la vida dels seus fills i dels seus homes tan units en el passat? Amb les seues esquinçades disimulades i les seues conviccions inquebrantables, amb les seues ferides la seua valentia, la història incandescent de llurs vides abans i després del cràter que fou la mort del Txato, ens parla de la impossibilitat d’oblidar i de la necessitat de perdó en una comunitat trencada pel fanatisme polític.

Fernando Aramburu

Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa (1982). Participà en Donostia, la seua ciutat natal, en la fundació del ‘Grupo CLOC de Arte y Desarte’, que entre 1978 i 1981 edità una revista i intervingué en la vida cultural del País Vasco, Navarra i Madrid amb propostes de caire surrealista i accions de tot tipus caracteritzades per una mescla particular de poesia, contracultura i sentit de l’humor. 

Des de 1985 resideix a Alemania, on ha impartit classes de llengua espanyola a descendents d’emigrants. En 2009 abandonà la docència per a dedicar-se exclussivamente a la creació literària.

En 1996 publicà ‘Fuegos con limón’, novel·la basada en les seus experiències juvenils amb el ‘Grupo CLOC’.

Guanyà el Premi Tusquets de Novel·la en 2011 per ‘Años lentos’. Els seus llibres han sigut traduïts a diversos idiomas. Col·labora freqüentement amb la premsa espanyola. En 2016, publicà la novel·la Patria, que suposà un èxit de crítica i públic i pel que obtingué en 2017, el ‘Premio de la Crítica’, el ‘Premio Nacional de Literatura’, i el ‘Premio Francisco Umbral al Llibre de l’Any.

També ha conreat el gènere de l’aforisme, especialment en les pàgines del diari ‘El País’.

Sopar-Xerrada amb Francesc Martínez Sanchis: Premsa Valencianista. Repressió, resistència cultural i represa democràtica (1958-1987)

La història del periodisme valencianista entre 1958 i 1987

El llibre Premsa valencianista. Repressió, resistència cultural i represa democràtica (1958-1987) analitza el paper de les publicacions valencianistes en la construcció del discurs progressista al voltant de la identitat valenciana en el pas del franquisme a la democràcia.

El periodista i professor Francesc Martínez Sanchis, analitza en el seu llibre, la història del periodisme del valencianisme sorgit durant el franquisme, la Transició i primers anys de l’autonomia. Recull un catàleg de 126 revistes representatives, assenyalant les idees i reivindicacions dels promotors d’aquestes publicacions i les seues principals aportacions en la història del periodisme valencià.

L’autor introdueix el tema amb els antecedents, fent un succint recorregut des de l’aparició de les primeres revistes satíriques del segle XIX escrites en valencià fins a l’eclosió de la premsa valencianista de la Segona República. I després s’endinsa de ple en el període estudiat.

Després de la desfeta del valencianisme republicà pels vencedors de la Guerra Civil, a finals dels anys 50 del segle XX la premsa valencianista reprén la tradició històrica. Entre 1958 i 1987 van sorgir tot un seguit de revistes que empren el valencià com a element recuperador de la identitat valenciana. Una història recollida en 126 publicacions (14 sorgides en el franquisme i 112 en democràcia), promogudes en la seua majoria per persones vinculades al nou valencianisme cultural i polític amb una innegable pruïja professional i compromís cívic i democràtic.

Francesc Martínez Sanchis és periodista i historiador. Doctor en Comunicació i professor associat de Periodisme en la Universitat de València. Ha treballat en Levante-EMV, Canal 9 Ràdio, Ràdio Cadena Rato i l’edició valenciana d’El País. Ha coordinat, en diverses etapes, les revistes Sembra de la Federació Escola Valenciana, L’Esport Adaptat i Papers de l’Horta de la Fundació Horta Sud i els gabinets de premsa del Consell Metropolità de l’Horta, la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud i l’Ajuntament d’Aldaia. Col·labora des de 2001 en Saó. És autor d’una extensa obra de recerca sobre comunicació del País Valencià, de la qual destaquen els llibres «Periodisme contra les cordes. El valencià en els mitjans de comunicació», «Periodisme local i comarcal. La comunicació valenciana de proximitat» i «La revista Saó (1976-1987). Cristians i esquerrans nacionalistes». Juntament amb Alfred Ramos ha publicat «La premsa local i comarcal de l’Horta Sud (1976-1996)» i «Temps de foscor. La premsa de l’Horta Sud en el franquisme (1939-1975)».

SOPAR-XERRADA: DRETS I MEMÒRIA: exposició de l’avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència, amb José García Añón

Darrer Sopar-Xerrada de la XX Temporada del Bloc Jaume I de l’Alcúdia. Vos convidem a acomiadar la temporada recordant-vos que només heu de dur l’entrepà, de la resta ens encarreguem nosaltres, al Casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, C/ Sant Jaume, núm 31, divendres 10 de novembre a les 21:30

La identitat d’una comunitat es forja, al mateix temps, en la seua solidaritat amb els més desfavorits i amb les víctimes; i en la capacitat de reflexionar sobre la memòria col·lectiva i històrica com a poble. La tragèdia de la Guerra Civil espanyola i la posterior dictadura són fets de la nostra història i memòria que ens interpel·len sobre el què som, els qui som i el què volem ser com a comunitat social i política. És necessari mirar cap endavant però sabent d’on procedim, conèixer bé el nostre passat i tindre aquesta lectura col·lectiva de la nostra història que permeta afrontar els reptes del present. Mantindre en la memòria les víctimes, reconèixer la seua dignitat, és el millor fre per a detindre el temor i la por que els fets que van convulsionar la nostra història tornen a succeir en el futur.

José García Añón es Director General de Reformes Democràtiques a la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques de la Generalitat Valenciana.Catedràtic de Filosofia del Dret a la Facultat de Dret, i investigador de L’INSTITUT UNIVERSITARI DE DRETS HUMANS DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA, ha realitzat estudis i té publicacions sobre els drets de les persones migrants, la fonamentació dels drets humans, els drets socials o el dret d’accés a la justícia. També sobre discriminació racial i ètnica, i sobre conflictes culturals, entre altres.

CORRELLENGUA 2017 i XXII Premis Jaume I de l’Alcúdia

 

DIVENDRES 6 D’OCTUBRE DE 2017

20:30 h. CORRELLENGUA

Com tots els anys la Flama de la Llengua eixirà a les 20:30 hores des del Parc de la Sénia, que serà portada fins l’Ajuntament, on serà rebuda per l’alcalde i les regidores i regidors. Seguidament hi anirem pel recorregut habitual fins la plaça Tirant Lo Blanc. Ens acompanyaran La Colla la Rosca de Tabal i Dolçaina, El Grup de Dansa de l’Alcúdia, El Bolero, Els Cabuts, Els Negrets, Els Tornejants i Els Dimonis Enroscats.

Convidem a tot aquell que estime els nostres valors i la nostra llengua a que se sume a aquesta manifestació pel seu reconeixement.

21:15 h. XXII PREMIS JAUME I

El Bloc Jaume I de l’Alcúdia va crear els Premis Jaume I per homenatjar persones, entitats, grups i empreses del nostre País, que es distingeixen per la reivindicació activa de l’ús social del valencià com a llengua del nostre poble. Els XXII Premis Jaume I es lliuraran als Salons Segle XXI de l’Alcúdia, en un sopar reivindicatiu i d’homenatge als premiats. L’acte de lliurament serà presentat per Gemma Serra Rivas, que ha estat reconeguda com a dona emprenedora per l’Ajuntament de l’Alcúdia. Podeu trobar els tiquets per assistir al sopar i a la gal·la de lliurament dels premis en L’Esplai Llibres de l’Alcúdia.

ELS PREMIS

Premi JOAN FUSTER: Edicions La Veu del País Valencià

El grup Edicions La Veu del País Valencià i concretament el seu diari digital La Veu del País Valencià isqué a la llum l’1 de gener de 2013, i des d’ençà és un exemple de periodisme en valencià i de participació ciutadana, un espai comú perquè qualsevol ciutadà que s’identifique amb el seu projecte, puga participar des de la nostra identitat valenciana en la vertebració del nostre País.

El seu editorial es basa en la defensa i exigència de valors essencials: els drets humans, la pau i la no-violència; el respecte a la natura i el medi ambient i la cultura, llengua, patrimoni i història del País Valencià.

Quatre anys després de la seua naixença, el digital s’ha renovat profundament per iniciar una nova etapa amb voluntat expansiva. D’entrada, el mitjà s’ha rebatejat com Diari La Veu, membre de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) i amb el consegüent canvi d’imatge i logotip, creant un nou portal Terraveu, un espai participatiu digital del País Valencià, punt de trobada d’informació, opinió i participació d’arreu del nostre territori.

Un any després que Diari La Veu començara a publicar-se, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana va reconèixer la tasca d’aquest mitjà audiovisual de comunicació públic en valencià, atorgant-li el Premi de Comunicació i Difusió Cultural.

Aquest any 2017, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana al País Valencià ha decidit atrogar el Premi de Difusió al digital Diari La Veu per la seua tasca en la difusió i promoció de la literatura catalana i la cultura valenciana arreu del país.

Premi TIO CANYA: Juli Esteve i Carbonell.

InfoTV és la marca comercial d’InfoValència Televisió, S.A., una empresa creada el 2004 i que tenia com a objectiu principal posar en marxa un canal de televisió independent, professional i en valencià com a alternativa a un insuficient mapa de comunicació audiovisual al País Valencià.

El seu promotor, Juli Esteve i Carbonell (Puçol, 1959) és un periodista que abans havia exercit com a subdirector del diari Avui de Barcelona (1987,1989). Fou coordinador d’Informatius a Canal 9 (1989-1995) i delegat de TV3 a València (1995-2004). Com a director d’InfoTV, fou el conseller delegat, responsable d’aquesta empresa, que amb una clara i marcada vocació de servei públic des de la inicitiva privada, practicà una pluralitat exquisida en els seus noticiaris i debats, donant veu a persones, col·lectius, entitats i partits habitualment silenciats, així com a grups i cantants en valencià.

InfoTV participà en els concursos convocats per la Generalitat Valenciana per a l’adjudicació de diversos canals de TDT autonòmica i local, però malauradament, la Generalitat del PP no va concedir cap de les llicències sol·licitades i, després d’un litigi judicial perdut, InfoTV cancel·là les emissions analògiques i es trasllaà a Internet el juliol de 2008.

Des d’aleshores l’empresa s’ha reconvertit en una productora audivisual al servei dels seus clients, per als qui executa tota classe de treballs audiovisuals en valencià, mantenint una producció pròpia centrada en el gènere documental.

Premi OVIDI MONTLLOR: Associació Escola de Música de l’Alcúdia.

L’Alcúdia pot presumir de ser un poble que històricament s’ha dedicat a l’estudi de la música i perquè alguns dels seus músics treballen hui en dia en un diverses bandes, orquestres, conservatoris, Escoles o IES. El Centre Professional Autoritzat de Música de l’Alcúdia, ubicat a la Casa de la Música des del 1991, és un referent professional de gran vàlua que presta un servei a tota la demanda d’un sector jove de la població, molt motivat que sent vertadera devoció, autoestima i ganes d’aprendre música tant des del punt de vista cultural i educatiu com professional.

El 1998, amb l’ajuda de l’Ajuntament de l’Alcúdia, aconseguí l’autorització de la Conselleria per crear un Centre Professional Autoritzat de Música per tal de poder impartir ensenyaments elementals i professionals de música. L’entitat titular, l’Associació Escola de Música fou creada el 1995 per a gestionar el Centre i poder impartir ensenyaments elementals reglats.

Luís Ros Estarlich, Josep Cebrià Marqués, Roberto Ferrando Boix, Juan Martínez Bou han sigut els presidents de l’Associació, sent Imma Sanchis Galdon la seua presidenta actual.

El seu equip directiu està format per Elena Pina Roig, Secretària, Toni Molina Martínez, Cap d’Estudis i Rafael Domènech Vives, Director i el claustre està format per 23 professors contractats.

Les especialitats instrumentals oferides són: flauta, oboè, saxòfon, clarinet, fagot, trompeta, trompa, trombó, tuba-bombardí, violí, viola, viloncel, contrabaix, piano, guitarra i dolçaina. A més el Centre ofereix ensenyaments no oficials com els grups d’Iniciació Musical per a 4-5 anys, Preparatori Musical (6-7 anys) i els grups d’adults.

L’alumnat, que des dels 4 als 18 anys, realitza estudis tant en ensenyances no oficials, com reglades de caràcter elemental i professional, prové majoritàriament de l’Alcúdia, però també d’altres poblacions de la comarca.

Premi CARLES SALVADOR: C.A.P.P.E.P.V.

La Coordinadora d’Alumnes, Pares i Professors per l’Ensenyament Públic en Valencià és una de les associacions que pertany a Escola Valenciana -Federació d’Associacions per la Llengua- que defensa des de fa més de 22 anys la normalització de la nostra llengua, no sols a les escoles i centres educatius, sinó en tota la societat valenciana. En aquest moment formen part d’aquesta associació més de 60 centres de la ciutat de València que tenen com a llengua vehicular el valencià i que s’agrupen per a realitzar les diverses activitats.

Les activitats que la CAPPEPV porta a terme són nombroses, de les quals destaquem les Trobades d’Escoles en Valencià, el projecte amb més ressó de l’entitat. També col·labora en tots aquells projectes que Escola Valenciana posa en marxa any rere any: Els Premis Sambori, el Voluntariat pel Valencià, campanyes de matriculació, la Gira (Festival Intinerant de Música en Valencià), la creació del Premi de Narrativa en Valencià a la ciutat de València o el Premi CAPPEPV de Periodisme dirigit als professionals del periodisme: premsa, ràdio o TV, amb la finalitat d’impulsar treballs que acomsplisquen els tres objectius bàsics de l’associació: ensenyar en valencià, la renovació pedagògica i la qualitat d’ensenyament, entesos com a factor de canvi social i cultural.

La CAPPEPV promou també la creació d’una Llei d’Igualdat Lingüística, que siga capaç de completar la LUEV i que evita la vulneració dels nostres drets lingüístics a més lluita per l’exigència i aplicació del requisit lingüístic a tota la funció pública com succeeix en altres territoris de l’Estat que gaudeixen de la cooficialitat de dues llengües.

Premi VICENT ANDRÉS ESTELLÉS: Farmàcia BAUSSET.

La Farmàcia Bausset de l’Alcúdia és un establiment de tots conegut que ha estat i és un referent en la lluita pel redreçament cultural del nostre poble.

El seu promotor, el llicenciat Josep Lluís Bausset (D.E.P.) ha sigut un intel·lectual compromés que ha reivindicat des de sempre les autèntiques arrels històriques del poble valencià i els seus signes d’identitat; la seua llengua i cultura, per la qual cosa ha esdevingut un dels grans homenots que s’han destacat pel seu civisme, per l’estima al nostre país, per la seua defensa des del compromís intel·lectual i polític, sempre fidel als postulats del seu coetani i bon amic Joan Fuster.

La Farmàcia Bausset de l’Alcúdia té el seu oprigen més remot i la seua tradició d’apotecaris, primer pel iaio Carles Bausset, practicant titular de medecina que va treballar a l’única farmàcia del poble, propietat de l’apotecari Genaro Contel López, i sobretot en Josep Lluís Bausset, el fill de Carles Bausset, apotecari per la Universitat de Madrid i químic per la de València, aleshores regent de la farmàcia de l’Alcúdia on treballava per a son pare Carles.

Va ser Josep Lluís Bausset, com a farmacèutic, qui elaborà en el laboratori Biòrgeno uns principis actius per tractar algunes malalties i posà les bases de l’actual farmàcia, oberta al carrer Germanies des de 1997.

L’última baula d’aquesta cadena és Teresa Bausset, apotecària per la Universitat de Granada qui regenta a hores d’ara la titularitat de la farmàcia.

Premi de les Arts Plàstiques MANUEL BOIX: Adrià PINA.

Enguany inaugurem dins la XXII edició dels Premis Jaume I el Premi a les Arts Plàstiques Manuel Boix, oncedint-lo per primera vegada al nostre afamat artista Adrià Pina per ser un dels grans exponents de l’art pictòric en les últimes dècades.

Adrià Pina va nàixer a l’Alcúdia el 1959 i des de la seua infantesa mostrà inquietud pel món de l’art i fins i tot abans d’arribar a l’edat adulta ja realitzava exposicions. Els inicis que posteriorment desembocarien en el seu característic estil resideixen en el taller de l’artista Manuel Boix, d’on va beure dels corrents realistes i neoclàssics.

El 1979 va començar a València la carrera de Belles Arts en Sant Carles. A mitjan dels anys setanta la seua obra es desenvolupà pròxima al realisme crític i amb tints marcadament ecologistes de forta reivindicació socio-política.

En els 80, va emprendre el projecte de les sèries, compostes per un conjunt de peces de la mateixa temàtica en cadascuna d’elles, convertint-se en la part més prolífica de la seua obra. Així mateix, es va veure influït per viatges realitzats a diferents ciutats d’Europa. Des dels seus inicis Adrià s’ha mostrat crític i reivindicatiu amb el contexte que travessava i la seua obra ha estat en permanent evolució, tot i que es mantenen sempre les seues constants: l’excel·lència en el dibuix, el color, la composició, la textura i l’originalitat.

Als anys noranta el seu missatge anà adquirint un matís més experimental, realitzant incursions dins de l’art pop i el surrealisme dalinià i incorporant objectes dotats de tridimensionalitat, intentant així aconseguir una ruptura amb la rigidesa formal de l’art, a la vegada que mostrava els seu desig de sorprendre mitjançant la provocació a l’espectador. En conjunt, un art alegre, realista, que busca plasmar una realitat diferent, geomètricament molt definida amb un estil propi que conjuga el realisme i una marcada estètica pop.

Adrià Pina ha exportat el seu art per tot arreu del món: Nova York, Chicago, Londres, Colònia, París, Brusel·les, Seül, Madrid o Barcelona entre d’altres, tant en exposicions individuals com col·lectives, acoseguint més de 50 premis i reconeixements.