Yossarian lives! Petit homenatge a Joseph Heller
Avui, 1 de maig de 2013, faria 90 anys Joseph Heller, i en honor seu i amb el vostre permís recupero un fragment d’un mail que vaig enviar fa uns anys, quan vivia a Anglaterra, i l’aprofito per convertir-lo en una entrada (allò que se’n diu reciclatge).
CATCH 22
Catch 22 és un llibre sobre un grup d’aviadors de la segona guerra mundial. Evidentment, el que volen és deixar de volar missions i tornar a casa. Segons la normativa militar, la manera de lliurar-se del servei és al·legar bogeria. Però hi ha una pega, un “catch”, el “catch 22”, que especifica que la preocupació per la pròpia seguretat davant un perill real i immediat és un procés propi d’una ment racional. Si un està boig, queda dispensat de la guerra. Només ha d’al·legar-ho, però en el moment en que al·lega bogeria, ja no se’l considera boig i ha de seguir volant missions. Un està boig si segueix volant missions i sa si deixa de fer-ho, però si està sa ha de continuar volant. Si segueix volant està boig i no cal que segueixi volant, però si no vol fer-ho vol dir que està sa i ha de continuar fent-ho. Aquesta és la simplicitat del “catch 22”.
I al seu voltant gira tota una irònica novel·la anti bèl·lica de Joseph Heller, protagonitzada pel capità Yossarian, destacat en una illa del Mediterrani, que sota el lema: “viu per sempre o mor en l’intent” posarà en pràctica tot un reguitzell d’estratègies per tal de sobreviure a la guerra. L’acompanyen un seguit de personatges estrambòtics, paranoics i absurds en una situació de per sí absurda com és la guerra.
L’altre gran mèrit de la novel·la és haver donat origen a una expressió de la llengua anglesa, que el diccionari defineix així:
Catch22 – Una situació en la qual la fi desitjada o la solució resulta impossible d’obtenir degut a un grup de condicions o normes inherentment contradictòries.
Molts processos burocràtics tenen un catch 22. Lo típic: per obtenir cert document necessites un paper que només pots aconseguir si tens el document que estàs sol·licitant… El de sempre, vaja.
L’economia mundial té un Catch 22, com diu el Sergi, els països del tercer món i els seus deutes externs estan atrapats en una espiral tan patètica que faria riure si no fes fàstic.
El món laboral té un catch 22. Si no tens experiència ningú et dona feina, si no et donen feina no pots adquirir experiència i si tens experiència no et donen feina perquè ets massa vell o estàs massa qualificat.
Penseu un moment: el sistema legal, el sistema polític, les assegurances, fins i tot la religió… Tot té un catch 22… Si comencem a pensar ens sortiran exemples a dojo.
Jo crec que el catch 22 és el que defineix la humanitat i la diferencia de les altres espècies. Res de polses oposables ni pensament racional. És l’habilitat de crear un sistema tan contradictori que només s’aguanta gràcies a que, en conjunt, les contradiccions s’acaben anul·lant entre sí, el que ens defineix com a raça humana
La nena del pou