BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

Una nova era (blaugrana)

Sembla agosarat i fàcil que ho pugui dir en un dia com avui.

FC Barcelona 5 – Cultural Leonesa 0 i Real Madrid 1 – Alcorcon 0 (el Madrid eliminat per un vergonyant global de 4 – 1).

Però són en dies com avui que te n’adones que les sensacions canvien, que alguna cosa es mou en l’aire, que alguna cosa està canviant. El que pensaves al matí no tenia fonament vist el que ha passat al vespre/nit.

Comença (ha cristal•litzat) una nova era. Blaugrana, és clar.

Una nova era (blaugrana) que es va fecundar el passat 2 de maig de 2009
a l’estadi Santiago Bernábeu on en una tarda gloriosa de futbol de
tiralínies i minimalista el Barça va esclafar el Real Madrid en la seva
hora i mitja més humiliant de la història (mentida els qui diuen que va
ser el 4-0 contra l’Alcorcon). Un 2 a 6 històric on el futbol que
desplegà el Barça arriba a la categoria d’art.

Aquesta pregona fecundació podia patir un ràpid avortament quatre dies després a Londres. Precisament a Londres, ciutat que va veure arribar la tan esperada primera Copa d’Europa. I ho sabem tots que tot quasi se’n va en orris. Va caldre que el vent girés per fi la sort i una sublim carambola ens fes gaudir del gol de l’any 2009, un gol que sempre serà més recordat que els dos de la final. Un gol que porta un nom i cognom propis: el gol d’Andrés Iniesta. No cal ni dir que anys enrere el Barça no hagués marcat aquell gol després d’una victòria a Madrid. Encara diria més: anys enrere el Chelsea ens hagués fotut 3.

La nova era (blaugrana) va prendre cos i es va engrandir d’una manera inaudita amb la tercera Copa d’Europa que, de retruc, proporcionava el primer Triplet de la història del FC Barcelona, el cinquè en tota la història del futbol europeu. Només quatre equips ho havien aconseguit abans: Celtic de Glasgow (1967), Ajax d’Amsterdam (1972), PSV Eindhoven (1988) i el Manchester United (1999). El FC Barcelona és el cinquè (2009).

Aquest Triplet, ara ho veig, ha canviat l’ADN del FC Barcelona.
No paro d’escoltar, i amb tota la raó del món, que no s’és culé si no es pateix. Això està canviant. Aquest canvi en l’ADN del Barça és l’adveniment, la cristal•lització de la nova era (blaugrana).

 I avui, en aquesta nit, afirmo agosaradament que comença una nova era (blaugrana). Per què?

Aquest matí deia, i afirmava, que el Madrid els fotaria 8 als del Alcorcon, amb tota aquella sort i rauxa castissa (espiritu de Juanito) i l’eterna potra madridista. Però no ens fixem amb els senyals, uns senyals clars i diàfans que ens avisen que aquest Madrid també està canviant el seu ADN cap a un ADN perdedor:

-Es gasta 300 milions d’euros en fixatges i fa un equip descompensat, desequilibrat i amb un entrenador que era la tercera opció.

-Contra un AC Milan en hores baixes (i en contra del que diu tothom amb jugadors grans d’edat, però dotats d’un toc de pilota magistral) no poden a la primera part i després amb 1 a 2 arriben a empatar per acabar perdent 2 a 3, que hauria de ser 2 a 4. Al partit de tornada el Madrid pot marcar 5 a la primera part, però a la segona pot ser golejat. Al final 1 a 1 i ja veurem si passen en el seu grup de Champions League.

-El 4 a 0 a Alcorcon és una vergonya la culpa del la qual és tota i exclusivament d’uns jugadors que no els dóna la gana suar la samarreta i posar la cama. Ho fiaven tot a la nit d’avui i a les nits màgiques del madridisme. Doncs no senyor. En el futbol modern és molt difícil marcar 5 gols et diguis com et diguis i juguis contra qui juguis.

L’espiritu de Juanito ha desaparegut i el triplet merengue, en somnis.

La nova era (blaugrana) ha començat avui. Alguna cosa es mou en l’aire i en l’ADN dels seguidors del Barça. Seguirem patint, oh i tant que sí, això ve amb nosaltres, només faltaria. Com diu en Pep només amb esforç, lluita i dedicació arribaran els títols. Com diu en Pep, persistirem.

Aquesta nova era (blaugrana) té una nova explosió d’expansió massiva a la vista: guanyar la quarta Copa d’Europa a l’estadi on va néixer, el Santiago Bernabéu.

sergi borges

El summum del madridisme a la jornada d’avui ha estat la victòria del Barça i el número de gols marcats, cinc. Precisament els gols que ells necessitaven. I allunyant-nos del seu tarannà xulesc i superior, qui hagi vist el partit pot dir que no ha estat cap “xorreo”, cap abús perquè sí, sinó un partit de futbol normal en una primera part horrorosa i en una segona on els qui hagin anat al Camp Nou els haurà valgut la pena.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. Collons! Jo vaig veure la primera part i me’n vaig anar a dormir i en foten cinc a la segona??? Això no s’hi val.
    El projecte del Madrid estava destinat a fracassar perquè era un projecte ja gastat (el dels galácticos que ja va tenir la seva època i ja va morir en el seu temps), perquè és l’antítesi del projecte blaugrana -i molt català- de l’esforç i el treball contra el cop de talonari i que treballin els altres (molt significatiu de la manera de fer espanyola i castissa) i la xuleria típicament madrilenya i que no n’aprèn mai – els comentaristes del “Milan geriátrico” que els va acabar guanyant i al partit de tornada ja no se’n recordaven. El Madrid és com aquella “Rosa de España” que ja donaven per guanyadora d’Eurovisió simplement per ser la preferida dels espanyols… i la derrota de la qual no van saber acceptar. Al Madrid li passa el mateix: no sap guanyar (es posa xulo i “bravucón” i no sap perdre amb humilitat).

Respon a aniol Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.