BALANCES OKTOBERFEST

Ja el tenim aquí. Anant a Sant Boi en vaig veure un, suposo que fent proves i mirant de no ensorrar-se en el primer esvoranc que trobi. Arriba amb 18 anys de retard. Algunes reflexions al voltant de la trista i tardana arribada del TGV (Tren de Gran Velocitat) a Barcelona.

Sóc dels qui creuen que a l’any 90 aquest tren ja hauria d’haver estat
operatiu a Barcelona, com a mínim la connexió amb Europa (que encara
trigarà, sinó ja ho veureu). Les Olímpiades, desgraciades, ja mereixien
aquest tren per al desplaçament humà.

Hi ha qui diu que ens van donar
les Olímpiades a canvi del TGV. Doncs malament. El responsable
d’aquest pacte (¿Maragall?) hauria d’haver tingut la suficient
amplitud de mires per veure que Olímpiades i TAV eren un pack
conjunt.
El tren d’alta velocitat és una infrastructura importantíssima per a una societat com la nostra que en alguns aspectes vol anar de líder i fashion, i en realitat té unes mancances gravíssimes (els taxistes no és que no sapiguen català, és que tampoc no saben anglès).

Els altres responsables, amb la política d’un petit passet endavant, mai van reclamar el TGV amb la contundència necessària. Aquell que creu que anant a poc a poc i sense molestar anem segurs (¿Pujol?) no només no va aconseguir el TGV sinó que ara ens trobem amb l’estat real de la xarxa de rodalies. Tercermundista, paraula que defineix els nostres serveis en comparació amb l’estatus cool que Barcelona, i Catalunya, desitgen assolir.

Mentrestant el govern de Madrid que ens malgoverna i que se’n riu de nosaltres — els uns subtilment donant-nos llargues, els altres (fatxes democràtics) esclafant-nos i estigmatitzant-nos–. Només faltaria que es pactés amb ells.

Ja el tenim aquí. Gaudim-lo fins a rebentar-lo, siguem exigents a l’hora de reclamar un funcionament perfecte i clamem que també volem anar a París en 4 hores.

I res de boicots com ahir reclamava Isabel Clara-Simó a les pàgines de l’Avui. No perdis el nordi, Clara-Simó, no confonguis la gimnàsia amb la magnèsia, deixa d’escriure pamflets (encara que t’omplin la cartera) contra senyors que només mereixen indiferència. I no demanis que fem als altres el que no ens agrada que ens facin a nosaltres. I torna a escriure novel·les que és el que saps fer.

TGV: 18 anys de retard. Esperem que els pioners en provar aquest tren no s’enfonsin en un esvoranc qualsevol de per allà el Mercat Nou. Encara que si això passés no dimitirà ni en Carracuca.

sergi borges