Quaranta-nou mesos sense Josep Palau i Fabre
El geni, poema de Josep Palau i Fabre, el darrer dels poemes del llibre Càncer inclòs dins els Poemes de l’Alquimista.
foto: pais.com
El geni
¿Geni? Quin nom més estrany!
Jo sóc un geni: única forma possible de conjugar aquest mot.
¿Què vol dir geni? ¿Per què geni? ¿I per què no una altra cosa? ¿Per què no pilota o aire o baldufa? Però, precisament, geni! El nom més espès, més isolat, més irrespirable. No, no és una atmosfera dolça: de cap manera! Que callin els qui encara no ho creuen, si és que algú ho creu.
Hi ha els peixos, hi ha els ocells, els simis, els homes i les dones, i hi ha els genis.
Hom no ha estudiat aquesta darrera espècie.
No hi ha geni sense crim.
Cal inventar el crim, un nou crim, un crim diferent. No és tan fàcil com sembla! El propi crim, l’únic: el que només puc fer jo.
L’olor de sang m’omple els narius, em taca les mans…
¿On ets, Lady Macbeth, que no et conec encara? Oh, sí, vine, vine, ajuda’m! Sigues el meu braç fort… ¿Quin nom té, digues, el meu crim? Digues el nom… Lady Macbeth, amiga, dolça amiga…
3 de febrer del 1945
L’ingeni
Aquest dissabte 31 de març a les 7 de la tarda, a Sant Feliu de Codines, l’associació cultural Espantaocells fa un acte amb el títol Encontres amb la Paraula on, entre altres coses, Alícia Vacarizo presenta “Picasso del minotaure al Gernika (1927-1939)” i Cos de Lletra llegiran fragments de poemes de Palau i Fabre.
Per si t’interessa, no et cau massa lluny i no et fa res perdre’t després el Barça-Ath.Bilbao en directe al Nou Camp.