BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

Manel

Publicat el 6 de març de 2009 per aniol
Els grups catalans no em solen agradar; en general, els trobo bastant horrorosos: o bé són còpies seguint l’estela de Sopa de Cabra (que ja eren prou poc originals en sí), o tenen uns cantants pèssims de veu gangosa, o es dediquen a seguir modes i tendències, com la fusió, per exemple, i acaben sonant tots igual. Hi han excepcions, és clar. Però en general destaquen per la poca qualitat musical i la pobresa d’estil i d’arranjaments.
És per això que descobrir aquest grup de Barcelona, guanyadors d’un premi Enderroc, em va fer il·lusió i tot. Les seves lletres són senzilles i quotidianes (a voltes un pèl absurdes; cito: “un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats” del tema Roma) però aquesta és la seva gràcia. I el treball musical i en els arranjaments de les cançons és d’agrair. Potser és perquè entren més dins la tradició de cantautors que la del rock català i pseudoderivats que se surten de la mediocritat característica d’aquest darrer segment.
He trobat al Youtube un parell de temes del seu primer treball “Els millors professors europeus”.  Espero que us agradin.
 

La nena del pou

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. Et recomano el videoclip de Dona estrangera…
    Manel és una bona proposta musical però no estic d’acord amb tu que en el món del Rock en català tot soni igual….Musicalment hi havia grups més limitadets i no tots estaven a la mateixa alçada musicalment. No estic d’acord en que tots sonaven igual…Si escoltes Sangtraït amb Sau o Sopa de Cabra amb Pets o Lax’n’busto no tenen res a veure…
    I té posat exemples de grups molt coneguts…Per tant això que tots acaban sonant igual no hi estic d’acord. Una altre cosa és que l’estil, les lletres, la veu del cantant no t’agradin, però no tots sonen igual!!! Obrint Pas té alguna cosa a veure amb Antònia Font? Està clar que no! Són propostes ben diferents i que intenten treballar-se les lletres i la música. Als últims anys hem tingut la sort que no tot és Rock en català i la música s’ha diversificat molt i hi ha propostes molt interesants…en el camp dels cantautors i nous grups Roger Mas, Sanjosex, Mazoni…Veus femenines com Bikimel, Silvia Pérez o Clara Andrés més properes al folk o al jazz…

    Celebro que hagis descobert als Manel però t’animo a seguir investigant…segur que trobaràs alguna proposta més amb bona qualitat. I si creus que l’has trobat, fes-nos saber…ens agradarà compartir la teva troballa. Una salutació!

  2. Sóc l’altre plat de les balances oktoberfest i normalment em decanto cap al plat de la meva altra balança, la nena de lo pou, provocant un total i absolut desequilibri, que al cap i a la fi és el que ens mola a la la nena del pou i a mi en això de les balances.

    Glòria,

    avui haig d’equilibrar la balança i per bé que m’ha encantat la teva sincera crítica musical als grups catalans, estic totalment d’acord amb el gabriel que no tots sonen iguals. Com ell bé deia ara hi ha un boom (I DE QUALITAT!!!) de música cantada en català. Ha plogut molt des d’aquella epoca del malnom del rock català, que sí tenia un punt horrorós, però que coi, ens va permetre vibrar en la nostra llengua (parlo per mi).

    Manel està molt bé. Has escoltat Antonia Font? jo crec que t’encantaran. I si no tens tota la factoria Bankrobber amb Mazoni, Sanjosex, que estant triomfant…

    un petó

    Avui balança, mal em pesi, equilibrada.

Respon a sergi borges Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.