BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

‘Llum de guàrdia’ de Julio Manrique (#elputoamo)

Fa temps que segueixo la feina que fa aquest senyor: Julio Manrique.

Actor, dramaturg i director teatral, qui no el conegui potser el recorda de la sèrie de TV Porca Misèria.

A mi se’m va ficar a la butxaca per la seva feina d’actor de teatre en obres com 2666 dirigida per l’Àlex Rigola, La forma de les coses de Neil Labute –on dirigia i actuava– o la magistral La tragèdia de Hamlet d’Oriol Broggi, on feia un paper descomunal, difícil de definir-lo amb paraules…

L’any passat va debutar al Teatre Romea com a director amb una adaptació marca de la casa de L’hort dels cirerers d’Anton Txejov. Aquesta marca de la casa a què després m’hi referiré segur que ha estat decisiva per ser nomenat director artístic del Teatre Romea per a la temporada 2011/2012.

I ‘Llum de guàrdia’ demostra el per què de l’aposta.

‘Ghostlight’, una obra de teatre dinàmica, original, i fresca. 

Boníssima.

El segell marca de la casa de Manrique és la seva exquisida selecció musical que sovint fa de trànsit entre escenes.

A més a més incorpora els elements propis del món audiovisual (imatges filmades, subtítols, referències televisives i cinematogràfiques).

Música més imatge componen l’adn teatral de Manrique que assoleix l’equació final gràcies al treball dels actors i actrius, el seu nucli dur, perquè tal i com ha repetit moltes vegades, els actors i actrius que dirigeix són amics seus als quals admira profundament.

Manrique sap treure el millor d’ells –com Josep Guardiola, l’altre #putoamo, sap treure el millor dels seus futbolistes — i aconsegueix fer-los fer el mateix personatge, però en registres ben diferents segons l’evolucio de l’obra (estats d’ànim, oficis, situacions que els rodegen, estats extrems, etc.).

Per què és dinàmica?

Perquè està estructurada en cercles que tot ho enllacen. Són petits ‘short cuts‘ que fan progressar i avançar la història. És dinàmica pels seus canvis de decorats, pels canvis de música –harmoniosos i deliciosos–, pels canvis d’ambient, pels canvis de vestuari, pels canvis constants d’escenes diversificades…

Per què és original?

És una obra dramàtica emplenada d’una gran comicitat. És transcendent en els continguts, i traspua conya, mofa i befa. És una barreja perfecta i alhora inquietant. Té escenes que fan recordar Big Lebowski, la pel·ícula de culte dels Cohen.

És original perquè és un gran retrat de molts temes que amoïnen l’ésser humà d’avui i que afecten a tothom. Solitud, por, terror, fracàs, autoconeixement, els sentits de la vida, de l’amor. I de la superstició. I també com diuen tots dos autors –Julio Manrique i Sergi Pompermayer–, dels
fantasmes i dels monstres que viuen en nosaltres i els altres.

L’originalitat rau en com, de quina manera, aborda aquest gran retrat de temes.

Per què és fresca?

Per la naturalitat de la feina dels actors i actrius, pels diàlegs contemporanis que podem sentir cada dia en la nostra quotidianitat (un llenguatge proper que ens connecta amb l’obra), per la gran fusió entre música i imatge, i pel seus constants homenatges a tots els mons als quals els espectadors hi acudim dia rere dia (ràdio, llibres, cinema, teatre).

Si aixequem així el teló per començar la temporada, la temporada promet i molt.

sergi borges


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.