La força de la gent contra la barbàrie de les porres
Foto: Plaça Catalunya, tres quarts de set de la tarda. 27/05/11.
Sergi Borges
Por i fàstic a la ciutat de Barcelona el matí del 27 de maig de 2011.
Segons diu una etiqueta del twitter, de por res de res, però de fàstic, us ho ben asseguro, un munt.
Em fa fàstic la violència policial injustificable, desmesurada i salvatge. Podem estar més o menys d’acord amb els indignats, ens poden causar millors o pitjors sensacions, però desallotjar la plaça Catalunya de Barcelona com s’ha fet aquest matí produeix fàstic. I indigna.
Un indignat més.
I el que també fa fàstic és que ens prenguin el pèl o ens considerin ximples o babaus. Senyor conseller Puig, la gent no es mama el dit. No ens vulgueu fer creure que anaveu a netejar res; no involucreu el FC Barcelona com a excusa en nom de la seguretat –i encara que això fos cert, heu tingut força dies per prevenir una situació perillosa quant a seguretat–, i per últim, no menyspreeu i massegueu el noble i necessari art de la mediació, utilitzant-la a destemps i per curar-vos en salut, fet que ha fet més evident el ridícul que estaveu fent.
A la tarda, els indignats omplien a vessar la plaça de Catalunya. I havien recuperat la seva infrastructura en un obrir i tancar d’ulls. Amb més gent, i més indignada.
La força de la gent ha triomfat. I la barbàrie de les porres no ha servit de res. Només per fer mal.
sergi borges
els ha sortit el tret per la culata… Jo crec que ha deixat en evidència (per a molts) que són inútils fins i tot per manipular. Dic per a molts perquè estic notant que alguns s’han empassat l’excusa del futbol – bàsicament madridistes i antifutbolers que s’hi han aferrat amb alegria, cal dir.
El món sencer veurà aquestes imatges que no s’allunyen gaire de les que arriben dels països àrabs quedant patent que Espanya (perquè el món veurà Espanya i no Catalunya) no és, ni de bon tros, una democràcia exemplar.
Des de quan es para una revolta per fer neteja????
La nena del pou
Hi estic totalment d’acord. Ara bé, que vagin fent, que ens menyspreïn així –Tant els de la campada com els del carrer–, que ja s’ho trobaran. com menys ens ho esperem, la truita tombarà.
Només cal afegir un vers de Joan Salvat-Papasseit:
‘Escopiu a la closca pelada dels cretins’