BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

INSULTEM EN CATALÀ, SÍ, PERÒ SABENT QUÈ DIEM. AVUI LA C

Seguim amb els insults catalans. Avui toca la lletra C. Si coneixeu el significat d’alguna de les paraules, si us plau, no dubteu en col·laborar.

Ca –gos
cabana
cabassut
cabeca
cabort
cabra
cabrit
cabró
cabrona
caçacagalls
caçadots
caçahereus
 Dona que cerca de casar-se amb un hereu, amb un home ric. 
caçamarits
caçapubilles
 Home que cerca de casar-se amb una pubilla, amb una dona rica.
cacatua 
cafre
cagaarestes
cagabandúrries/
cagamandúrries – Persona de poc seny, de poc trellat, que actua de manera irresponsable, que no té gens de formalitat, que fa les coses de qualsevol manera.
cagacalces
Covard, pusil·lànime.
cagacalçons – Persona covarda, pusil·lànime.
cagacebes
cagadéus
cagadimonis
cagadubtes –
Dit de la persona que difícilment sap deseixir-se de dubtes en haver de resoldre alguna cosa.
cagadur – Ric avariciós.

cagafil
cagaelàstics
Mot emprat en l’expressió fer la fi del cagaelàstics (loc verb) Acabar malament en la fortuna, en la salut; anar a mal borràs. 
cagaire
Caganer. 
cagaïssa 
cagalatxa
cagall 
cagalló – Home poruc, covard.
cagalló de la gramàtica
cagallot –
Home poruc, covard. 
cagamànecs
cagamiques – avar, gasiu
caganaies
cagandances
cagandanes
caganer
 Covard, cagacalces.
caganinyols
caganya
caganyinyetes
cagaó
cagapoquet
cagaprim
cagarada
caga-ranci
cagareli
cagarel·lós
cagarí
cagarina
Cagacalces, covard, pusil·lànime. 
cagarot
cagarret
cagarri 
cagarrina
cagarro
cagarro sec
cagarul·lo 
cagasucs
cagat
cagatatxes
cagat de por
cagatinta
cagó
càgola
Home petit i de poc servei. Noi petit i amb pretensions de gran. 
cagolla
caguelis
caguerot
Persona petita i ridícula.
caguerri
Covard, poruc.
caguerris 
cagueta
caguetes 
caia
caifàs
caïm
calamitat
calàndria
calavera
Home disbauxat.
calçasses 
calent de cap o orelles
Que ha begut massa, embriac

caletPersona que, amb pretensions de senyoriu o distinció, resulta ser rústica i sense il·lustració.
caletro
camaco
camacoix
camacurt
camadret
calollo
camàlic
camallut
camanduler
Inclinat a camandulejar.
camàndules
Raons, explicacions, etc., hipòcrites, importunes, que no treuen cap a res. No em vinguis amb camàndules. 
camell
cames de bròquil
cames de gànguil
campanar de bajoques
canalla
cananeu
cançoner –
Dit de qui amb circumloquis, hesitacions, excuses, etc., difereix l’execució d’una cosa, triga fora mesura a fer les coses.
càndid
canfanga
canorga
cantamanyanes – Persona que es caracteritza per explicar coses que no son. Comediant.
cantamatines
cantarano
cantinfles
cantonera
canyàs
caparró
Persona eixelebrada, de conducta lleugera. Quin caparró n’hi ha, de ta germana!
caparrot
Persona testarruda.
caparrut
Tossut, obstinat.
capat
capat mental
cap boig
 (o cap calent, o de pardals, o de trons, o desgavellat, ofluix, o sense cervell ) Eixelebrat, lleuger, sense seny. 
capbord
capbuit
cap buit (o cap d’ase, o de carbassa) fig Neci, ignorant. 
cap calent
Persona que s’avara fàcilment, irreflexiva i fanàtica.
capclòs
cap cremat
cap d’ase
Neci, ignorant.
cap de burro
cap de carbassa
Neci, ignorant,  persona amb l’enteniment molt curt
cap de collons 
cap de cony 
cap de cul
cap de fava
cap de fums
cap de fusta
cap de marrà
cap de mastre
cap de meló –  Ésser neci, ignorant. 
cap de pardals
Eixelebrat, lleuger, sense seny. 
cap de porc
cap desgavellat
Eixelebrat, lleuger, sense seny. 
cap de sitrell
cap de soca
cap de sopes
cap d’estopa
cap d’estornell – No tenir seny, ésser eixelebrat, lleuger
cap de suro
cap de tartana
cap de tort
cap de trons
Eixelebrat, lleuger, sense seny. 
cap dur
cap esberlat
capesflorat
 De poc seny, amb lleugeresa en les obres i falta de prudència.
cap espès
cap esquerdat
capet –
Persona de poc seny, eixelebrada, de conducta lleugera. 
capfluix
 Eixelebrat i frívol.  Que té l’enteniment feble. 
cap foradat
capgròs
cap lleuger – No tenir seny, ésser eixelebrat, lleuger
capó
cap pelat 
cap quadrat
capriciós
capritxós 
cap-sec
 Cap d’ase.
capsigrany
Persona de poc seny, no gens entenimentada.
capsot
Persona caparruda i obstinada. És un capsot, mai no cedeix en res. Persona de poc seny; capsigrany. 
captaire
cap verd – No tenir seny, ésser eixelebrat, lleuger
carabrut
cara d’allò que en fan taps
cara de collons
cara de cony 
cara de cul 
cara de desenterrat
cara de desmamar criatures
cara de forrellat de presó
cara de gnom
cara de gos 
cara de Judes
 Tenir l’aspecte d’hipòcrita, de traïdor. 

cara de jutge / cara de tres déus / cara de pocs amics Cara de la persona adusta, de mal tractar. 
cara de llufa
cara de merda d’oca
cara de mico
cara de nyau-nyau
 Tenir l’aspecte d’hipòcrita, de traïdor. 
cara de pomes agres – T
enir l’aspecte de no trobar-se bé, d’estar enutjat. 
cara de prunes agres
cara de santificètur
cara de sípia
cara d’ovella i urpes de llop
Tenir l’aspecte de bona persona però ésser pervers. 
cara gruixuda
No immutar-se per cap retret. 

Caragirat – Traïdor, Fals, hipòcrita. 
carallàs
carall de mitja cerilla – tenir el penis petit
carallet – Persona sense esperit, poc espavilada.
carallot – Persona aturada, condescendent per badoqueria o per beneiteria, ximple. 
caramot – carallot
carbassaire
Alumne que és suspès sovint en els exàmens. 
carca
carcaller
carcamal
Persona decrèpita. Barroer, animal. Eixelebrat.
carcany
carcàs – gargall

cardo
careto
carmellós
carnaval
carnisser 
carnús
 Home brut, deixat. Home de molta còrpora i de poc enteniment. / Animalot.
carraca
Persona que es mou amb dificultat, que no se sap treure la feina de les mans, etc.
carregós
Que carrega, molesta, amoïna.
carreter – Que blasfema molt
carrincle
carrincló –
Mancat de distinció, de consistència, d’originalitat, ridícul.
carronya
carrossa 
carterista
cascallunes
cavallot
Persona, especialment noia, esvalotada.
cavernícola
ceballot
Estúpid, beneit.
celerat
celestina
cercabaralles
cercabregues
cerca-renous
cigalet
cigaleta 
cínic
cirabotes
cleptòman
cloquipiu
closca d’aram
closcadur
cocodril
coix de cervell
colflori
colgafocs –
Home que resta ociós a casa quan els altres surten cap a treballar. 
col·laboracionista
colló
colloneta
collons grossos
colzepelats –  Persona que és molt estudiosa o té molta experiència en algun tema.

comediant
consagrat
consentit
conyarri – Faldiller, home que corre amb un excés d’afecció darrere les dones
copieta
coquetó 
coquí – Gasiu, avar,
Dit del covard, del qui és capaç de trair.
corcó
cornell – marit enganyat
cornut
corrupat
cortesana
cosó
Que es fa apegalós cercant carícies, afalacs, etc. / Efeminat, doneta.
cotilla
cotnós – (la cotna és la pell del porc)
cotorba
covard
cràpula
Home que viu en la disbauxa
cregut
cremapalleres
cremat
cremida 
cretí
cridaire
criminal
cuc (de forat)
cuguç
Marit de la dona adúltera.
culacarenat
cul blanc
cul brut
culcosit
cul de bugadera
cul de cafè – passar moltes hores al café

cul de canonge
cul d’església – passar moltes hores a l’església
cul de taverna – passar moltes hores a la taverna
culdestrempat 
cul d’olla – Persona de poca categoria.
culejador – que remena el cul
culfaristol
culgròs
culimerdis

culmerdós
cul pelat
culremena
culserrat
cultiparlant
curandero
cursi
curt
curt de cap 
curt de gambals o d’enteniment

curt de mans Dit de la persona que fa poca feina. 
curt de tei
curt de vista
Més curt i no neixes 
Més curt que una màniga de guardapits


  1. Algunes de les que cites, les dèiem molt, com ara  capsot, en sentit de ximple. El meu germà i jo, quan ens insultàvem fèiem anar la tríade: animal, bèstia, carnús, (amb el mateix sentit tots tres). Un carnús, en sentit literal, és un animal en descomposició.

Respon a Carme Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.