INSULTEM EN CATALÀ, SÍ, PERÒ SABENT QUÈ DIEM. AVUI LA C
Seguim amb els insults catalans. Avui toca la lletra C. Si coneixeu el significat d’alguna de les paraules, si us plau, no dubteu en col·laborar.
Ca –gos
cabana
cabassut
cabeca
cabort
cabra
cabrit
cabró
cabrona
caçacagalls
caçadots
caçahereus – Dona que cerca de casar-se amb un hereu, amb un home ric.
caçamarits
caçapubilles – Home que cerca de casar-se amb una pubilla, amb una dona rica.
cacatua
cafre
cagaarestes
cagabandúrries/ cagamandúrries – Persona de poc seny, de poc trellat, que actua de manera irresponsable, que no té gens de formalitat, que fa les coses de qualsevol manera.
cagacalces – Covard, pusil·lànime.
cagacalçons – Persona covarda, pusil·lànime.
cagacebes
cagadéus
cagadimonis
cagadubtes – Dit de la persona que difícilment sap deseixir-se de dubtes en haver de resoldre alguna cosa.
cagadur – Ric avariciós.
cagafil
cagaelàstics – Mot emprat en l’expressió fer la fi del cagaelàstics (loc verb) Acabar malament en la fortuna, en la salut; anar a mal borràs.
cagaire – Caganer.
cagaïssa
cagalatxa
cagall
cagalló – Home poruc, covard.
cagalló de la gramàtica
cagallot – Home poruc, covard.
cagamànecs
cagamiques – avar, gasiu
caganaies
cagandances
cagandanes
caganer – Covard, cagacalces.
caganinyols
caganya
caganyinyetes
cagaó
cagapoquet
cagaprim
cagarada
caga-ranci
cagareli
cagarel·lós
cagarí
cagarina – Cagacalces, covard, pusil·lànime.
cagarot
cagarret
cagarri
cagarrina
cagarro
cagarro sec
cagarul·lo
cagasucs
cagat
cagatatxes
cagat de por
cagatinta
cagó
càgola – Home petit i de poc servei. Noi petit i amb pretensions de gran.
cagolla
caguelis
caguerot – Persona petita i ridícula.
caguerri – Covard, poruc.
caguerris
cagueta
caguetes
caia
caifàs
caïm
calamitat
calàndria
calavera – Home disbauxat.
calçasses
calent de cap o orelles– Que ha begut massa, embriac
calet – Persona que, amb pretensions de senyoriu o distinció, resulta ser rústica i sense il·lustració.
caletro
camaco
camacoix
camacurt
camadret
calollo
camàlic
camallut
camanduler – Inclinat a camandulejar.
camàndules – Raons, explicacions, etc., hipòcrites, importunes, que no treuen cap a res. No em vinguis amb camàndules.
camell
cames de bròquil
cames de gànguil
campanar de bajoques
canalla
cananeu
cançoner – Dit de qui amb circumloquis, hesitacions, excuses, etc., difereix l’execució d’una cosa, triga fora mesura a fer les coses.
càndid
canfanga
canorga
cantamanyanes – Persona que es caracteritza per explicar coses que no son. Comediant.
cantamatines
cantarano
cantinfles
cantonera
canyàs
caparró – Persona eixelebrada, de conducta lleugera. Quin caparró n’hi ha, de ta germana!
caparrot – Persona testarruda.
caparrut – Tossut, obstinat.
capat
capat mental
cap boig – (o cap calent, o de pardals, o de trons, o desgavellat, ofluix, o sense cervell ) Eixelebrat, lleuger, sense seny.
capbord
capbuit – cap buit (o cap d’ase, o de carbassa) fig Neci, ignorant.
cap calent – Persona que s’avara fàcilment, irreflexiva i fanàtica.
capclòs
cap cremat
cap d’ase – Neci, ignorant.
cap de burro
cap de carbassa – Neci, ignorant, persona amb l’enteniment molt curt
cap de collons
cap de cony
cap de cul
cap de fava
cap de fums
cap de fusta
cap de marrà
cap de mastre
cap de meló – Ésser neci, ignorant.
cap de pardals – Eixelebrat, lleuger, sense seny.
cap de porc
cap desgavellat – Eixelebrat, lleuger, sense seny.
cap de sitrell
cap de soca
cap de sopes
cap d’estopa
cap d’estornell – No tenir seny, ésser eixelebrat, lleuger
cap de suro
cap de tartana
cap de tort
cap de trons – Eixelebrat, lleuger, sense seny.
cap dur
cap esberlat
capesflorat – De poc seny, amb lleugeresa en les obres i falta de prudència.
cap espès
cap esquerdat
capet – Persona de poc seny, eixelebrada, de conducta lleugera.
capfluix – Eixelebrat i frívol. Que té l’enteniment feble.
cap foradat
capgròs
cap lleuger – No tenir seny, ésser eixelebrat, lleuger
capó
cap pelat
cap quadrat
capriciós
capritxós
cap-sec – Cap d’ase.
capsigrany – Persona de poc seny, no gens entenimentada.
capsot – Persona caparruda i obstinada. És un capsot, mai no cedeix en res. Persona de poc seny; capsigrany.
captaire
cap verd – No tenir seny, ésser eixelebrat, lleuger
carabrut
cara d’allò que en fan taps
cara de collons
cara de cony
cara de cul
cara de desenterrat
cara de desmamar criatures
cara de forrellat de presó
cara de gnom
cara de gos
cara de Judes – Tenir l’aspecte d’hipòcrita, de traïdor.
cara de jutge / cara de tres déus / cara de pocs amics Cara de la persona adusta, de mal tractar.
cara de llufa
cara de merda d’oca
cara de mico
cara de nyau-nyau – Tenir l’aspecte d’hipòcrita, de traïdor.
cara de pomes agres – Tenir l’aspecte de no trobar-se bé, d’estar enutjat.
cara de prunes agres
cara de santificètur
cara de sípia
cara d’ovella i urpes de llop – Tenir l’aspecte de bona persona però ésser pervers.
cara gruixuda – No immutar-se per cap retret.
Caragirat – Traïdor, Fals, hipòcrita.
carallàs
carall de mitja cerilla – tenir el penis petit
carallet – Persona sense esperit, poc espavilada.
carallot – Persona aturada, condescendent per badoqueria o per beneiteria, ximple.
caramot – carallot
carbassaire – Alumne que és suspès sovint en els exàmens.
carca
carcaller
carcamal – Persona decrèpita. Barroer, animal. Eixelebrat.
carcany
carcàs – gargall
cardo
careto
carmellós
carnaval
carnisser
carnús – Home brut, deixat. Home de molta còrpora i de poc enteniment. / Animalot.
carraca – Persona que es mou amb dificultat, que no se sap treure la feina de les mans, etc.
carregós – Que carrega, molesta, amoïna.
carreter – Que blasfema molt
carrincle
carrincló – Mancat de distinció, de consistència, d’originalitat, ridícul.
carronya
carrossa
carterista
cascallunes
cavallot – Persona, especialment noia, esvalotada.
cavernícola
ceballot – Estúpid, beneit.
celerat
celestina
cercabaralles
cercabregues
cerca-renous
cigalet
cigaleta
cínic
cirabotes
cleptòman
cloquipiu
closca d’aram
closcadur
cocodril
coix de cervell
colflori
colgafocs – Home que resta ociós a casa quan els altres surten cap a treballar.
col·laboracionista
colló
colloneta
collons grossos
colzepelats – Persona que és molt estudiosa o té molta experiència en algun tema.
comediant
consagrat
consentit
conyarri – Faldiller, home que corre amb un excés d’afecció darrere les dones
copieta
coquetó
coquí – Gasiu, avar, Dit del covard, del qui és capaç de trair.
corcó
cornell – marit enganyat
cornut
corrupat
cortesana
cosó – Que es fa apegalós cercant carícies, afalacs, etc. / Efeminat, doneta.
cotilla
cotnós – (la cotna és la pell del porc)
cotorba
covard
cràpula – Home que viu en la disbauxa
cregut
cremapalleres
cremat
cremida
cretí
cridaire
criminal
cuc (de forat)
cuguç – Marit de la dona adúltera.
culacarenat
cul blanc
cul brut
culcosit
cul de bugadera
cul de cafè – passar moltes hores al café
cul de canonge
cul d’església – passar moltes hores a l’església
cul de taverna – passar moltes hores a la taverna
culdestrempat
cul d’olla – Persona de poca categoria.
culejador – que remena el cul
culfaristol
culgròs
culimerdis
culmerdós
cul pelat
culremena
culserrat
cultiparlant
curandero
cursi
curt
curt de cap
curt de gambals o d’enteniment
curt de mans – Dit de la persona que fa poca feina.
curt de tei
curt de vista
Més curt i no neixes
Més curt que una màniga de guardapits