BALANCES OKTOBERFEST

Fa molt i molt de temps, els homes van crear els déus. I aquests déus van adquirir vida pròpia i van acabar dominant els homes. I exigint sacrificis als homes per apaivagar la seva ira o a canvi de bones collites o el que sigui. I els homes van acabar fent girar la seva vida al voltant d’aquests déus, entitats artificials que ells mateixos havien inventat. Oi que sembla absurd? És que ho és.

Suposo que la humanitat és així i no s’hi pot fer res.

Perquè, senyors, l’home va crear els mercats. Tan sols són un concepte abstracte, però tanmateix han adquirit vida pròpia i ens dominen. En parlem com si fossin entitats amb intel·ligència i voluntat. I els seus portaveus ens demanen sacrificis per apaivagar-los, com els sacerdots pagans. I sant tornem-hi, the song remains the same:  Les nostres vides depenen d’una cosa totalment artificial que hem creat nosaltres mateixos. Temem la famosa prima de risc (de la qual no n’havíem sentit a parlar mai fins ara… d’on coi ha sortit? Qui l’ha inventada? És filla dels Mercats i la Borsa, com Àrtemis era filla de Zeus?) com si es tractés de Shiva o de qualsevol altra divinitat destructora, amb poder real per a destruir. Però no són reals. Són un invent, com tots els altres. Són religió pura i dura.

Un cop dit això, podem despertar i sortir de Matrix ja, si us plau?

I centrar-nos en la crisi autèntica, la de la gent que no té feina, la de les empreses que han de tancar. Arreglem els problemes reals! Abordem la crisi de debò. Començant des de baix. I deixem els déus i els mercats al Valhalla.