Hipnosi davant la pantalla
L’argument, basat en el llibre Picnic a la vora del camí, d’Akadi i
Boris Strugatski (que ja he afegit a la meva llista per buscar i llegir
i que, a tall d’anècdota també ha inspirat el joc d’ordinador de títol
homònim a la pel·lícula) és tan senzill com això: tres personatges
s’endinsen a La Zona, un lloc prohibit, estrany, encerclat per
l’exèrcit, per a trobar l’habitació on els desitjos es fan realitat.
“Què
va ser, allò? Un meteorit? Una visita dels habitants del abisme còsmic?
Fos el que fos el nostre petit país va veure el naixement d’un miracle:
la Zona. Al moment hi vam enviar les tropes. Però ja no van tornar.
Llavors vam envoltar la Zona amb cordons policials. Potser era el millor
que podíem fer. Tanmateix, no ho sé…”
D’una entrevista al premi Nobel, Professor Wallace.
No
és un camí fàcil ni planer. A la Zona tothom acaba qüestionant els seus
desitjos.
Sobre el paper, és un picnic a la vora del camí. En imatges,
és hipnosi davant la pantalla.
Jo vaig veure Solaris, fa anys, i tenia el seu rotllo, però se’m va fer una mica pesada perquè era molt lenta.
Quan penso que actualment els adolescents troben lenta “Blade Runner”…