FART DE SER UN SERF DE LA GLEVA? VINE A REPOBLAR LES TERRES RECONQUERIDES!
Si el segle XII hagués existit la publicitat tal i com avui l’entenem, l’anunci podria haver començat així. El meu post d’avui està dedicat a les cartes de Poblament de les Terres de l’Ebre, concretament la de Gandesa.
Posem-nos en situació:
A mitjan segle XII, després de 4 segles de domini, els àrabs comencen a perdre els territoris catalans de la dreta de l’Ebre i els cristians n’esdevenen els amos. El dia de cap d’any de 1148, Turtuxa (actual Tortosa) capitula i Miravet caurà el 1153. El comte de Barcelona dóna el Castell de Miravet –el domini del qual comprèn bona part de la Terra Alta (excepte Horta, Arnes i Bot, que no seran reconquerides fins més endavant) i terrenys a Mequinensa, Flix, Ascó, Garcia, Móra i Tivissa- als Templers el 24 d’agost d’aquell mateix any (el 1134 Ramón Berenguer IV havia atorgat a l’Orde del Temple el privilegi i domini de totes les futures conquestes, a més de les rendes i els censos derivats de les terres).
Els nous senyors permeten que la població morisca es quedi on era però atorguen terres i privilegis a famílies provinents del Pirineu disposades a començar-hi una nova vida. El reclam: podran deixar de ser serfs i esdevenir homes lliures i propietaris. Costa imaginar qui podria rebutjar una oferta com aquesta. Gent de la Noguera poblarà Gandesa, Batea, Corbera, el Pinell de Brai, Bot i Vilalba dels Arcs. Del Pallars vindran els pobladors d’Horta de Sant Joan, Arnes, Prat, la Pobla de Massaluca, Caseres i la Fatarella.
.
El poblament efectiu de cristians comença el 1185 amb les cartes de poblament. Gandesa en té dues, de fet. La primera és del “III dia dels idus de març, any del Senyor 1192”. La segona, de l’abril de 1194. En elles el mestre del Temple, Ponç de Rigalt, en dóna la propietat a 5 homes: Miró de Cròcia, Bonet d’Artesa, Bernat Rafard, Joan Llong i Miró Torbau (curiosament, cap d’aquests cognoms ha sobreviscut). Ells seran els encarregats de poblar tot el territori.
Segons la carta, a cada nou habitant de Gandesa se li concedeix una finca de fins a 24 cafissades (essent la mida d’una cafissada semblant a la d’una hectàrea). La terra ha de poder produir un mínim de 24 cafissos (un cafís són 168 quilos) de gra –la meitat blat i la meitat ordi-. I la 12a part de la collita s’haurà de pagar com a cens a l’Orde del Temple.
Els senyors del Temple es reserven el dret de cridar a la guerra contra els sarraïns (i un cop eliminat aquest perill, contra altres enemics) tots els homes d’entre 16 i 60 anys. Així doncs, els nous pobladors queden a càrrec de defensar unes fronteres que ells mateixos contribuiran a eixamplar. Existeixen dos tipus de reclutament: la cavalcada, que dura un dia, i a la qual els homes s’hi han de presentar immediatament, ja armats i vestits. I l’host, que pot durar setmanes o mesos i s’organitza com un exèrcit regular.
El Castell de Miravet
Alguns sarraïns que es neguen a sotmetre’s es refugien als Ports, des d’on organitzaran ràtzies.
La carta també esmenta drets de caça i drets sobre garrigues i aigües “corrents i discorrents”. Avui només el riu Canaletes passa pel terme de Gandesa (concretament per la Fontcalda) però fa 800 anys plovia més i l’aigua corria de forma continua i discontinua pels nombrosos barrancs ara secs. Arriba a haver-hi 48 fonts documentades al terme, gairebé totes desaparegudes avui.
En un altre dels punts de la carta els Templers demanen fidelitat -a la casa Gardeny i a la casa Corbins, les famílies dels dos mestres en aquell moment. (I ara mateix molts de vosaltres esteu pensant ens Lannisters i Starks, a que sí?)-.
La carta també esmenta les fires i els mercats tot i que Gandesa no rebrà permís fins el 1235 per posar mercat (els dimarts). Fins llavors, els marxants –bàsicament jueus- van a vendre pels masos i a la plaça. I paguen el corresponent impost al Temple.
Les quintes es paguen per la venda de propietats (pugen una cinquena part del valor). I cal avisar de la venda i esperar 10 dies, temps durant el qual els senyors poden decidir adquirir ells la propietat pel mateix preu (els Templers van amassar una gran fortuna i això va ser la seva perdició. El Papa Climent va dissoldre l’orde el 1311 i els seus béns van ser confiscats. Al castell de Miravet van resistir fins el 1317, però van acabar capitulant. Les seves possessions van ser concedides als Hospitalers de Sant Joan).
Les lleudes són tributs pel transport de mercaderies.
La carta també reconeix el peatge. Aquest impost no cal explicar-lo, oi? A Gandesa n’existia un en un pas sobre el Canaletes. Qui no volgués pagar-lo es veia obligat a fer la volta per Bot (que a peu és una bona volta).
Les altres cartes de poblament de la comarca són: Hortade Sant Joan i Bené (1165. Bené són les Roques de Benet), Carta del riu Algars i Batea (1181), Horta de Sant Joan (1191), El Pinell de Brai (1198 i 1207), Batea (1205), Camposines (1208), Prat de Comte (1210), Vilalba dels Arcs (1224) , Carta de Poblament de la Vall Major (1244. És la vall de Batea), La Gandesola (1248, desapareguda), Carta de Població de l’Almudèfar o Mudefe (1280. Actualment forma part de Caseres), Pinyeres (1280. Forma part de Batea), Carta de Poblament de l’Algars (1281. Zona entre Caseres i Batea, que creuava el riu Algars), La Pobla de Massaluca (1294).
Com es pot veure per les dates, el repoblament de les Terres de l’Ebre va ser un procés llarg que va durar més d’un segle.
La nena del pou
Nota: La informació d’aquest apunt està extreta del llibre La Carta de Poblament de Gandesa, d’Antón Monner.
Foto de capçalera: Detall d’un dels claus de la porta de l’Antic Castell Templer de Gandesa, que com podeu veure, és el la creu templera.
Una abraçada.
L’altre balança oktoberfest