El Mur
Els murs del món provoquen por i fàstic.
Aquest estiu he estat a Berlín i m’he topat de front amb les restes encara imponents de l’actual exponent (i residual) turístic Mur de Berlín.
Quatre metres d’alçada infranquejable. Imagineu-vos que viviu en un carrer i als edificis del davant viu la vostra parella. Un dia us lleveu i davant us trobeu un Mur que us impedeix travessar el carrer.
Això és el que va passar d’un dia per l’altre a Berlín, aberració que va durar 28 anys i va dur a la mort molts berlinesos els quals, presos per la desesperació, intentaven creuar-lo com fos. L’aberració era tal que dins l’edifici pertanyies, posem per cas, al bloc soviètic i la vorera de davant de casa pertanyia al bloc occidental. Alguns, doncs, intentaven saltar fins a la vorera i trobaven la mort; a d’altres els enreixaven les finestres i els tapiaven les portes externes, podent-ne sortir només pel sector on visquessis. Alguns agosarats el saltaven com podien i es trobaven davant seu una extensió erma plena de trampes infranquejables com filats de filferro, filats electrificats i torres de guaita amb franctiradors. Va haver dissortats que van ser disparats impunement just abans d’assolir la salvació o d’altres que van morir desagnats perquè les autoritats del bàndol soviètic impediren els occidentals atendre els ferits per dispars. L’últim dels morts va ser el febrer de 1989, imagineu-vos quina ràbia…
Ara per sort les restes del Mur són una atracció turística de la qual la gràcia és trobar-ne fragments. ( I en trobes i gratuïts). El pitjor de tot, però, és la proliferació d’altres murs al llarg de les fronteres de molts països en nom d’una suposada seguretat. Els més famosos són els de la frontera USA – Mèxic; el Mur de la Vergonya entre el Marroc i els territoris saharahuis i el Mur que separa Palestina i Israel.
El cantant Roger Waters, ex de Pink Floyd, que en el seu dia ja va rodar la pel·lícula The wall, ha fet un documental que parla precisament de com afecta aquesta constrla vida dels habitants fronterers entre Palestina i Israel, sens dubte una de les zones més calentes del planeta. El documental es diu Walled Horizons.
Roger Waters parla de combatre i conèixer tant els murs externs com també els murs interns. Els externs són els murs físics, aquestes moles que coneixem com el sortosament extint de Berlín o els actuals de les fronteres esmentades. Uns altres murs són els interns, els murs que cadascú es crea per no afrontar una por que el venç, que l’aïlla d’enfrontar-se al problema que té. Tothom té murs interns i el pitjor és que molts murs interns creen els externs.
Quan d’aquí pocs dies se celebrin els actes commemoratius del vintè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, constatarem que en comptes de caure els murs existents, se n’aixequen d’altres més potents i sòlids.
sergi borges
La foto també és meva, feta amb telefon mòbil, que cada cop menys és telèfon i cada cop més és càmera de fotos.
Sí, veure aquests murs fa mal, però com molt bé dius també n’hi han molts de murs que no estàn fets de ciment; són dins el cervell.
Vaig anar a Berlin l’any 1977. En temps lliure, vaig comprar un bitllet de bus turista i atravessar el mur, els policíes, els soldats, passaport i pujar a l’autobús una guia del’Alemanya democràtica, va ser tota una experiència … i amb mal regust de boca. Però tota la riquesa de la Ciutat era a l’altra banda ! La gent trista, cases fosques, carrers mig buits, tot el contrari que la Ku’Damm.
Quan tornes, una tristor t’envaeix per tot el cos. Com és possible ?