El món segons Monsanto
Por i fàstic a… l’agricultura: el món segons Monsanto
http://video.google.com/videoplay?docid=-1552144261451760754
Si teniu un parell d’horetes i una connexió decent, us recomano que us mireu el documental: El món segons Monsanto, de la directora francesa Marie-Monique Robin.
Por? Sí, i molta. El monstre de la pel·lícula: la multinacional agrícola Monsanto, que distribueix el 90% de les llavors transgèniques al planeta. Les crea, les patenta i està provant (amb èxit) d’imposar-les a tot el món. Si ho aconseguís, no tan sols dominaria el mercat de les llavors si no la base de l’alimentació de tota la població mundial. Monsanto es dedica a comprar empreses de venda de llavors a tot el món per a vendre les seves llavors patentades (molt més cares que les normals, cosa que endeuta els pagesos de països pobres com la India) de: soja, blat, tomàquet, patates i cotó… entre altres. Però el problema més greu, el més bèstia, no és que l’alimentació mundial pugui caure sota el domini i monopoli d’aquest gegant nord-americà; el problema principal és que els “invents” de Monsanto són molt perillosos: tòxics, verinosos, contaminants, cancerígens…
La seva soja transgènica (que representa el 90% de la cultivada als Estats Units) està dissenyada per a resistir el Roundup, un potent herbicida de Monsanto, que ho mata tot –absolutament tot-, excepte la soja roundup ready. Però, a més a més, aquesta planta absorbeix l’herbicida i després arriba al consumidor amb un alt component tòxic i perillós. És tan sols un dels exemples de les barbaritats d’aquesta gran empresa. La seva hormona de creixement boví, que s’injecta a les vaques perquè facin més llet, els provoca mamitis –infecció a les mames, cosa que vol dir que la llet té pus, entre d’altres- i problemes reproductors. Monsanto va crear l’”agent taronja” que va provocar greus deformacions fetals al Vietnam. Al poble d’Anniston, Alabama, on l’empresa produïa PCB, o Pirolè (un agent ara prohibit), les aigües es van contaminar. El resultat: un 40% de població amb mals tumorals i càncers entre d’altres conseqüències. L’empresa havia amagat durant anys els informes sobre els perills del PCB.
A més a més, Monsanto es dedica a intimidar els agricultors americans que no fan servir les seves llavors i a demandar-los. A Mèxic, van demandar un agricultor perquè les llavors transgèniques del camp del costat voleiaven amb el vent i es plantaven al seu cultiu i per tant, estava utilitzant llavors Monsanto sense pagar la patent… I van guanyar.
Qualsevol investigació independent que posi en dubte la salubritat de qualsevol producte Monsanto queda ofegada directament mentre els seus invents reben el beneplàcit de l’FDA (l’Agència dels Aliments de EE.UU). I el seu abast no es queda als Estats Units. Ja ho han provat amb Europa.
I aquí entrem nosaltres. La UE ha prohibit els transgènics. Doncs bé, Espanya és l’únic país de la UE que en cultiva. Sí, cultius experimentals amb llavors de Monsanto. Amb el coneixement i permís del Govern espanyol.
I el cas és que les plantes transgèniques es barregen amb les tradicionals i les contaminen. El creuament pot donar lloc a plantes deformades i aberrants… I si no, correm el risc de que Monsanto reclami la propietat d’aquests creuaments en nom de la seva patent. Sigui com sigui, estem ben fumuts.
Adjunto un PDF amb la llista de productes i marques que fan servir transgènics. Perquè no és obligatori per llei indicar l’ús de transgènics en les etiquetes però com a consumidors tenim dret a saber-ho i a poder triar
La nena del pou
Ja fa uns díes que estic preparant un apunt per recordar la culpabilitat de Monsanto llençant l’agent orange durant la guerra de Vietnam i els efectes col.laterals. Podeu llegir els meus apunts al meu bloc. No fa ni dues setmanes que novament un Tribunal dels Estats Units ha negat qualsevol compensació als més de 3.000.000 de persones afectades al Vietnam amb malformacions horribles. Encara avui neixen infants amb malformacions. Tinc contactes amb un hospital a Hue i amb altres organitzacions. Precfisament aquesta tardor viatjaré novament a VIetnam i visitaré aquest hospital amb el qui col.laboro.
Jo, la veritat, estic absolutament preocupada pel fet que només unes 10 o 15 empreses dominen l’alimentació mundial, fan i desfan, i és cruel i molt greu que per cultivar el teu propi menjar hagis de pagar una patent de llavor.
Gràcies per escriure sobre el tema. Estem rodejats d’uns monstres dels que no saben res de res.