El castellà perseguit, per Carme Meix
No tenia ni idea qui era aquest castellà perseguit. Però avui l’he vist. Corria carrer avall perseguit per una tropa de barrufets amb barretina vermella: catalans repressors, he pensat. I com que no m’agrada que ningú abusi de ningú, sobretot si són més, he decidit baixar a veure si em calia donar-li una mà.
Però he fet tard. El castellà perseguit havia ensopegat amb la seva pròpia prepotència, cosa que li ha causat un trau al front, i l’ha obligat a anar a la farmàcia de la cantonada, en recerca de mercromina i esparadrap. Abans, però, d’entrar-hi, s’ha aturat a la porta desconcertat perquè al rètol de l’establiment hi deia farmàcia, així, amb un accent posat del revés, cosa que feia dubtar molt. Ha estat quan jo l’he atrapat. Ha entrat a dintre i jo rere seu, disposada a col•laborar en allò que fes falta.
El primer problema, per a indignació i escarni del pobre castellà
perseguit, ha estat comprovar que totes, però totes eh, les
indicacions, noms i explicacions dels medicaments eren en català! Així
que no ha tingut més remei que sortir de la farmàcia sense res per a
posar-se a la ferida, sentint-se més que mai víctima de la
intolerància. He mirat de consolar-lo i se m’ha explaiat:
-Es que mire, hoy mismo me he quedado sin poder comprar pan, porqué no
he encontrado ninguna panadería! El olfato me ha llevado a un
establecimiento que tenía este producto en el escaparate, pero com
decia FORN DE PA no me he atrevido a entrar. I si me dan gato por
liebre? Després m’ha fet mirar els preus d’una fruiteria d’aquestes
d’ara, que tenen tots els productes, amb el preu, a la vista. Alguns,
oh horror, també tenien el nom en català. I era molt dificultós saber
que el meló que anunciaven, i que era allà mateix, oferint el seus
encants al vianant, era el melón que ell desitjava comprar. He
compadit, vívament, el pobre castellà perseguit. Sobretot quan he
entrat al cinema i he pogut comprovar que totes les pel•lícules eren
doblades al català!
Per això us envio aquest correu, perquè feu córrer per internet aquest
missatge: Amics, si veieu el castellà perseguit, doneu-li un copet de
consol a l’esquena. Són una llengua en perill d’estinció!
Carme Meix
I amb la dosi justa d’ironia.
Senzillament brillant