BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

El camp de sègol s’ha quedat sense el seu vigilant

Publicat el 29 de gener de 2010 per aniol

R.I.P

J.D. Salinger

(1/1/1919-27/1/2010)

Ara ja fa uns quants anys, vaig invertir els darrers 6 crèdits que em quedaven per acabar la carrera en l’assignatura “Literatura Nord-americana III”. En acabar el curs, el professor va proposar una votació per triar el llibre que ens havia agradat més i el que ens havia agradat menys del programa. Curiosament, el vencedor de totes dues categories amb empat de vots va ser el mateix: The Catcher in the Rye, conegut en català com “El vigilant al camp de sègol” i publicat per primer cop el 1951. És cert , perquè aquesta novel·la, o bé t’entusiasma o no t’agrada gens però mai no et deixarà indiferent (als anys 70 era alhora el
llibre més censurat i el segon més recomanat a les escoles americanes). La història que desperta aquests odis i passions és tan senzilla com això: Un adolescent de 16 anys no vol ser a casa quan arribi la carta que comunica als seus pares que ha estat expulsat de l’escola privada on estudiava. I per aquest motiu es passa tres dies vagant sol per la ciutat de Nova York, just abans de Nadal. El seu nom –gravat en lletres d’or a la història de la literatura- és Holden Caulfield. I aquest tres dies narrats en primera persona componen un relat intemporal de lectura imprescindible.

Sembla mentida que es pugui escriure una novel·la sobre un adolescent que al s. XXI continuï tenint una vigència absoluta. Però podries situar perfectament el que llegeixes en l’època actual sense problemes (potser canviant els clubs de jazz per un altre tipus de música).

El vigilant al camp de Sègol va ser la primera novel·la d’un escriptor que va renunciar a la fama que li havia reportat i es va aïllar del món. Va ser la seva gran obra i és el llegat que ens ha deixat en la seva mort als amants de la literatura.  J.D. Salinger, descansa en pau, que Holden Caulfield viurà per sempre.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Jerome_David_Salinger

La nena del pou


  1. Magnífic article!

    Estic totalment d’acord amb tu: és un llibre estrany, però no et deixa indiferent en cap cas. Encara ara a mi no sé si em va agradar o no. Hi ha moments que flipes (com quan va a veure un antic professior), hi ha moments que el fotaries a mar.

    Amb aquest llibre s’han de fer experiments: aquest llibre ha de ser llegit per xavals i xavales en les mateixes condicions que Holden Caulfield (mateixa edat, mateixes sensacions, mateix buit existencial…). A veure què passaria. O potser el trencarien o potser naixeria una nova religió.

    Has vist a l’entrada del Benguerel? Xavier Benguerel el va traduir amb un altre títol L’ingenu seductor. Caldria buscar-lo i llegir-lo.

    També m’ha cridat l’atenció la portada del llibre. No deia Salinger que les portades de The catcher in the rye havien de ser sense il·lustracions, totalment llises? Aquesta mola molt…

  2. Jo només l’he llegida en anglès, quan me la va deixar la nena del pou, i sempre he trobat que la traducció del títol no era gaire encertada, però sóc incapaç de proposar-ne una de millor.
    Totalment d’acord en com és de difícil crear, en narrativa, un argot adolescent que no caduqui en quatre dies. Per adonar-se’n només cal fer un cop d’ull a moltes de les novel·letes que, sota l’epígraf de “narrativa juvenil”, obliguen a llegir als nois i noies de la ESO,  i on els autors (habitualment professors d’institut) han intentat fer justament això, i han fracassat miserablement.
     

Respon a Eduard Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.