BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

Dogville a la nord-catalana

En una sola tarda, en un parell d’hores em vaig llegir (i es pot llegir) el llibre El dia de l’ós de Joan-Lluís Lluís escriptor català de la Catalunya Nord. Amb una narrativa àgil, fresca i directa Joan-Lluís Lluís esbossa la història de  Bernadette Boher, una noia que viu a Barcelona i per un assumpte de màxima urgència ha de tornar a Prats de Molló, lloc on va néixer i del qual la van desterrar per un “delicte” d’obscenitat pública. Bernadette fa el cor fort i malgrat el terror visceral que s’apodera d’ella, retorna a Prats, un feu català dominat per soldats francesos que s’ocupen de garantir que s’acompleixi l’administració francesa.
Quan les llegendes i la ignorància van de la mà, el resultat és terror líquid. Algú ha vist Dogville de Lars von Trier? En aquella pel·lícula, filmada com si es tractés d’una obra de teatre, el personatge de Nicole Kidman, tot fugint d’uns sicaris enviats pel seu pare per tal que retorni a casa, arriba a Dogville, un poble prototípic de l’Amèrica profunda. Allà la reben aparentment amb els braços oberts però la integració de la noia es va complicant degut al que dèiem abans: la ignorància. Finalment el personatge de la Kidman és una esclava del poble el qual ha bastit aquest esclavatge a partir de mentides, incultura i maldat. La venjança és inenarrable.

En el cas d’ El dia de l’ós de Joan-Lluís Lluís, a la ignorància de tot un poble, basada en un mestre capellà del tot funest i maligne, se suma la llegenda de l’ós del Pirineu, la qual diu que un dia baixarà un ós a Prats i s’endurà una verge, es casaran i amb aquesta unió zoofílica s’acabarà la dominància francesa a Prats i tornaran a governar forces catalanes. Per tant, cada any celebren el dia de l’ós, una disbauxa on predomina l’alcohol i l’adulteri per vanagloriar-se que cap ós ha baixat del Pirineu i tot segueix igual.

Amb la tornada de Bernadette Boher a Prats i l’aparició d’un ós a les muntanyes es disparen totes les alarmes. El poble viu en una angoixa irracional perquè associen la verge amb Bernadette i l’ós la vindrà a buscar. Malgrat que la pena de desterrament que pesa sobre Bernadette ja fa temps que ha vençut, totes les forces del poble la conviden a solucionar els seus assumptes i guillar d’allà tan ràpid com pugui. La inadaptació de la família de Bernadette, una de les poques famílies de Prats que no té un soldat francès com a hoste obligatori, fet que permet a tots els soldats francesos a viure de les famílies i viure com marajàs, agreuja la situació. El terror líquid s’apodera de Bernadette que viurà situacions delirants, situacions pròpies de l’Edat Mitjana.

Hi ha un personatge que uneix magistralment El dia de l’ós i Dogville. A la novel·la de Joan-Lluís Lluís és en Daniel, un antic amor de Bernadette, que és l’única esperança per a ella, però que no és immune al pas del temps ni als terribles costums de Prats de Molló. A Dogville hi ha un noi que rep el personatge de Nicole Kidman i sembla el seu protector fins que al final és un dels principals responsables de l’esclavatge salvatge que viu la noia. Amb aquests dos personatges es vol desmostrar que la pitjor de les ignoràncies no és la inconscient, la que està basada en la incultura, la pitjor de les ignoràncies l’encarna aquell que és conscient, que no fa res i a sobre l’agreuja.

El dia de l’ós és una novel·la de terror. A la dedicatòria, Joan-Lluís Lluís els la dedica a un o dos habitants de Prats per aviam si així el perdonen. Un llibre on el millor de tot és el tractament del temps perquè sembla basat en el dia d’avui i el dubte que et crea és saber si el que explica el llibre pugui realment passar en el dia d’avui, no només a Prats de Molló, sinó al món sencer.

sergi borges

pd: En el món sencer passen coses pitjors, sense cap mena de dubte.


  1. Fa poc vaig veure a la tele una pel·li del Trier que ve a ser la continuació de Dogville, i que es diu Manderlay. Parla sobre l’esclavitud i està plantejada de la mateixa manera (en un plató amb les cases pintades al terra) però no és tan terrorífica i sí potser més cínica. Malauradament no en vaig poder veure el final.
    El principal handicap és que el paper de Grace ja no el fa la Nicole Kidman.

  2. M’he permès incloure el teu apunt sobre els estromatòlits en el que he escrit jo avui.

    M’ha semblat que era imprescindible per completar el que jo he intentat explicar d’aquests éssers estimats i oblidats. No t’havia fet encara cap comentari als teus apunts, però els llegeixo. Interessants. Espero no haver fet una malifeta, però és que em va arribar al cor la teva proposta de peregrinació ……

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.