BALANCES OKTOBERFEST

Avui m’he topat per casualitat amb un article sobre morts estranyes o curioses. Encapçalava la llista la mort de Rasputin (recordeu que la llegenda diu que el van enverinar, després li van fotre diversos trets, el van colpejar durament amb un objecte contundent i finalment el van llençar al riu embolicat amb una cortina. I tot i així, quan van trobar el seu cadàver uns dies més tard havia aconseguit alliberar un braç. Causa oficial de la mort: ofegat). Aquesta història és més o menys coneguda i bastant mítica. Però a la llista n’hi havia algunes que m’han cridat l’atenció. Per estranyes, per misterioses, per ridícules. Comencem per les absurdes: 
 

– Ohio, 1871. Un home mor d’un tret durant una baralla en un bar. El defensor de l’acusat per aquest crim argumenta que la víctima es va matar per accident mentre provava de treure’s la pistola de la butxaca tot i estant de genolls. Per demostrar que això és possible davant del jurat, prova de fer el mateix amb una arma que suposadament està descarregada. Suposadament (ja ho diuen ja, que les armes les carrega el diable). Es mata i en fer-ho, demostra la seva hipòtesi. L’acusat és absolt. 

– Aquesta hitòria també és coneguda. És la d’un advocat canadenc al qual li agrada demostrar que el vidre de la seva oficina en un gratacels és irrompible llençant-s’hi amb totes les seves forces. Fins que un dia -havia de passar-, el vidre cedeix i es fot de cap 24 pisos. Però de fet, tenia raó. El vidre no s’ha trencat; la finestra sencera ha sortit del marc. 

Seguidament, les curioses: 

– La plaga de la dansa. Any 1518. Un bon dia i sense motiu aparent, una dona es posa a ballar al bell mig d’un carrer d’Estrasburg. Al cap d’una setmana, se li han unit 30 persones. Al cap d’un mes, ja en són 400. Gent que balla durant dies fins caure mort per extenuació. Encara no se n’ha trobat cap explicació. Un cas d’histèria col·lectiva, potser. El més curiós és la reacció de les autoritats: contractar músics per acompanyar la dansa (si hem de fer-ho, fem-ho bé, collons!). 

– Mort per cervesa. Un accident en una cerveseria de Londres provoca, el 1814, la fuga de més de milió i mig de litres de cervesa. I la inundació subseqüent destrueix dues cases i mata 7 persones. Un accident similar però amb melassa provoca una altra inundació letal a Boston el 1919. La massa llefiscosa avançant a uns 50 km/h acaba amb 21 persones.

– 1994. Una dona amb un càncer avançat ingressa en un hospital. Una de les infermeres li nota que l’alè li put lleugerament a all i un altra que la sang li fa certa olor a amoníac. Tots els metges i infermeres que l’atenen es comencen a desmaiar o a trobar malament. Acaben evacuant tots els altres pacients d’urgències. La dona acaba morint per insuficiència renal. L’explicació de perquè afecta la gent del seu voltant no té pèrdua:  La pacient hauria pres sulfòxid de dimetil (DMSO) per al dolor (Diuen que té una mica de gust a all). En administrar-li oxigen a la pacient, aquest s’hauria combinat amb el DMSO per crear DMSO2, i el shock elèctric del desfibril·lador hauria convertit el DMSO2 en DMSO4, que és un gas verinós. Aquesta és la teoria. 

I acabarem amb les misterioses:

– 1998, un partit de futbol entre dos equips al Congo. Cau un llamp que fulmina els 11 jugadors d’un dels dos equips. Els de l’altre queden intactes. I com que és Àfrica no triguen a sorgir sospites de bruixeria. Algú s’imagina l’entrenador cridant “¿Por què?” a la roda de premsa posterior?

– Dues germanes canadenques apareixen mortes a la seva habitació d’hotel en el transcurs d’un viatge per Tailàndia. L’informe apunta que han mort per intoxicació de DEET, que haurien ingerit en un cocktail que duia aquest repel·lent de mosquits neurotòxic (sí, un cocktail). Però un cop al Canadà, se’ls practica una segona autòpsia que conclou que la quantitat de DEET a la seva sang no era letal com per provocar la mort. Llavors, de què coi s’han mort?

He deixat pel final la més misteriosa i estranya; un cas digne de Mulder i Scully, directament. Se’l coneix com l’Incident del pas Diatlov: 

– Febrer de 1959. 9 alpinistes surten a pujar el Kholat Syakhl (que en rus vol dir  “muntanya de la mort”. Sí, de debò. Efectivament és un nom que ja no augura res de bo). I efectivament no tornen mai. Quan l’equip de rescat troba el seu campament, està destrossat. La tenda està rebentada DES DE DINS. Les petjades que fugen de la tenda són de gent que va descalça. Troben dos cossos al costat d’un arbre, a 1,5 km del campament i en roba interior. Algunes branques trencades apunten que algú s’ha enfilat a l’arbre. Tres cossos més estan repartits entre l’arbre i el campament i sembla que han mort intentant tornar a la tenda. Un d’ells té el crani fracturat. Dos mesos més tard troben els 4 cossos que falten en un barranc a uns 75 metres de l’arbre on van trobar els dos primers cossos. Estan embolicats amb trossos de roba que els investigadors conclouen que els han tret als altres membres de l’expedició ja morts. I el més curiós: la roba és radioactiva. 

Tot i que aquests cossos no presenten senyals externs de trauma (ni blaus, ni rascades ni ferides) la causa de la mort és el trauma provocat per fractures al pit. Segons els metges, són fractures equiparables a les provocades per un accident de cotxe. Però no presenten danys externs, excepte una de les dones, a la qual LI FALTA LA LLENGUA!

L’informe final conclou que els membres de l’expedició van morir a causa “de forces naturals imperioses”. Queda clar que no sabien que collons posar a l’informe. 

El cas encara porta cua i ha generat llibres, documentals i, acabo de descobrir buscant una imatge per il·lustrar aquesta entrada, ha inspirat una pel·lícula de terror de 2013. Heus aquí algunes de les coses que van ser omeses als informes oficials, segons els investigadors: 

1) Un dels assistents al funeral va declarar que els morts tenien la pell molt morena.

2) Un altre grup d’alpinistes que es trobava a uns 50 km de l’incident va informar que havien vist uns esferes estranyes al cel durant la nit. Testimonis similars coincideixen entre febrer i març d’aquell any (la versió oficial és que eren llançaments de míssils soviètics).

3) Segons alguns informes hi havia restes de metall a l’àrea, que duen a especular amb l’ús militar de la zona.

4) El darrer campament de l’expedició es trobava entre dues zones que la Unió Soviètica feia servir per a proves nuclears. 

5) Un dels oficials de policia a càrrec de la investigació va declarar anys després que no havien trobat cap explicació racional als fets i que havien rebut pressions per mantenir-ho tot en secret.

Efectivament, tot un Expedient X. Si en voleu saber més detalls: 

http://en.wikipedia.org/wiki/Dyatlov_Pass_incident

La nena del pou