BALANCES OKTOBERFEST

Persones joves plenes d’un gran talent que se’n van amb els peus pel davant quan encara no toca.

Quina societat hem creat que no és capaç d’oferir una mà a aquells que profereixen crits sords d’auxili?

Els morts, la van refusar?

Gaudien amb l’autodestrucció?

Era autodestrucció o un crit encara més sord de pànic i solitud?

Totalment incompresos, enlluernats i enlluernant-nos amb la fama, els diners i l’èxit. Enlluernats, ells, que cridaven; enlluernats, nosaltres, que no oïem.

Els xiulets que rebé Amy a Belgrad fa un mes i escaig, era l’avís a l’enterramorts?

Ja no sonarà més aquella veu ‘negra’en el cos d’una ‘blanca’, la veu del soul del present i –ai!– ja no del futur. Una veu arrelada a la terra, una veu increïble.

He gaudit amb la teva veu i la (et) ploro.

Descansa com vulguis (o com puguis), Amy Winehouse.

I benvinguda al club maleït (dels 27)

Aquí podeu veure el vídeo d’una cançó profèticament funesta: Rehab

sergi borges

Sergi,  si em permets, afegiré un altre vídeo. També la trobo molt significativa, aquesta cançó: gairebé sempre escribia sobre els seus desenganys amb l’amor, el joc que segons ella sempre es perd. Us deixo amb la versió acústica de “You know I’m no Good”. Tot i que la meva preferida és Back to Black (n’he deixat un enllaç als comentaris). 
 

Amy Winehouse – You Know Im No Good (acoustic per

La nena del pou