Cinquanta-vuit mesos sense Josep Palau i Fabre
Vaig descobrir el poema narratiu Conte de Josep Palau i Fabre durant la meva estada a l’Argentina on, és clar, m’hi acompanyava el seu Poemes de l’Alquimista.
La seva lectura, la seva interpretació, la seva reelectura qui sap quantes vegades més, l’aventura increïble que vivia a Buenos Aires i el propi influx de L’Alquimista van provocar que profanés el meu Poemes amb aquest dibuix que podeu veure a la fotografia.
CONTE
Una vegada era un príncep que havia estimat molt
i molt, però que no havia tingut dona ni fills. Encara jove,
els seus cabells s’havien tornat tots blancs, platejats. Un
dia caigué malalt. Els metges li pronosticaren una ferida
al cor. El mal s’anà agreujant. La ferida era ara un tu-
mor. Els diagnòstics es contradeien. Però el tumor s’ana-
va fent més i més gran i el cor s’empetitia progressiva-
ment. Fins que descobriren que aquell tumor no era un
tumor, sinó un embrió, un fetus, que devorà el cor sen-
cer. Hagueren d’operar el príncep per a salvar l’infant.
El príncep va morir.
París, 7 de juny de 1948
twitter: @sergi_borges
twitter: @lanenadelpou
twitter: @Boktoberfest73