Paisatges en moviment

Any 1913, Estats Units d’Amèrica. Un nen jueu de deu anys que tan sols parla yiddish i rus seu sol en un tren que l’ha de dur, creuant tot el país, des de Nova York fins a Portland, Oregon, on la seva família l’espera. Durant tot el trajecte no es treu el cartell que li han penjat al coll, un cartell escrit en anglès amb el seu destí i el seu nom: Markus Rothkowitz.

Sol i sense poder parlar amb ningú tan sols li queda un recurs per a entretenir-se: mirar per la finestra. I és el que fa. Kilòmetres i kilòmetres, hores i hores, dies i dies de paisatges transversals en moviment. Markus mira per la finestra del vagó: terres, cases, granges, pastures, camps de cultiu, rius, deserts, muntanyes… Les grans extensions del seu país d’adopció, de costa a costa. Els estats se succeeixen: Nova York, Pennsylvania, Ohio, Indiana, Illinois, Iowa, Nebraska, Wyoming, Idaho, Oregon… Potser és aquella interminable visió de moviment fixada en el seu cervell el que canviarà la seva manera de veure el món, potser aquell viatge solitari el marcarà per sempre. Potser és aquell paisatge canviant dins el seu inconscient el que trenta i pocs anys més tard durà aquell nen -ara un home submergit de ple en la cultura anglosaxona fins al punt de canviar el seu nom-, a convertir-se en un dels màxims exponents de l’expressionisme abstracte. Qui sap. Mark Rothko sempre deia que els seus quadres parlaven de la mort. Però ja que l’art modern, com la bellesa, es troba en la mirada de l’observador, com a observador ningú no em pot prohibir de pensar que totes aquelles franges de colors són un paisatge en moviment vist des d’un vagó de tren per un nen solitari amb un cartell penjat al coll.

http://www.artcyclopedia.com/artists/rothko_mark.html

http://cv.uoc.es/~991_04_005_01_web/fitxer/perc128a.html

http://www.nga.gov/feature/rothko/

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Els cracks i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Paisatges en moviment

  1. Eduard diu:

    Als catorze anys, l’art contemporani costa… I aquestes històries són bones per enganxar-los. No és el mateix veure quadres del Pollock fora de context que veure fotos del Pollock al seu taller, emmerdat de dalt a baix, fent regalimar la pintura sobre la gran tela posada a terra, com en un moviment de dansa.
    A veure si els posts sobre art tenen continuitat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*