Escampar la boira

Avui per primer cop a la meva vida m’he afaitat el cap. És l’estació final del meu trajecte vital capil·lar; a mi, que de jove (ai!) no em ficaven en una perruqueria ni a tiros, sí, a mi que pugnava per deixar llargues i més llargues les meves grenyes arrissades. Qui em vulgui veure que entri al meu compte de twitter i faci ‘follow’.

Donostia. Gener del 2015. La boira embolcalla la ciutat.

El Barça acabava de perdre 1 a 0 amb la Real. La boira embolcallava la ciutat. Donostia. Gener del 2015

He viatjat a SFG a escampar la boira. I a corregir una mica també, és clar. Durant el trajecte escolto el darrer disc de Sisa i reconec que em poso nerviós. Tant que l’admiro artísticament, els seus darrers tres discos em sonen exactament igual, cada cançó sembla sonar exactament igual. No sé què fer ni què pensar sobre aquest artista.

Demà matí me n’aniré a la platja amb bona lectura sota el braç. Entre ells el Cançoner de Petrarca, traduït per primer cop al català.

En vida de Laura.

Sergi Borges (@sergiborgesSB)

Aquesta entrada ha esta publicada en Quadern de bitàcola 2017. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*