Sabors de la Catalunya Nord

L’any 1963 Salvador Dalí va decidir que l’estació de Perpinyà era el centre còsmic de l’univers, perquè segons ell assegut en un dels seus bancs havia experimentat un èxtasi cosmogònic durant el qual havia tingut una visió exacta de la constitució de l’univers. En honor a això li va dedicar la seva pintura La Gare de Perpignan, que es troba al Museu Ludwig de Colònia. Jo em vaig plantar al Centre del Món – els perpinyanesos no podien deixar passar una oportunitat de màrqueting com aquesta i així han batejat l’estació – un diumenge 3 d’abril de 2016 després d’un viatge d’hora i quaranta minuts des de Sants Estació – un lloc amb ben poca capacitat d’inspiració- amb un esperit menys al·legòric i més terrenal: el meu objectiu era assistir a la 8a edició de Le Palais Gourmand, l’aparador gastronòmic més important per als cuiners i productors de la Catalunya Nord. Així doncs, per un dia, la ciutat sí es va convertir en el centre de l’univers, com a mínim el gastronòmic, i vaig tenir el privilegi de tastar com potser una part d’aquesta inspiració daliniana s’ha encomanat als millors xefs. Aquí es feia més evident que mai que la cuina és un art.

Christophe Comes de La Galinette, Perpinyà, Gaspacho de remolatxa Crapaudine amb escuma i caviar d'arengada fumat
Christophe Comes de La Galinette, Perpinyà, Gaspacho de remolatxa Crapaudine amb escuma i caviar d’arengada fumat
Xef Hervé Montoyo de Le Chat qui Rit, Reynes i ajudants

Xef Hervé Montoyo de Le Chat qui Rit, Reynes i ajudants

Esqueixada de morue au yuzu, Michael Matéo, Double Y, Perpinyà

Esdeveniment únic a Europa, Le Palais Gourmand és una mostra de les magnífiques receptes dels xefs de Les Toques Blanches du Rousillon, una associació creada el 2003 amb l’objectiu de dinamitzar el llegat culinari del la regió, encoratjar futures generacions de cuiners i transmetre el coneixement de la riquesa dels productes de la terra. Aplega una quarantena dels millors xefs de la Catalunya francesa sota l’aval de Jean Plozennec.

Entremets Macao, Benjamin Bakir, Le Galie, Prades

Entremets Macao, Benjamin Bakir, Le Galie, Prades

Caneló de cèrvol salvatge perfumat amb tòfona del xef François Will de La Chaumière, Font-Romeu-Odeillo-Via

Caneló de cèrvol salvatge perfumat amb tòfona del xef François Will de La Chaumière, Font-Romeu-Odeillo-Via

Gaspacho de betterave Crapaudine, écume et caviar de hareng saur, Christophe Comes, La Galinette Perpinyà

Gaspacho de betterave Crapaudine, écume et caviar de hareng saur, Christophe Comes, La Galinette Perpinyà

Dins el Palau d’Exposicions de Perpinyà m’hi esperaven més de 50 plats repartits en 52.000 porcions de degustació, cada un d’ells maridats amb un vi. Mala sort que havia dinat de meravella al restaurant del fantàstic l’hotel La Villa Duflot – amb vistes a la piscina rebassant d’alumini-  i no tenia gana. Nota per a edicions posteriors: aquí s’hi ha de venir en dejú.

Cube de saumon mariné aux herbes, écrasé de pommes de trerre Béa du Rousillon, parfumé a l'ail cremat et huile d'olive du Moulin de Millas, rest La Caravelle, Perpignan

Cube de saumon mariné aux herbes, écrasé de pommes de trerre Béa du Rousillon, parfumé a l’ail cremat et huile d’olive du Moulin de Millas, rest La Caravelle, Perpignan

Coca catalana, foie gras, crema lleugera a l'oli d'oliva de la Baillaury, xef Denis Visellach, rest Bellavista de Prats-de-Mollo

Coca catalana, foie gras, crema lleugera a l’oli d’oliva de la Baillaury, xef Denis Visellach, rest Bellavista de Prats-de-Mollo

Però tot i així era impossible no animar-se a tastar aquelles delícies – repartides en 4 categories: entrant, peix, carn i postres. Meravelles com la coca catalana amb foie gras i una crema lleugera a l’oli d’oliva de Baillaury del xef Dennis Visellach del restaurant Bellavista de Prats de Molló, un exquisit caneló de cérvol salvatge perfumat amb tòfona de François Will del restaurant La Chaumière a Font Romeu o la truita de mar al safrà català d’Hervé Montoyo de Le Chat qui Rit, a Reyes.

No hi podien faltar els representants locals del mateix Perpinyà. Gràcies a això vam poder tastar l’esqueixada de bacallà de Michael Máteo, del Double Y mentre que Christophe Comes de La Galinette ens delia amb un gaspatxo de remolatxa amb caviar.

I per acabar, les postres: La xocolata era la reina a l’espai d’Oliver Bajard de l’Ecole Internationale de Pâtisserie de Perpinyà o al de Thibaut Lesage, de la Bartabelle, a Argèles-sur-mer, que ens oferia la seva peculiar “Chocolat Bartaxcentrique” fumada – peculiar i que potser entraria dins la categoria de sabor adquirit, d’aquells que necessites acostumar-t’hi. I també vam poder tastar els originals macarons de sabors rossellonesos de Fréderic Torrès de Prada, amb coscoll o mel i mató.

Embotits de la Maison Xifre

Embotits de la Maison Xifre

Fromagers Fermiers des Terroirs Catalans

Fromagers Fermiers des Terroirs Catalans

Pa del syndicat des Boulangers des Pyrénées-Orientales et les élèves du lycée hôtelier Christian Bourquin d'Argelè-sur-Mer et du CFA Sud Formation, Perpignan

Com ja he esmentat, la fira no se centra tan sols en el lluïment dels xefs, els productors i artesans dels Pirineus Orientals també havien posat els seus estands per enlluernar-nos amb el millor pa – del sindicat de forners dels Pirineus Orientals i els alumnes de l’escola d’hosteleria de Christian Bourqin-, els embotits de la Maison Xifre de Sahorre, la mel del sindicat apícola del Rosselló i els formatges d’ovella, vaca i cabra dels Fromagers Fermiers de Terroirs Catalans – maridats amb un Chateau de Caladrois-, entre altres.

Les Mini Toques, finalistes del concurs escolar convocat per l'associació Toques Blanches per promoure la cuina entre els joves

Les Mini Toques

Com a curiositat, un dels objectius de Les Toques Blanches du Rousillon és perpetuar la tradició culinària i encoratjar els més joves. Per això organitza l’original concurs Minis Toques entre els alumnes de primària que es queden a dinar als menjadors escolars, als quals es repta a elaborar una recepta a base de verdura fresca. I als finalistes se’ls ofereix l’oportunitat de presentar la seva recepta al Palais. Aquest any era l’Arc-en-ciel des saveurs.

També hi presentaven plat Michel Védrines, el xef de La Villa Duflot, on havia tingut el plaer de dinar i Masashi Iijima, el xef de Le 5ème Péché de Cotlliure, on vaig tenir el PRIVILEGI en majúscules de dinar l’endemà.

Déclinaison de Tapas du Pays Catalan, Michel Védrines, Villa Duflot

Déclinaison de Tapas du Pays Catalan, Michel Védrines, Villa Duflot

Bouillinade de Lotte au Sagi

Bouillinade de Lotte au Sagi, Villa Duflot

Sashimi de noix de St Jacques marines à la minute avec vinaigrette à l'orientale (vinaigre de riz, soja, gingembre), champignons enoki travaillé à l'huile de sésame, brocolis sauvage et espuma figues de barbarie

Sashimi de noix de St Jacques marines à la minute avec vinaigrette à l’orientale (vinaigre de riz, soja, gingembre), champignons enoki travaillé à l’huile de sésame, brocolis sauvage et espuma figues de barbarie, Le 5ème Péche

Masashi Iijima a la porta de Le 5ème Péché

Masashi Iijima a la porta de Le 5ème Péché

En resum, un plaer total per als sentits i molt recomanable per als amants del bon menjar. L’entrada a l’edició d’aquest any valia 55€ per persona – per un buffet lliure dels millors plats i els millors vins no és gens desorbitat. I un grandíssim detall de l’organització era el subministrament inacabable d’ampolles d’aigua – amb gas i sense damunt les taules repartides pel pavelló. Una cosa que s’agraïa immensament. L’altre detall era que amb l’entrada et subministraven una bosseta amb coberts metàl·lics i una copa de vidre (òbviament!!!) i bona part de les porcions es presentaven en recipients de vidre o ceràmica – fora plàstics!!! Un gran aplaudiment!!!!

La nena del pou

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*