Recordant la sèrie Roma

No fa gaire vaig visitar Nîmes, amb un patrimoni arquitectònic romà impressionant. A Les Arènes el guia ens va explicar una mica la història de Nemausa i com els habitants originals de la ciutat, els volques, es van annexionar voluntàriament a l’imperi romà i fins i tot van ajudar Cèsar en la seva campanya de conquesta de la Gàl·lia, a canvi d’esdevenir una colònia de ple dret. Cèsar va ser assassinat l’any 44aC abans de poder oficialitzar aquest títol i els nemausencs es van aliar llavors amb Octavià – el futur emperador August- en la guerra civil contra Marc Antoni i Cleòpatra, guerra que com ja sabeu va acabar de forma nefasta per a la parella.

No vaig poder evitar recordar la sèrie Roma de l’HBO. Si l’heu vista ja sabeu perquè: La trama s’emmarcava justament en aquest període històric de la transició romana de república a imperi. La sèrie tan sols va durar 2 temporades i l’HBO la va cancel·lar per un problema de pressupost – el projecte més ambiciós del canal nord-americà fins al moment sortia molt car de produir (no sé quin pressupost déu tenir Game of Thrones però és evident que tant els fa en aquest cas o que van aprendre dels seus errors). Creada per William J. MacDonald, Bruno Heller i el veterà guionista i director de cine John Milius (entre els seus crèdits com a escriptor es troba la grandiosa Apocalypse Now i com a director Conan el bàrbar) se centrava en dos personatges ficticis, tot i que basats en dos romans esmentats per Cèsar a la seva crònica de la guerra de la Gàl·lia: Titus Pullo i Lucius Vorenus, interpretats per Ray Stevenson (que aviat podrem veure en el paper de Barbanegra a la sèrie Black Sails) i Kevin McKidd (actor escocès ara totalment desaprofitat – a parer meu, és clar- a Anatomia de Grey).

Stevenson i McKidd com a Pullo i Vorenus a la primera temporada de Roma

Stevenson i McKidd com a Pullo i Vorenus a la primera temporada de Roma

Pullo i Vorenus eren dos legionaris -de la Legió XIII- que es veien directament implicats en la història de Cèsar i Marc Antoni (l’actor irlandès Ciarán Hinds – Mance Rayder de Game of Thrones- i l’anglès James Purefoy – que recentment ha protagonitzat la sèrie The Following).

James Purefoy com a Marc Antoni

James Purefoy com a Marc Antoni

James Purfoy com a Marc Antoni i Lyndsey Marshall com a Cleòpatra

James Purfoy com a Marc Antoni i Lyndsey Marshall com a Cleòpatra

Una de les gràcies de la sèrie era que barrejava les trames històriques i polítiques amb elements de la vida quotidiana i familiar a la república romana. No era històricament acurada, és cert, els seus autors reconeixen haver-se pres llicències artístiques – cosa d’altra banda inevitable quan barreges història amb ficció-  però alhora es van esforçar per donar-li un aire d’autenticitat amb els detalls, un treballadíssim vestuari, l’escenografia i l’ambientació – apartant-se de la imatge clàssica de marbre blanc i togues impecablement planxades d’algunes pel·lícules. Ara bé, com el mateix Heller reconeix: “no estàvem fent cap documental”.

Ciaràn Hinds

Ciarán Hinds era Juli Cèsar

Ciarán Hinds era Juli Cèsar

Tenia detalls cruents de sexe i violència que al seu dia van escandalitzar certa gent (la sèrie es va emetre entre els anys 2005 i 2007) però veient coses posteriors de l’HBO – concretament l’esmentada Game of Thrones- aquí encara es van moderar força. Podríem dir que Roma els va servir de laboratori de proves per al que vindria després en nombrosos aspectes.

El vestuari era una meravella. Aquí, l'actriu Kerry Condon com a Octàvia - la germana d'August

El vestuari era una meravella. Aquí, l’actriu Kerry Condon com a Octàvia – la germana d’August

Ian McNiece en el seu paper de pregoner, que informava d'una manera molt teatral els ciutadans de Roma (i els espectadors de retruc) dels esdeveniments

Ian McNiece en el seu paper de pregoner, que informava d’una manera molt teatral els ciutadans de Roma (i els espectadors de retruc) dels esdeveniments

En dues temporades es va guanyar un munt de seguidors –la cancel·lació va trencar molts cors-, va recopilar força d’elogis de la crítica i nombroses nominacions i premis, entre els quals 7 Emmi i 2 nominacions a globus d’or -millor intèrpret femenina per la britànica Polly Walker pel seu paper de manipuladora mare d’Octavià i millor sèrie dramàtica. No va poder ser i els premis aquell any 2006 van anar a parar a Geena Davis i a Lost, respectivament.

Els carrers de Roma

Els carrers de Roma

De fet, l’únic que puc dir-ne realment és que a mi m’encantava. La sèrie, els actors, la trama, l’ambientació… tot plegat. És a la meva llista d’imprescindibles.

L'amistat entre els dos protagonistes principals era l'ànima de Roma

L’amistat entre els dos protagonistes principals era l’ànima de Roma

Us deixo amb els crèdits inicials, amb música de Jeff Beal.

Puella in puteum

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Antològiques i patològiques, General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Recordant la sèrie Roma

  1. Eduard diu:

    Una bona sèrie. I precedent també de la molt més violenta i videoclipera “Spartacus”. A Nimes hi vaig estar l’estiu de 2012 i realment val la pena, tot i que fa la sensació que, més que amb el patrimoni romà, intenten atreure els turistes amb les seves curses de braus, que reivindiquen com a tradició pròpia, però els cartells i la imatgeria són tots pseudoandalusos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*