LA DANSA DE LES VOCALS ANGLESES

El meu repte era escriure un apunt amè i per a tots els públics sobre el fenomen fonètic més influent en la pronuncia de la llengua anglesa. És complicat. Parlar de fonètica perquè ho entengui gent que no en té ni idea de fonètica i no provocar-los badalls. Però ho intentaré.

Un dels principals problemes per als estudiants d’anglès és la pronuncia, tan aparentment arbitrària, de les vocals.

En primer lloc i abans d’entrar en el tema, deixeu-me aclarir que l’anglès té 12 vocals (fonèticament parlant, és clar. Si voleu fer una comparativa, en català central en tenim 9: dues a, dues e, dues o, una i, una u i una neutra. I en castellà no es compliquen gens la vida i en fan cinc, tal qual.)

I algú pensarà: potser per això és tan difícil encertar la pronuncia de les vocals en anglès. Però en realitat no explica per què la a o la i poden sonar com un diftong, per exemple, en segons quina paraula, oi?

L’explicació de la curiosa pronuncia de les vocals angleses té molta més conya marinera i per a un filòleg és molt més divertida. Rau en una lenta mutació que el lingüista danès Otto Jespersen va batejar amb el nom de “The Great Vowel Shift” (El Gran Desplaçament Vocàlic).

 Ja sabem que les llengües evolucionen, pateixen mutacions i canvien amb el pas del temps i amb l’ús, de manera paral·lela i estretament vinculada a l’evolució dels pobles que les parlen. Els canvis no es produeixen d’un dia per l’altre. És evident que els anglesos no es van llevar un bon dia pronunciant totes les vocals a l’inrevés. De fet, el Desplaçament Vocàlic va ser una dansa de sons pausada i tranquil·la que va durar segles. I que marca la transició entre els períodes que anomenem Middle English i Modern English (la conquesta Normada de 1066 marca la transició entre l’Old English – llengua saxona- i el Middle English, molt influït pel francès dels conqueridors. Si els saxons no haguessin perdut la batalla de Hastings, la llengua que ara es parlaria en aquell país no s’assemblaria gens a l’anglès actual. Com he dit abans, l’evolució de la llengua va estretament lligada a l’evolució dels seus parlants).

El Great Vowel Shift (GVT) és una dansa, però no tothom hi està convidat; tan sols la ballen les vocals llargues (l’anglès té vocals curtes i vocals llargues). Aquest detall és molt important perquè explica nombroses incoherències de pronuncia.

Recordem que les vocals es classifiquen segons el punt d’articulació, que depèn de la posició de la llengua dins la boca (alta o baixa, anterior o posterior).  Normalment es presenten de la següent manera, i probablement aquest diagrama us ajudarà a entendre-ho tot millor.

Quadre 1: Vocals del Middle EnglishQuadre 2 ME Vowels chart

Aquí les vocals llargues del segle XIV i en què s’han convertit (recordeu que parlem de sons i no de grafies):

Quadre 2

Posició

 

Middle English

Modern English

Vocals anteriors

Alta

/i:/

—> /ai/

Mitjana (Tancada)

/e:/

—> /i:/

Baixa (Oberta)

/æ:/

—> /e:/ (posteriorment–> /i:/)

Baixa (oberta)

/E:/

—> /i:/

Vocals centrals

Baixa

/A:/

—> /ei/

Vocals posteriors

Alta

/u:/

—> /au/

Mitjana (Tancada)

/o:/

—> /u:/

Baixa (oberta)

/O:/

—> /ou/

Però els passos d’aquesta dansa no són senzills, ni clars, ni directes. I en alguns casos es produeixen en diverses etapes. Aquí alguns exemples concrets:

 Quadre 3

XIV

XV

XVI

XVII

XVIII

   i:

ij

ei

@i

ai

Life /laif/

e:

i:

Deed /di:d/

E:

e:

i:

Deal /di:l/

A:

{:

E

e:

ei

Name /neim/

O:

o:

ou

Home  /houm/

o:

u:

Moon /mu:n/

u:

uw

ou

eu

au

House /haus/

/E/ és el símbol per la /e/ oberta  /O/és el símbol per la /o/ oberta  /@/és el símbol per la vocal neutra

Bàsicament, i resumint, el que passa és que les vocals es tanquen (o pugen, de baixa a mitjana i de mitjana a alta – vegeu quadre 1). Si us fixeu en el quadre 3,  veureu que la /E/ es torna /e/. I la /e/ es tanca encara més i esdevé /i/.

I tot comença perquè la /i:/ i la /u:/, que no es poden tancar ni pujar més, esdevenen diftongs –aquest és el primer desplaçament, on comença tot, i que provoca un canvi en cadena. En saltar de la graella, deixen un espai buit; la /e:/ i la /o:/ pugen a ocupar-lo, deixant, alhora, el seu espai buit… i així successivament.

ei < i: < e: < E: <@:

ou < u: < o: < O:

La dansa consta de 8 passos.

Quadre 4

Quadre 3 GVS

Si preferiu veure-ho amb dates per fer-vos una idea del lapse temporal:

Quadre 5

Quadre 5 GVS

I aquí alguns exemples més:

Middle English

1550

1600

Posterior

Bite

/i:/

/ei:/

/ai/

beet

/e:/

/i:/

/i:/

Beat

Meat

/ E: /

/e:/

/e:/

/ei/

/i:/

/e/

Mate

@:

@:

E:

/e:/

/ei/

Out

/u:/

/ou/

/au/

Boot

/o:/

/u:/

/u:/

Boat

/O:/

/o:/

/o:/

/ou/

Great

Steak

/ E: /

/e:/

/ei/

Com podeu veure mate i steak acaben sonant igual /ei/ tot i partir de sons /m@:t/ i /stE:k/ i grafies diferents. En canvi beat i meat que coincidien en so i grafia amb steak [/bE:t/ i /mE:t/] acabaran sonant amb una /i/:  /bit/ /mit/  i beet i beat esdevindran homòfons.

I així el verb saxó cēpan (ē és com escrivien llavors la e llarga) acabarà esdevenint Keep /ki:p/ (sí, també perdrà la declinació pel camí en diversos passos).

Però en canvi el participi cēpte es converteix en kept /kept/. Per què? Perquè seria massa fàcil si la cosa s’aturés aquí, però ja coneixeu la fonètica, quan s’hi posa no hi ha res que la deturi. El cas és que el desplaçament no era l’únic fenomen fonètic que afectava les vocals. Se’n van produir dos més que en van alterar la llargada. En alguns casos, les vocals llargues es van escurçar.

 Alguns exemples del que es coneix com a shortening:

GVS Shortening

 N’hi ha més, és clar, amb diverses explicacions (si la vocal es troba en síl·laba tònica tancada seguida per dues àtones i coses similars). Però la que ens interessa ara és la següent: Totes les vocals llargues que es trobaven davant d’un grup de consonants es van escurçar. Això és el que li va passar a la e llarga de cēpte, que es va escurçar perquè precedia pt. Es va quedar en cepte, i això va evitar la seva deriva cap a la i. En perdre la declinació i canviar l’ortografia de la c per la k es va convertir en el kept que coneixem avui dia.

Això també explica, per exemple, que five faci diftong /faiv/ i fifty no /fɪfti/. I explica, en part, alguns plurals irregulars (allò del foot-feet o el mouse-mice), però tan sols en part, perquè al cas dels plurals irregulars cal afegir-hi un altre fenòmen fonètic i la pèrdua de les declinacions.

Per acabar-ho d’adobar, algunes vocals curtes, per enveja, es van allargar:

Alguns exemples de Lenghtening 

Abans de /r/ es tornen

/i /

/u/

/e/

/o/

/@:/

/ E: /

 

Bird  /bE:d/ 1

Church /E:/

Person /pE:sn/

Word /wE:d /

/A/

/A:/

 

Part  /PA:t/

Start /stA:t/

/@/

/ O:/

War /wO:/ (/wO:r/ si la paraula següent comença per vocal)

Warm /wO:m/

 

Abans de fricativa sorda es torna

/A/

/A:/

Path /pA:θ/

/θ/ és el símbol que representa el so que vindria  ser com la z castellana 1 Parlem d’anglès britànic estàndard (l’americà estàndard pronuncia aquesta /r/ Ex: Bird /bE:rd/)

I tot plegat contribueix al merder que avui dia és la pronuncia de les vocals angleses. La pregunta lògica que tots ens fem és: I per què? Què va provocar aquests canvis? Qui va decidir convertir les i les u en diftongs? No se sap ben bé. Hi ha diverses teories.

Una d’elles cerca la causa en la migració posterior a la Pesta Negra del s.XIV, que va despoblar gran part del sud-est anglès. La barreja dialectal dels nous pobladors donaria peu als canvis.

Una altra teoria també busca la causa en la Pesta Negra, però enlloc de migració geogràfica es tracta d’una migració social, de classes baixes que pugen (mira, com les vocals).

Una altra teoria apunta al canvi de xip de l’aristocràcia, francòfona fins a principis del s.XIV. Ara França és l’enemic i això provoca una deriva anglòfona de les classes governants.

I una altra possible influència són els canvis i revoltes socials al s. XV.

La meva teoria? Els estudiants de fonologia d’una universitat extraterrestre van decidir fer servir Anglaterra com a laboratori per al seu treball de fi de carrera.

I el resultat de tot plegat: El caos més absolut

Gerard Nolst Trenité – The Chaos (1922)

Dearest creature in creation Studying English pronunciation,    I will teach you in my verse    Sounds like corpsecorpshorse and worse. I will keep you, Susybusy, Make your head with heat grow dizzy;    Tear in eye, your dress you’ll tear;    Queer, fair seerhear my prayer. Pray, console your loving poet, Make my coat look new, dear, sew it!    Just compare hearthear and heard,    Dies and dietlord and word. Sword and swardretain and Britain (Mind the latter how it’s written).    Made has not the sound of bade,    Saysaidpaypaidlaid but plaid. Now I surely will not plague you With such words as vague and ague,    But be careful how you speak,    Say: gush, bush, steak, streak, break, bleak , Previous, precious, fuchsia, via Recipe, pipe, studding-sail, choir;    Wovenovenhow and low,    Scriptreceiptshoepoemtoe. Say, expecting fraud and trickery: Daughterlaughter and Terpsichore,    Branch, ranch, measlestopsailsaisles,    Missilessimilesreviles. Whollyhollysignalsigning, Sameexamining, but mining,    Scholarvicar, and cigar,    Solarmicawar and far. From “desire”: desirableadmirable from “admire”, Lumberplumberbier, but brier,    Topshambroughamrenown, but known,    Knowledgedonelonegonenonetone, OneanemoneBalmoral, Kitchenlichenlaundrylaurel.    GertrudeGermanwind and wind,    Beau, kind, kindred, queuemankind, Tortoiseturquoisechamois-leather, Reading, Readingheathenheather.    This phonetic labyrinth    Gives mossgrossbrookbroochninthplinth. Have you ever yet endeavoured To pronounce revered and severed,    Demon, lemon, ghoul, foul, soul,    Peter, petrol and patrol? Billet does not end like ballet; Bouquetwalletmalletchalet.    Blood and flood are not like food,    Nor is mould like should and would. Banquet is not nearly parquet, Which exactly rhymes with khaki.    Discountviscountload and broad,    Toward, to forward, to reward, Ricocheted and crochetingcroquet? Right! Your pronunciation’s OK.    Roundedwoundedgrieve and sieve,    Friend and fiendalive and live. Is your r correct in higher? Keats asserts it rhymes Thalia.    Hugh, but hug, and hood, but hoot,    Buoyantminute, but minute. Say abscission with precision, Now: position and transition;    Would it tally with my rhyme    If I mentioned paradigm? Twopence, threepence, tease are easy, But cease, crease, grease and greasy?    Cornice, nice, valise, revise,    Rabies, but lullabies. Of such puzzling words as nauseous, Rhyming well with cautious, tortious,    You’ll envelop lists, I hope,    In a linen envelope. Would you like some more? You’ll have it! Affidavit, David, davit.    To abjure, to perjureSheik    Does not sound like Czech but ache. Libertylibraryheave and heaven, Rachellochmoustacheeleven.    We say hallowed, but allowed,    Peopleleopardtowed but vowed. Mark the difference, moreover, Between moverploverDover.    Leechesbreecheswiseprecise,    Chalice, but police and lice, Camelconstableunstable, Principledisciplelabel.    Petalpenal, and canal,    Waitsurmiseplaitpromisepal, SuitsuiteruinCircuitconduit Rhyme with “shirk it” and “beyond it”,    But it is not hard to tell    Why it’s pallmall, but Pall Mall. Musclemusculargaoliron, Timberclimberbullionlion,    Worm and stormchaisechaoschair,    Senatorspectatormayor, Ivyprivyfamousclamour Has the a of drachm and hammer.    Pussyhussy and possess,    Desert, but desertaddress. Golfwolfcountenancelieutenants Hoist in lieu of flags left pennants.    Courier, courtier, tombbombcomb,    Cow, but Cowper, some and home. “Solder, soldier! Blood is thicker“, Quoth he, “than liqueur or liquor“,    Making, it is sad but true,    In bravado, much ado. Stranger does not rhyme with anger, Neither does devour with clangour.    Pilot, pivot, gaunt, but aunt,    Fontfrontwontwantgrand and grant. Arsenic, specific, scenic, Relic, rhetoric, hygienic.    Gooseberry, goose, and close, but close,    Paradise, rise, rose, and dose. Say inveigh, neigh, but inveigle, Make the latter rhyme with eagle.    MindMeandering but mean,    Valentine and magazine. And I bet you, dear, a penny, You say mani-(fold) like many,    Which is wrong. Say rapier, pier,    Tier (one who ties), but tier. Arch, archangel; pray, does erring Rhyme with herring or with stirring?    Prison, bison, treasure trove,    Treason, hover, cover, cove, Perseverance, severanceRibald Rhymes (but piebald doesn’t) with nibbled.    Phaeton, paean, gnat, ghat, gnaw,    Lien, psychic, shone, bone, pshaw. Don’t be down, my own, but rough it, And distinguish buffetbuffet;    Brood, stood, roof, rook, school, wool, boon,    Worcester, Boleyn, to impugn. Say in sounds correct and sterling Hearse, hear, hearken, year and yearling.    Evil, devil, mezzotint,    Mind the z! (A gentle hint.) Now you need not pay attention To such sounds as I don’t mention,    Sounds like pores, pause, pours and paws,    Rhyming with the pronoun yours; Nor are proper names included, Though I often heard, as you did,    Funny rhymes to unicorn,    Yes, you know them, Vaughan and Strachan. No, my maiden, coy and comely, I don’t want to speak of Cholmondeley.    No. Yet Froude compared with proud    Is no better than McLeod. But mind trivial and vial, Tripod, menial, denial,    Troll and trolleyrealm and ream,    Schedule, mischief, schism, and scheme. Argil, gill, Argyll, gill. Surely May be made to rhyme with Raleigh,    But you’re not supposed to say    Piquet rhymes with sobriquet. Had this invalid invalid Worthless documents? How pallid,    How uncouth he, couchant, looked,    When for Portsmouth I had booked! Zeus, Thebes, Thales, Aphrodite, Paramour, enamoured, flighty,    Episodes, antipodes,    Acquiesce, and obsequies. Please don’t monkey with the geyser, Don’t peel ‘taters with my razor,    Rather say in accents pure:    Nature, stature and mature. Pious, impious, limb, climb, glumly, Worsted, worsted, crumbly, dumbly,    Conquer, conquest, vase, phase, fan,    Wan, sedan and artisan. The th will surely trouble you More than rch or w.    Say then these phonetic gems:    Thomas, thyme, Theresa, Thames. Thompson, Chatham, Waltham, Streatham, There are more but I forget ‘em   Wait! I’ve got it: Anthony,    Lighten your anxiety. The archaic word albeit Does not rhyme with eight-you see it;    With and forthwith, one has voice,    One has not, you make your choice. Shoes, goes, does *. Now first say: finger; Then say: singer, ginger, linger.    Realzealmauve, gauze and gauge,    Marriagefoliagemirageage, Hero, heron, query, very, Parry, tarry fury, bury,    Dostlostpost, and dothclothloth,    JobJobblossombosomoath. Faugh, oppugnant, keen oppugners, Bowingbowing, banjo-tuners    Holm you know, but noes, canoes,    Puisnetruismuse, to use? Though the difference seems little, We say actual, but victual,    SeatsweatchastecasteLeigheightheight,    Putnutgranite, and unite. Reefer does not rhyme with deafer, Feoffer does, and zephyrheifer.    DullbullGeoffreyGeorgeatelate,    Hintpintsenate, but sedate. GaelicArabicpacific, Scienceconsciencescientific;    Tour, but our, dour, succourfour,    Gasalas, and Arkansas. Say manoeuvre, yacht and vomit, Next omit, which differs from it    Bona fide, alibi    Gyrate, dowry and awry. Seaideaguineaarea, PsalmMaria, but malaria.    Youthsouthsoutherncleanse and clean,    Doctrineturpentinemarine. Compare alien with Italian, Dandelion with battalion,    Rally with allyyeaye,    EyeIayayewheykeyquay! Say aver, but everfever, Neitherleisureskeinreceiver.    Never guess-it is not safe,    We say calvesvalveshalf, but Ralf. Starry, granarycanary, Crevice, but device, and eyrie,    Face, but preface, then grimace,    Phlegmphlegmaticassglassbass. Basslargetargetgingiveverging, Oughtoust, joust, and scour, but scourging;    Ear, but earn; and ere and tear    Do not rhyme with here but heir. Mind the o of off and often Which may be pronounced as orphan,    With the sound of saw and sauce;    Also soft, lost, cloth and cross. Pudding, puddle, puttingPutting? Yes: at golf it rhymes with shutting.    Respite, spite, consent, resent.    Liable, but Parliament. Seven is right, but so is even, HyphenroughennephewStephen,    Monkeydonkeyclerk and jerk,    Aspgraspwaspdemesnecorkwork. A of valour, vapid vapour, S of news (compare newspaper),    G of gibbet, gibbon, gist,    I of antichrist and grist, Differ like diverse and divers, Rivers, strivers, shivers, fivers.    Once, but nonce, toll, doll, but roll,    Polish, Polish, poll and poll. Pronunciation-think of Psyche!- Is a paling, stout and spiky.    Won’t it make you lose your wits    Writing groats and saying “grits”? It’s a dark abyss or tunnel Strewn with stones like rowlockgunwale,    Islington, and Isle of Wight,    Housewifeverdict and indict. Don’t you think so, reader, rather, Saying latherbatherfather?    Finally, which rhymes with enough,    Thoughthroughboughcoughhoughsough, tough?? Hiccough has the sound of sup… My advice is: GIVE IT UP!

I aquí recitat:

Si heu arribat fins aquí, us felicito de tot cor!

/D@ gE:l in D@ wel/

Aquesta entrada ha esta publicada en English. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a LA DANSA DE LES VOCALS ANGLESES

  1. Albert Vila diu:
    He trobat a faltar una referència al conservadurisme ortogràfic. En realitat ni el nombre de consonants i de vocals ni les fases de l’evolució expliquen el caos actual.

    Per no allunyar-nos de les llengües germàniques, també l’alemany té un gran nombre de vocals (14 vocals i 4 diftongs), i també s’hi van donar dos grans desplaçaments, que van afectar vocals i consonants. Aquestes mutacions són les principals responsables de les diferències entre l’alemany i el neerlandès.

    Ara: a diferència de l’anglès, l’alemany i el neerlandès han acomodat l’ortografia a la realitat fonètica.

    En el cas de l’anglès han sorgit nombroses iniciatives per a regularitzar l’ortografia, però no n’ha reeixit cap, i cada cop és més difícil, atesa la multiplicitat de països que s’haurien de posar d’acord.

  2. N diu:
    Encara que he tardat fins al canvi d’any per llegir aquest teu article, t’estic força agraïda pel seu contingut. Encara que no sàpiga gaire anglès i no n’estigui estudiant, sempre m’he preguntat el perquè del seu desgavell fonètic amb les vocals. I ara, tinc una resposta! M’he emocionat i tot.

    Per això, gràcies altre cop i MOLT BON ANY!!! Per bé o per més bé, el 2014 és un punt d’inflexió. Canviaran coses. Recorrent al refraner: ‘Renovar-se o morir’.

    Una admiradora del teu bon escriure

  3. MartaGarciaPuig diu:
    M’ha agradat molt aquest article ja que, com bé has dit, els qui ens especialitzem en llengües estem molt interessats en aquest tema i està molt ben explicat. També he de dir que m’ha fet molta gràcia la teva teoria dels estudiants de fonologia! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*