BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

Insultem en català, sí, però sabent què diem. Avui la lletra A.

Publicat el 18 d'octubre de 2013 per aniol
Fa temps que corre per la xarxa una llista d’insults en català, que la gent es va passant alegrement i enllaçant en blocs amb la directiva: insultem en català!
A veure, sí, tot això està molt bé, però si no en coneixem el significat ni l’ús adequat, de què ens serveix una llista pelada de paraules? És clar que moltes les coneixem i moltes són evidents i no necessiten definició, com  “avortament del dimoni”. Però n’hi ha moltes que no em sonen de res i que, per tant, no puc utilitzar. També hi ha molts barbarismes que hauríem d’eliminar.
Per això, un dia vaig agafar la llista i em vaig posar a buscar-ne les definicions. No és fàcil. Moltes recerques et remeten als milers d’enllaços a la llista pelada, que la gent ha anat retallant i copiant. Però n’he anat trobant unes quantes, aquí i allà. He apuntat les definicions de les paraules que no coneixia i les més inusuals. Moltes no les he trobades o no m’hi he molestat. Crec que no cal definir “acollonit, borinot o dropo”, per exemple. 
Avui us posaré la lletra A. Us demano que si coneixeu el significat d’alguna de les paraules que assenyalo en itàlica i subratllada me’l feu arribar. 
Gràcies. 

 

A
 
abellot – Borinot  Persona que mai no calla, que hom es troba sempre al davant, etc.
abraçafanals –  Persona aduladora, sense criteri propi.
absurd
abusananos – Persona que s’aprofita en excés d’algú més dèbil que hom.
abusanenes
acabacases – Malgastador, dilapidador.
acaparador
accidiós – peresós
acollonit
acuseta
adormit
adupit
advocat de marge – advocat dolent o que no ha acabat la carrera
advocat de secà  – que exerceix sense tenir el títol
afaitapagesos – Persona que procura treure diners de la gent intervenint en llurs afers i entabanant-los amb les seves males arts.
afaneta – que té l’hàbit d’afanar (furtar: robar d’amagatotis)
afartapobres
afemellat – que sembla una dona
afonacases – dilapidador
afram – golut
agaçant – en francès vol dir “irritant, insuportable”.
agaçoris 
agarrat – avar
agafallós – agafatós (pesat per les seves assiduïtats, els seus afalacs, de qui és difícil de desempallegar-se.
agafa-sopes  – Persona que s’entreté amb excés, que s’eternitza en l’execució de les coses.
aganit – aganyit, escanyolit
aganyit – escanyolit

aguantaespelmes
aguiló
aixafabolets
aixafaguitarres – esgarriacries
aixafaterrossos – esclafaterrossos – pagès, persona rústica. 
aixecacamises 
aixecasamarres
alarb – Ésser inculte, salvatjot, ferest. (Anar com un alarb: Anar mal vestit)
alatrencat – Que no segueix el dret camí, que no fila bé.
albardà – bufó
albat – Persona càndida, fàcil d’enganyar
alcavot – encobridor
alçapius –
alçaporro – Persona que beu molt
alcohòlic
alficòs – cogombre
alienat – Afectat d’una alienació mental
al·lucinat –
alobat
amagacreus
amagaolles
amagapinyes
amargat
ampadura
analfabet
andoi
angoni
ànima de cadafet – (un cadafet és un fraret: au marina)
ànima de càntir – Persona curta d’enteniment i pusil·lànime.
ànima de Judes
ànima de mal repòs
ànima deserta
ànima en pena
animal 
animalàs
animal de rapinya
animalot
anormal
apagesat
apardalat
apollardat
aprofitat
aragonès
aranya – aranya de forat: Persona que viu retirada i fuig de la gent. ésser una aranya No deixar escapar cap avinentesa de guany, saber-se aprofitar de tot. 
arganàs
argaràs 
arlot – home vil, de mala vida.  Persona que viu a costa d’una dona prostituïda.
armanac
arna – Persona molt astuta, que fa el seu fet sense donar-ho gaire a conèixer 
arpellot– persona desmanyotada o de comportament groller o eixelebrat.
arrabassaqueixals – Arrencaqueixals. 
arracada – Persona pesada, enfadosa, que hom no es pot treure de sobre. / Persona poc recomanable. 
arrauxat
arrencapèls 
Arrencapins – home menut i denserit
arrecat
arrencaqueixals
arreplegaire
arreplegat –  Dit de les persones incompetents per a una tasca, que no arriben a formar un conjunt homogeni
arrodit – Arrodir-se: Doblegar-se sobre si mateix; cargolar-se
arronsat – covard
arronyacat – Dit d’un arbre migrat, petit i amatat a terra
arrossinat – En molt mal estat, decaigut, ple de xacres per l’edat, per malalties, per contratemps, etc., en mala situació per revessos de fortuna, etc.
arrugat –
artista de barraca
artista de plexiglàs
asclaire
as de bastos
ase – Persona d’enteniment obtús, no gens intel·ligent. ase magre, ple de mosques (o de nafres) (fig i col·loq) Refrany amb què hom comenta l’acumulació de desgràcies sobre la persona que ja està abatuda: l’ase va davant (col·loq) Dit per a ridiculitzar els qui s’anomenen primer que els altres. 
ase alabau
ase mort
+ ase que gros
assaltador – persona que assalta
assassí
assedegat
assot – suplici
assotacristos
atabalat   Poc-seny, el qui obra massa de pressa i sense reflexió
atontat
atontat de les bombes
atudacandeles : (atudar és apagar).
aturat
aujam
australopitec
avalotador
avalotapobles
avar
avariciós
avinat – (Definició de la paraula al diccionari: Amarat de vi) Intueixo que com a insult ve a ser el mateix que borratxo. 
àvol fembra
avortament del dimoni 

I fins aquí, la lletra A. En uns dies penjaré la B.

La nena del pou 


  1. Aguantaespelmes -> Es refereix a una persona que acompanya una parella en relacio sentimental a una cita.

    Aixafabolets -> Persona maldestre que no vigila.

    Àvol fembra -> Prostituta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.