BALANCES OKTOBERFEST

A l’últim post sobre L’Alquimista, abordàvem un dels seus poemes més coneguts i mediàtics, però alhora dels més profunds i transcendents. L’escoltàvem recitar el seu Cant Espiritual, un poema que tanca el seu llibre Laberint.

Avui descobrirem una creació no tan coneguda de Palau i Fabre, que precisament obre Laberint: Les metamorfosis de Crorimitekba.

És un text en prosa que narra la història d’un ésser mitòlogic, de ciencia-ficció, de llegenda, que des de la natura i tots els seus estadis animals, minerals i vegetals arriba a l’androgínia i traça un pla bifrodita que el convertirà en la criatura més poderosa de tota creació coneguda i desconeguda. I ho aconseguirà.

Podeu llegir-lo a google Llibres escrivint el seu títol. També podeu llegir al mateix lloc les interessantíssimes observacions que fa Enric Balaguer Pascual en el seu llibre Poesia, Alquímia i Follia.

Per la meva banda, aporto les que per a mi són les deu frases més impactants d’aquest text narratiu.

Una seducció a la lectura –i a la vida—via Josep Palau i Fabre.

-En el món de Crorimitekba no hi havia estrelles –o almenys llur lluor erat tan llunyana que encara no havia pogut arribar fins a ell.

-Aquest, segons els seus càlculs, era un ésser hermafrodita, o millor, bifrodita, que copulava amb ell mateix i, segons la forma especial de fer-ho engendrava, ara un peix, ara un rèptil, un mineral, una palmera.

-Sigui com sigui, de tornada, ell no mostrava mai aquella fosforescència platejada que tenia a l’anada; venia una mica carbonitzat i, a vegades, fins i tot havia arribat arrossegant-se.

-[…] quan arribava el matí, engolia el seu desdejuni per a no infondre sospites, el defecava ràpidament, es disfressava d’home, i sortia al carrer.

-La seva peculiaritat consistia a lliurar-se amb tanta de força i tanta de rapidesa en el coit que, després d’aquest, queia lassat, en un son màgic, per a despertar-se metamorfosejat.

-[…] la seva finalitat era perversa: volia arribar a una fórmula per a copular amb […] fer-se el seu igual, i destronar-lo.

-Ja en el seu primitiu estat d’home-com-els-altres, havia començat a experimentar, de molt jove, crisis de desdoblament.

-Si pogué sortir endavant pel seu camí del risc fou gràcies a la seva fe immesurada en el coit com a acte central de l’existència i com a mitjà de coneixença metafísica.

-Es així com anà creixent en via regressiva i en via evolutiva, i això li donà un poder i un domini sobre les coses del món, que el feien temible per la seva ciència, la qual […] tenia graus de sobrehumana.

-[…] però finalment sucumbí i va esflorar-se simultàniament pels dos sexes, passant així el poder demiúrgic a Crorimitekba que, a cops de fal·lus i succions de vagina, impietosament, va acabar de pulveritzar-lo.