Nova Orleans, Louisiana, tres mesos després

Fa temps que tenim el bloc una mica abandonat i el Sergi em demana que escrigui alguna cosa i fa dies que no se m’acudia res, i avui he tingut la pensada de recomanar-vos un parell de coses. La primera, una sèrie de televisió: Treme. The Treme (pronunciat amb l’accent a la darrera “e”, a la francesa) és un dels barris històrics de Nova Orleans, ubicació i protagonista, en certa manera, de la sèrie. Si us agrada la qualitat televisiva i la música, especialment si us agrada el jazz, el blues o el bluegrass, doneu-li una oportunitat.
La primera imatge del primer capítol és el títol d’aquest post, una pantalla en negre i el missatge: “Nova Orleans, Louisiana, tres mesos després”. És evident que no cal especificar de “què”. La sèrie ens explica com la ciutat i els seus habitants proven de refer-se i continuar amb les seves vides després del desastre del Katrina, que va deixar rere seu un rastre de morts i destrucció, i ho fa capturant l’esperit d’una de les ciutats amb més personalitat del món, probablement.
Veiem com la ciutat poc a poc es recupera, com alguns dels seus ciutadans van tornant a reconstruir les cases – i a barallar-se amb les maleïdes i tramposes asseguradores-, veiem la vida al carrer, els músics, l’ambient, és la ciutat criolla del Mardi Grass, dels Indians, el bressol del Jazz. “Hi ha més cultura en una sola illa de cases de Nova Orleans que a la majoria de ciutats americanes” crida un dels seus personatges. Ens ho creiem.

També veiem el caos, la pobresa, la violència, la corrupció policial, la corrupció política. Però el que destil·len els personatges és un esperit de lluita i de superació i una fidelitat a les arrels i tradicions, i sobretot esperança. Desfilades musicals pel carrer, comitives funeràries amb bandes de jazz, clubs i bars amb música en viu. No és estrany que la meitat dels protagonistes siguin músics. El to s’encomana, i et fa partícip de l’atmosfera festiva. I pel que he llegit en fòrums, el retrat que fa de la ciutat és molt fidel a la realitat.
Hi ajuda que els capítols estiguin signats per directors com Agnieszka Holland o Tim Robbins, entre d’altres.

No em sona que la passin en cap canal de tele estatal. Millor. Veure Treme doblada a qualsevol idioma i perdre’s el deliciós accent de Louisina dels actors – bastants d’ells locals- és un crim. Us deixo amb l’escena inicial, gentilesa d’un internauta, i que marca el to general de la sèrie:

La segona recomanació, i sense deixar Nova Orleans, és un documental: Quan els dics es van trencar (When the Levees Broke), de Spike Lee. Està penjat a Youtube en versió original sense subtítols en dues parts de dues hores. El tema és el mateix: el desastre, la mala gestió de l’administració Bush, els problemes del milers de desplaçats a altres punts del país que potser ja no podran tornar a la seva ciutat natal…

http://www.youtube.com/watch?v=IqCQVVvNASE
 

Aquesta entrada ha esta publicada en Antològiques i patològiques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Nova Orleans, Louisiana, tres mesos després

  1. rginer diu:
    Sí que feia molt de temps, però si el retorn és per escriure aquest post i donar-nos dues recomanacions MERAVELLOSES, ja pots marxar …. però torna aviat !!
    Gràcies per les recomanacions. Estaré al cas. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*