28 de gener de 1973
El diumenge és el dia esportiu per excel·lència. I aquell diumenge 28 de gener de l’any 1973 començava el campionat del món de Fórmula 1.
Foto: Jackie Stewart (Tyrrell) @The Cahier Archive
El campionat tenia programat un total de 15 carreres i la primera se celebrava a la República Argentina, concretament a l’Autódromo Municipal de la Ciudad de Buenos Aires, conegut popularment com el circuit Oscar Gálvez.
De les 15 que es correrien l’any 73, 5 curses es feien en països que a l’actualitat no tenen prova del campionat del món com són Argentina, Sud-àfrica, Suècia, Holanda i Àustria.
L’anomenat GP d’Espanya –ai! – se celebraria el 29 d’abril del 73 al circuit urbà de Montjuïc de Barcelona.
El fet que comencés aquell dia el campionat provocava que hi haguessin les expectatives típiques i tòpiques de començament de temporada.
Hem de dir que, als equips d’aleshores, hi havia els noms dels grans equips de tota la vida com Ferrari, McLaren, Williams, o Lotus, al costat d’altres que no ens sonaran tant com per exemple Tyrrell, Brabham, BRM, March o Surtees.
Així mateix, hi havia hagut canvis en els equips i els clàssics moviments de pilots. D’entre els pilots, segur que us cridaran l’atenció els dos ‘Jackies’, Jackie Stewart (Tyrrell) i Jacky Ickx (Ferrari); l’Emerson Fittipaldi (Lotus), Nicki Lauda(BRM), Mike Hailwood (Surtees) i l’argentí que aquell primer dia corria a casa Carlos Reutemann (Brabham).
L’any 1972 el campionat va ser per a Emerson Fittipaldi, però l’autèntic ‘crack’ del moment i número 1 indiscutible era Jackie Stewart. Segons expliquen les cròniques de l’època, però, aquella primera cursa de l’any va significar un ‘canvi de cicle’.
Emerson Fittipaldi va guanyar la cursa amb una exhibició antològica com no ho havia fet en tot l’any anterior malgrat haver guanyat el títol i va fer una carrera que va deixar per al record.
Fou una carrera amb suspens perquè Stewart va avançar Fittipaldi al principi de tot recuperant-se d’una mala sortida i se n’anava disparat cap a la victòria precedit pel seu companny d’equip, el francès Cevert. Els Tyrrell eren el millor equip de la graella i l’equip a batre.
A la meitat de la cursa, Fittipaldi va començar una remuntada impressionant amb el seu Lotus que el va dur a col·locar-se tercer darrere de Stewart. L’escocès, impotent, va treure totes les seves males arts per impedir l’avançament del brasiler que finalment ho va aconseguir i se n’anà disparat a ‘caçar’ el líder Cevert. Després d’estudiar-lo algunes voltes l’avançà sense pal·liatius anant directe cap a la victòria.
A qui l’interessi pot llegir la magnífica crònica a internet de l’argentí Germán Sopeña per a la revista Corsa.
També podeu llegir la crònica en anglès al web grandprix.com, on hi explica tots els canvis de pilots i d’equips en aquell inici de temporada de l’any 1973.