Bankia rima amb Violència (Benvinguts al 1984!)








La nacionalització de Bankia per part d’España, amb la consegüent inserció de diners públics per rescatar aquesta entitat financera és generar Violència.

Culta, si volen, però violència al capdavall.

Al principi de les retallades, vam pensar, fins i tot, que eren necessàries. Més endavant ja les vam començar a trobar desmesurades perquè retrocedíem en allò que tant ens havia costat aconseguir. I ara ja són absolutament salvatges i fora de qualsevol lògica (a Mallorca, tanquen dos hospitals públics i passen els pacients a mútues privades. I es queden tan amples). Però que les retallades serveixin per rescatar una entitat financera deficitària i així poder pagar els sous astronòmics i pornogràfics dels seus gestors, això genera Violència.

A la darrera vaga general, tota l’atenció es va desviar cap als aldarulls al carrer i a la crema de containers. Ui, sí, Ia violència urbana com a tema central, convenientment amplificat i magnificat pels altaveus de certs mitjans de comunicació, ben conservadors i oficialistes, per tal de despistar dels autèntics problemes reals del país.

La conselleria d’Interior desplega tota una repressió fora mida en comptes d’haver planificat una prevenció precisa(no és la primera vegada que hi ha violència urbana a Barcelona i tots saben qui son els qui la promouen.) I no contents amb això, i d’acord amb les forces de seguretat del país, pengen les fotos dels suposats violents per tal que la gent del poble es torni delatora i es ‘xivi’ vulgarment. I ara per què no pengen per violent la foto del senyor Rodrigo Rato?

El senyor Rodrigo Rato, tal i com va tuitejar un amic meu, entra a treballar en una empresa privada en fallida i només se li ocorre demanar que l’estat la intervingui. Per tot això cobra el sou pornogràfic de 600.000 euros. El senyor Rodrigo Rato genera Violència.

El filòsof polonès Zigmunt Bauman ho explica molt bé al seu llibre Els temps líquids, un llibre cabdal per entendre l’època tan incerta que vivim. Els poders públics han dimitit de les seves funcions i han decidit abandonar el ciutadà dins la jungla salvatge dels grans mercats financers. Els serveis públics no poden ser garantits i és per això que la solució és no oferir-los i donar pas a empreses privades per tal que, convenientment retribuïdes per qui pugui pagar-les, ofereixin un servei força pobre i vulgar en molts casos.

1984 és el llibre de George Orwell on es fa una crítica despietada del comunisme en una societat opressora. Podem canviar el Gran Germà per grans empreses multinacionals, lobbies, constructores, bancs  i entitats financeres i la realitat és igual d’opressora i fosca com la literària. Igual de Violenta.

I acabo la intervenció amb una cita d’un altre savi que va escriure un article intitulat Violències i que podeu llegir-lo aquí:

Només volem veure el que volen que veiem

Aquesta entrada ha esta publicada en Por i fàstic a.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*