26 de gener de 1973

Aquell dia el fet més rellevant que succeí fou la mort d’un dels grans actors de cinema de l’època daurada de Hollywood: el gran Edward G. Robinson.

El coneixeu? Us sona? De segur que sí.

Us el presentem.

Emanuel Goldenberg era el nom real d’aquest home. Se’l va canviar per Edward G. Robinson quan tenia 20 anys. Anava per a rabí o advocat, però finalment va ser actor.

Va guanyar una beca i va entrar a l’American Academy of Dramatic. Va començar treballant a Broadway on va fer un gran nombre d’obres de teatre variades.

Després de passar pel cinema mut, li va arribar el seu primer gran èxit amb la interpretació del gàngster Enrico Bordello a Little Caesar (El hampa dorada) l’any 1930.

Als anys 40 protagonitza interpretacions memorables en pel·lícules titllades de drames psicològics com Flesh and Fantasy (1943), Double Indemnity (1944), The Woman in the Window (1944), and Scarlet Street (1945). És molt recordat, també, el seu paper del ‘llop’ Larsen en el film The sea wolf (1941).

A nivell personal, la dècada dels 50 va ser molt difícil. El seu nom va estar vinculat a activitats comunistes –un més als USA –, però finalment va ser absolt. (com si ser comunista fos un delicte).

Edward G. Robonson tenia una de les més grans col·leccions privades d’art, però la va perdre quan es va divorciar de la seva dona, l’actriu Gladys Lloyd.

En aquesta dècada, també va patir per culpa dels problemes que tenia el seu fill: problemes amb la llei i diversos intents de suïcidi.

Tot i així mai va abandonar la seva frenètica ni exitosa carrera com a actor. El 1956 va tornar a Broadway després de molts anys sense fer-ho i va protagonitzar un altre gran èxit a l’obra Middle of the night, on representava un vell vidu que es torna a casar amb una dona molt jove.

Durant els anys 60 el seu rol com actor de cinema va estar més lligat en papers secundaris.

Un cop més, l’Acadèmia de Hollywood va arribar tard i malament. En vida mai va guanyar l’Oscar i va ser conegut com el millor actor de Hollywood que mai va guanyar l’estatueta. A l’edició de 1973 se li va lliurar un Oscar pòstum en reconeixement a la seva trajectòria professional.

Alden Wiman va escriure la necrològica d’Edward G. Robinson per al New York Times el 27 de gener de 1973 i on ens diu coses curioses i interessants a la vida d’aquest gran actor.

D’origen romanès, va aconseguir arribar als Estats Units als 10 anys. El propi Robinson va declarar: “Quan vaig arribar a l’illa d’Ellis — molt a prop de Nova Jersey –, va començar una nova vida per a mi”.

En 37 anys, concretament des de 1929 fins a 1966, va participar en més de 100 pel·lícules, les quals van recaptar més de 50 milions de dòlars.

La llegenda també conta que li van donar el paper de gàngster a Little Caesar per la seva semblança física amb Al Capone. Això li incomodava i sempre ho negava.

Ho va fer tan bé com a mafiós, que els propis homes de l’hampa l’imitaven per assemblar-se’n. La seva personalitat a la vida real era d’una cortesia i d’una amabilitat extremes.

I per últim podem mencionar la seva curiosa sentència sobre el seu col·leccionisme d’art, el més important de l’època a nivell privat i que va ser venut per més de 3 milions de dòlars l’any 1957: “Jo no sóc el que busca l’art, sinó que l’art em busca a mi”.

Per a més informació sobre Edward G. Robinson podeu llegir aquest article en anglès (en el qual m’he basat per fer aquest apunt).

Aquesta entrada ha esta publicada en Generació 1973. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a 26 de gener de 1973

  1. aniol diu:
    Aquí una mostra del seu art:

    http://youtu.be/n3UjPz-xVuQ

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*